Annexos

Mètodes aplicables a l'àmbit de la psicosociologia

Ampliem el contingut del nucli d’activitat “Tècniques per a l’avaluació de riscos psicosocials (II): específiques” amb el document

.

En l’actualitat, hi ha una gran quantitat d’instruments d’avaluació de riscos psicosocials aplicables, que van des de metodologies globals d’avaluació de riscos fins a escales sobre un tema concret com, per exemple, l’estrès. L’inconvenient principal que trobem és que molt pocs estan adaptats a la realitat de la població del nostre país, la qual cosa en limita la validesa i fiabilitat. En aquest document, es presenta un quadre recopilatori de mètodes aplicables a l’àmbit de la psicosociologia.

Qüestionari d'observació del mètode LEST

Ampliem el contingut de l’apartat “El mètode LEST” amb el document

.

La guia d’observació del mètode LEST és un qüestionari en què figuren una descripció de la tasca, una sèrie de preguntes en forma d’indicadors que fan referència a setze variables agrupades en cinc blocs d’informació relatius al lloc de treball, i un breu qüestionari d’empresa. En aquest document, s’adjunta la guia per elaborar el qüestionari d’observació del mètode LEST.

Mètode de valoració de factors psicosocials de l'INSST

Ampliem el contingut de l’apartat “Mètode de valoració de factors psicosocials de l’INSST” amb el document

.

El qüestionari F-Psico consta de setanta-cinc preguntes de resposta tancada i codificada prèviament, que proporcionen informació sobre els set factors psicosocials en què s’estructura, i que són avaluats per mitjà de diferents variables. En aquest document, es presenta un exemple del qüestionari F-Psico.

Mètode PSQ CAT21 COPSOQ

Ampliem el contingut de l’apartat “Mètode PSQ CAT21 COPSOQ” amb el document

.

L’objectiu del mètode PSQ CAT21 és identificar i mesurar factors de risc psicosocial, la qual cosa permet detectar àrees de millora en l’organització del treball amb relació a la salut, i desenvolupar alternatives més saludables. En aquest document, s’ofereix la versió mitjana d’enquesta per a empreses que tenen una plantilla de vint-i-cinc treballadors o més. Consta de vint-i-una dimensions que permeten la identificació de riscos psicosocials amb la menor complexitat possible, de manera que es facilita la detecció de la font de risc i la cerca d’alternatives per a la intervenció.

Comparativa entre el mètode ISTAS21 i el mètode de valoració de factors psicosocials (INSST)

Ampliem el contingut de l’apartat “Mètode PSQ CAT21 COPSOQ” amb el document

. Aquest document ofereix un estudi comparatiu entre el mètode ISTAS21 i el dels factors psicosocials de l’INSST, i destaca les característiques de cadascun. La comparativa se situa entre la pàgina 27 i la 50, ambdues incloses, d’aquest document.

Procés d'intervenció per a l'aplicació del mètode PSQ CAT21

Ampliem el contingut de l’apartat “Procés d’intervenció per a l’aplicació del mètode PSQ CAT21” amb el document

.

Per a la utilització del mètode PSQ CAT21 i la seva aplicació en les empreses, s’ha de seguir un procés d’intervenció que consta de diferents fases i que cada empresa pot adaptar a la seva realitat. En aquest document, es mostra una taula que resumeix el procés d’intervenció.

Esquema del procés d'intervenció proposat per l'ISTAS

Ampliem el contingut de l’apartat “Mètode PSQ CAT21 COPSOQ (qüestionari psicosocial de Copenhaguen)” amb el document

.

L’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut (ISTAS) proposa l’elaboració d’un pla de treball amb les diferents fases que s’han de desenvolupar per a l’aplicació del mètode PSQ CAT21, i l’actuació a seguir en cas de no arribar a un acord amb l’empresa per a la utilització del mètode. En aquest document, es mostra l’esquema del pla de treball proposat per l’ISTAS.

Mètode WOCCQ per avaluar l'estrès laboral

Ampliem el contingut de l’apartat “Avaluació de l’estrès” amb el document

Questionnaire WOCCQ ( 201.5 KB )
.

Una de les eines desenvolupades per avaluar l’estrès laboral és el WOCCQ (working conditions and control questionnaire). Aquest mètode va ser elaborat pel Servei de Psicologia del Treball i de les Empreses de la Universitat de Lieja (Bèlgica). Està dissenyat per realitzar un diagnòstic col·lectiu de l’estrès laboral, i per ser aplicat, particularment, en empreses mitjanes o grans. En aquest document, s’ofereix el qüestionari.

Variables que influeixen en la satisfacció laboral

Aquest annex amplia el contingut de l’apartat “Avaluació de la satisfacció laboral” amb l’esquema següent.

Figura

Aquest esquema resumeix els factors als quals es vincula la satisfacció-insatisfacció laboral, amb indicació de les variables corresponents al medi laboral i personal, i les possibles alteracions de la salut i de la conducta que se’n deriven.

Escala general de satisfacció

Ampliem el contingut del subapartat “Escala general de satisfacció” amb el qüestionari següent.

Figura

L’escala general de satisfacció (overall job satisfaction) constitueix una de les escales de satisfacció més àmpliament usada. Està dissenyada de manera que facilita el seu emplenament per part de tots els treballadors, independentment de la seva formació. Consta de quinze apartats, amb set opcions de resposta, des de molt satisfet a molt insatisfet, com es mostra en la figura.

L'estrès i el burnout

Aquest annex amplia el contingut de l’apartat “Avaluació del burnout”. El burnout es considera com una de les possibles respostes a l’impacte acumulatiu de l’estrès laboral crònic, en contextos de serveis humans. No s’ha de confondre amb l’estrès laboral pròpiament dit. El quadre que figura a continuació recull les diferències principals entre l’estrès i el burnout.

Figura

Qüestionari breu de burnout (CBB)

Ampliem el contingut de l’apartat “Qüestionari breu de burnout (CBB)” amb el document

Cuestionario CBB ( 14.2 KB )
.

El qüestionari breu de burnout és un instrument utilitzat per avaluar la presència d’aquesta patologia. Consta de vint-i-un apartats amb la mateixa escala de resposta, tipus Likert, amb un rang que va de l’u al cinc, tal com es mostra en aquest document.

Conductes de mobbing

Aquest annex amplia el contingut de l’apartat “Avaluació del mobbing”. El terme mobbing fa referència a certes situacions d’assetjament psicològic en el treball que es manifesten en forma de conflictes interpersonals. El quadre que s’ofereix a continuació presenta una relació d’algunes conductes concretes de mobbing.

Atacs a la víctima amb mesures organitzacionals
• El superior restringeix les possibilitats de parlar a la persona.
• Canviar la ubicació d’una persona separant-la dels seus companys.
• Prohibir als companys que parlin a una persona determinada.
• Obligar algú a executar tasques en contra de la seva consciència.
• Jutjar l’actuació d’una persona de manera ofensiva.
• Qüestionar les decisions d’una persona.
• No assignar tasques a una persona.
• Assignar tasques sense sentit.
• Assignar, a una persona, tasques molt per sota de les seves capacitats.
• Assignar tasques degradants.
Atacs a les relacions socials de la víctima amb aïllament social
• Restringir, als companys, la possibilitat de parlar amb una persona.
• Refusar la comunicació amb una persona amb mirades i gestos.
• Refusar la comunicació amb una persona no comunicant-se amb ella directament.
• No adreçar la paraula a una persona.
• Tractar una persona com si no existís.
Atacs a la vida privada de la víctima
• Crítiques permanents a la vida privada d’una persona.
• Terror telefònic.
• Fer semblar estúpida a una persona.
• Donar a entendre que una persona té problemes psicològics.
• Mofar-se de les discapacitats d’una persona.
• Imitar els gestos, veus… d’una persona.
• Mofar-se de la vida privada d’una persona.
Violència física
• Ofertes sexuals, violència sexual.
• Amenaces de violència física.
• Ús de violència menor.
• Maltractament físic.
Atacs a les actituds de la víctima
• Atacs a les actituds i conviccions polítiques.
• Atacs a les actituds i creences religioses.
• Mofar-se de la nacionalitat de la víctima.
Agressions verbals
• Cridar o insultar.
• Crítiques permanents del treball de la persona.
• Amenaces verbals.
Rumors
• Parlar malament de la persona a la seva esquena.
• Difusió de rumors.

Check list de mobbing. Leymann

Ampliem el contingut de l’apartat “Avaluació del mobbing” amb la figura següent. A l’hora d’avaluar el mobbing, alguns estudis destaquen la incidència d’aquest problema i la seva magnitud, per la qual cosa s’han dissenyat eines específiques estandarditzades com el LIPT (Leymann inventory of psychological terrorization, 1990). A continuació, es mostra un model de check list de mobbing.

Figura
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació