Tècniques per a l'avaluació de riscos psicosocials (I): inespecífiques

Per conèixer en profunditat la concepció que els individus tenen de la realitat del seu entorn de treball, utilitzem les tècniques d’investigació psicosocial.

Les tècniques d’investigació psicosocial són les eines amb què comptem per aconseguir els objectius de la investigació en psicosociologia laboral. Tracten d’analitzar les diferents manifestacions de la realitat que tenen els treballadors.

Mitjançant les tècniques d’investigació psicosocial, es busca informació sobre múltiples aspectes de la realitat que afecta els treballadors, com per exemple els següents:

  • les característiques de les activitats laborals
  • les relacions humanes en l’àmbit laboral
  • l’organització del treball
  • la política salarial i d’ascensos, etc.

Aquesta realitat es manifesta amb fets, opinions, actituds, comportaments, etc. que utilitzarem com a indicadors per mesurar-la. La informació sempre s’obté mitjançant contactes directes o indirectes amb els treballadors.

Depenent de la naturalesa del problema a avaluar, es podran utilitzar diferents procediments. La taula mostra les tècniques utilitzades en l’avaluació dels factors psicosocials depenent de l’objectiu de l’anàlisi.

Taula Tècniques utilitzades en l’avaluació dels factors psicosocials
Fets Opinions Actituds Comportament
del grup
Observació Enquestes Entrevistes Tècniques de grup
Enquestes Escales Escales Observació
Entrevistes Entrevistes

Les tècniques més utilitzades en investigació psicosocial de les anomenades tècniques inespecífiques són les entrevistes, les enquestes, les escales, l’observació i els grups de discussió.

S’ha de triar la tècnica d’investigació psicosocial més adequada per a l’objecte de l’estudi.

L'enquesta

L’obtenció de la informació per mitjà d’una enquesta pot tenir dues finalitats:

  • Estudiar fets que tenen relació amb l’enquestat o persones del seu entorn.
  • Estudiar opinions expressades segons el judici de la persona enquestada.

  • L'enquesta és una de les tècniques més utilitzades per valorar les condicions de treball.

L’enquesta és la tècnica més habitual d’entre els mètodes quantitatius de valoració de les condicions de treball. Es basa en un procés estructurat de recollida d’informació mitjançant les respostes a una sèrie de preguntes. El seu instrument és el qüestionari, que consisteix en una bateria de preguntes preparades de manera molt acurada.

En la figura, es representa un esquema de les principals fases d’elaboració d’una enquesta.

Figura Esquema de les principals fases d’elaboració d’una enquesta

A l’hora d’elaborar el qüestionari, haurem de tenir en compte una sèrie de consideracions:

Les hipòtesis són les afirmacions que normalment sotmetem a comprovació real.

  • No és convenient que es requereixin més de noranta minuts per realitzar el qüestionari.
  • No és convenient que es requereixin més de noranta minuts per realitzar el qüestionari.

  • El nombre de preguntes que es realitzen per a cada tema ha de ser el suficient: si és molt reduït no aportarà les dades necessàries per a l’estudi, i si és massa llarg provocarà fatiga a la persona enquestada, la qual cosa comportarà una disminució de la seva atenció, especialment en les últimes respostes, i n’afectarà la fiabilitat.
  • Haurem de prestar atenció a l’ordenació de les preguntes i col·locar les més senzilles al principi del qüestionari per tal de crear un clima de confiança amb l’entrevistat, i intercalar-les amb altres que siguin més complexes o compromeses per tal d’alleugerir tensions. Les preguntes generals han de precedir les específiques i hauran d’estar agrupades per temes.
  • Segons la forma de la resposta, podem classificar les preguntes en obertes, tancades o mixtes. Les preguntes obertes permeten que el treballador contesti lliurement el que se li planteja, i disposen d’un espai en blanc després de l’enunciat. Presenten l’inconvenient que són difícils d’analitzar estadísticament. Les preguntes tancades són aquelles en què el treballador ha de respondre amb una de les alternatives que se li ofereixen. Les opcions de resposta han de ser exhaustives, de manera que incloguin totes les possibilitats, i excloents. Les preguntes mixtes són preguntes tancades que donen l’opció a l’enquestat de raonar o ampliar la seva resposta mitjançant la fórmula altres o per què? També es poden utilitzar preguntes filtre, que són les que condicionen, amb la seva contestació, haver de respondre d’altres preguntes posteriors. En la taula, podem veure exemples de diferents tipus de preguntes.
Taula Exemples de diversos tipus de preguntes
Pregunta oberta Pregunta tancada Pregunta filtre
Quin nivell de formació s’exigeix per desenvolupar el seu lloc de treball? Quin nivell de formació s’exigeix per desenvolupar el seu lloc de treball?
Formació bàsica: ESO
Formació professional / batxillerat
Formació universitària
Ha assistit a algun curs de formació ocupacional?

No
(Si la resposta és “No”, ja no caldrà contestar les preguntes següents relatives als continguts formatius.)
  • El contingut dels ítems s’haurà d’adaptar a cada cas concret, segons el tipus d’informació que es necessita obtenir.
  • La redacció de les preguntes ha de ser clara i concisa, de manera que faciliti la comprensió a les persones a qui van adreçades. S’han d’evitar els enunciats massa llargs, la utilització de qualificatius i les ambigüitats. A més, tampoc formularem preguntes que incloguin negacions, que siguin contràries a valors universalment acceptats o que puguin resultar indiscretes. Al final del qüestionari, se sol agrair la col·laboració que ha prestat la persona enquestada.

Les preguntes obertes se solen utilitzar en estudis exploratoris o de preenquesta.

Tipus de preguntes tancades

Les preguntes tancades poden ser de dos tipus:

  • D’alternativa simple, quan només és possible una resposta (home/dona, sí/no).
  • D’alternativa múltiple, quan es presenten diverses alternatives de resposta.

En la taula, es recullen els principals avantatges i inconvenients que planteja la utilització de la tècnica de l’enquesta.

És aconsellable que els enunciats d’una enquesta no superin les vint-i-cinc paraules per evitar que s’hagin de llegir diverses vegades.

Taula Principals avantatges i inconvenients de l’enquesta
Avantatges Inconvenients
Permet planificar el contingut, la qual cosa evita l’oblit d’aspectes rellevants que s’han de sotmetre a consulta. El qüestionari és invariable i no s’adapta a les característiques de cada treballador enquestat.
Permet l’aplicació massiva a un gran nombre de persones amb un cost inferior al d’altres tècniques. L’elaboració del qüestionari requereix una tasca molt minuciosa.
L’anonimat atorga més llibertat de resposta. Dóna una informació puntual que està sotmesa a canvis en el temps.
Permet realitzar comparacions amb altres investigacions sobre el mateix tema que ens portin a estudis posteriors. Requereix la col·laboració activa de l’enquestat i els resultats estaran en funció de la sinceritat de les respostes.

Per obtenir més informació sobre la tècnica de l’enquesta vegeu la secció “Adreces d’interès” al web del crèdit.

Enquesta de condicions de treball de Catalunya

El Pla de govern per a la prevenció de riscos laborals dels anys 2005-2008 va preveure la realització de la primera enquesta de condicions de treball de Catalunya, amb l’objectiu general d’identificar i analitzar les condicions de treball en les empreses situades a Catalunya des de la perspectiva d’empresaris i de treballadors, millorar el grau de representativitat dels resultats d’enquestes similars efectuades en àmbits més amplis i cobrir, també, noves àrees de recerca.

Les enquestes estudien tota la població treballadora ocupada a Catalunya, afiliada al règim general de la Seguretat Social inclosa en comptes de cotització de més d’un treballador, exceptuant les persones incloses en activitats agràries. Els objectius que es volen assolir, des de la perspectiva dels treballadors, són els següents:

  • Conèixer les condicions de treball, els factors de risc i els problemes de salut d’acord amb la percepció dels treballadors.
  • Analitzar les noves formes d’organització del treball que poden afectar la seguretat i la salut dels treballadors.
  • Comparar, sempre que sigui possible, els resultats amb els d’altres enquestes d’institucions diferents i de característiques similars.

Pel que fa als riscos psicosocials, en l’enquesta es pregunta sobre diversos aspectes de les condicions psicosocials en les quals els treballadors realitzen les seves tasques com, per exemple, la pressió a què estan sotmesos els treballadors enquestats en el seu treball, el grau d’autonomia de què gaudeixen, el desenvolupament professional i la seva integració en l’empresa, la relació que mantenen amb la resta de companys i caps, i el reconeixement que obtenen pel seu treball i l’esforç realitzat. També es pregunta per la discriminació que pateixen ells mateixos o que perceben que puguin patir els seus companys, i, en el cas que hi hagi violència psicològica, qui l’exerceix.

Una de les novetats introduïdes és que, a diferència d’estudis comparats d’enquestes internacionals i nacionals de les mateixes característiques, aquesta enquesta desagrega les dades obtingudes per raó de gènere, cosa que ens permet conèixer les possibles diferències en la percepció de les condicions de treball dels treballadors, d’una banda, i de les treballadores, de l’altra.

Pel que fa a l’apartat de la conciliació de la vida laboral i familiar, la taula recull els resultats obtinguts de la pregunta sobre les dificultats que tenen els treballadors per conciliar la vida laboral i familiar, amb diferenciació de gènere.

Taula Dificultats per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiques i les responsabilitats familiars
Grau de dificultat Gènere Total
Homes Dones
Moltes dificultats 5,1% 8,7% 6,7%
Algunes dificultats 24,6% 37,1% 30,2%
Cap dificultat 64,2% 51,3% 58,4%
No participo en les tasques domèstiques 5,7% 2,5% 4,3%
NS/NC 0,5% 0,5% 0,5%
Total 100% 100% 100%

En la figura, es mostren els resultats obtinguts de la pregunta sobre les dificultats per compaginar la vida laboral amb les tasques domèstiques i les responsabilitats familiars de les persones treballadores, en percentatge global.

Figura Dificultats per compaginar la vida laboral i familiar de les persones treballadores

El 2012 es va publicar la II Enquesta de condicions de treball i anàlisi derivades: bit.ly/3BIsV1h.

L'entrevista

L’entrevista és una tècnica per obtenir la informació que es vol d’un subjecte seleccionat, per mitjà d’una conversa directa, metòdica i planificada, que està fixada en un qüestionari.

Podeu consultar les conclusions i un model de l’enquesta de condicions de treball de Catalunya en la secció “Annexos” del web del crèdit.

Com a tècnica de recopilació d’informació, podem distingir diferents tipus d’entrevista, des de la interrogació estandarditzada fins a la conversa lliure, adoptant les modalitats següents:

  1. Entrevista estructurada. Amb un formulari de preguntes normalitzat que facilita l’anàlisi comparatiu. Les preguntes es formulen sempre en el mateix ordre i en els mateixos termes. Quan es limiten les possibilitats de resposta de l’entrevistat es parla d’entrevista molt estructurada.
  2. Entrevista semiestructurada. Quan s’intercalen les preguntes estrictament seleccionades amb les preguntes lliures.
  3. Entrevista no estructurada. Amb preguntes obertes, que donen més iniciativa als participants, tot i que la conversa ha de fer al·lusió als aspectes previstos que s’han de tractar segons la finalitat que es persegueix. Aquest tipus d’entrevista exigeix que l’entrevistador tingui un ampli coneixement sobre el tema que es tracta. S’utilitza en estudis exploratoris previs a la investigació projectada.

Utilitat de l'entrevista

L’entrevista permet organitzar la informació útil dirigida als objectius i comparar les mateixes situacions en llocs de treball diferents.

En la figura, es representa un esquema de les etapes d’elaboració d’una entrevista.

Figura Esquema de les etapes d’elaboració d’una entrevista

La utilització de l’entrevista com a tècnica d’investigació de riscos psicosocials requereix tenir en compte els requisits bàsics que es comenten a continuació:

Lloc de l'entrevista

És important escollir un lloc tranquil, normalment serà un despatx, per realitzar l’entrevista sense interrupcions.

  • Pel que fa a l’elecció del moment, és important que la realització de l’entrevista no interrompi tasques urgents de l’entrevistat, tot i que també cal dir que l’avís previ fa perdre espontaneïtat.
  • Respecte la presa de contacte, s’exposarà la finalitat de l’entrevista, i es destacarà la importància de l’opinió de l’entrevistat i el caràcter confidencial i anònim de les respostes. S’iniciarà l’entrevista amb preguntes que no resultin incòmodes per a l’entrevistat, la qual cosa facilitarà una actitud positiva per la seva part.
  • Convé que l’entrevista transcorri en un clima de cordialitat, que generi una relació de confiança mútua entre l’entrevistat i l’entrevistador basada en el respecte. S’ha d’evitar tot allò que impliqui crítica, sorpresa o desaprovació tant en les preguntes com en les respostes. En la taula s’exposen les condicions ideals que ha de reunir l’entrevistador.
Taula Condicions ideals que ha de reunir l’entrevistador
Físiques Psicològiques Culturals Morals
Aparença agradable Agilitat mental Bon nivell de coneixements i experiència Honradesa i sinceritat
Guardar una bona positura Facilitat per relacionar-se amb la gent Capacitat de fer resums i informes Bona educació
Facilitat de paraula Saber escoltar i observar els detalls Lletra llegible Constància
Bona memòria i capacitat de síntesi Prudència
Simpatia Interès per la investigació
  • Les preguntes que es formulin han de tenir un contingut emocional neutre, sense induir a les respostes esperades ni actituds negatives. L’entrevistador pot ajudar a contestar l’entrevistat, però no influir en la resposta. Caldrà orientar-lo cap als objectius per evitar la dispersió.
  • L’entrevistador ha de prestar atenció no solament a allò que diu l’entrevistat, sinó també a l’expressió dels seus sentiments per mitjà dels gestos, reaccions, conductes, etc.
  • Haurem de concedir a l’entrevistat el temps suficient però limitat, que haurem planificat prèviament i del qual l’hem d’informar. L’espai de temps assignat varia amb el tipus d’entrevista i amb el seu objectiu. En general, es recomana una durada aproximada de cinquanta minuts. És important que no hi hagi interrupcions telefòniques ni de persones de l’organització durant el transcurs de l’entrevista.
  • L’entrevista acabarà amb un clima de cordialitat i paraules d’agraïment. La informació s’ha d’anotar o enregistrar, si l’entrevistat atorga el seu consentiment, per elaborar un resum per escrit un cop finalitzada.

En la taula, queden reflectits els principals avantatges i inconvenients que presenta l’entrevista.

Qualitats de l'entrevistador

És important que l’entrevistador sigui hàbil en les relacions interpersonals, tingui un bon nivell d’experiència i sàpiga mantenir un bon clima de complicitat per tal d’obtenir la informació esperada.

Taula Principals avantatges i inconvenients de l’entrevista
Avantatges Inconvenients
Flexibilitat per adaptar-se a les persones i circumstàncies. Es poden fer aclariments i facilita la verificació de les respostes. Exigeix més temps de realització que altres tècniques i és relativament més costosa econòmicament.
Observació simultània de gestos, reaccions i conductes, que facilita la comprensió de les condicions psicològiques de l’entrevistat. La manca d’anonimat en les respostes pot ser un inconvenient perquè l’entrevistat respongui sincerament.
És més fàcil obtenir la col·laboració de l’entrevistat, reduir el nombre de no-respostes i garantir que la resposta sigui individual. El seu desenvolupament també depèn de la receptivitat de l’entrevistat, i en el resultat final influirà la valoració personal de l’entrevistador.
Permet obtenir més espontaneïtat en les respostes dels entrevistats. Exigeix la presència d’un entrevistador amb una preparació tècnica adequada.

L'observació

  • L'observació és una tècnica que ens aporta una informació molt fiable, en temps real.

Per obtenir més informació sobre la tècnica de l’entrevista, vegeu la secció “Adreces d’interès” al web del crèdit.

Mitjançant l’observació de situacions diverses en l’entorn laboral, és possible aplicar alguns mètodes d’investigació psicosocial. Com a tècnica d’investigació, l’observació consisteix a escoltar i veure els fenòmens que volem estudiar. S’utilitza per conèixer fets, conductes, relacions interpersonals, destreses, comportaments col·lectius, capacitat de reacció davant de diversos estímuls, etc.

L’observació in situ permet registrar les característiques de les condicions de treball. Per facilitar aquesta tasca es poden fer fotografies, dibuixar plànols o enregistrar en vídeo situacions reals que reflecteixin condicions de treball per ser estudiades, posteriorment, al laboratori.

Perquè l’observació sigui una tècnica científica, ha de ser degudament planificada, organitzada i avaluada. A més, ha de tenir les característiques següents:

  • Ha de respondre a un objectiu definit prèviament en el qual se centrarà l’estudi de la situació o problema que s’ha d’investigar.
  • Hi ha d’haver una planificació que estarà en funció de l’objectiu de la investigació. S’haurà de decidir quines tasques i quines persones s’han d’observar, qui ho ha de fer, de quina manera i amb quins mitjans. Un cop s’ha dissenyat el sistema, amb la participació del personal implicat, que ha rebut la formació específica per aplicar-lo, es portarà a terme la seva implantació, realitzant una tasca de divulgació perquè tothom n’entengui l’objectiu. Les observacions es realitzaran d’acord amb el procediment i calendari establerts, i es registraran les dades que es volen obtenir.
  • Ha d’estar subjecta a comprovacions i controls, com els de validesa i fiabilitat, propis de les tècniques d’investigació científica. S’aprofitarà la discussió constructiva dels resultats de l’observació per a la correcció de les desviacions. L’avaluació del sistema permetrà optimitzar-ne la gestió.

Podeu consultar un formulari d’observacions planejades en la secció “Annexos” del web del crèdit.

En la figura, es representen les principals etapes d’un procés d’observació planificada amb el conjunt d’activitats que engloba cadascuna d’elles. Podem veure com, a partir de l’última etapa, l’avaluació de totes les actuacions, es produeix una retroalimentació en tot el procés per tal d’incorporar les correccions oportunes dels procediments i actuacions.

Disseny del sistema d'observacions

El sistema d’observacions hauria de ser dissenyat de manera plenament integrada en el sistema de gestió del procés productiu, procurant la màxima identificació amb altres procediments ja existents que tinguin objectius similars, per exemple els documents de comunicació d’avaries, els sistemes de registre d’inspeccions, etc.

Figura Etapes de l’observació planificada

L’observació pot adoptar diferents modalitats segons sigui el grau d’estructuració, el grau de participació de l’observador, el nombre d’observadors i del lloc on es realitza. En la taula, es mostren i es defineixen aquests diferents tipus d’observació.

Taula Modalitats d’observació
Segons el grau d’estructuració Segons la participació de l’observador Segons el nombre d’observadors Segons el lloc on es realitza
No estructurada Estructurada Participant No participant Individual En equip In situ En laboratori
No sistematitzada ni controlada. Controlada, sistematitzada. Alt grau de participació de l’investigador en el fenomen estudiat. L’investigador no participa en el fenomen estudiat. Un sol observador. L’observació en equip evita la subjectivitat inherent a l’observació individual. En la vida real, mitjançant treball de camp. Fora de la realitat quotidiana, simulant la situació objecte d’estudi.

En general, podem determinar que els objectius de les observacions planificades són els següents:

Elements de la tècnica de l'observació

La tècnica de l’observació comprèn dos elements importants:

  1. La selecció del fenomen que serà objecte d’estudi: selecció de les tasques i persones a observar.
  2. La recollida de dades necessàries per a la investigació, de manera controlada.
  • Identificar els actes insegurs i les situacions perilloses que es deriven fonamentalment del comportament humà.
  • Detectar les necessitats específiques de formació dels treballadors.
  • Comprovar la idoneïtat i les mancances dels procediments de treball.
  • Reforçar hàbits i comportaments segurs i eficaços en els procediments de treball.
  • Corregir de manera immediata actes insegurs in situ.
  • Millorar la qualitat del treball, amb la implicació dels comandaments.

En la taula, s’exposen els principals avantatges i inconvenients que planteja la tècnica de l’observació.

Taula Principals avantatges i inconvenients de l’observació
Avantatges Inconvenients
Els fets i comportaments són estudiats directament per l’observador en el moment en què es produeixen. No totes les situacions o fenòmens es poden observar directament. A més, hi ha situacions difícils d’observar en profunditat, com en el cas dels riscos psicosocials.
Es pot obtenir informació addicional a la que es cercava inicialment. Es requereix molt de temps per observar totes les situacions que ens poden interessar. A més, es poden produir situacions en espais temporals diferents que ens obliguin a realitzar diferents visites als llocs de treball.
Es requereix menys participació directa dels treballadors observats. Hi ha un component de subjectivitat en la interpretació que l’observador fa del fet.
Es requereix una formació per al correcte aprenentatge de la tècnica.
Interfereix en l’esfera d’intimitat dels professionals.

Els grups de discussió

Els grups de discussió estan formats per individus amb característiques comunes que els relacionen amb l’objectiu de l’estudi psicosocial. S’utilitza el grup i la seva interacció activa per avaluar situacions complexes que requereixen una valoració experta, un nivell d’aprofundiment ampli i una anàlisi de la realitat.

Per obtenir més informació sobre la tècnica de l’observació vegeu la secció “Adreces d’interès” al web del crèdit.

  • Els participants d'un grup de discussió expressen les seves opinions sobre un tema d'interès comú. Les persones aporten informació sense modificar la dels altres. No es tracta d'imposar-se, sinó d'aportar idees.

Podem definir el grup de discussió com aquell grup que té com a objectiu fer una confrontació d’opinions, d’idees o de sentiments, amb la finalitat d’arribar a unes conclusions, un acord o unes decisions.

Aquesta tècnica s’aplica a la valoració de les condicions de treball, en general, i dels aspectes psicosocials, en particular. Permet complir un doble objectiu:

  • Facilita vies d’expressió als treballadors dins de l’empresa perquè puguin analitzar les seves condicions de treball, expressar les seves opinions i aportar solucions sobre les intervencions que es poden realitzar per millorar-les.
  • Permet a l’organització conèixer situacions que tenen lloc dins de l’empresa.

Una condició dels grups de discussió és que estiguin compostos per persones similars (experiència laboral, lloc de treball, categoria professional, etc.), tot i que la naturalesa de l’homogeneïtat és molt variable, i pot ser més o menys àmplia segons la finalitat de l’estudi. Serà necessari seleccionar individus de diferents classes per tal d’intentar reproduir, amb les seves opinions, les relacions socials més rellevants de la realitat investigada, però és important no incloure en un mateix grup treballadors amb diferències molt marcades o que tinguin molta afinitat, prescindint de jerarquies o de simpaties personals.

A més dels participants, un grup de discussió requereix la presència d’un moderador, que es pot triar a partir de dues possibilitats:

  • Que formi part de l’organització de l’empresa, sempre que estigui familiaritzat amb la situació que s’estudia i la seva presència no limiti la llibertat d’opinió dels membres del grup.
  • Que no formi part de l’empresa, la qual cosa oferirà l’avantatge que els membres del grup s’expressin amb més llibertat, però pot generar distorsions en la interpretació de les intervencions si el moderador no està familiaritzat amb la cultura de l’empresa.

La tècnica de la discussió de grup es pot aplicar en l’estudi de les condicions de treball de manera independent o com a complementària d’altres tècniques de valoració quantitatives. En aquest darrer supòsit, donarà lloc a diferents possibilitats:

  • A priori, es pot utilitzar com a estudi previ per conèixer necessitats, per definir problemes que s’analitzaran amb posterioritat, etc.
  • En paral·lel, amb la finalitat de comparar resultats, contrastar punts de vista sobre una situació, etc.
  • A posteriori, per buscar explicacions de les dades obtingudes, per determinar estratègies d’acció, etc.

Utilitat de la tècnica de la discussió de grup

La tècnica de la discussió de grup s’utilitza per a estudis en què és necessari consensuar opinions i establir prioritats d’actuació. És molt adequada per tractar problemàtiques noves o situacions poc definides. S’escullen persones expertes per aprofundir en l’objectiu.

Perquè un grup de discussió sigui efectiu, s’han de preveure una sèrie de factors que són comuns a la preparació de qualsevol altre tipus de reunió:

  • El lloc de reunió en l’empresa ha de ser neutral, en un ambient no intimidatori, per afavorir la participació i evitar inhibicions. A més, cal tenir presents altres detalls com les dimensions de la sala, l’aïllament, etc., ja que el confort fa augmentar la participació, mentre que la incomoditat pot crear impaciència o irritabilitat.
  • La grandària ideal del grup oscil·larà entre set i deu persones, ja que un nombre inferior no permetrà que els participants puguin interaccionar amb llibertat dins del grup. Al contrari, un nombre superior pot facilitar la fragmentació de la discussió en petits subgrups. En la taula, es mostra la grandària adequada per portar a terme un grup de discussió segons les normes de la dinàmica de grups.
Taula Grandària del grup de discussió
Nombre de participants Treball en grup
< 4 impossible
5-6 difícil
7-9 idoni
10-12 difícil
>12 impossible
  • És necessari convocar els participants amb el temps suficient, informar-los sobre l’objectiu de la reunió, i especificar-ne el lloc, hora i durada aproximada (és convenient que no excedeixi de dues hores).
  • És important que s’evitin interrupcions durant el desenvolupament de la reunió, per la qual cosa, convindrà que a la sala on tingui lloc no hi hagi telèfon.
  • Atès que el contacte ocular és imprescindible per facilitar les interaccions entre els participants, se situaran de manera que es vegin els uns als altres, adoptant una configuració circular o oval. La distància entre els participants serà equidistant i la grandària de la taula s’haurà d’adequar al nombre d’assistents.
  • Durant el transcurs de la reunió, s’haurà de prendre nota de les intervencions, i es recomana gravar la discussió del grup per transcriure-la després i analitzar les dades obtingudes. L’anàlisi de les dades consisteix a examinar, categoritzar i reorganitzar la informació obtinguda de manera sistemàtica.

“Vetllar per unes condicions confortables és vetllar per l’eficàcia de la reunió” (Lebel, 1983).

  • El contacte visual facilita la comunicació entre els assistents a una reunió.
  • El contacte visual facilita la comunicació entre els assistents a una reunió.

Al moderador li correspon el paper de coordinació i control del desenvolupament de la discussió, i ha de fer progressar el grup vers l’objectiu proposat, sense restar espontaneïtat als participants.

El moderador ha de complir dos tipus d’objectius:

  • Objectius respecte a la tasca encomanada:
    • Enfocar la discussió cap als objectius.
    • Avaluar en quin punt de la discussió es troba el grup.
    • Aprofitar la força d’interacció entre els diferents membres del grup.
    • Aconseguir un equilibri d’aportacions representatives dels membres del grup.
    • Realitzar síntesis parcials a mesura que es fan aportacions rellevants.
  • Objectius respecte al grup:
    • Regular el grup, evitant els subgrups i les crispacions.
    • Regular l’equilibri d’intervencions, potenciant la intervenció de les persones inhibides i moderant la de les persones molt intervencionistes.
    • Trencar el bloqueig del grup, animar la intervenció, sintetitzar…

En la taula, es resumeixen els principals avantatges i inconvenients que presenta l’aplicació de la tècnica dels grups de discussió.

Taula Principals avantatges i inconvenients dels grups de discussió
Avantatges Inconvenients
Possibilitat d’aconseguir una convocatòria més ràpida entre participants que tenen una proximitat laboral, per identificar problemes i proposar solucions amb agilitat. El caràcter subjectiu que comporta l’aplicació d’aquesta tècnica.
Permet fer una primera aproximació a l’estudi d’una determinada situació de treball, prioritzant els aspectes que requereixen una investigació immediata.
La conversa grupal permet obtenir informació sobre una àrea d’interès, en un ambient permissiu, confortable i satisfactori.

Les escales

Així com en d’altres disciplines preventives utilitzem escales de mesura per mesurar determinades magnituds (per exemple, la temperatura en graus centígrads, o la intensitat del so en decibels), en psicosociologia, les escales s’utilitzen per conèixer alguns fenòmens socials o psicològics com, per exemple, la insatisfacció, les actituds dels treballadors respecte a la prevenció, o d’altres aspectes que no es poden valorar directament. També ens resultaran d’utilitat per conèixer l’apreciació subjectiva que tenen els individus sobre les condicions de l’entorn com, per exemple, el soroll o la calor.

Per aprofundir en els continguts dels grups de discussió, consulteu la secció “Adreces d’interès” del web del crèdit.

Una escala consisteix en una sèrie d’ítems que han estat seleccionats acuradament, de manera que constitueixen un criteri vàlid, fiable i exacte per mesurar, d’alguna manera, els fenòmens psicològics i socials.

Mètodes d'anàlisi dels factors psicosocials

El mètode més generalitzat d’anàlisi dels factors psicosocials es basa en l’aplicació d’escales autoadministrades o qüestionaris, ja que permeten obtenir informació de com perceben els treballadors alguns aspectes del seu treball.

Ítem

Un ítem és una frase o proposició que expressa una idea positiva o negativa respecte a un fenomen que ens interessa conèixer com, per exemple, “a la teva feina, es produeixen moments o situacions desgastadors emocionalment?”.

Es poden utilitzar escales per valorar aspectes que determinen, en més o menys mesura, l’adaptació dels individus a les exigències del treball, analitzant l’actitud que manifesten. També podem valorar les conseqüències d’una situació determinada mitjançant les escales de satisfacció.

Les actituds no són susceptibles d’observació directa, sinó que han de ser inferides de les expressions verbals o de la conducta observada. Aquesta mesura indirecta es realitza per mitjà d’unes escales en què es dedueixen les actituds, a partir d’una sèrie d’afirmacions, proposicions o judicis (anomenats ítems), sobre les quals els individus manifesten la seva opinió.

En la figura, es representa un esquema del procediment que s’ha de seguir per construir una escala.

L'actitud

L’actitud és un estat de disposició psicològica, adquirida i organitzada per mitjà de la pròpia experiència, que incita l’individu a reaccionar d’una manera característica davant de determinades persones, objectes o situacions.

Figura Procediment per construir una escala

A l’hora de redactar els ítems de l’escala, haurem de tenir en compte els criteris següents:

  • Que proporcionin respostes relacionades amb el fenomen mesurat.
  • Que permetin graduar les posicions intermèdies, a més d’oferir les dues postures extremes de l’individu respecte a l’objecte d’estudi. A mesura que l’escala guanyi en sensibilitat, també guanyarà en precisió.
  • Que siguin fiables i segurs. La fiabilitat s’assoleix a costa de la precisió.
  • Hi ha molts tipus d’escales. Una classificació clàssica diferencia dos grans grups en funció del procediment que se segueix per a la seva construcció:
  • Arbitràries. L’elaboració dels ítems i els valors assignats a les diferents respostes possibles depèn del criteri dels experts que l’han construït.
  • Experimentals. La construcció de les proposicions i la seva ponderació s’han deduït d’una situació experimental prèvia.

Un dels tipus d’escales més utilitzats en l’estudi de les actituds socials és l’escala de Likert, que forma part de les escales additives. Aquest tipus d’escales estan constituïdes per una sèrie d’ítems davant dels quals se sol·licita la reacció del subjecte. El treballador interrogat assenyala la seva aprovació o desaprovació amb cada ítem mitjançant la selecció de la resposta que més s’ajusti al seu criteri (totalment d’acord, d’acord, indiferent, en desacord, totalment en desacord). A cada resposta s’assignarà una puntuació favorable o desfavorable. La suma algebraica de les puntuacions de les respostes de l’individu a tots els ítems dóna la seva puntuació total, que permet interpretar la posició de l’individu (favorable-desfavorable) amb relació al fenomen que es mesura. En la figura, es reprodueix un exemple d’una escala additiva.

Figura Escala additiva

Una altra manera de presentar la resposta és assignant un valor dintre d’unes puntuacions determinades. En la figura, podeu veure un exemple d’aquest tipus d’escala.

Figura Exemple d’escala de resposta numèrica

En la figura, es representa un exemple de pregunta amb el tipus de resposta poc/molt.

Figura Exemple d’escala amb resposta poc/molt

En la taula, es presenten els principals avantatges i inconvenients que comporta la utilització de la tècnica de l’escala.

Per aprofundir en l’estudi de la tècnica de l’escala vegeu la secció “Adreces d’interès” al web del crèdit.

Taula Avantatges i inconvenients de l’escala
Avantatges Inconvenients
Facilitat de construcció i d’aplicació. Possibilitat d’obtenir puntuacions idèntiques per a una combinació d’ítems o frases diferents.
Constitueix una base per a la classificació general dels participants, segons les posicions que es derivin de les seves respostes.

La tècnica Delphi

La tècnica Delphi combina alguns avantatges de dos grups de tècniques diferents: les enquestes amb qüestionari tancat, i les tècniques de grup, evitant també alguns dels seus inconvenients.

La tècnica Delphi és un dels anomenats mètodes de cerca de consens, de gran interès per a la identificació de problemes i necessitats, basat en la idea d’arribar a acords entre diferents persones que coneixen una determinada problemàtica.

La tècnica Delphi ha estat molt utilitzada en la investigació dels serveis sanitaris. Permet que persones que tenen una bona informació, anomenatsexperts, puguin identificar i prioritzar problemes, necessitats o solucions en temes sobre els quals el grau de coneixement és escàs.

L’objectiu que es vol assolir és arribar a un acord entre els participants, per un mitjà que permeti la comunicació indirecta entre ells, ja que no estan reunits.

La tècnica Delphi consisteix a enviar, en etapes successives, un seguit de qüestionaris per correu. Es tracta d’un mètode d’enquesta en tres fases. Cada qüestionari és creat a partir de l’anàlisi de les respostes que es donen en la fase anterior. Els participants no tenen comunicació entre ells, però cadascun influeix en la informació emesa pels altres, de tal manera que s’arriba a un consens sense que hi hagi hagut discussió entre ells.

El procediment de la tècnica Delphi consta de les etapes següents:

  1. Delimitació de la informació que es vol obtenir i formulació de la pregunta.
  2. Selecció dels participants.
  3. Tramesa d’una carta d’introducció i del primer qüestionari amb la pregunta seleccionada.
  4. Anàlisi de les respostes, llista d’opinions i reagrupament d’enunciats similars.
  5. Redacció de les frases recopilatòries a partir de les quals es formula el segon qüestionari, que es tornarà a enviar als participants perquè expressin el seu grau d’acord/desacord, i per sol·licitar els possibles aclariments i una classificació dels problemes per ordre de prioritat.
  6. Anàlisi del segon qüestionari, resum dels comentaris i contabilització dels vots sobre els problemes prioritaris. Es valoraran les respostes en funció dels objectius de l’enquesta.
  7. Elaboració del tercer qüestionari a partir de les puntuacions obtingudes sobre els diferents problemes i els possibles comentaris emesos. Aquest qüestionari es tornarà a enviar per darrera vegada amb la finalitat de permetre revisar les respostes anteriors i emetre un vot definitiu.
  8. Anàlisi del tercer qüestionari i elaboració de l’informe final amb la identificació dels problemes, l’ordenació de les prioritats i tenint en compte els possibles suggeriments i recomanacions.

La tècnica Delphi és una tècnica senzilla en la seva metodologia, que ofereix una visió meditada d’una situació, ja que el procés durarà algunes setmanes fins a la seva finalització. És de baix cost i garanteix l’anonimat entre els participants. Se n’aconsella l’ús en situacions en què el personal està molt dispers.

En la taula, s’exposen els principals avantatges i inconvenients que planteja la tècnica Delphi.

Taula Principals avantatges i inconvenients de la tècnica Delphi
Avantatges Inconvenients
Obté informació qualitativa de primer ordre. Exigència de cert nivell de coneixements dels participants.
Prioritza els problemes, la qual cosa és fonamental per desenvolupar el pla de prevenció. Requereix temps per desenvolupar les diferents fases de l’enquesta.
Garanteix l’anonimat dels participants.

Exemple d'aplicació de la tècnica Delphi en un estudi sobre els factors de risc en el col·lectiu docent

Una investigació sobre la identificació dels factors de risc laboral que afecten la salut i el benestar dels docents d’ensenyament secundari a Catalunya, durant el curs 2001-2002, realitzada pel professor Isidre Rabadà, posa de manifest que els principals riscos professionals que afecten la salut del col·lectiu docent formen part de l’entorn psicosocial, de les exigències psicològiques relacionades amb la sobrecàrrega de treball i el treball emocional que significa ensenyar. Els docents expressen com a desencadenants del risc la complexitat de la tasca docent, les relacions socials que s’estableixen en el si de la comunitat educativa (alumnes, pares i mares, professorat, i personal d’administració i serveis), les formes d’organització adoptades i les dinàmiques de funcionament dels centres educatius.

La taula mostra els deu primers factors de risc que concentren la preocupació dels docents, ordenats segons l’índex de preocupació (IdP), dels quals, només un correspon a l’àmbit ergonòmic. Es tracta de l’esforç vocal, que ocupa el cinquè lloc, i que també pot tenir un origen relacionat amb les situacions emocionals.

Taula Principals factors de risc identificats pels docents, ordenats segons l’IdP
Núm. Factor IdP
1 Desmotivació i poc interès de l’alumnat. 572,59
2 Complexitat de l’atenció d’alumnes amb dèficits o ritmes d’aprenentatge molt diferents. 232,23
3 Demanda i delegació de problemes i conflictes que correspon resoldre a les famílies i no, al centre docent. 156,93
4 Manca de disciplina d’una part de l’alumnat. 107,72
5 Esforç vocal degut a la sobreutilització de la veu. 46,34
6 Manca de reconeixement i d’incentius professionals. 39,02
7 Manca de suport de les famílies a l’acció educativa. 27,61
8 Contradicció entre els valors que s’exigeixen i promouen en l’escola (esforç, concentració, solidaritat…) i en la societat. 25,19
9 Nombre excessiu d’alumnes a l’aula. 17,50
10 Manca de reconeixement social. 15,68

En la taula i taula, s’exposen els deu factors més votats i la posició jeràrquica del factor dintre de cada grup, ordenats segons l’índex de preocupació (IdP) a Catalunya.

Taula Principals factors de risc psicosocial, amb indicació de la posició jeràrquica que ocupen en cada grup
Exigències T 11 21 12 22
Emocional
Desmotivació i poc interès de l’alumnat. 1 1 2 1 1
Complexitat de l’atenció d’alumnes amb dèficits o ritmes d’aprenentatge molt diferents. 2 3 1 2 15
Manca de disciplina d’una part de l’alumnat. 4 2 3 4 16
Contradicció entre els valors que s’exigeixen i promouen en l’escola (esforç, concentració, solidaritat…) i en la societat. 8 5 14 11 12
Manca de respecte d’una part de l’alumnat. 11 19 10 9 20
Actituds agressives o violentes per part de l’alumnat. 26 10 27 29 28
Suport afectiu
Demanda i delegació de problemes i conflictes que correspon resoldre a les famílies i no, al centre docent. 3 4 4 6 8
Haver de realitzar tasques que corresponen a d’altres professionals (ed. socials, psicòlegs…). 16 15 7 24 23
Intensitat esforç
Nombre excessiu d’alumnes que un professor ha d’atendre a l’aula. 9 9 6 17 18
Volum de feina
Tasques afegides a la docència (vigilància de patis, guàrdies, esbarjos, compres…). 19 25 20 25 4
Haver d’impartir assignatures afins que no domines. 17 24 21 14 6
Haver d’impartir un nombre excessiu de crèdits o nivells. 33 33 33 34 7
Suport
Societat/família
Manca de suport de les famílies a l’acció educativa. 7 7 5 13 17
Companys
Manca col·laboració/comunicació entre companys per fer la feina. 14 12 8 23 22
Manca de professionalitat d’alguns docents (incompetència/incompliment). 27 21 28 8 29
Superiors
Manca suport al professorat per a l’actualització i el reciclatge professional 20 26 22 10 11
Compensació
Manca de reconeixement i d’incentius professionals. 6 6 18 3 3
Manca de reconeixement social. 10 8 12 7 19
Manca de perspectiva de promoció. 34 34 34 35 9
Control d’estatus
Inestabilitat en el lloc de treball amb possibilitat de perdre la feina. 22 27 19 27 5
Jerarquia IdP-CAT. T: Tots els grups; 11: homes ESO/batx; 21: dones ESO/batx; 12; homes d'FP; dones d'FP

Taula Principals factors de risc ergonòmic, amb indicació de la posició jeràrquica que ocupen en cada grup
Exigències T 11 21 12 22
Confort
Esforç vocal degut a la sobreutilització de la veu. 5 13 9 5 2
Precarietat de les instal·lacions als centres educatius (manca d’espais, barracots…). 15 16 15 19 10
Jerarquia IdP-CAT. T: Tots els grups; 11: homes ESO/batx; 21: dones ESO/batx; 12; homes d'FP; dones d'FP

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats