S'anomenen mètodes geològics indirectes o geofísics aquells que estudien de quina manera es comporten els materials existen en l'interior de la Tierra en relació amb una propietat física o química que es pugui estudiar des de la superfície mitjançant aparells de detecció.
Per exemple, es poden estudiar les petites variacions de la gravetat a les diverses zones de la Terra, o el temps que tarden a arribar les ones sísmiques des d'un indret on s'hagi produït un terratrèmol fins als diferents observatoris sismològics d'arreu del món.

També podem estudiar els meteorits, Recordem que els meteorits són restes d'altres planetes formats a partir de la mateixa nebulosa que la Terra. Així doncs, es pot suposar que tenen una composició química similar a la del nostre planeta i per comparació podem deduir la composició química de l'interior del nostre planeta.

Els mètodes geofísics es poden classificar bàsicament en cinc tipus:

• Gravimètrics. Els mètodes gravimètrics es basen en l'estudi de les petites va¬riacions o anomalies de la gravetat. D'aquesta manera s'obtenen dades que permeten interpretar les variacions de la densitat de les roques de la zona estudiada: si la gravetat és major, la densitat dels materials del subsòl és també més elevada.
• Geotèrmics.Els mètodes geotèrmics es basen en l'estudi de la quantitat de calor que arriba a la superfície de la Terra des de l'interior, les variacions d'intensitat indiquen l'existència d'esquerdes o fissures en les zones profundes de l'escorça terrestre
• Magnètics.Les anomalies locals del camp magnètic permeten deduir variacions en la imantació de les roques del subsòl i, per tant, variacions de l'estructura d'aquestes roques.
• Elèctrics. Mitjançant camps elèctrics creats artificialment en la superfície terrestre es pot esbrinar algunes característiques de la estructura dels materilas existents.
• Sísmics. La major part de les dades que tenim sobre l'interior del nostre planeta han estat obtingudes gràcies a l'estudi de les ones sísmiques generades als terratrèmols o explosions provocades artificialment.

Un moviment sísmic o terratrèmol es produeix quan en un punt determinat de l'escorça terrestre es trenquen les roques perquè no poden suportar les forces que les comprimeixen o les estiren.
Aquest trencament genera unes vibracions que es manifesten a la superfície de l'escorça terrestre. L'energia alliberada des del punt del trencament (el focus o hipocentre) es transmet per tota l'esfera terrestre en forma d'ones (les ones sísmiques) que es desplacen travessant els materials que la componen. El punt de la superfície terrestre situat en la vertical de l'hipocentre s'anomena epicentre, que és el lloc on es reben amb més intensitat les vibracions, ja que és el més proper a l'hipocentre.

L'ona P i l'ona S surten del focus, amb diferents velocitats. L'ona P, més ràpida, arriba primer al sismògraf; la diferència (temps) entre l'arribada de l'ona P i de l'ona S i els valors de les velocitats de les ones sísmiques es permet calcular la distància al lloc on s'ha produit el terratrèmol.

Classificació de les ones símiques:

Ones P o longitudinals. Les partícules oscil·len paral·lelament a la direcció de propagació de l'ona. Són les més ràpides, per això també se les anomena Primàries, es propaguen en tots els mitjans i la seva velocitat depèn de la compressibilitat del mitjà en què es transmet.

Ones S o transversals. Les partícules oscil·len perpendicularment a la direcció de propagació. La seva velocitat depèn de la rigidesa del medi i no es propaguen en medis fluids, també se les anomena Secundàries.

Ones Love i les Rayleigh o superficials. Es desplacen per la superficie i per això no es fan servir per a l'estudi de la Terra. Tanmateix, són les que provoquen les catàstrofes quan hi ha terratrèmols.

Si la Terra fos homogènia, les ones sísmiques es desplaçarien a una velocitat constant i amb una trajectòria rectilínia.
S'ha comprovat, en canvi, que les ones sísmiques experimenten modificacions en la velocitat de propagació i en la trajectòria. Això indica que travessen regions en què canvia la composició química o l'estat fisic dels materials, o totes dues coses, i això fa que se'n modifiqui la densitat.

Les ones P són les que es propaguen a més velocitat i es poden propagar per qualsevol material, ja sigui líquid o sòlid. Les ones S viatgen a una velocitat menor i no es propaguen per masses líquides. Per últim, les ones superficials viatgen a velocitats menors.
A causa de la diferència de velocitats de les diferents ones, quan sentim un terratrèmol les primeres sacsejades són degudes a les ones P, les següents a les ones S i per últim les superficials. La diferent velocitat de les ones és la propietat que s'utilitza per determinar la localització del terratrèmol.

Les zones on s'observen variacions de la velocitat de propagació de les ones sísmiques s'anomenen discontinuïtats.

La velocitat de propagació de les ones sísmiques depèn de la densitat del medi en el qual es desplacen.

La variació de la velocitat de les ones indica que canvia la composició química o l'estat fisic de les roques que travessen.