| LA TERRA I La lluna |
La Lluna
És l'únic satèl·lit de la Terra. Es creu que prové d'un planeta que va quedar girant al voltant d'ella atrapat per la seva atracció. És un dels satèl·lits més grans del sistema solar, té un diàmetre de 3476 km, és a dir una mica més d'una quarta part del diàmetre terrestre. Aquestes petites dimensions fan que presenti una força de gravetat 6 vegades inferior a la de la Terra, per la qual cosa una persona que en la Terra pesaria 90 kg a la Lluna només pesaria 15 kg i per això podria fer grans salts. Una altre conseqüència d'aquesta petita força de gravetat és que la Lluna és incapaç de retenir el gasos. En no tenir atmosfera, la temperatura mitjana de la seva superfície varia molt entre el dia (107ºC) i la nit (-173 ºC). Aquestes condicions fan impossible l'existència de vida.
Al no haver-hi atmosfera cada vegada que cau un meteorit el xoc és molt violent i es produeix un petit terratrèmol. Això ha estat aprofitat per estudiar l'estructura interna de la Lluna amb aparells que van instal·lar-hi els astronautes i s'ha descobert que, com la Terra, presenta una escorça, un mantell i un nucli. A la seva superfície es poden observar grans cràters que són el resultat de l'impacte de grans meteorits, immenses planúriescon l'anomenat "Mar de la Tranquil·litat" i serralades de milers de metres d'alçada.
Com que a la Lluna no hi ha erosió perquè no té atmosfera, els cràters no s'esborren i romanen a la superfície lunar indefinidament. Gràcies a les mostres que han obtingut les naus espacials que han aconseguit allunar, s'ha pogut comprovar que les roques que formen el sòl lunar són semblants al basalt.
La Lluna presenta un moviment de translació al voltant de la Terra, en el qual fa una volta completa cada 27 dies i 7 hores i un moviment de rotació sobre si mateixa en el qual fa una volta completa en aquest mateix temps. A causa de això la Lluna sempre mostra a la Terra la mateixa cara. L'altra cara s'anomena "la cara oculta de la Lluna".
A causa del moviment de translació es produeixen els següents fenòmens: les fases lunars, els eclipses i les marees.
Les fases lunars
En el seu recorregut al voltant del nostre planeta la Lluna rep la llum del Sol, però des de la Terra només es veu una part de la cara il·luminada, que va presentant diversos aspectes; aquestes diverses formes són conegudes com les fases de la lluna. Des de l'antiguitat, aquesta seqüència ha estat utilitzada per moltes civilitzacions com a calendari.
Quan la Lluna es troba entre el Sol i la Terra, el Sol n'il·lumina la cara oculta i l'observador terrestre no la pot veure. És la lluna nova.
En canvi, quan la Terra es troba entre el Sol i la Lluna, la cara il·luminada de la Lluna coincideix amb la cara visible des de la Terra i s'anomena lluna plena. Les posicions intermèdies entre la lluna nova i la lluna plena corresponen al quart creixent i primer quart i al quart minvant i última fase.
El mes lunar
El temps que necessita la Lluna per completar les quatre fases s'anomena mes lunar i dura 29,8 dies aproximadament. Com veus, és una mica superior al temps que triga a girar una vegada al voltant de la Terra (només 28 dies). Això és degut al fet que la Lluna acompanya la Terra en el seu recorregut al voltant del Sol
Resum
La Lluna presenta un moviment de translació al voltant de la Terra, en el qual fa una volta completa cada 27 dies i 7 hores i un moviment de rotació sobre si mateixa en el qual fa una volta completa en aquest mateix temps. A causa de això la Lluna sempre mostra a la Terra la mateixa cara. L'altra cara s'anomena "la cara oculta de la Lluna".
A causa del moviment de translació es produeixen els següents fenòmens: les fases lunars, els eclipses i les marees.
 |
 |
||
|---|---|---|---|
| Anterior | Inici |
Els eclipsis
Un eclipsi té lloc quan la Terra, la Lluna i el Sol es troben arrenglerats i la Terra o la Lluna s'interposa entre els altres dos astres.
L'eclipsi de sol
L'eclipsi de sol es produeix quan la Lluna se situa entre la Terra i el Sol i en tapa tota la llum o bé una part. Aleshores, l'ombra de la Lluna es projecta sobre la Terra i sembla que es faci de nit. Atès que la Lluna és molt més petita que el nostre planeta, l'eclipsi no es produeix mai a tota la Terra, sinó solament en una petita part. L'eclipsi pot ser total, si el sol queda tapat completament; parcial, si només en queda una part oculta; o anular, si la Lluna únicament amaga la zona central del Sol i es veu una mena de cercle fosc envoltat d'un anell il·uminat.
Els eclipsis totals de sol duren molt poca estona, com a màxim 8 minuts, i són molt poc freqüents. A més, només es poden veure des d'una zona petita del planeta i a les regions adjacents només es veu com un eclipsi parcial.
L'eclipsi de lluna
L'eclipsi de lluna es produeix quan la Terra se situa entre la Lluna i el Sol i això fa que la llum del Sol no arribi a la Lluna. Així, en una nit amb el cel absolutament fosc, la Lluna és impossible de veure. És l'eclipsi més freqüent i es pot veure des de tot un hemisfer.
Les marees
La Lluna gira al voltant de la Terra, però al ateix temps exerceix una gran atracció sobre Terra perquè hi és molt a prop.
Això s'observa sobretot al mar, perquè reu la massa d'aigua i aquesta s'eleva i provoca les marees. Així, a les costes s'aprecia un ascens i un descens periòdic del nivell de l'aigua del mar, des de la marea alta (plenamar) ns a la marea baixa (baixamar).
A la força d'atracció de la Lluna s'hi afegeix del Sol. Quan tots tres astres es troben renglerats, la força d'atracció del Sol s'afeix a la de la Lluna i es produeix una forta area, anomenada marea viva. En canvi, si els tres astres es troben en angle recte, l'atracció del Sol afebleix la força d'atracció de la Lluna i es produeix una marea feble, anomenada marea morta .