Resum

La informació és cabdal per a la presa de decisions empresarials. Avui dia, les empreses que disposen de més informació i de més qualitat estan en millors condicions per competir tenint en compte que, a més, els consumidors estan cada vegada més informats i són més exigents.

Els directius d’empreses han de prendre decisions amb ràpidesa i com més encertades millor. Per això, l’empresa ha de buscar sistemes que li permetin conèixer el mercat de forma eficient. L’anàlisi de la informació disponible permetrà prendre les decisions adequades per captar, estimular i mantenir la demanda.

En primer lloc, cal recórrer a la informació provinent de les fonts secundàries internes, a continuació a les fonts secundàries externes i, en última instància, s’ha de recórrer a la recollida informació primària.

La informació secundària és aquella informació que ja existeix en el moment de portar a terme una investigació i que ha estat elaborada prèviament, per a finalitats diferents, però que és susceptible de ser utilitzada i adaptada per a altres propòsits. Els principals avantatges de la informació secundària són el seu cost més baix, la rapidesa amb què es pot obtenir, la facilitat d’accés i la possibilitat de comparar-la amb altres fonts. Tanmateix, també té alguns inconvenients com la possibilitat que no s’adapti exactament a les necessitats d’una investigació, la imprecisió de les dades o la seva fiabilitat segons la metodologia que s’hagi emprat.

Les fonts d’informació secundària interna es troben a la mateixa empresa, en els seus diferents departaments: producció, financer, comercial, recursos humans…

Les fonts d’informació secundària externa són organismes públics o institucions privades que disposen d’estudis, bases de dades, informes… Algunes d’aquestes fonts són: centres d’informació i documentació (Idescat, INE, EUROSTAT, Cambres de Comerç, ICEX, CIS…), anuaris d’empreses (Acicsa, la Caixa…) , bases de dades (CIS, Kompass, Einforma…), empreses o instituts d’investigació de mercats (Nielsen, Kantar TNS…) i altres fonts (publicacions especialitzades).

Les noves tecnologies han permès l’accés fàcil i immediat a una gran quantitat d’informació, a través dels motors de cerca i els serveis d’informació electrònica (SIE). Ara bé, abans d’utilitzar la informació secundària és molt important assegurar-se de la seva solidesa, objectivitat, precisió, fiabilitat, idoneïtat, actualització, adaptabilitat i cost.

Normalment, la informació secundària que es pot obtenir s’ha d’organitzar i analitzar per determinar la seva utilitat per a un estudi concret. Si es tracta d’informació quantitativa cal analitzar-la mitjançant procediments matemàtics o estadístics a partir dels quals se n’obté un resum numèric. Quan es tracta d’informació qualitativa s’ha d’analitzar de forma individual cada font, comparar la informació obtinguda amb la d’altres fonts i evitar la subjectivitat en la seva interpretació.

Les tècniques de recollida d’informació primària varien segons si la informació és de caràcter quantitatiu o qualitatiu. Si es tracta d’informació quantitativa, la recollida es fa mitjançant enquestes, l’observació i l’experimentació. Si la informació és qualitativa, la recollida es fa mitjançant reunions de grup, entrevistes en profunditat i tècniques projectives.

La informació quantitativa es pot analitzar mitjançant tècniques estadístiques com l’estudi de freqüències, l’estudi de relacions entre dades i l’anàlisi de l’evolució de dades. En canvi, per a l’anàlisi de la informació qualitativa s’utilitzen tècniques que pertanyen a l’àmbit de la psicologia i la sociologia.

Un cop les dades han estat analitzades la informació es pot presentar de forma textual, tabular i/o gràfica. La informació qualitativa es pot presentar mitjançant informes escrits.

Tota la informació s’ha d’incorporar a bases de dades relacionals i altres aplicacions informàtiques perquè estiguin a disposició de les persones que l’han d’utilitzar.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge