Documento sin título




propietats fÍsiques de LA TERRA

La temperatura

A l'interior de la Terra hi ha una temperatura molt elevada i se sap que la calor augmenta amb la profunditat. Aquest augment s'anomena gradient geotèrmic i té un valor mitjà, a les capes externes del nostre planeta, d'1 ^oC cada 33 metres. Aquest increment no es manté a l'interior, ja que, si fos així, la temperatura hi assoliria aproximadament uns 200.000 ^oC, i això faria que el nucli no fos sòlid. Els cientifics han calculat que el centre de la Terra té uns 6.700 ^oC.
Aquesta calor interna es fa palesa a les grans perforacions mineres. Per exemple, a les mines d'or de Witwatersrand (Sud-Àfrica), a més de 3.400 metres de profunditat les roques sobrepassen els 51 ^oC.
Una altra manifestació evident de la calor interna de la Terra és el vulcanisme. Hi ha laves que surten pels cràters dels volcans a temperatures que poden superar els 1.000 ^oC.

Resum

Entre les propietats físiques de la Terra podem destacar:

La temperatura
La densitat
La gravetat
El magnetisme


	Anterior	Inici	Següent

La densitat

A la Terra la densitat tampoc no hi és uniforme. Per càlculs astronòmics, s'ha determinat que la densitat mitjana del planeta és de 5,5 gr/cm³ i, atès que el valor mitjà de les roques de l'escorça és de 2,8 gr/cm3, els materials de les capes internes han de tenir necessàriament una densitat molt superior a les de les capes corticals.

Característiques físiques

	Diàmetre equatorial	12.756'270 km
	Diàmetre polar	12.713'500 km
	Diàmetre mitjà	12.745'591 km
	Superfície	5'10072·10⁸ km²
	Massa	5'9736·10²⁴ kg
	Densitat mitjana	5.515 kg/m³
	Gravetat mitjana	9'81 m/s²
	Velocitat d'escapament	11'186 km/s
	Albedo	0'367
	Volum	1'083·10¹² km³
	Superfície terres emergides	1'48984·10⁸ km²
	Superfície aigües oeàniques	3'612·10⁸ km²
	Massa de l'atmosfera	5'098·10¹⁸ kg
	Massa dels oceans	1'422·10²¹ kg
	Potència solar rebuda	147·10⁴KW/km²
	Temperatura mitjana superficial	15 ^oC
	Gradient geotèrmic

Els mètodes d'estudi per coneixer les diferents característiques d'aquests embocalls és específic per cadascun d'ells, ja que podem accedir directament als materials de l'atmosfera o de la hidrosfera però no de l'escorça terrestre. La composició d'aquests darrers materials l'hem d'interpretar en funció de les dades obtingudes indirectament.

El magnetisme terrestre

El nostre planeta actua com un gran imant. El seu camp magnètic s'estén fins a uns 80.500 km en l'espai.
Els pols Nord i Sud geogràfics no ocupen el mateix lloc que els pols magnètics. Això és perquè el camp magnètic de la Terra es mou constantment, canvien la seva posició (inversions de polaritat), cada parell de milers d'anys.

No es sap perquè la Terra actua com si fos un imant gegant. Una teoria suggereix que els corrents elèctrics que circulen al voltant dels metalls fosos del centre de la Terra provoquen aquest magnetisme.
El camp magnètic de la Terra té l'estructura d'un dipol on el flux magnètic circula de pol nord a pol sud; les línies de força neixen de la Terra pel pol sud magnètic i penetren al seu interior pel pol nord magnètic.

La gravetat

Aquesta propietat obeeix la llei física general de la gravitació universal enunciada per NEWTON, segons la qual tots els cossos s'atrauen amb una força directament proporcional a la seva massa i inversament proporcional al quadrat de la seva distància.
Aplicant aquesta llei, l'atracció gravitatòria augmenta quan ens acostem al centre de la Terra i disminueix quan ens n'allunyem. És més gran, doncs, a nivell del mar que al cim d'una muntanya. De la mateixa manera, l'atracció gravitatòria és menor a l'equador que als pols, ja que el radi equatorial és més gran que el radi polar.