Característiques sonores de l'activitat. Microclima de treball: temperatura, ventilació i humitat

Un so és una vibració mecànica transmesa per ones en un medi elàstic (l’aire en general), capaç de ser percebuda per l’òrgan auditiu humà. Aquest fenomen és físicament quantificable. El soroll és l’apreciació subjectiva (agradable, desagradable, molest…) que es fa d’un so. Encara que en una accepció més restringida s’entén per soroll la percepció del so quan té connotacions negatives per al perceptor.

Un mateix so pot ser considerat com a agradable o desagradable per diferents persones o fins i tot per una mateixa persona en diferents moments o situacions, en funció de diversos factors.

Definicions de soroll

Aquestes són algunes definicions de soroll:

  • Conjunt de sons no agradables.
  • Combinació de sons no coordinats que originen una sensació desagradable.
  • Grup de sons que interfereix una activitat humana.

Des de l’ergonomia s’analitza el soroll no com un element contaminant aïllat sinó com un factor del lloc de treball interactuant amb la resta dels altres factors. Aquesta anàlisi s’anomena ergoacústica. En aquesta anàlisi ergonòmica s’estudia el soroll des del prisma de la seva adequació a situacions d’eficàcia i confort deixant per a la Higiene l’estudi d’aquest com a factor potencial que pot alterar el comportament i produir malalties professionals.

Podeu ampliar la informació sobre l’ergoacústica en la secció “Adreces d’interès” del web d’aquest crèdit.

La regulació normativa del soroll en els llocs de treball està recollida en l’RD 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll.

Podeu accedir a l’RD 286/2006 en la secció “Adreces d’interès” del web d’aquest crèdit.

Hi ha moltes normes tècniques dedicades al soroll a la feina, entre les quals esmentem:

  • Norma UNE-EN ISO 9921:2004. Ergonomia, evaluació de la comunicació verbal.
  • UNE-EN ISO 11690. Acústica. Pràtica recomenada per al disseny de llocs de treball amb baix nivell de soroll que contenen maquinària.
  • UNE-EN ISO 11690-1:1997 Part 1: estratègies de control del soroll.
  • Norma ISO 266 (UNE-74002-78)
  • UNE-EN ISO 9612:2009. Acústica. Determinació de l’exposició al soroll en el treball. Mètode d’enginyeria
  • UNE-EN ISO 9241-6:2000: Requisits ergonòmics per a treballs d’oficina amb pantalles de visualització de dades (PVD) Part 6: Requisits ambientals.

Propietats físiques del soroll

El soroll es propaga per un medi elàstic de manera que l’energia introduïda per la pertorbació es desplaça al llarg d’ell, i es transmet a altres

medis formats per diferents materials. La característica d’aquest moviment és que l’energia es desplaça sense que hi hagi desplaçament de la matèria. A aquest tipus de moviment se’l coneix com a moviment ondulatorii representa una ona. Aquesta ona té uns paràmetres que la configuren, els més importants dels quals són la freqüència i la intensitat (figura 1).

Figura La propagació de les ones sonores

Pressió acústica o intensitat

Quan una ona sonora es propaga en un medi elàstic, generalment aire, es produeix una variació de pressió en relació amb la pressió atmosfèrica, que és la pressió acústica, de l’energia de la qual dependran en gran mesura els efectes produïts pel soroll.

Les ones sonores a una temperatura de 20 °C es desplacen a 340 m/segon.

Exemple conversió de les unitats de pressió acústica

Perquè les variacions de la pressió siguin audibles, han d’estar compreses en el rang de 20 × 10-6 Pa i 200 Pa (entre 20 i 200.000.000 µPa) fet que ens obligaria a fer servir per a quantificar-les una escala de 20 milions d’unitats. Per operar amb un nombre menor d’unitats l’escala anterior es transforma en una altra de logarítmica la unitat de mesura de la qual és el decibel (dB). El seu nivell mínim és el 0 dB que correspon amb el llindar de detecció (20 µPa) i la màxima pressió audible, 200.000.000 µPa correspondria a 140 dB. Això implica que petites diferències en dB suposen en realitat un increment important d’energia. De fet, un increment de 3 dB en el nivell de soroll suposa que s’ha duplicat l’energia d’aquest soroll.

Com que es tracta d’una escala logarítmica, els dB (és a dir, els nivells de soroll expressats en dB) no es poden sumar aritmèticament, sinó que s’ha d’utilitzar una fórmula, una taula o un gràfic.

Podeu ampliar la informació sobre els paràmetres físics del soroll en la secció “Adreces d’interès” del web d’aquest crèdit.

Freqüència

La freqüència és el nombre de variacions de pressió en un segon, o més àmpliament, el nombre de vibracions o d’oscil·lacions completes en una unitat de temps. Es mesura en cicles/segon, que s’anomena hertz (Hz). La freqüència determina el to: baixes freqüències, tons greus; altes freqüències, tons aguts.

Per a l’estudi del so, ens interessa el concepte de to pur: és un so les variacions de pressió del qual depenen d’una sola freqüència (soroll en una única freqüència).

L’orella humana sola és capaç de percebre sons les freqüències dels quals se situïn entre 20 i 20.000 Hz.

Els sons reals són la suma de molts tons purs, per la qual cosa interessa amb vista estudiar-los descompondre’ls en grups de tons purs: això és l’anàlisi de freqüències.

Característiques del soroll

Altres característiques del soroll són:

  • Període: és l’invers de la freqüència, és a dir, el temps que triga a produir-se un cicle complet de l’ona. Es mesura en segons.
  • Velocitat: la distància en la qual s’ha propagat l’ona sonora per unitat de temps. En l’aire és de 344 m/segon.
  • Longitud d’ona: distància entre dos punts anàlegs de dues ones successives.
  • Durada: és el temps de permanència del soroll en l’ambient.

El mesurament del soroll

El soroll es mesura mitjançant sonòmetres i mitjançant dosímetres. El sonòmetre mesura de manera directa el nivell de pressió sonora d’un soroll, instantani (sonòmetre convencional) o amitjanat en el temps (sonòmetre integrador), presentant la lectura en dB. Amb el dosímetre coneixem l’exposició, que ens permet saber el percentatge de dosi de soroll rebut.

L’article 6 de l’RD 286/2006 regula els mètodes i instruments que cal fer servir per avaluar el nivell de soroll dels llocs i remet a l’annex II, on es recull la manera de fer els mesuraments, com també el seu nombre i durada, i a l’annex III, que recull els requisits que han de reunir els instruments, els quals hauran de ser comprovats mitjançant un calibrador acústic abans i després de cada mesurament o sèrie de mesuraments.

La sensació sonora

L’oïda humana discrimina la freqüència de l’ona sonora compresa entre 20 i 20.000 Hz i el nivell de pressió acústica entre 20 × 10-6 i 200 Pa. Aquesta discriminació és no lineal, és a dir, l’oïda no es comporta igual davant un augment de pressió sonora a diferents freqüències.

Filtres de correcció

La no-linealitat de l’orella davant la pressió i la freqüència obliga a mesurar el soroll utilitzant un dispositiu a la cadena de mesurament que permeti determinar els nivells de pressió acústica de forma similar a com els sentiria una oïda humana: són els filtres de correcció. Per avaluar el soroll en els llocs de treball, s’utilitza el filtre A que té una corba la forma de la qual s’aproxima a la corba de sensació sonora de 40 fon.

En les corbes de la mateixa sensació sonora per a un to pur, s’indiquen els valors del nivell de pressió acústica i de freqüència que corresponen a una mateixa sensació sonora, que es mesura en fon. El fon equival a la pressió acústica en la freqüència de 1.000 Hz.

L’oïda, davant un augment de pressió sonora, atenua la sensació en les freqüències de 20 a 1.000 Hz (greus), l’amplifica entre 1.000 i 5.000 (agudes) i la torna a atenuar a partir de 5.000 (molt agudes): per a una mateixa sensació sonora, es necessita més pressió a freqüències baixes (< 1.000) o altes (> 5.000).

En la figura es representen les corbes d’igual sensació sonora produïda, segons variacions de pressió i de freqüència.

Figura Corbes d’igual sensació sonora

Efectes ergonòmics del soroll

Les sensacions produïdes per la gran varietat de sons que percep el treballador, juntament amb els efectes que s’hi associen, estan en funció de moltes variables, per la qual cosa s’explica que davant d’un mateix so les reaccions dels treballadors puguin ser diferents.

Les variables que contribueixen a valorar subjectivament les sensacions sonores les agrupem en els grups de factors següents:

Un so pot ser molest per a una persona i per a una altra pot produir-li una sensació agradable.

  • Factors del mateix soroll com la intensitat, freqüències d’emissió, timbre i factors de la seva percepció com nivell, freqüències, timbre, habituació, persistència o modificació de l’estratègia, esforç d’atenció, etc.
  • Factors de la tasca que es fa, com la seva naturalesa, el seu grau de dificultat, complexitat, durada…
  • Factors de l’individu, com la predisposició individual a la realització de la tasca, estat funcional del subjecte, motivació, capacitat de concentració, interès per la tasca, la possibilitat de previsió i control de la feina, les variables pseudofisiològiques de l’individu…
  • La presència d’altres factors ambientals molestos que incrementen les sensacions desagradables.

És difícil quantificar la variació de la tolerància al soroll a causa del joc de molts factors.

Classificarem la gran varietat d’efectes del soroll sobre el treballador distingint entre els efectes auditius patològics que són els derivats de la hipoacúsia o pèrdua de la capacitat auditiva i la resta d’efectes, o efectes extraauditius. Els efectes extraauditius del soroll podem classificar-los en efectes pseudofisiològics i efectes subjectius.

S’inclou en la secció “Annexos” una fitxa sobre els efectes del soroll en el treball elaborada per l’Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball.

Efectes auditius del soroll

Efecte auditiu patològic és la pèrdua de la capacitat auditiva. Aquesta pèrdua depèn del nivell de pressió acústica i del temps d’exposició.

La hipoacúsia per soroll pot ser de dos tipus: de conducció i de percepció o de nivell neurològic.

Tipus d'hipoacúsia

La pèrdua conductiva d’audició es pot deure a la ruptura del timpà o a la dislocació dels ossos de l’oïda mitjana.

La hipoacúsia per lesió neurològica origina un dany a les cèl·lules de l’òrgan de Corti. Les primeres a lesionar-se solen ser les cèl·lules encarregades de detectar els sorolls aguts de freqüències altes pròximes als 4.000 Hz (és difícil escoltar la veu d’una dona i fàcil la d’un home). El pacient parla més alt ja que s’impedeix l’efecte de modulació auditiu. És un procés irreversible i permanent.

Efectes pseudofisiològics del soroll

Els efectes pseudofisiològics del soroll inclouen reaccions motrius com ara contraccions musculars; efectes vegetatius com ara variacions en la freqüència cardíaca, vasoconstricció perifèrica, augment de la pressió sanguínia, disminució de la freqüència respiratòria…

Respostes fisiològiques segons el tipus de resposta temporal davant del soroll

A curt termini, el soroll pot produir el “reflex d’orientació” i el “reflex de sobresalt”. Ambdues respostes són curtes i febles i no tenen conseqüències, però serveixen com a indicadors dels efectes distractors el soroll.

El reflex d’orientació està relacionat amb els processos d’atenció i implica redirecció dels òrgans sensitius cap a la font de soroll i provoca una sèrie de respostes fisiològiques com ara disminució de la freqüència cardíaca, del flux i de la pressió sanguínia i augment de la secreció de les glàndules sudorípares.

El reflex de sobresalt implica parpelleig, sotrac muscular i augment de les freqüències cardíaca i respiratòria.

A llarg termini, el soroll produeix modificacions fisiològiques que afecten la salut. Aquests efectes depenen dels paràmetres que hem comentat anteriorment. (Del mateix soroll, de l’activitat i del treballador.) Els efectes són:

  • Efectes cardiovasculars. Es poden produir entre treballadors exposats a soroll diversos trastorns cardiovasculars. S’ha comprovat que durant l’exposició a soroll es produeix vasoconstricció perifèrica i s’eleva la pressió diastòlica.
  • Efectes hormonals. El soroll afecta la secreció de les hormones de l’estrès (catecolamines i hormones corticosuprarenals), però aquest efecte varia molt en funció d’altres factors.
  • Efectes sobre el son. Reducció tant sobre la seva durada com dels cicles del son. Un altre efecte molt important i oposat a aquest seria produir son, especialment en el cas de sorolls de baixa freqüència, monòtons i repetitius.

Efectes subjectius del soroll

Les sensacions de desgrat i molèstia són els efectes indesitjables de tipus subjectiu més estesos del soroll.

Precisament perquè es tracta d’efectes de tipus subjectiu (depenen de valoracions personals de situacions en les quals intervenen una gran quantitat de factors), la seva valoració i la determinació de límits de tolerància és una qüestió difícil. L’avaluació subjectiva del soroll es fa mitjançant qüestionaris i escales d’autovaloració. D’aquest tipus d’estudis sorgeixen les bases psicoacústiques del soroll, que han permès el desenvolupament d’una sèrie d’índexs acústics que tracten de valorar el grau de molèsties d’una manera més objectiva; un dels més coneguts és l’índex de les corbes NR (noise rating) o l’índex de molèstia d’A. Wisner.

Associacions entre efectes del soroll i de l'activitat

Exposem una sèrie d’enunciats que relacionen les característiques concretes de cada tipus de soroll amb els efectes que aquest soroll provoca en la conducta dels treballadors i en la seva valoració interna:

  • Nivell d’intensitat del soroll. Increments del nivell d’un soroll, provoquen el mateix increment en el nivell de molèsties, però entre dos sorolls, no sempre el més molest és el de més intensitat.
  • Nivells de freqüències. Les freqüències més altes es perceben com a més sorolloses en igualtat de condicions. Freqüències superiors a 2.000 Hz són més molestes que freqüències més baixes amb la mateixa intensitat.
  • Variabilitat temporal. Els sorolls discontinus, inhabituals, irregulars produeixen malestar i desgrat.
  • Relació senyal-soroll. Quan un soroll emmascara paraules o sons rellevants (senyals auditius) per al treballador es considera especialment molest. Tanmateix, pot resultar positiu si s’emmascaren sons o converses irrellevants.
  • Contingut informatiu. Els sons amb un contingut informatiu irrellevant es consideren més molestos. Si el contingut informatiu és útil es consideren més acceptables que si no porten cap informació.
  • Predicibilitat i controlabilitat. Els sorolls esperats són menys molestos que els inesperats. Quan un treballador pot controlar la producció d’un soroll, està menys molest que no si no pot fer-ho.
  • Actitud respecte a la font del soroll. Un treballador a desgrat amb una màquina determinada estarà especialment molest pel soroll d’aquesta màquina.
  • Necessitat de soroll. Un soroll es considera més acceptable quan és conseqüència inevitable de l’activitat desenvolupada.

Les molèsties per soroll són més freqüents si en l’empresa hi ha factors de riscos psicosocials sense resoldre.

L’actitud de l’individu cap als altres, l’activitat realitzada i el lloc concret influeixen en la tolerància respecte al mateix tipus de soroll. El soroll és més tolerable en l’exterior que en zones interiors, a la fàbrica millor que a casa…

Un aspecte contrari a l’apreciació subjectiva és que hi ha menys risc de danys objectius si el soroll és variable.

Apreciació subjectiva del soroll

Hi ha diferències interindividuals pel que fa a la sensibilitat al soroll, de manera que un mateix ambient acústic provoca respostes que poden ser molt diferents en diferents persones. Les investigacions dutes a terme per intentar determinar les particularitats individuals que expliquin aquesta especial sensibilitat (edat, sexe, personalitat, actitud, grau d’emotivitat…) no han donat resultats definitius.

Efectes del soroll sobre el comportament

En l’àmbit laboral, els efectes més estudiats del soroll sobre el comportament han estat els que afecten el rendiment i el comportament social ,especialment, la comunicació. També s’ha estudiat la relació entre soroll i accidentabilitat, si bé els resultats no són inequívocs.

No hi ha un model teòric únic capaç d’explicar i predir l’efecte del soroll sobre el rendiment dels treballadors. Tanmateix s’han elaborat una sèrie d’interpretacions teòriques que faciliten la comprensió del problema i l’establiment de relacions de causalitat.

Teories explicatives dels efectes del soroll en el rendiment laboral

Fem una exposició succinta d’aquestes teories explicatives sobre els efectes del soroll en el rendiment laboral:

  • Distracció: Es basa en la desviació de l’atenció que produeix el soroll. L’aparició d’un soroll provoca en el treballador una “reacció d’orientació”, que es manifesta per un canvi de l’atenció dirigit cap al nou estímul en detriment de l’activitat en curs. Si és intens, es pot produir la “reacció de sobresalt” que influeix negativament en el desenvolupament de qualsevol tasca. La distracció només apareix davant de sorolls inesperats, ja que si es repeteix, es produeix l’habituació.
  • Camuflament: Bàsicament altres senyals auditius rellevants per a la realització de la tasca. També pot emmascarar, segons algunes teories, tasques cognitives i perceptivomotrius. En tasques cognitives, el soroll podria emmascarar el “llenguatge interior” utilitzat pel treballador per memoritzar informació, alterant l’emmagatzemament en la memòria. En tasques perceptivomotrius el soroll podria emmascarar la informació auditiva sobre com s’està realitzant la tasca.
  • Teoria de l’arousal(activació): El soroll incideix en el rendiment actuant sobre el nivell d’activació del treballador: nivells de soroll baixos i monòtons disminueixen aquest estat d’activació, nivells més elevats o inesperats, augmenten l’activació. No obstant això, la teòrica millora del soroll sobre el rendiment és de vegades un esforç d’atenció compensatori, amb el cost fisiològic que això implica.
  • Focalització o selectivitat de l’atenció: L’atenció es torna més selectiva a mesura que augmenta el nivell d’activació, per la qual cosa el soroll podria afavorir la selectivitat de l’atenció, especialment en les tasques prioritàries.
  • Aquesta millora es deuria a l’esforç del treballador per resistir l’acció pertorbadora del soroll. En tasques amb demandes d’atenció dividida en les quals el treballador ha de fer atenció a diferents fonts d’informació, el rendiment disminuiria.
  • Sobrecàrrega de la informació: Les capacitats de tractament de la informació són limitades sempre. Un nombre elevat de missatges produeix un fenomen de sobrecàrrega que obliga a establir prioritats, decidint quina és la informació pertinent o el missatge útil. El soroll contribuiria a aquesta sobrecàrrega i disminuiria el camp d’atenció.
  • Elecció de l’estratègia: El treballador ha de triar uns mitjans per fer una tasca. El soroll podria tenir un paper determinant en aquesta elecció donant lloc a l’adopció d’una estratègia preferencial (en presència de soroll, s’adopten més unes estratègies que d’altres), reforçant la utilització d’una estratègia (es manté l’estratègia encara que canviïn les condicions) o mantenint l’estratègia encara quan cessi el soroll.

Efectes del soroll sobre el rendiment

No hi ha efectes clarament definits del soroll sobre la realització de la tasca. Un mateix tipus de soroll podria disminuir la concentració en uns casos, o ser estimulant en altres com en les tasques monòtones o repetitives. Però no obstant això algunes relacions sí que han estat establertes, i així tenim que:

  • Les funcions visuals com l’agudesa, enfocament i moviments d’ulls són molt poc o gens afectats pel soroll.
  • L’acompliment motor (manual o de desplaçament) és afectat rarament i per a l’acompliment en tasques rutinàries o basades en la destresa el soroll pot no afectar.
  • En tasques basades en regles on el treballador selecciona ràpidament entre diferents alternatives, el soroll pot tenir un cert efecte, sobretot si és més gran de 95 dB (A).
  • En tasques en les quals els treballadors han d’aplicar coneixements, pensar detingudament i arribar a conclusions el soroll provoca efectes nocius ja que provoca disminució de l’atenció.

El soroll provoca estrès i els seus efectes sobre la tasca són variables.

En general, es pot observar que el soroll és més molest a mesura que les tasques demanden un esforç d’atenció més alt i més sostingut.

En tasques de vigilància els efectes del soroll són contradictoris. Els sorolls continus augmenten el grau de monotonia de la tasca i fan disminuir la vigilància. S’admet que el soroll continu deteriora l’eficàcia de detecció de senyals en tasques de vigilància si la seva intensitat és més gran de 95 dB, l’exposició és superior a 30 minuts i els senyals són difícils de percebre. Els sorolls intermitents tenen efecte activador, contrarestant la caiguda de la vigilància en tasques monòtones.

En tasques intel·lectuals els efectes facilitadors del soroll són rars, febles i sempre de curta durada.

Quan les fonts de senyals informatius són múltiples o les indicacions són freqüents, el soroll afecta negativament el rendiment. Si la freqüència de senyals és baixa, el soroll exerceix una influència favorable o no afecta.

En situacions de doble tasca (fer una tasca principal i atendre’n una altra de secundària), el soroll deteriora el rendiment si la tasca de vigilància no és la prioritària.

Efectes psicosocials del soroll

Els efectes del soroll sobre el comportament en general dels treballadors provoca un conjunt de sensacions desagradables i molestes. Si l’exposició és crònica, els treballadors es tornen irritables, amb tendències agressives, són menys atents i servicials…

Els efectes psicosocials que el soroll pot produir són:

  • Dificultats de comunicació.
  • Pertorbacions del repòs i descans.
  • Pertorbacions del son.
  • Disminució de la capacitat de concentració.
  • Sensació de malestar: comença a manifestar-se a partir de 35 dB(A), i el llindar se situa en 65 dB(A) per al 60% de la població.

Efectes del soroll sobre la seguretat

No es pot establir una relació causal entre soroll i accidents. Sembla ser que en ambients sorollosos, les feines són 2 o 3 vegades més perilloses que les efectuades en ambients silenciosos, però no se sap si la causa directa és el soroll. És, en tot cas, un factor potencial de risc per a la seguretat, o almenys, afavoreix l’error humà ja que emmascara els sons portadors d’informació útil (senyals d’alarma, avisos perillosos, missatges d’advertència de perill…), interfereix la comunicació i desvia l’atenció.

Efectes del soroll sobre la comunicació

El soroll pot dificultar la comunicació parlada en el lloc de treball, fet que repercuteix en la seguretat, en el procés productiu i en les relacions personals i professionals.

Factors que intervenen en la comprensió parlada

La interferència del soroll amb la comunicació verbal depèn d’un conjunt ampli de factors, entre els més importants tenim:

  • Nivells d’intensitat utilitzats, entre 55 a 88 dB(A). Freqüències utilitzades.
  • To de veu emprat.
  • Distància entre els interlocutors.
  • Exigències conversacionals de la tasca.
  • Factors emocionals.
  • Sorolls de camuflament.

Nivells màxims de soroll i comunicació

Hi ha diversos mètodes per establir uns nivells màxims o recomanats de soroll que permetin mantenir la comunicació dins d’uns nivells acceptables. Un dels de més fiabilitat (tenint en compte el grau de dificultat que comporten aquestes avaluacions) és l’índex d’articulació IA.

Avaluació ergonòmica del soroll

Per a fer l’avaluació del soroll des del punt de vista de la nostra disciplina els mètodes més utilitzats són:

  • el mètode de l’índex de Wisner.
  • el mètode noise rating (corbes NR).
  • el mètode de la valoració estimada de disconfort sonor que ha elaborat el Departament de Treball de la Generalitat.

Podeu ampliar la informació sobre els diversos mètodes d’avaluació ergonòmica del soroll en la secció “Adreces d’interès” del web d’aquest crèdit.

Un altre mètode per calcular la distància correcta de comunicació verbal entre interlocutors, depenent del nivell d’intensitat sonora, és el mètode de nivell d’interferència verbal, NIV.

El mètode de l'índex de Wisner

L’índex de molèstia d’A. Wisner és un dels mètodes més estesos i aplicats per valorar les molèsties produïdes per un soroll en funció de l’activitat. Els límits d’aplicabilitat del mètode a determinades tasques estan fixats segons les freqüències centrals en vuitenes i la pressió acústica corresponent a les freqüències esmentades. El mètode no té en compte cap altre factor associat als efectes del soroll.

El mètode NIV (nivell d’interferència verbal) el podeu consultar en la secció “Annexos”.

Les zones que estableix el mètode són les reflectides en la figura i la seva descripció correspon a les activitats següents:

  • Zona I. El son i el treball intel·lectual complex no estan pertorbats de manera apreciable.
  • Zona II. El treball intel·lectual complex és difícil.
  • Zona III. El treball intel·lectual és molt penós. El treball administratiu corrent és difícil.
  • Zona IV. Una exposició prolongada determina la sordesa professional.
Figura Índex de molèstia sonora en el treball de Wisner

El mètode noise rating o mètode de corbes NR

El mètode Noise rating és molt semblant al mètode de l’índex de Wisner. El mètode ens facilita unes corbes (figura

  1. que estableixen per a cada banda de vuitena els límits acceptables que l’espectre de soroll no ha de superar per aconseguir el confort dels ocupants d’un espai de treball. El mètode permet assignar a l’espectre de freqüències del soroll que estem avaluant, mesurat en bandes de vuitena, un sol número NR. Aquest número correspon a la corba que queda per sobre dels punts que representen els nivells obtinguts a cada banda del soroll mesurat.

A la taula es mostren els valors recomanats de l’índex de NR per a diferents locals.

El mètode noise rating està recollit en les normes ISO R-1996 i UNE 74-022.

Taula Valors recomanats de l’índex NR
Instal·lació NR
Tallers 60-70
Oficines mecanitzades 50-55
Gimnasos, sales d’esport, piscines 40-50
Restaurants, bars i cafeteries 35-45
Despatxos, biblioteques, sales de justícia 30-40
Cinemes, hospitals, esglésies, petites sales de conferències 25-35
Aules, estudis de televisió, grans sales de conferències 20-30
Sales de concert, teatres 20-25
Clíniques, recintes per a audiometries 10-20
Figura Corbes NR

Valoració estimada del disconfort sonor

La valoració estimada del disconfort sonor es el mètode que ha elaborat el Departament de Treball de la Generalitat. Es basa a estimar el grau de malestar manifestat per les persones, per la qual cosa parteix de la base del càlcul de l’índex de soroll en oficines (IRO) a partir dels nivells de la pressió acústica. Si l’IRO > 20% llavors cal avaluar cada factor de disconfort o condició de treball sonor d’una taula que aporta el mètode. Entre els factors que cal tenir en compte hi ha els següents:

  • Nivell sonor en dB (A) realitzat amb un sonòmetre integrador, i les exigències de l’activitat.
  • Nivell sonor en dB (A) mesurat amb un sonòmetre integrador.
  • Exigències que comporta la realització de la tasca (baixes, moderades, importants i elevades).
  • Característiques de l’edifici.
  • Nombre de persones que ocupen l’edifici.
  • Volum de l’edifici.
  • Temps de reverberació.

En cas que els llocs de treball presentin alguna situació de risc no tolerable hi pot haver un risc higiènic, per la qual cosa no s’ha de continuar aplicant l’actual mètode.

Una vegada puntuats tots els factors anteriors més els factors correctors del lloc, si és que n’hi hagués, es comparen amb uns criteris de referència per obtenir el nivell d’intensitat sonora. Amb aquest nivell d’intensitat i amb el del temps d’exposició s’obté la valoració del disconfort sonor per estimació d’acord amb la taula genèrica que aporta el mètode per a tots els riscos ergonòmics.

Si es detectés un disconfort moderat o greu el mateix mètode recomana aplicar algun altres mètodes com el NR, SIL…

Mesures preventives contra el soroll ambiental

Les mesures que es poden adoptar per actuar preventivament sobre el soroll ambiental són:

  • En senyals de comunicació auditiva s’empraran les freqüències més baixes i s’ha de procurar evitar les que superin els 4.000 Hz.
  • El senyal ha de superar el nivell de soroll ambient entre 10 i 15 dB segons la seva freqüència i cada un dels senyals ha de ser discriminat de la resta, almenys per dos paràmetres (nivell sonor, freqüència, durada, distribució temporal…).
  • Els senyals sonors rellevants han de contrastar del soroll de fons.
  • S’ha de reduir l’ambient sonor de fons, per la qual cosa els materials superficials han de tenir un gran coeficient d’absorció per evitar la reverberació.
  • S’han d’evitar senyals auditius no necessaris.
  • S’ha d’utilitzar el volum del so com un senyal per si mateix, en especial quan interessi captar l’atenció de manera inequívoca.
  • S’ha de facilitar que el mateix treballador pugui adaptar el nivell del so a les seves capacitats.
  • S’han de seleccionar equips més silenciosos, cal que el nivell d’emissió de soroll dels equips estigui inclòs en la gestió de compra d’aquests.
  • S’ha de fer un manteniment d’equips i sistemes que emetin soroll.
  • S’ha de redistribuir els equips sorollosos (allunyant-los de zones de treballs que requereixin concentració. Per exemple, allunyar impressores i fotocopiadores dels llocs de treball o ubicar-les en altres llocs).
  • S’ha de fer una compartició adequada.

Efecte de camuflament d'un so

L’efecte del camuflament d’un so sobre un senyal acústic o un altre so és més gran si la seva freqüència és més greu que el so emmascarat i menor si la seva freqüència és més aguda. Per tant, si es busca emmascarar un so és més fàcil aconseguir-ho amb un altre so de freqüència més greu que l’emmascarat.

Condicions termohigromètriques

L’anàlisi de les condicions termohigromètriques des del punt de vista ergonòmic té per finalitat aconseguir la seva adequació a la majoria dels treballadors per tal que es trobin en les millors condicions de benestar i les queixes es redueixin al mínim nivell.

Reverberació

La reverberació és un fenomen de persistència d’un so en l’interior d’un local a causa de reflexions successives en els seus tancaments.

L’ergonomia no tracta sobre els efectes patològics que puguin ocasionar unes condicions ambientals de fred o calor sobre el treballador en relació amb la càrrega de treball que desenvolupa. Aquestes anàlisis correspon fer-les a la Higiene.

Normativa aplicable

L’RD 486/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, estableix per als locals tancats on es facin feines lleugeres i sedentàries uns valors límit de temperatura, humitat relativa i velocitat de l’aire a fi d’evitar, en la mesura possible, les molèsties i incomoditats dels treballadors. Com a criteri general estableix que s’hauran d’evitar les temperatures i les humitats extremes, els canvis bruscos de temperatura, els corrents d’aire molestos, les olors desagradables, la irradiació excessiva i, en particular, la radiació solar per mitjà de finestres, llums o envans envidriats. Tanmateix, hi ha altres factors, com la roba que es porti o la temperatura radiant mitjana, no revistos en aquesta norma que influeixen també en els efectes tèrmics sobre l’individu.

Paràmetres ambientals

Sobre la temperatura l’RD 486/1997 estableix els límits per a les feines sedentàries en espais tancats entre els 17 °C i 27 °C i per a les feines de tipus lleuger de 14 °C a 25 °C. Aquesta temperatura és la de la temperatura de l’aire, és a dir, a la temperatura de bulb sec de l’aire que envolta la persona. Es mesura amb els termòmetres clàssics.

Mesura dels paràmetres ambientals

Els equips de mesura dels paràmetres ambientals i l’aplicació metodològica han de ser els indicats en la norma UNE-EN 27726:95. Els equips de mesura s’hauran de revisar i calibrar periòdicament. Així mateix, s’hauran de guardar els registres de les esmentades revisions i calibratges. Els resultats dels mesuraments hauran d’anar acompanyats de la incertesa dels instruments de mesura.

Temperatura en locals tancats

En el període hivernal la temperatura de l’aire dels locals tancats, on es facin feines sedentàries pròpies d’oficines o similars, s’hauria de mantenir entre 17 °C i 24 °C. A l’estiu, en usar-se roba lleugera, la temperatura de l’aire hauria d’estar compresa entre 23 °C i 27 °C. Es pot entendre com a ambient calorós aquell en el qual la temperatura excedeixi de 27 °C. Els valors de la temperatura recomanats en les normes tècniques per mantenir unes condicions de confort solen fluctuar entre 20°C, i 26°C. No obstant això, s’ha observat que a temperatures superiors a 24°C la capacitat mental disminueix i també augmenta l’alliberament de substàncies.

La humitat relativa ha d’estar entre el 30% i el 70%, encara que quan hi hagi perill d’electricitat estàtica en un local prescriu un mínim de 50% d’humitat relativa.

Conseqüències d'una humitat relativa inapropiada

Una humitat per sota del 30% sol produir sequedat de mucoses i descàrregues elèctriques quan hi ha electricitat estàtica; per sobre del 70% hi ha un major creixement de fongs, bacteris i àcars, a més que augmenten les corrosions i els danys als materials dels edificis.

La velocitat de l’aire produeix una disminució de la càrrega tèrmica de treball però no ha de ser tan elevada que comporti molèsties als treballadors, per la qual cosa la norma estableix els límits màxims següents:

Mesures preventives en treballs a l'aire lliure

En treballs a l’aire lliure s’han d’adoptar mesures per protegir els treballadors de les inclemències del temps: vent, pluja, neu, calamarsa…, del fred o de la calor excessius sense que oblidin altres dirigides encaminades a protegir els treballadors davant les accions perjudicials de la radiació solar, especialment la ultraviolada. Aquestes mesures poden ser:

  • Habilitar zones zones cobertes o d’ombres.
  • L’ús de peces de protecció corporal: epis, ulleres i cremes protectores.
  • La informació sobre els riscos.
  • 0,25 m/segon per a feines sedentàries en ambients no calorosos;
  • 0,5 m/segon per a feines sedentàries en ambients calorosos; i
  • 0,75 m/segon per a feines no sedentàries en ambients calorosos.

Aquests límits no s’aplicaran als corrents d’aire utilitzats expressament per evitar l’estrès en exposicions intenses a la calor, ni als corrents d’aire condicionat, per als quals el límit serà de 0,25 m/segon en el cas de feines sedentàries i 0,35 m/segon en els altres casos.

La renovació mínima de l’aire dels locals de treball serà de 30 m3 d’aire net per hora i treballador, en el cas de feines sedentàries en ambients no calorosos ni contaminats per fum de tabac i de 50 m3 en els casos restants, encara que la mateixa norma estableix limitacions en la seva aplicació segons les circumstàncies.

S’entén per aire net l’aire exterior.

És recomanable que l’aire exterior no contingui substàncies contaminants. Per aquest motiu, es procurarà que les preses d’aire exterior no estiguin localitzades en llocs de contaminació elevada, com per exemple a prop de xemeneies, reixes d’expulsió d’aire viciat, emissions industrials i d’aparcaments, vies de trànsit intens, torres de refrigeració, etc.

Als locals de treball no industrials, la concentració del diòxid de carboni (CO), gas que es produeix en la respiració de les persones que els ocu-2 pen, pot servir com a indicador de la qualitat de l’aire interior i per comprovar l’eficàcia del sistema de ventilació. Sempre que no hi hagi una reducció de la concentració del diòxid de carboni per cap altre mitjà diferent de la ventilació, quan la concentració de diòxid de carboni sigui major de 1.000 ppm es considera que la ventilació és inadequada.

Estudi ergonòmic de les condicions termohigromètriques

Complint-se les condicions mediambientals fixades en la normativa s’evitarien els perills per a la seguretat i salut dels treballadors, però no s’eliminaria la possibilitat que originessin molèsties o incomoditats que afectin el benestar, l’execució de les tasques i el rendiment laboral dels treballadors. A més, hi ha paràmetres físics que afecten directament el grau de confort ambiental i que no estan referenciats en l’RD 486/97 ni en la seva Guia tècnica.

L’ergonomia analitza la combinació dels diferents paràmetres ambientals i la percepció que en té el treballador i proposa diferents metodologies per aconseguir els majors nivells d’adaptació dels paràmetres esmentats a les característiques dels treballadors.

Conseqüències del disconfort tèrmic

La falta de confort tèrmic afecta els treballadors de diverses formes, augmenta la seva fatiga, impedeix la realització correcta de les tasques, provoca malestar i insatisfacció i dóna lloc a moltes queixes.

L’ambient tèrmic s’ha de tenir en compte conjuntament amb altres factors com la qualitat de l’aire, i il·luminació, quan s’avaluen les condicions ambientals.

En els llocs de treball les condicions climàtiques es determinen per mitjà de les magnituds següents:

L’evaporació de la suor contribueix a l’eliminació de la calor de l’organisme.

  • Diferents instruments de mesura “tradicionals” de paràmetres ambientals/10
  • Diferents instruments de mesura “tradicionals” de paràmetres ambientals

  • Temperatura seca. És la temperatura de l’aire que envolta l’individu. Intervé en la determinació dels intercanvis per convecció entre l’ambient i el treballador. La mesura d’aquesta magnitud s’efectua amb termòmetres clàssics de mercuri o un altre mètode fiable situats al mateix lloc que ocupa el treballador. El sensor ha d’estar protegit de la radiació tèrmica, sense que això impedeixi la circulació natural d’aire al seu voltant.
  • Temperatura humida. La humitat de l’aire intervé en la determinació dels intercanvis de calor per evaporació de la suor entre la superfície corporal i l’ambient. Si la concentració de vapor d’aigua a l’aire és elevada se’n dificulta l’evaporació, per la qual cosa resulta més difícil refrescar el cos i la sensació és de més calor. La combinació d’aquesta dada i la de temperatura seca permet conèixer la humitat relativa. La temperatura humida d’un local coincideix amb la temperatura seca de l’aire quan la humitat relativa és del 100%.
  • Velocitat de l’aire. Es mesura amb uns aparells denominats anemòmetres o velòmetres (mecànics o elèctrics). Influeix en els intercanvis de calor per convecció i evaporació. La direcció i el recorregut de l’aire en la seva circulació es pot visualitzar mitjançant la utilització de tubs generadors de fums.
  • Temperatura radiant. La temperatura mitjana de radiació caracteritza el flux de calor radiant. Aquest paràmetre, que és molt important per determinar la càrrega tèrmica, resulta de difícil determinació en aquells llocs en els quals hi ha diferents superfícies radiants a diferents temperatures.

Metodologies d'avaluació ergonòmica

Normalment es procedeix a l’avaluació ergonòmica a partir de suggeriments o queixes dels afectats. També es poden tenir en compte una sèrie de símptomes que ho aconsellin, com ara problemes respiratoris, malestar general, elevat absentisme…

En la NTP 322 s’exposen els requisits dels instruments de mesura i els seus procediments per prendre-les.

Una vegada analitzats els paràmetres ambientals es diagnostica la situació partint de les categories següents:

  • Situació de confort. Si la intervenció s’ha iniciat a instàncies de queixa es requereix fer una anàlisi personalitzada.
  • Situació de disconfort. Es poden manifestar tant en situacions de desequilibris tèrmics del local com per percepcions sentides, normalment en determinades parts del cos. En aquest cas cal buscar-ne les causes, que podrien ser:
    • El refredament local del cos per convecció ocasionat per sortides d’aire mal ubicades o corrents d’aire.
    • La manca d’uniformitat en la radiació tèrmica que comporta sentir diferents temperatures en diferents zones del cos.
    • Sentir fred als peus i a les cames ocasionat per una diferència vertical de la temperatura més gran de 3 °C.
  • Situació d’estrès tèrmic per temperatures excessives o per treballar en la proximitat d’importants fonts de calor: forn alt, bugades, colades, etc.

Es facilita en la secció “Annexos” una nota pràctica sobre confort tèrmic elaborada per l’INSHT.

Realització de l'avaluació ergonòmica

El diagnòstic de les condicions es pot fer:

  • A través de simple observació. Les mesures pal·liatives solen ser les clàssiques en aquestes situacions: instal·lar ventiladors limitadors de la calor radiant en finestres, posar en el seu cas humidificadors, evitar corrents d’aire molestos…
  • Descartant el risc higiènic, aplicant alguns mètodes, un dels més recomanats és el WBGT.
  • A través d’una anàlisi experimental avaluant els diversos paràmetres i aplicant metodologies específiques ergonòmiques com la del mètode Fanger.

Quan es vulgui saber si les condicions ambientals són confortables o, al contrari, poden produir molèsties o incomoditat als treballadors, és convenient utilitzar un mètode d’avaluació. Per als locals tancats, es poden seguir els tres mètodes ergonòmics següents:

  • Mètode de la temperatura efectiva.
  • Mètode de Fanger.
  • Mètode del Department de Treball de la Generalitat.

Valoració estimada del disconfort termohigromètric

La valoració estimada del disconfort termohigromètric és el mètode que ha elaborat el Departament de Treball de la Generalitat. Parteix de la base de l’estimació del percentatge de treballadors insatisfets en un ambient termohigromètric de treball determinat. En cas de trobar-nos una proporció d’insatisfets més gran del 20%, cal mesurar els paràmetres següents:

  • Nivell d’activitat física o consum energètic requerit.
  • Temperatura seca.
  • Velocitat d’aire en m/segon
  • Humitat relativa.

En cas que s’identifiqui una situació ergonòmica no tolerable en la temperatura seca o en la velocitat de l’aire no es pot seguir amb la valoració del risc.

En la secció “Annexos” del web d’aquest crèdit trobareu una relació de NTP relacionades amb el confort tèrmic i acústic.

Una vegada puntuats tots els factors anteriors més els factors correctors del lloc i els factors correctors individuals, si és que n’hi hagués, es comparen amb uns criteris de referència per obtenir el nivell d’intensitat termohigromètric.

Amb aquest nivell d’intensitat i amb el del temps d’exposició s’obté la valoració del disconfort sonor per estimació d’acord amb la taula genèrica que aporta el mètode per a tots els riscos ergonòmics.

Si es detectés un disconfort moderat o greu el mateix mètode recomana fer una anàlisi comparativa amb el mètode Fanger. En supòsits de treballadors especialment sensibles a aquests factors es recomana fer un estudi de valoració amb facultatius de medicina del treball.

Anar a la pàgina anterior:
Més informació
Anar a la pàgina següent:
Activitats