Resum

La funció logística té diverses activitats, entre les quals hi ha el servei al client, les compres, el transport, la planificació de la producció, el maneig d’inventaris, el despatx i distribució d’acabat i l’emmagatzemament.

La localització geogràfica dels magatzems és una decisió que es pren després de tenir en compte diversos factors com: la distància que trobem entre el magatzem i els seus clients i proveïdors, el tipus de transport que s’utilitzarà més freqüentment, si el magatzem està ben comunicat, la disponibilitat dels treballadors, el cost del terreny i altres factors com llicències, lloguer, etcètera. Segons la titularitat dels magatzems, els podem dividir en: propis, aliens, de rènting (no contempla opció de compra al final del període contractat) i de lísing (el contracte d’arrendament inclou una opció de compra per l’arrendatari sobre el magatzem).

Hi ha diverses àrees de serveis logístics nacionals i internacionals. Les ZAL (zones d’activitats logístiques) són un espai on els operadors duen a terme multiplicitat d’activitats associades al transport, embalatge i distribució de mercaderia, destinades tant al mercat local com al internacional. És una infraestructura que millora l’eficiència logística d’empreses dedicades al transport de mercaderies, així com empreses de grans volums de producció o comercialització. Les tres zones més rellevants a Espanya són: ZAL de Barcelona, ZAL Badia d’Algesires i la ZALIA (és un projecte de futur). Els CIM (centre integrat de mercaderies) són una zona especialment delimitada en la qual diferents operadors exerceixen activitats relacionades directament amb el transport nacional o internacional. A Catalunya podem trobar els CIM del Vallès, de Lleida i el Camp (a la província de Tarragona).

El proveïment de productes i materials està estretament relacionat amb el seu emmagatzematge. Tant els materials que utilitza l’empresa industrial en l’elaboració dels productes com els articles que comercialitza el punt de venda són objecte d’emmagatzematge, i es denominen amb el nom d’estocs o existències. Els materials i els productes es poden classificar segons: l’activitat de l’empresa, la vida útil del producte, les característiques d’emmagatzematge i l’estat físic; i poden ser: mercaderies, materials de condicionament, productes condicionats, materials recuperats o materials diversos. El cicle d’aprovisionament de les empreses és el període que hi ha entre la realització de la compra i el moment en què es lliuren els productes venuts als clients. Per tant, aquest cicle d’aprovisionament té únicament dos moviments, les entrades per a compres i les sortides per a vendes.

Els magatzems es poden classificar segons: la seva posició en la xarxa logística (magatzem central, de consolidació o trànsit o regional), els mitjans emprats en la manipulació de mercaderies (robotitzat o convencional), el règim de propietat (de propietat o de lloguer) o l’estructura (a cel obert o cobert). Les operacions d’emmagatzematge són: descàrrega, recepció, trasllat a la zona d’emmagatzematge, picking, consolidació i expedició i la càrrega. Al magatzem es poden distingir les següents zones: de recepció, d’emmagatzematge, de preparació de comandes, d’expedició, auxiliar i de càrrega i descàrrega. A l’hora d’emmagatzemar, ens trobem amb els següents sistemes d’emmagatzematge: en bloc, en prestatgeries convencionals fixes, amb el sistema drive in, amb el sistema dinàmic, amb prestatgeries mòbils i amb sistemes robotitzats.

Paral·lelament al flux de mercaderies s’origina un flux de documents. Els principals que es pot trobar són:

  • La comanda és el document que expedeix el comprador quan sol·licita mercaderies al seu proveïdor.
  • L’albarà és el document que confecciona el proveïdor i l’envia juntament amb la mercaderia al client com a justificant de lliurament.
  • El full de sol·licitud s’utilitza per demanar mercaderies o materials.
  • El full de recepció o registre d’entrada és de caràcter intern, i es confecciona per demostrar que s’han rebut els materials sol·licitats, a més serveix per controlar el compliment dels terminis de lliurament, trencaments, etc., que pot presentar la mercaderia.

Per a facilitar la identificació dels productes, s’utilitza la codificació, que pot ser etiquetes o codi de barres.

La majoria dels accidents laborals no es produeixen per causes naturals o inevitables, tenen el seu origen en les condicions de treball inadequades o en els factors de risc, que poden ser equips de treball, condicions ambientals, càrrega de treball i organització del treball. Per a poder evitar aquests accidents laborals, hi ha una sèrie de mesures preventives de seguretat que es poden prendre: ordre i neteja, una correcta senyalització, colors i símbols normalitzats, senyal acústics i lluminosos, senyals gestuals, condicions ambientals, temperatura i humitat, ventilació i il·luminació.

L’activitat del magatzem és un continu flux de materials, i el flux físic de mercaderies ocasiona una activitat administrativa, perquè el personal del magatzem pugui informar els responsables d’altres seccions de l’empresa del circuit logístic dels materials adquirits o els productes fabricats. Quan un material arriba al magatzem, el primer que es fa és el procés de recepció, que són les activitats que es porten a terme com a conseqüència de l’arribada de la mercaderia; i després es passa a la descàrrega i a l’organització de la mercaderia, on es comprova la quantitat dels articles, si tenen danys o ruptures i que el que s’ha rebut correspon amb el que s’ha sol·licitat. Finalment, es passa a la identificació de la mercaderia per a la seva ubicació i l’emmagatzematge.

Al llarg d’aquest procés de recepció, la documentació amb què ens podem trobar és la comanda, l’albarà, el full de recepció i la factura (el document legal emès pel venedor que acredita l’operació de compravenda de mercaderies).

Una vegada s’ha rebut la mercaderia, es posen en marxa els processos interns que s’executen en els magatzems. L’expedició de mercaderies és el condicionament dels productes amb l’objectiu que surtin del magatzem i arribin al client en perfecte estat i en les condicions pactades d’entrega i transport. L’expedició de comandes són les operacions que es porten a cap des que arriba una comanda fins que es trasllada la mercaderia al moll de sortida: agafar la mercaderia i portar-la a l’àrea de preparació, preparar els articles i condicionar-los amb embalatge, precinte i etiquetatge, realitzar una verificació dels articles que componen la comanda, agrupar els enviaments per destí a l’àrea d’expedició, emissió de la documentació per administració i vendes i, finalment, traslladar els enviaments al moll de sortida.

La documentació amb la qual es treballa al llarg de l’expedició de comandes és: la comanda, l’ordre de picking, l’albarà, el full de ruta i la carta de ports. El procés d’expedició finalitza una vegada rebem l’albarà signat.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge