Activitats

Són aparadors en què el producte no és l’element principal de l’aparador sinó la marca. Per exemple, un aparador d’Apple on no es mostri cap producte sinó només la imatge de marca, o un aparador d’una marca de luxe com Louis Vuitton, que només es mostri l’estampat de la marca en diferents complements indirectes.

En aquest cas el protagonista és el producte mentre que la decoració només s’utilitza per ajudar a destacar-lo. Per tant, seguint amb els exemples anteriors, si a l’aparador d’Apple mostrem el nou Iphone o en el de Louis Vuitton mostrem una bossa de mà, deixaria ser d’imatge per ser de producte.

Són aparadors de grans magatzems com per exemple El Corte Inglés. En aquest cas, normalment, tenen més d’un tipus d’aparador i dediquen cadascun d’ells a uns determinats productes aconseguint l’homogeneïtat en la imatge i el disseny. Així en una mateixa façana poden conviure un aparador de perfumeria, amb un d’una marca de luxe i un de roba de dona i home.

Són aparadors que es munten en totes les botigues que formen part d’una franquícia o d’una cadena amb diferents punts de venda. En tots preval el criteri d’igualtat perquè els clients, encara que es tracti d’establiments diferents, s’identifiquin amb la marca. La finalitat de l’aparador és transmetre el mateix missatge en tots els punts de venda i reflectir la mateixa política comercial.

En el sector de la moda trobem la majoria d’exemples. Marques com Mango, Zara, Sradivarius, Pull and Bear, etc. repeteixen el concepte d’aparador en tots els seus punts de venda per tal de proporcionar una imatge de marca uniforme.

Són aparadors en què la funció de venda predomina per sobre de la imatge. Solen ser recarregats, amb poca decoració i poc originals. Podem trobar exemples en qualsevol carrer comercial de qualsevol ciutat. Per exemple, en una botiga de moda on només hi ha maniquins vestits o en un sabateria on només hi ha sabates sense complements indirectes.

Són aparadors típics d’establiments amb un assortiment ampli i variat de gènere. Acostumen a tenir una gran confusió visual i manca de relació entre els productes. Per exemple, podem incloure dintre d’aquesta categoria els aparadors de sabateries que venen sabates per a homes, dones i nens i no diferencien per aparadors sinó que els col·loquen tots en el mateix espai sense cap tipus de separació.

Són els aparadors estretament relacionats amb èpoques determinades o amb esdeveniments concrets: Nadal, Sant Valentí,festes de la ciutat, Sant Joan, la Diada, etc. Qualsevol aparador d’aquest tipus seria un exemple.

Es realitzen per donar a conèixer alguna cosa, normalment l’aparició d’un producte nou, per exemple un nou model de telèfon mòbil. Un altre exemple seria un aparador d’una immobiliària que informa de tots els pisos i cases disponibles així com les seves caracteristiques i preus.

En aquest grup podem incloure qualsevol aparador que inclogui moviment a través d’autòmats i robots.

Són aparadors que normalment utilitzen displays i cartells que mostren la mateixa imatge de campanya de publicitat que s’ha utilitzat en premsa, valles o espots de televisió, etc. Podem trobar molts exemples en farmàcies, perfumeries i òptiques. En la majoria de casos les marques ofereixen displays o cartells amb l’anunci de la marca per col·locar com a suport del producte.

En aquest aparador conviuen dos únics colors el blanc i el negre. Segons la teoria del color cap dels dos es consideren colors.

Si tenim en compte la síntesi subtractiva (colors pigment), necessitem mesclar els tres colors primaris per obtenir un color ennegrit però no negre pur. En canvi en la síntesi additiva (colors llum) el color negre no es pot construir a partir de la mescla de llums sinó que es crea a partir de la falta de llum.

Amb el color blanc passa al contrari que amb el negre. És un color acromàtic, que representa la claredat màxima o el que és el mateix, la obscuritat nul·la. Si utilitzem pigments és impossible aconseguir el color blanc a partir de la mescla de cap color, en canvi si mesclem els colors primaris llum apareix la llum blanca.

Tant el blanc com el negre, són colors neutres molt fàcils de combinar amb altres color. Per això funcionen molt bé com a base o fons d’un aparador. En aquest cas, però s’han utilitzat conjuntament potenciant el gran contrast que produeixen.

Quant a la sensació tèrmica segons la tonalitat del color podem parlar d’una sensació freda . La sensació de grandària segons la lluminositat també s’ha de tenir en compte. Així els colors clars, en aquest cas el blanc, tendeixen a expandir-se i el colors foscos, en aquest cas el negre, tendeixen a contraure’s. Per aquest motiu dos formes iguals com les franges horitzontals del fons, tot i ser de la mateixa grandària, poden semblar diferents segons la lluminositat del color.

Per últim, cal parlar també de la sensació de contrast màxim que provoquen unir en una mateixa composició de forma exclusiva dos color extrems com són el blanc i el negre.

En aparadorisme cal destacar dos tipus d’aspectes comunicatius del color: la representació realista i el color com a senyal.

Per una banda tenim la representació realista que consisteix en reproduir els objectes imitant els colors del model real al que representen. Podem observar que en aquest cas no es produeix cap representació realista ja que els maniquins són blancs i el gos a ratlles blanques i negres.

En canvi sí que podem parlar del color com a símbol ja que en aquest cas les franges blanques i negres s’utilitzen per donar indicacions o informacions al receptor. Quan veiem aquest tipus de composició i combinació de colors pensem en una presó, i és aquest el significat que vol transmetre l’aparador. Per tant és un clar exemple de l’ús del color com a senyal.

Si els analitzem per separat podem parlar de què el blanc significa puresa i neteja i transmet sensacions d’inaccessible i d’infinitud. El negre, en canvi, és un color de dol però també de noblesa. Combinats creen una sensació d’elegància, classicisme i simplicitat.

• Segons l’objectiu podem parlar d’un aparador, és un aparador de producte ja que aquest és el protagonista mentre que la decoració només s’utilitza per ajudar a destacar-lo.
• Segons l’estratègia comercial, tot i que no tenim suficient informació podem pensar que es tracta d’aparadors de cadenes o franquícies monomarca.
• Segons l’enquadrament visual es tracta d’un enquadrament intermedi.
• Segons la finalitat és un aparador de prestigi o imatge, perquè tot i no ser un aparador d’una marca de luxe s’ha apostat per una idea original i creativa.
• Segons la ubicació, tot i que no tenim prou informació, sembla un aparador exterior i frontal de fons tancat.

En aquest cas els articles serien la roba del maniquins. Aquest es veuen acompanyats de complements directes com la gorra, el mocador o els productes de bellesa (semblen sabons amb dispensadors) i els complements indirectes (flotadors, mànega).

A l’aparador podem observar els següents complements indirectes:

• Mòduls independents que serveixen com a suports per col·locar productes: mòduls petits per suportar sabons i mòdul més gran envoltat de flotadors.
• Cartell ambientador amb el missatge :“suddenly summer”. Aquest cartell que seria de tipus senyalització (text) conviu amb el dibuix de les gotes de l’aigua (gràfic).
• Maniquins
• Accessoris com són la mànega i els flotadors

L’aparador és clarament d’estiu, per tant podria estar muntat durant el mes de juny. El mes següent, podríem substituir-lo per un aparador de rebaixes, a l’agost per un aparador de segones rebaixes i a final de setembre un de roba més de tardor o tornada al cole.

En aquest aparador combinen colors neutres del fons i la roba amb dos colors més saturats com el rosa del flotadors i el verd de la gorra del maniquí de l’esquerra i del mocador de la maniquí de la dreta.

És un aparador amb temperatura tèrmica freda en general, però amb punts focals càlids que són els flotadors rosa. La combinació de colors també provoca contrast més que no pas harmonia.

Cal també comentar que la representació no és realista ja que no s’utilitzen colors blaus ni típics de l’estiu. Enlloc d’això s’utilitza el color rosa, un color molt femení, amb el verd que proporciona el toc de frescor.

Quant a la il·luminació, tot i que no veiem els punts de llum podem imaginar que estan col·locats preferentment a la zona més alta.

Es tracta d’una il·luminació natural, elevada a 45°. Aquest tipus de llum és la més clàssica, ja que recorda la posició del sol respecte de la Terra. També és la que s’utilitza més, ja que produeix un efecte de naturalitat. Ressalta el volum, la forma i la textura de l’objecte, i en desenvolupa tant la lluentor com les gradacions de llum i ombra. Pel que fa a la intensitat i capacitat de llum de destacar els objectes podem observar que, per una banda, hi ha una il·luminació principal que il·lumina tot l’espai i, per l’altra, una il·luminació més intensa sobre el maniquí que sostè la mànega.

Un aparador conceptual és un aparador temàtic on tots els elements giren al voltant d’una idea o concepte. En aquest tipus d’aparadors es pensa una idea o tema central segons el públic-objectiu o target, i tots els elements són col·locats per transmetre aquesta idea. Els aparadors conceptuals solen ser molt creatius i originals i fugen de la simple idea de col·locar la roba i algun element de decoració sense significat.

Els aparadors creatius criden l’atenció del vianant, creen sensacions i inviten a entrar. A més a més posicionen la marca en la ment del consumidor com una marca diferent, original i única i això és branding. Els aparadors conceptuals són, per tant, un espai pràctic per a vendre, però també una manera ideal de diferenciar-se de la competència de forma emocional.

Abans de començar a pensar una idea concreta per als aparadors caldria analitzar els següents elements:

• Analitzar o preparar un cronograma que inclogui quants aparadors es faran durant el període, dates idònies per realitzar el muntatge, etc.
• Tenir clars conceptes bàsics per començar a treballar com el tipus d’establiment, els productes que es venen, el sistema de venda i la política comercial de l’empresa.
• Analitzar l’estratègia global d’animació del punt de venda: descomptes, rebaixes, llançaments, etc.
• Revisar l’espai disponible per poder fer el muntatge, possibles articles a exposar i pressupost disponible.

Segons la web del grup, Stradivarius reflecteix una manera jove de sentir la moda, i va destinada a dones que tenen una concepció dinàmica i original de la moda. La botiga apropa a les seves clientes les darreres tendències en dissenys, teixits i complements, amb propostes freques i elegants. Així, a grans trets, podem definir el públic objectiu com dones joves, de classe mitja, modernes i d’estil informal que busquen tendències a preu assequible.

Tenint en compte les dates concretes en què s’ha d’elaborar els aparadors hi ha dos objectius diferenciats:

• Al mes de desembre l’objectiu de l’aparador ha de ser mostrar moda i complements per poder utilitzar durant les festes de Nadal així com propostes de regals.
• Al mes de gener, coincidint amb les rebaixes l’objectiu ha de ser comunicar-ho.

Al mes de desembre realitzaríem un aparador girant al voltant del Nadal. Els productes a exposar serien roba i complements per als dinars i sopars de festa, així com aquells productes que per les seves caraterístiques siguin bon exemples de possibles regals de Nadals i Reis. Fugiríem de la típica decoració de l’arbre de Nadal, però utilitzaríem recursos que ens recordessin les festes.

L’aparador de Gener ha de ser de rebaixes, i s’ha de realitzar la nit abans de començar el període. Tenint en compte que el temps que tenim és molt poc, i que no ens podem permetre començar les rebaixes amb l’aparador tapat perquè l’estem canviant tenim diferents opcions:

• Treure la decoració i peces de roba nadalenques, conservant els elements estructurals.
• Posar peces de roba que realment tinguin un bon descompte i siguin representatives de la temporada (productes ganxo).
• Hem de canviar les etiquetes descriptives informant del preu abans i durant les rebaixes.
• Hem d’incloure cartells informant de les rebaixes i del període en què estaran vigents.

Per calcular les ràtios per setmana cal fer la mitjana de cada índex de la forma següents:

Com a conclusió podem observar que tant l’índex d’atracció com l’índex de motivació és adequat. Això vol dir que el disseny de l’aparador així com els productes que s’hi exposen són correctes per això:

• gran part de la gent que passa per davant para a mirar-lo (índex d’atracció).
• de totes les persones que paren a mirar-lo, un gran nombre d’elles entren a la botiga (índex de motivació).

Els altres dos índex surten més baixos. Hem de tenir en compte que aquests dos índex no mesuren exclusivament l’efectivitat de l’aparador sinó tot el conjunt del marxanadatge visual i altres elements com l’estoc o l’atenció de l’equip de vendes. Així, l’índex de circulació calcula les persones que entren entre les que passen, i l’índex de compra calcula les que compren entre les que han parat. Per això, en relació a l’anàlisi dels resultats obtinguts, l’empresa s’hauria de plantejar per què hi ha molta gent que se sent motivada per allò que veu a l’aparador i en canvi quan entra a la botiga no compra (no troba el producte, no li agrada, no l’atenen bé, ruptura d’estoc, etc.)