Obtenció de la informació secundària disponible

Les empreses que volen ser competitives en el seu mercat han de prendre decisions estratègiques constantment. Per prendre decisions de forma menys arriscada, la informació és imprescindible. Per tant, la informació és cabdal per a qualsevol empresa que vulgui mantenir-se i enfortir-se en el seu mercat.

Però què entenem per informació? D’una banda, en el dia a dia de la mateixa empresa es genera informació relacionada amb els seus clients, amb els seus proveïdors, amb el seus productes… La informació que es genera dins l’empresa es coneix com a informació interna i s’ha de processar i organitzar perquè estigui disponible en qualsevol moment.

D’altra banda, fora de l’àmbit de l’empresa també hi ha molta informació, provinent d’organismes públics o privats, que pot ser molt profitosa per a l’empresa. Aquesta informació, que no ha estat generada al si de l’empresa, es coneix com a informació externa i pot ser molt útil quan l’empresa ha de definir la seva estratègia comercial o fixar els els objectius d’una investigació comercial.

Tota la informació, tant interna com externa, que l’empresa pot obtenir, perquè ja existeix, s’anomena informació secundària. Es tracta d’informació que ha estat elaborada prèviament per altres motius, però que és susceptible de ser utilitzada i adaptada per a altres projectes. Com que aquesta informació ja existeix, té un cost relativament baix i permet que els responsables de l’empresa puguin prendre decisions estratègiques minimitzant el risc.

El desenvolupament de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) han influït molt en els processos d’obtenció, manipulació i emmagatzematge de la informació.

Vegeu els objectius dels estudis exploratoris en la unitat “Planificació de la investigació comercial” d’aquest mateix mòdul.

La fase exploratòria d’una investigació comercial és el primer pas de la investigació i el seu objectiu és recollir informació sobre el problema o el tema que es vol investigar per definir-lo correctament. En aquesta fase inicial de la investigació no es pretén arribar a conclusions o escollir entre diferents alternatives, només es tracta de fer una anàlisi prèvia de la situació i seleccionar eles mètodes per a l’obtenció i anàlisi de la informació.

Normalment, la fase exploratòria s’inicia sabent que no s’obtindrà una solució per al problema que es vol investigar, sinó que permetrà determinar el tipus d’investigació més adequat segons la informació disponible o la que es pugi aconseguir.

Mètodes i tècniques d’obtenció d’informació secundària

En la fase exploratòria d’una investigació cal recórrer, en primer lloc, a la informació secundària perquè és més fàcil d’obtenir i, també, és relativament econòmica en comparació amb la informació primària.

La informació secundària és aquella informació que ja existeix en el moment de portar a terme una investigació i que ha estat elaborada prèviament per a finalitats diferents, però que és susceptible de ser utilitzada i adaptada per a altres propòsits.

Es tracta, per tant, d’informació que està disponible a la mateixa empresa (informació secundària interna) o bé que es pot obtenir fora de l’empresa (informació secundària externa). Aquesta informació pot estar disponible de forma gratuïta o bé es pot adquirir a l’organització que la comercialitza.

La informació secundària és molt útil perquè pot ajudar-nos a definir millor el problema que volem investigar.

Els principals avantatges de treballar amb informació secundària, tant interna com externa, són els següents:

Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS)

Aquest organisme publica regularment estudis sobre el consumidor espanyol. Per exemple, l’Indicador de confiança del consumidor de gener del 2016 (www.goo.gl/lahloM).

  • Cost: el cost d’un estudi de mercat a partir d’informació secundària és relativament baix si es compara amb altres tipus d’estudis de mercat.
  • Rapidesa: la informació s’obté de forma ràpida, gairebé immediata, perquè ja està elaborada.
  • Accessibilitat: es tracta d’informació que per una petita empresa seria difícil d’aconseguir, per les seves característiques i perquè només alguns organismes privats especialitzats o organismes públics poden obtenir-la, treballar-la i publicar-la.
  • Comparació: la consulta d’informació en diverses fonts permet fer comparatives, la qual cosa facilita la seva comprensió i enriqueix la informació disponible per a un determinat estudi.

D’altra banda, els principals inconvenients de informació secundària són els següents:

  • Adequació: és possible que la informació secundària no s’ajusti exactament a les necessitats concretes d’una investigació, ja que ha estat obtinguda per a altres finalitats.

Exemple d'adequació de la informació secundària

Alguns dels motius pels qual la informació secundària pot no adequar-se a les necessitats concretes d’una investigació poden ser els següents:

  • Informació poc actualitzada: pot ser que hagi transcorregut molt temps des que es van obtenir les dades, la qual cosa implica que la informació pot no ser vàlida en el moment en què es vol utilitzar. Per exemple, suposem que es vol descriure el perfil del consumidor de telefonia mòbil i només es disposa de dades de fa 5 anys. Aquest sector evoluciona molt ràpidament i, evidentment, les dades de fa 5 anys no serien vàlides. Cal anar molt en compte amb la data de publicació dels informes, ja que poden haver quedat obsolets.
  • Indicació inadequada de les dades: pot ser que les dades estiguin expressades en unitats de mesura diferents a les que es necessiten. Per exemple, podríem trobar informació sobre la facturació total d’una empresa però no tenir el detall de la facturació per famílies o categories de producte.
  • No coincidència dels intervals de dades: pot ser que les dades disponibles no s’ajustin a la distribució que ens cal. Per exemple, suposem que podem conèixer la variable d’ingressos per família en els intervals de 601 a 900 €, de 901 a 1.200 €, de 1.201 a 1.500 € i de més de 1.501 €, però per a un determinat estudi necessitem conèixer els intervals fins a 1.000 €, de 1.001 a 2.000 € i de més de 2.001 €. No podríem obtenir aquesta informació a partir de les dades disponibles perquè els intervals són diferents.
  • Informació imprecisa: pot ser que la informació contingui errades que són difícils de comprovar, detectar i solucionar perquè no es pot contrastar. Quan s’utilitzen fonts d’informació secundària, no sempre és fàcil avaluar la precisió de la informació i les possibles errades que pot contenir, ja que qui consulta aquesta informació secundària no participa en el procés d’investigació per obtenir-la.
  • Metodologia emprada: cal posar una atenció especial a la metodologia emprada per a l’obtenció de la informació, ja que segons quin sigui el mètode utilitzat podria disminuir la fiabilitat de les dades.

Fonts d'informació secundària interna

La informació secundària interna és aquella que es troba a la mateixa organització i que ja ha estat processada anteriorment.

Les fonts d’informació secundària interna són tots els suports d’informació de què disposa l’empresa en els diferents departaments (financer, comptable, comercial, producció…).

La pròpia activitat dels diferents departaments de l’empresa genera contínuament informació secundària. Per exemple, de les factures dels clients es poden obtenir dades sobre les vendes per zones geogràfiques o es pot classificar els clients segons l’import de vendes. D’altra banda, a partir dels informes dels venedors es poden analitzar els canals de distribució dels productes i amb la informació disponible dels proveïdors es poden obtenir dades sobre preus de cost, terminis de lliurament, condicions de pagament…

Exemple d'informació secundària interna

A les bases de dades d’una companyia telefònica hi ha informació sobre els seu abonats referent, entre d’altres, als aspectes següents:

  • Domicili
  • Nombre de línies contractades
  • Serveis addicionals a la línia contractada
  • Facturació mensual
  • Facturació mensual desglossada per fracció horària, destinació de les trucades…

Amb aquesta informació, la companyia telefònica podria efectuar una anàlisi detallada dels seus abonats (Pedret, 2002).

L’anàlisi d’aquesta informació pot permetre, per exemple, definir accions comercials i estratègiques segons el perfil dels abonats.

Les dades que es generen dins l’empresa s’han de processar i analitzar amb les eines adequades per agilitar per obtenir resultats. És a dir, informació i facilitar-ne la consulta posterior.

La informació secundària interna està disponible de forma immediata i ha de de ser la primera font a la qual s’ha de recórrer, ja que el seu cost és baix. Les empreses que gestionen de forma eficient la informació que generen per si mateixes gaudeixen de més avantatges competitius, ja que s’adapten millor als canvis de l’entorn i, per tant, poden aprofitar les oportunitats del mercat i prendre decisions estratègiques més encertades.

En la recerca d’informació cal recórrer, en primer lloc, a la informació més accessible, tant pel seu cost econòmic com per la inversió de temps necessària. Posteriorment, si la informació no és suficient, es pot recórrer a altres fonts.

Les dades que formen part de la informació secundària interna són, entre d’altres, les que hi ha a la taula.

Taula: Fonts d’informació secundària interna
Departament o àrea Tipus de dades
Departament comercial
o de màrqueting
• Dades de clients
• Facturació (per client, per zones geogràfiques…)
• Classificació de clients (per compres, per producte…)
• Canals de distribució (volum de vendes per canal)
• Estadística de vendes (mensuals, trimestrals, anuals…, comparació entre
les previsions de vendes realitzats i els resultats reals)
• Estudis de mercat fets anteriorment
Departament de finances
i de comptabilitat
• Costos per producte i per activitat
• Comptes de resultats, estats comptables
• Situació del cobrament de clients
• Anàlisi financera/rendibilitat
• Morositat
Departament de producció • Capacitat productiva
• Especificacions tècniques del producte
• Qualitat
• Temps de fabricació
Departament de compres
i logística
• Planificació i lliurament de mercaderies
Departament d’exportació • Informació de mercats exteriors
• Clients prospectats a l’estranger
• Documentació específica d’exportació
Departament de recerca • Desenvolupament de projectes
• Innovació, recerca i desenvolupament
Font: Adaptat i ampliat a partir de Trespalacios i altres (2005). 'Investigación de mercados: métodos de recogida y anàlisis de la información' (pàg. 18).

Avui dia, la majoria d’empreses utilitzen bases de dades que permeten gestionar de forma eficient la informació que generen els diferents departaments, així com sistemes i eines que permeten processar i analitzar aquesta informació.

En la unitat “Planificació de la investigació comercial” trobareu les eines que les empreses utilitzen per gestionar dades i informació: ERP, CRM, data warehouse, big data… Aquestes eines permeten processar la informació i obtenir patrons de comportament per preveure com evolucionaran en el futur.

Exemple d'ús de la informació secundària interna

Una empresa especialitzada en la fabricació i comercialització de postres ecològiques es proposa incrementar les seves vendes a Catalunya. L’objectiu és obtenir un volum mínim de facturació en cada comarca.

A quina informació secundària interna pot recórrer?

Cal disposar d’informació relacionada amb el volum de facturació de l’empresa a cada comarca, per tant, s’hauria d’obtenir un llistat de la facturació per clients, ordenats per comarques. A partir de la informació d’aquest llistat, s’haurien d’eliminar les comarques que ja compleixen l’objectiu, és a dir, que arriben al mínim de facturació fixat, i seleccionar les comarques on no s’assoleix el mínim de facturació.

L’accés a aquesta informació és fàcil i ràpid, perquè està disponible a la mateixa empresa. Amb aquesta informació, el director comercial podria definir les estratègies que s’haurien de seguir per assolir els objectius proposats.

Fonts d'informació secundària externa

Quan la informació secundària interna no és suficient, o bé no serveix per a l’objectiu de la investigació, les empreses han de recórrer a les fonts d’informació secundària externa.

Les fonts d’informació són els diferents tipus de documents o suports que contenen dades, informació o coneixement, que han estat elaborats per a unes altres finalitats i que són susceptibles de ser utilitzats per a altres propòsits.

Les fonts d’informació secundària externa solen ser organismes públics o institucions privades que disposen d’estudis, bases de dades, informes…, amb informació sobre variables econòmiques i demogràfiques, dades sobre l’activitat comercial interior i exterior, evolució dels mercats internacionals, dades sobre ocupació i consum.

Alguns organismes públics i institucions privades recullen informació, de forma puntual o periòdica, que pot ser útil per completar, millorar, documentar o simplement iniciar un procés d’investigació de qualsevol empresa.

La informació secundària externa es pot trobar en documents, guies, anuaris, bases de dades, estudis d’empreses d’investigació de mercats i altres publicacions. Avui dia, gairebé tota la informació està digitalitzada i, per tant, és més fàcil accedir-hi.

Exemples de fonts d'informació secundària externa

L’INE (Institut Nacional d’Estadística) o el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) són organismes públics que disposen de molta informació secundària. D’altra banda, Kompass és una empresa privada que ofereix solucions globals d’informació empresarial, bases de dades, màrqueting i vendes…

L’enquesta de pressupostos familiars de l’INE subministra informació anual sobre la naturalesa i la destinació de les despeses de consum, així com sobre diverses característiques de les condicions de vida a les llars espanyoles. La mida de mostra és d’aproximadament 24.000 llars a l’any.

Aquesta informació, que està disponible al web (www.goo.gl/n5yWik), pot ser molt útil si es pretén iniciar una investigació en què calgui informació sobre les despeses en béns de consum. Per exemple, la despesa mitjana per persona en alimentació, vestit i calçat, habitatge, mobiliari, transport… Les dades estan disponibles per comunitats autònomes i diversos anys (www.goo.gl/8wFLXF).

A l’hora de seleccionar la informació secundària externa, cal tenir en compte que s’ha d’escollir la informació que es pugui adaptar a les necessitats de la investigació i que sigui vàlida per al projecte en qüestió. Per això, cal tenir en compte el següent:

  • L’objectiu de l’estudi
  • La metodologia emprada
  • La fiabilitat dels resultats
  • L’univers objecte d’estudi
  • El grau d’actualitat

Un estudi de l’any 1995 sobre els hàbits de compra per internet no serà vàlid, si es pretén analitzar els hàbits de compra actuals. Evidentment, tant la tecnologia com l’ús que es fa de la xarxa han canviat molt des d’aquell moment.

Habitualment, la informació secundària de fonts públiques està disponible per a qualsevol usuari que la sol·liciti, normalment sense cap cost o bé a un cost molt baix. D’altra banda, la informació de fonts privades es pot obtenir immediatament, però té un cost elevat segons el tipus d’informació que es vol obtenir.

Hi ha diverses institucions públiques i privades que elaboren informació periòdica en diferents àmbits i que està disponible per a la seva consulta. Per exemple, els centres d’informació i documentació, els anuaris d’empreses, les bases de dades, les empreses o instituts d’investigació dels mercats o les revistes especialitzades.

Centres d’informació i documentació

  • L'Eurostat (Statistical Office of the European Communities) és l'oficina estadística de la Comissió Europea. Produeix dades sobre la Unió Europea (UE) i promou l'harmonització dels mètodes estadístics dels estats membres.
  • L'Eurostat (Statistical Office of the European Communities) és l'oficina estadística de la Comissió Europea. Produeix dades sobre la Unió Europea (UE) i promou l'harmonització dels mètodes estadístics dels estats membres.

  • Oficina Estadística de las Comunitats Europees (EUROSTAT) (www.goo.gl/nS2UEV): ofereix informació diversa sobre els diferents països que formen part de la Unió Europea. Es tracta d’una font d’informació gratuïta.
  • Institut Nacional d’Estadística (INE) (www.ine.es): és l’òrgan coordinador de l’estadística oficial d’Espanya a través de les administracions públiques. Es poden obtenir estadístiques sobre la situació i l’evolució de la població, l’economia i la societat espanyola. També es tracta d’una font d’informació totalment gratuïta.
  • Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) (www.idescat.cat): és l’òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya i té la missió de proveir informació estadística rellevant per contribuir a la presa de decisions, la recerca i la millora de les polítiques públiques.
  • Cambres de Comerç (www.cambrescat.es): promocionen el comerç i la indústria dins del seu àmbit d’actuació i organitzen missions comercials per fomentar el comerç a l’exterior. A Catalunya hi ha 13 cambres de comerç, i a la resta de l’Estat espanyol n’hi ha a les principals ciutats. Disposen d’informació gratuïta i també d’informació de pagament.
  • Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) (www.icex.es): és una entitat pública que té com a missió promoure la internacionalització de les empreses espanyoles. Disposa d’àmplia informació de la majoria de països i, gairebé tota és gratuïta.
  • Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) (www.accio.gencat.cat): promou la competitivitat i la internacionalització de les empreses catalanes. És una font d’informació gratuïta.
  • Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) (www.cis.es): és un organisme públic que té per objectiu principal l’estudi de la societat espanyola, tasca que desenvolupa des de l’any 1976. Fa enquestes on pregunta a la gent la seva opinió sobre temes diversos de l’actualitat socioeconòmica i política (sanitat, educació, immigració, entre d’altres). Es tracta d’una font d’informació gratuïta.
  • Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (www.ipyme.org): té una secció del web dedicada a publicacions i estudis relacionats amb diverses qüestions d’interès per a pimes i emprenedors. La informació és gratuïta.

Anuaris d’empreses

  • Anuari Econòmic de la Caixa (www.caixabankresearch.com/ca/anuario): recopilació estadística d’indicadors econòmics, comercials i demogràfics, d’àmbit municipal. La informació és gratuïta però es va deixar de publicar l’any 2013.
  • Anuari Acicsa (www.anuariacicsa.com): recull d’informació i dades relacionades amb les activitats d’empreses catalanes. És una font d’informació de pagament.

Base de dades

  • Bases de dades del CIS (www.goo.gl/6vYFZv): la biblioteca del CIS posa a disposició dels usuaris una sèrie de bases de dades per al seu accés en línia o en suport electrònic. És un recull d’articles publicats sobre temàtiques molt variades que conté diverses bases de dades, com ara ISOC (referències d’articles publicats en revistes espanyoles relacionades amb les ciències socials) i ICYT (referències d’articles publicats en revistes espanyoles de ciència i tecnologia), entre d’altres. L’accés a aquestes bases de dades és gratuït.
  • Kompass (www.kompass.com): empresa que es dedica a la venda d’informació. El seu objectiu principal és oferir solucions a les empreses que volen obrir-se mercat dins i fora d’Espanya o d’Amèrica Llatina. Són bases de dades de pagament.
  • Europages (www.europages.es): proporciona informació detallada d’empreses espanyoles i d’arreu del món. És una font d’informació de pagament.
  • Einforma (www.einforma.com): proporciona informació detallada d’empreses espanyoles (informes d’impagats, morosos…). És una font d’informació de pagament.

Empreses o instituts d’investigació de mercats

  • Nielsen (www.nielsen.com): empresa dedicada a observar i analitzar el consumidor a més de 100 països, per oferir una visió completa de les tendències i hàbits de consum arreu del món. És especialment interessant per a les empreses que volen innovar.
  • TNS (www.tnsglobal.es): empresa amb presència a més de 80 països, analitza el comportament i les actituds humanes individuals de cada cultura, economia i regió política del món. Pertany al grup Kantar.
  • GfK Emer Marketing Research (www.gfk.com): empresa que ofereix informació clau del mercat i dels consumidors. Disposa d’informació de més de 100 països.
  • Kantar World Panel (www.kantarworldpanel.com): empresa especialitzada en el comportament del consumidor. Els seus panels de consum permeten fer el seguiment del mercat, anàlisis a fons i solucions a mida per a cada client (marques, distribuïdors, analistes de mercat, administracions públiques).

Totes aquestes empreses són privades i, per tant, la informació que ofereixen és de pagament.

Altres fons d'informació

Destaquen algunes publicacions, com ara:

  • IPMark (www.ipmark.com): revista especialitzada en el món del màrqueting.
  • Eleconomista (www.eleconomista.es): revista especialitzada en actualitat econòmica i del món dels negocis.

Hi ha infinitat de publicacions que es poden trobar a internet i de les quals es pot obtenir informació en format digital. Per tant, segons quin sigui l’objecte d’estudi caldrà seleccionar unes fonts o unes altres.

Exemple de cerca d'informació secundària

Suposem que us interessa saber quin va ser el nom més freqüent que es va posar als nadons nascuts l’any 2014 a Catalunya, a les Illes Balears i a la Comunitat de Madrid. Podeu recórrer a la informació disponible a l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Per trobar aquesta informació cal accedir al lloc web d’aquest organisme (http://www.ine.es/|www.ine.es) i seguir els passos següents:

  1. Demografia i població
  2. Padró. Població per municipis
  3. Cognoms i noms més freqüents
    • Objectiu: obtenir els cognoms i noms més freqüents segons la informació estadística del padró i l’estadística de moviment natural de la població.
    • Variables estudiades: cognoms de la població segons la província de naixement i la residència; noms de la població segons la província de residència, província i dècada de naixement, sexe i nacionalitat, noms més freqüents de nadons per comunitat autònoma i sexe. Hi ha dades disponibles des de 2002.
  4. Noms de nadons
    • Dades procedents de l’Estadística de naixements 2014 (22 de juny de 2015). Total nacional i comunitats autònomes.
    • A continuació cal seleccionar l’any 2014 i els resultats que es poden obtenir en format de full de càlcul són els següents:
      • Catalunya. MARC: 1.084 (total: 37.084) / MARTINA: 825 (Total: 34.439)
      • Illes Balears. MARC: 162 (total: 5.558) / CARLA: 115 (Total: 5.095)
      • Comunitat de Madrid. DANIEL: 950 (total: 33.663) / LUCÍA: 892 (Total: 31.562)

Aquest exemple serveix per il·lustrar com es pot obtenir, fàcilment i ràpidament, informació diversa sobre demografia per zones geogràfiques.

La recerca sistemàtica d’informació secundària tant interna com externa, així com la seva anàlisi constant, permet a les empreses aconseguir una millor posició competitiva respecte a aquelles empreses que es limiten a observar el mercat, sense fer-ne una anàlisi crítica i constant.

Motors de cerca i criteris de selecció de fonts d'informació secundària

La recerca de la informació a les fonts secundàries es pot fer mitjançant les dues metodologies següents:

  1. Anàlisi sistemàtica de la informació: consisteix a cercar aquella informació que es considera més idònia per a la investigació, segons uns criteris que són fruit del coneixement i de l’experiència de l’investigador en la matèria.
  2. Subscripció a serveis en línia: aquest tipus de serveis poden facilitar a l’usuari l’accés de forma regular a la informació relacionada amb els seus temes d’interès. Destaquen, principalment, els dos sistemes següents:
    • Difusió selectiva d’informació (DSI): sistema de difusió de la informació “a la carta”, és a dir, que permet als usuaris obtenir una informació personalitzada, periòdica i selectiva amb la particularitat que s’informa l’usuari de totes les novetats que poden ser d’interès.
    • Really Simple Syndication (RSS): lector que permet obtenir informació de forma automàtica de diferents webs que poden interessar a l’usuari, sense que sigui necessari accedir a cadascuna de les pàgines web. Permet obtenir només aquella informació addicional que es va actualitzant i, per tant, permet gestionar de forma més eficient la informació. En aquest cas, es poden obtenir les novetats dels llocs web dels prospectats potencials i afegir la informació addicional a la base de dades de la prospecció.

A la secció “Annexos” podeu trobar informació més àmplia sobre els lectors RSS.

De les biblioteques a la xarxa

La revolució de les noves tecnologies ha permès que els investigadors cerquin informació a través de la xarxa d’una manera còmoda i eficient. D’aquesta manera, els desplaçaments físics a centres de documentació, institucions públiques o biblioteques gairebé han desaparegut.

Aquests sistemes ens permeten integrar i emmagatzemar de forma contínua tota la informació que va apareixent a la xarxa i suposen una millora de l’eficiència en la gestió de la informació, tant en temps com en diners.

Quan es necessita trobar informació per a un estudi de mercat en fase exploratòria o per respondre les necessitats específiques d’una investigació comercial, es pot començar a buscar a la xarxa.

L’enorme quantitat d’informació que es troba a internet (milers de milions de documents) s’incrementa contínuament i també s’actualitza constantment.

Els motors de cerca són les eines que permeten seleccionar la informació que respongui a unes necessitats específiques de l’usuari.

Un motor de cerca, o bé cercador, és una aplicació informàtica pensada per ajudar a trobar informació emmagatzemada en un sistema informàtic com ara una xarxa, internet o un ordinador personal.

Indexar és crear una llista a partir de la classificació manual o automàtica de les dades de fitxers o documents per tal de facilitar-hi l’accés dels usuaris.

Els motors de cerca són eines que indexen pàgines web que permeten als navegants fer consultes a partir d’una o més paraules que apareguin en els documents indexats.

La informació indexada que hi ha dins de grans bases de dades ha estat recopilada per programes robot (spiders o aranyes) que rastregen la xarxa de manera automàtica i que capturen informació de tot allò que troben. D’aquesta manera, l’aranya porta tota la informació a un central on el sistema la processa i l’emmagatzema. El sistema crea un índex amb les paraules utilitzades a la web i les ordena per ordre d’importància.

Durant el procés de cerca els motors recorren les pàgines web, preparen un extracte de la informació que contenen i ordenen els resultats per paraules clau.

La paraula clau (keyword, en anglès) és aquella paraula que s’introdueix en el cercador per descriure el concepte o la idea que es busca.

A l’apartat “Annexos” del material web podeu trobar més informació sobre els operadors de cerca avançada.

Quan es vol utilitzar més d’una paraula clau, s’han de deixar espais en blanc entre una paraula i l’altra. D’altra banda, els signes diferents de lletres o els números es reserven per les cerques avançades.

El motor de cerca busca en la seva base de dades les paraules sol·licitades per l’usuari i després delimita la recerca, eliminant les pàgines que no coincideixen amb el criteri establert. A continuació s’obté un llistat amb les coincidències que inclou el text que coincideix amb la demanda de l’usuari i un extracte o resum del contingut de la pàgina web.

Existeixen diversos motors de cerca a internet. La seva principal diferència és la forma de construir i estructurar les seves respectives bases de dades, a través de les quals mostren la informació resultant de les peticions dels usuaris.

Els principals motors de cerca són:

  • Google: el cercador més reconegut a nivell internacional. Aquest motor analitza pràcticament totes les pàgines web existents i recopila informació per incloure-la en els seus índexs. El sistema permet actualitzar la informació incorporant webs de nova creació i eliminant aquelles que tenen un contingut obsolet.
  • Bing: el cercador de la companyia Microsoft, que anteriorment era Windows Live Search i MSN Search, però no és tan utilitzat pels usuaris d’internet.
  • Yahoo: un dels cercadors més utilitzats pels professionals de la informàtica, propietat de l’empresa Yahoo! Inc.
  • Altres cercadors: hi ha altres cercadors rellevants, especialment pel volum de població dels països on s’utilitzen. Per exemple, el cercador més utilitzat a la Xina és Baidu i el més utilitzat a Rússia és Yandex. Altavista, Excite i Lycos són altres cercadors d’internet.

A la figura hi podeu veure el logotip d’alguns dels principals motors de cerca a internet.

Figura Principals motors de cerca a internet

Las búsquedas están cambiando

“En la actualidad, cuando pensamos en búsquedas, pensamos en el consumidor que acude directamente a los motores de búsqueda para encontrar respuesta a sus necesidades. En el futuro, las búsquedas se realizarán también de otras formas. Buena prueba de ello es el éxito que están teniendo asistentes digitales como Siri en los que las búsquedas se realizan por reconocimiento de voz. Las empresas deberán adaptarse a ello para dar respuesta a los consumidores, lo cual modificará además las estrategias de marketing en lo que respecta a la creación de contenidos.”

Font: Mundiario (2015). “Siete tendencias que marcarán el 2016 de los buscadores en internet” (www.goo.gl/Qasb17).

Els motors de cerca ajuden a fer una primera classificació de la informació. Però la informació que ofereixen els cercadors és enorme i, per tant, cal que l’usuari en faci una selecció objectiva, utilitzant només les dades que puguin ser útils, en aquest cas, per a la prospecció que s’està fent. En cas contrari, l’excés d’informació pot alentir i distorsionar el desenvolupament de la recerca. Per això és molt importat que, abans d’iniciar una recerca d’informació, s’estableixi una estratègia de localització de dades i es defineixi la informació que es pretén aconseguir.

De forma general, el procediment que cal seguir és el següent:

  1. Definir el contingut clau que és objecte d’estudi.
  2. Definir els aspectes d’interès que poden completar la cerca.
  3. Identificar la tipologia de documents on s’ha de concentrar la recerca (bases de dades, webs, notícies d’actualitat…).
  4. Delimitar l’interval de temps amb l’objectiu de desestimar les fonts que estiguin poc actualitzades i que podrien distorsionar els resultats.

Per a la utilització dels cercadors, cal tenir en compte aquestes qüestions principals:

  • Identificació de les paraules clau: s’escriu en el formulari de cerca la paraula o les paraules que es creu que poden identificar el concepte que es busca d’acord amb els objectius de l’estudi que es vol fer. El grau de precisió de la paraula o de les paraules clau determina el volum d’informació que s’obté.
  • Selecció del cercador: convé utilitzar un cercador amb el qual l’usuari estigui familiaritzat i que disposi de funcions que permetin la recerca avançada d’informació.
  • Execució de la cerca: s’obté un llistat de llocs web ordenats segons la similitud amb la paraula clau introduïda. L’índex mostra un extracte de la informació que conté cadascuna de les pàgines web i permet accedir-hi per obtenir la informació que es busca.
  • Avaluació dels resultats: cal comprovar si els resultats obtinguts s’ajusten a la informació que es necessita. En cas contrari, cal reiniciar la cerca introduint altres paraules clau que defineixin millor allò que es busca i utilitzar els operadors de cerca. Una altra opció és utilitzar un altre motor de cerca.
  • Anàlisi de la informació i emmagatzematge: un cop obtinguda la informació necessària, cal analitzar-la, classificar-la, sintetitzar-la i emmagatzemar-la en un suport adequat al qual es pugui accedir fàcilment.

La informació que no es troba a partir d’un cercador no vol dir que no estigui disponible a internet.

Exemple de cerca a partir d'una paraula clau

Accedim a Google per fer una recerca a partir de les paraules clau “pa” i “pa ecològic”.

Si introduïm únicament la paraula clau “pa”, la recerca se centra en el concepte del pa relacionat amb dibuixos animats o amb el nom de diferents empreses que contenen la paraula “pa”. S’obtenen més de 2.000 milions de resultats.

En canvi, si la paraula clau és “pa ecològic”, la recerca queda més acotada a aproximadament 2 milions de resultats, i inclou punts de venda o aspectes relacionats amb aquest producte.

Si es continua amb la cerca afegint “pa ecològic Barcelona”, els resultats es redueixen considerablement i obtenim un llistat que permet treballar amb un volum d’informació més raonable.

Obtenció de dades secundàries de les fonts d’informació

A vegades el fet de disposar d’una gran quantitat d’informació secundària pot suposar un problema, perquè la selecció de la informació útil no és una tasca fàcil.

Davant de la informació secundària, el primer que cal fer és determinar com es pot treure el màxim profit de la font secundària i, a continuació, avaluar la validesa, l’adequació i la fiabilitat de les dades disponibles per a l’objectiu de la nostra investigació.

Alguns aspectes importants que s’han de considerar quan es treballa amb fonts d’informació secundària són els següents:

  • Com es planteja el problema. Consisteix en l’anàlisi del plantejament del problema per part de la font d’informació i s’ha de valorar si s’ajusta als propòsits de la nostra investigació. També cal saber qui hi ha al darrere de la informació, els seus interessos i la seva ideologia, esbrinar quines són les hipòtesis que es formulen i com s’han treballat.
  • Amb quines tècniques s’han obtingut les dades. Consisteix a comprovar mitjançant quins procediments s’han recollit les dades, quan s’han obtingut, com s’ha fet (entrevistes, observacions, enquestes), quin grup de la població ha estat investigat, coincidència d’aquest col·lectiu amb el nostre grup d’interès, quin és el motiu pel qual s’han recollit unes determinades dades…
  • Quin és l’abast dels resultats. Consisteix a examinar els mètodes que s’han emprat per analitzar la informació, la representativitat dels resultats, la seva fiabilitat, l’adequació dels resultats als objectius inicials proposats, si els resultats es poden aplicar al col·lectiu que volem investigar, quines variables s’han analitzat i si aquestes variables són similars a les que ens poden interessar.
  • Què és el que no s’ha investigat. Consisteix a avaluar si s’abasta tot el camp d’estudi possible del problema, o bé si està centrat en un determinat col·lectiu i podria haver quedat exclòs algun grup d’interès. S’ha de valorar si l’estudi pot ser incomplet i per què i, d’altra banda, si hi ha buits importants en les conclusions respecte als objectius inicials.

Una bona font d’informació secundària ha de permetre poder contrastar, a partir del seu contingut, tots aquests aspectes.

Durant els darrers anys s’ha produït una gran revolució en el maneig de la informació disponible per a la realització d’investigacions. Segurament, l’element més significatiu ha estat la generalització de l’ús d’internet com a recurs d’informació i de documentació, la qual cosa ha permès el desenvolupament d’eines molt potents per disposar d’informació en tots els àmbits (social, econòmic, comercial, polític…) però, al mateix temps, mai havia estat tan difícil com ho és avui dia la tasca de seleccionar la informació adequada i fiable de la que és supèrflua i de confiança.

Evidentment és indiscutible que internet és molt útil per a qualsevol tipus d’investigació perquè permet localitzar i accedir a moltes dades, documents i informació. Ara bé, és fonamental extremar els controls per assegurar-se de la validesa d’aquesta informació.

Bàsicament, s’han de comprovar els punts següents:

  • Fiabilitat
  • Originalitat
  • Actualització
  • Credibilitat

Sempre que es treballa amb fonts de documentació secundària cal tenir presents els principals avantatges i inconvenients que estan recollits a la taula.

Taula: Avantatges i inconvenients de les fonts d’informació secundària
Avantatges Inconvenients
• Proporcionen un gran volum d’informació en poc temps i amb pocs recursos. • Admeten interpretacions múltiples segons els investigadors.
• Afavoreixen l’accés a més informació de la que es podria generar amb recursos propis. • Poden ser ambigües si alguns conceptes similars mesuren realitats diferents.
• Abasten períodes de temps més grans, això afavoreix l’anàlisi longitudinal. • Pot ser que els objectius de la font no s’adeqüin als de la nostra investigació.
• Ajuden a dissenyar una investigació (suggereixen mètodes, tècniques i tipus de dades que es poden emprar). • A vegades és difícil trobar fonts amb dades sobre un tema concret.
• Faciliten fer comparacions (anàlisi de problemes en llocs i moments diferents). • No sempre totes les fonts proporcionen informació sobre el procés d’obtenció de les dades.
• No influeixen sobre els objectes o individus investigats. • Pot ser que algunes fonts no siguin de confiança, la qual cosa invalida les dades que contenen.

Tot i que encara hi ha alguns llocs físics on es pot trobar informació, com ara els centres de documentació i informació amb arxius i hemeroteques, avui dia la majoria d’informació també està disponible en format digital o en suport magnètic. Per això la recerca d’informació a les fonts secundàries per ser utilitzada en els processos d’investigació comercial s’ha simplificat enormement i ha suposat una millora indiscutible en les activitats empresarials.

Vegeu els sistemes d’informació que utilitzen les empreses a la unitat “Planificació de la investigació comercial” d’aquest mateix mòdul.

Les empreses són cada cop més conscients de la necessitat de treballar en suports digitals i amb eines relacionades amb els serveis electrònics d’informació. Actualment, gairebé totes les empreses que treballen amb bases de dades les han adaptat a les seves necessitats perquè puguin emmagatzemar, analitzar i recuperar tota la informació interna que generen per si mateixes i que els permet mantenir la seva posició competitiva en el mercat i aconseguir avantatges competitius claus.

Per localitzar dades, seleccionar-les i emmagatzemar-les, les empreses disposen de nombrosos serveis d’informació electrònica (SIE).

L'Associació Multisectorial de la Informació (ASEDIE)

L’ASEDIE aglutina empreses mediadores de diferents sectors que tenen per objectiu la reutilització i distribució d’informació. (www.asedie.es)

Els serveis d’informació electrònica (SIE) són sistemes professionals per a la distribució de bases de dades en línia i a través de formats tangibles. Aquests serveis aporten a les organitzacions un valor afegit més gran perquè permeten fer més eficient la recerca.

Els serveis d’informació electrònica (SIE) es poden classificar segons els criteris següents.

Segons la tipologia de serveis que ofereixen:

  • Serveis d’informació en línia (online): ofereixen comunicació interactiva entre l’usuari i el servidor (transaccions comercials, operacions amb el banc, reserves de vols…)
  • Sistemes d’informació tancada: permeten l’ús de bases de dades a un col·lectiu determinat (empresa, banc o policia, per exemple).
  • Serveis fora de línia (offline): no es produeix una comunicació interactiva, la relació entre l’usuari i el servidor es fa a través de suports físics com ara DVD o altres dispositius d’emmagatzematge.

Segons la seva naturalesa:

  • Intangibles: la distribució de bases de dades és en línia a través d’internet o d’una intranet.
  • Tangibles: la distribució es fa a través de suports físics (DVD, targetes, llapis de memòria…).

Segons la informació que contenen:

  • Serveis referencials: proporcionen una altra font per completar la informació (bibliogràfica, directoris d’empreses, etc.).
  • Serveis font: subministren la informació original provinent de la font primària. Poden ser numèrics (estadístiques o dades econòmiques), textuals (publicacions del BOE), mixtes o en forma de mapes o imatges.

Segons la seva procedència:

  • Serveis d’informació interna: és la gestió de les dades internes de l’empresa.
  • Serveis d’informació externa: és la informació procedent de l’entorn de l’empresa (dades microeconòmiques i macroeconòmiques).

El procediment que s’ha de seguir per a l’obtenció d’informació secundària depèn de la font que es vol utilitzar. Un cop estigui ben definit el problema o la qüestió que s’ha d’investigar, cal traduir les necessitats d’informació en objectius concrets i, per tant, s’ha d’especificar quina és la informació que es vol obtenir de les fonts secundàries.

Si la informació interna que ha estat generada dins de la mateixa empresa no es considera suficient, es pot recórrer a les fonts d’informació secundària externa.

Exemple de definició de la informació secundària interna

Suposem que una empresa vol saber el volum de facturació per a uns determinats clients durant els darrers 18 mesos, en relació amb un determinat servei que es va començar a oferir fa 2 anys.

Aquesta empresa pot recórrer a les seves bases de dades per seleccionar els clients actuals i classificar-los segons el seu volum de facturació, la seva zona geogràfica i d’altres variables disponibles que es considerin oportunes (mida de l’empresa, freqüència de compra, situació financera, antiguitat com a client…).

Aquesta informació que s’obté a partir de les fonts internes ha de permetre conèixer quines són les empreses que han utilitzat el servei, si l’han seguit utilitzant o si després d’utilitzar-lo no han tornat a fer-ho.

Tanmateix, és possible que amb la informació externa només es constati aquesta situació, però que no sigui possible esbrinar per quins motius es dóna aquesta situació.

Quan la informació interna no és suficient o no és útil per a l’objectiu d’una determinada investigació, s’ha de recórrer a les fonts d’informació secundària externa, tenint en compte que cal seleccionar les fonts més adequades i sempre prioritzant les que són gratuïtes.

Exemple de definició de la informació secundària externa

Suposem que l’empresa de l’exemple anterior ha detectat que una gran part de les empreses, amb un volum de facturació alt, han provat el servei i després s’han donat de baixa. Pot recórrer a fonts secundàries externes per fer una anàlisi de la seva competència que li permeti trobar una explicació a aquesta situació.

Pot fer una anàlisi de la competència per esbrinar si està oferint condicions més avantatjoses que puguin explicar per què alguns clients no utilitzen el servei.

És possible analitzar la competència a través dels seus llocs web i comprovar si ofereix un servei similar més interessant per als clients. En aquest cas, la informació es pot obtenir gratuïtament fent consultes a través d’Internet.

Si la informació gratuïta no és suficient, pot recórrer a la informació de pagament sobre la competència que ofereixen algunes empreses com ara Kompass o eInforma. Abans de fer-ho, però, és convenient assegurar-se que la informació que s’obtindrà realment és exhaustiva i rellevant, de manera que pugui ajudar l’empresa a trobar una explicació i a poder prendre les decisions més encertades per recuperar aquests clients.

Criteris, prioritats i pressupost en la selecció de dades

A les fonts d’informació secundària, tant internes com externes, es pot trobar informació en formats molt diversos, com ara dades numèriques, textos, imatges, sons… Normalment, la informació en forma de dades numèriques és la més fàcil d’analitzar, ja que es pot fer a partir de l’aplicació de diverses tècniques estadístiques. Quan la informació no és numèrica, tot i que també es pot analitzar, és més difícil d’arribar a conclusions objectives.

La informació procedent de les fonts secundàries, internes o externes, ha de ser sòlida, objectiva, precisa, fiable i idònia. Ha d’estar actualitzada, disponible (de fàcil accés), presentada de manera que es pugui adaptar a les futures demandes de les persones que l’han d’utilitzar i tenir un cost raonable.

Per tant, els criteris que cal tenir en compte en el moment de seleccionar la informació secundària són:

  1. Solidesa. Perquè la informació sigui sòlida ha d’estar suficientment fonamentada, ha de ser completa i ha de tenir el nivell de detall necessari perquè ajudi en la presa de decisions.
  2. Objectivitat. La informació objectiva és aquella que està exempta de prejudicis o d’interessos personals. La informació subjectiva, en canvi, inclou el punt de vista de la persona que l’exposa i està condicionada pels seus interessos o desitjos. Quan s’utilitza un font que inclou informació subjectiva, cal assegurar-se de seleccionar la informació que no estigui esbiaixada.
  3. Precisió. És la relació entre la quantitat d’informació disponible i la seva adequació a les necessitats de la investigació. La precisió també es refereix a la necessitat que la informació sigui un reflex de la realitat, dins d’uns marges d’error acceptables, i al fet que estigui disponible en el moment en què s’ha de prendre una decisió. Un dels problemes més habituals és no disposar de la informació quan es necessita o disposar d’una excessiva quantitat d’informació que dificulta la selecció del que és rellevant. Per tant, la precisió o la concisió de la informació és fonamental per disposar de les dades que resumeixin el que realment interessa per al propòsit de la investigació.
  4. Fiabilitat. La font de la qual s’obté la informació ha de ser de confiança i sempre s’ha de contrastar. És convenient recórrer sempre a fonts d’empreses de prestigi o bé a entitats i institucions públiques reconegudes.
    A internet hi ha molta informació en diferents llocs web, articles i treballs de recerca on la informació no ha estat contrastada, la qual cosa pot induir a cometre errades que desvirtuen els resultats de la investigació.
    Per tant, és fonamental assegurar-se de la fiabilitat de les dades i de la informació obtinguda per assegurar la qualitat de la investigació.
  5. Idoneïtat. La informació ha de ser l’apropiada o pertinent, és a dir, s’ha de referir a l’univers objecte d’estudi i s’ha de poder aplicar als objectius que s’hagin establert per a una determinada investigació.
  6. Actualització. La informació obsoleta no representa una ajuda per a la presa de decisions. Per això, és important que es correspongui amb un període de temps rellevant, que provingui d’una font actualitzada i que sigui útil per a l’objectiu per al qual s’ha d’utilitzar. Una bona informació no es limita només a reflectir fets, sinó que també ha de proporcionar un contingut dinàmic als resultats.
  7. Accessibilitat. S’ha de recórrer sempre a la informació accessible, és a dir, s’ha de descartar la informació que per les seves característiques no sigui possible d’obtenir. Actualment pràcticament tota la informació està digitalitzada i és més fàcil obtenir-la. Per agilitar els processos de recerca d’informació, sempre cal prioritzar les fonts de consulta que permeten obtenir la informació més ràpidament i en el suport adequat.
  8. Adaptabilitat. La informació obtinguda de fonts d’informació secundària, malgrat que es va recollir per a uns altres propòsits, s’ha de poder adaptar fàcilment a les noves necessitats d’informació. Per tant, només és útil si és possible adaptar-la o transformar-la per donar resposta als objectius de la investigació.
  9. Cost. El cost de la informació es pot mesurar tant econòmicament com pel que fa al temps que cal invertir-hi per obtenir-la.

Informació esbiaixada: interpretació que una persona fa d’una informació condicionada, fonamentalment per motius ideològics o pels seus interessos particulars.

  • La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure, de cert prestigi, però és convenient contrastar la fiabilitat de la informació que conté amb altres fonts reputades.
  • La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure, de cert prestigi, però és convenient contrastar la fiabilitat de la informació que conté amb altres fonts reputades.

Qualsevol informació que s’hagi obtingut s’ha de pautar. És a dir, s’ha d’organitzar de forma adequada segons els objectius i, posteriorment, s’ha d’analitzar per poder extreure’n resultats que han de ser útils per a la investigació. Per tant, la informació ha de ser suficient, precisa i rellevant.

En aquest punt cal decidir quina informació és útil i quina informació s’ha de descartar perquè no és rellevant per a l’objecte de l’estudi. Així doncs, abans d’iniciar la recerca, s’han d’establir mecanismes per organitzar i analitzar la informació.

Habitualment, la informació s’organitza segons el seu grau de fiabilitat i segons la seva utilitat. Com que actualment existeix molta informació digitalitzada, és relativament senzill obtenir i gestionar dades i informació.

Atès que les dades poden ser quantitatives o qualitatives, cal seleccionar una metodologia de treball diferent que permeti analitzar-les de forma adequada segons la seva naturalesa.

El procés d’anàlisi de la informació secundària consisteix a seleccionar, transformar i integrar les dades que anteriorment han estat recollides i processades per a una finalitat diferent a la de la investigació. Per tant, l’objectiu és adaptar i ajustar la informació a l’objecte de la nostra investigació.

La diferència principal entre l’anàlisi de la informació quantitativa i l’anàlisi de la informació qualitativa rau en la seva objectivitat. És a dir, l’anàlisi quantitativa respon a criteris objectius, d’acord amb un procediment d’anàlisi estadístic o matemàtic; en canvi, l’anàlisi qualitativa és subjectiva. Per això s’ha d’anar en compte, per evitar la interferència de creences i valors de les persones que fan l’anàlisi.

Una qüestió important que cal tenir en compte en el moment de seleccionar les fonts d’informació és l’establiment de prioritats. És a dir, la preferència o la primacia d’una font respecte d’una altra.

En primer lloc, quan es vol obtenir informació d’una determinada font cal esbrinar si no hi ha una altra informació disponible de característiques similars a les necessàries i que comporti menys esforç per obtenir-la, tant de temps com de diners.

La informació gratuïta ha ser prioritària, així com la rapidesa en obtenir-la. El temps té un valor i les investigacions no es poden eternitzar. Per això és convenient aconseguir resultats ràpids que permetin prendre decisions estratègies amb celeritat.

Les fonts d’informació s’han d’explorar de forma seqüencial amb relació inversa al seu cost. És a dir, primer s’ha de recórrer a la font d’informació sòlida i existent que suposa un cost més baix, econòmic i de temps. Després d’explorar les fonts més econòmiques, es recorre a les fonts que comporten un cost superior.

El procediment que s’hauria de seguir per seleccionar la font d’informació és el següent:

  1. Recórrer a les fonts internes de l’empresa.
  2. Si no es disposa d’informació interna, o bé no és suficient, recórrer a les fonts secundàries externes públiques.
  3. Si la informació interna i la informació externa pública no són suficients, recórrer a les fonts secundàries externes privades.
  4. Si cap de les fonts anteriors disposa d’informació que es pugui adaptar a l’objecte de la investigació, en darrera instància recórrer a les fonts d’informació primària. Això suposa dissenyar un procediment específic per a la recollida de la informació necessària que té un cost considerable. Per tant, s’ha de valorar i pressupostar molt acuradament.

Malgrat que l’obtenció de dades en fonts secundàries sol ser immediata, sempre cal invertir un temps per analitzar la informació disponible i seleccionar la que més s’adequa a les nostres necessitats.

D’altra banda, tot i que les fonts sindicades d’informació secundària no tenen un cost excessivament elevat, els costos d’investigació poden incrementar-se considerablement si cada vegada que s’ha d’obtenir informació d’aquest tipus es recorre a aquestes fonts. Abans de pagar per la informació, s’ha de valorar si realment contribueix eficientment en l’estudi i facilita la presa de decisions minimitzant els riscos.

El pressupost de la informació secundària ha de servir per valorar si val la pena pagar per la informació que es pot obtenir.

En qualsevol cas, si cal recórrer a una font de pagament, prèviament s’ha de valorar si realment és eficient. Per això es fa un pressupost, que és el còmput anticipat del cost de la informació i serveix per decidir si la informació que es pot obtenir és prou bona o interessant per compensar el preu que s’ha de pagar.

El cost per a l’obtenció de la informació mai no ha de ser superior als costos derivats de prendre una decisió errònia.

Informació sobre empreses espanyoles

L’empresa eInforma (www.eInforma.com) ofereix informació sobre empreses espanyoles. En aquests vídeos podeu veure com treballa aquesta empresa per generar la informació que ven i el tipus d’informació que es pot aconseguir:

A la secció “Tarifes” (www.goo.gl/BYX5A0) del lloc web d’aquesta empresa, hi podeu trobar tarifes orientatives dels serveis que ofereix.

El cost de la informació depèn del tipus d’informació i del nivell de detall que es requereix. Per exemple: un informe del perfil d’una empresa pot costar al voltant de 5 euros; un informe del risc comercial, sobre 20 euros; un informe financer complet, al voltant de 40 euros, i l’informe patrimonial d’una empresa, a partir de 125 euros. Si una petita o mitjana empresa encarrega l’elaboració d’un informe de la competència a les empreses especialitzades en informació, li pot costar al voltant de 450 euros.

Per a les petites i mitjanes empreses, el cost d’accedir a les fonts d’informació sindicades és considerable. Per això és molt important fer una valoració exhaustiva dels avantatges que pot suposar abans de fer la despesa.

Exemple d'accés a informació secundària de pagament

Suposem que una empresa vol fer un estudi de la seva competència. Una de les variables clau és el volum de facturació i, evidentment, és una dada difícil d’obtenir directament de la competència. Tanmateix, hi ha empreses especialitzades a recollir aquesta informació per posar-la a disposició de les persones interessades i que estiguin disposades a pagar per obtenir-la.

A més del volum de facturació, es poden obtenir moltes altres dades sobre empreses: risc comercial, balanç i compte de resultats, informe financer, informe patrimonial…

Aquesta informació també és molt útil si una empresa es planteja treballar amb un client o un proveïdor nou, de manera que pot avaluar amb més precisió els riscos que assumiria. Per això és molt important, sobretot quan s’inicien processos d’internacionalització de l’empresa i es comença a treballar amb empreses estrangeres de les quals és més difícils tenir-ne referències.

A la secció “Annexos”, hi trobareu alguns exemples d’informes d’empreses que es poden obtenir a través d’empreses que comercialitzen aquesta informació.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats