Metodologia per a l'avaluació dels factors psicosocials

Els factors de risc psicosocial han estat considerats amb freqüència com a realitats excessivament complexes i difícils d’avaluar. A aquest fet, s’afegeix que les intervencions preventives que s’han de portar a terme requereixen canvis en l’organització del treball que sovint són considerats pels empresaris com una interferència a la seva esfera de competència exclusiva.

Tanmateix, aquest plantejament és insostenible per dur a terme una política de prevenció adequada. Igual que ocorre amb la resta de factors de risc presents en l’ambient laboral, amb els riscos psicosocials s’ha d’actuar de manera preventiva per evitar que exposicions conegudes a determinats riscos causin problemes esperats, i per als quals es disposa de criteris d’acció i recursos suficients.

La intervenció preventiva consisteix en l’elaboració de propostes de millora i correcció de riscos.

L’avaluació psicosocial té com a finalitat obtenir un diagnòstic de la situació laboral, valorant la influència dels diferents factors psicosocials. A partir de l’anàlisi realitzada, es proposaran intervencions o accions preventives que actuïn directament sobre els treballadors, sobre els sistemes organitzatius o sobre ambdós.

Prevenció de riscos psicosocials

Si es disposa d’evidències suficients que l’excés o l’escassetat d’exigències psicològiques en el treball, un baix control sobre la tasca, l’absència d’incentius, la manca de suport de superiors i companys en la realització del treball, etc., són factors de risc per a la salut, haurem d’actuar per tal d’identificar aquests factors de risc en els llocs de treball i eliminar-los o controlar-los.

Necessitat d'avaluar els factors psicosocials

D’acord amb la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals (LPRL), l’empresari té l’obligació d’avaluar els riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors de la seva empresa com un pas previ a la planificació de l’acció preventiva. Entre aquests riscos, es troben els de caràcter psicosocial. L’article 16.2.a de l’esmentada llei defineix el contingut d’aquesta obligació.

Article 16.2.a de la Llei de prevenció de riscos laborals

“L’empresari ha de realitzar una avaluació inicial dels riscos per a la seguretat i salut dels treballadors, tenint en compte, amb caràcter general, la naturalesa de l’activitat, les característiques dels llocs de treball existents i dels treballadors que hagin de desenvolupar-los. Aquesta mateixa avaluació s’ha de fer en ocasió de l’elecció dels equips de treball, de les substàncies o preparats químics i del condicionament dels llocs de treball. L’avaluació inicial ha de tenir en compte les altres actuacions que s’hagin de desenvolupar de conformitat amb allò que disposa la normativa sobre protecció de riscos específics i activitats d’especial perillositat. L’avaluació serà actualitzada quan canviïn les condicions de treball i, en tot cas, se sotmetrà a consideració i es revisarà, si fos necessari, en ocasió dels danys per a la salut que s’hagin produït.

Quan a partir del resultat de l’avaluació fos necessari, l’empresari ha de realitzar controls periòdics de les condicions de treball i de l’activitat dels treballadors en la prestació dels seus serveis, per tal de detectar situacions potencialment perilloses.”

Obligació d'avaluar els riscos psicosocials

Des del punt de vista de la legislació espanyola, les empreses tenen la mateixa obligació d’avaluar els riscos psicosocials que, per exemple, els riscos higiènics o mecànics tradicionals, ja que s’han d’avaluar tots els riscos que no s’hagin pogut eliminar i que afectin la salut i seguretat dels treballadors.

El Reglament dels serveis de prevenció defineix l’avaluació de riscos com el procés dirigit a determinar la magnitud dels riscos que no s’hagin pogut evitar, i obtenir la informació necessària perquè l’empresari estigui en condicions de prendre una decisió apropiada sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives i, en aquest cas, sobre el tipus de mesures que s’han d’adoptar (art. 3.1).

L'article 3.1 de la Llei de prevenció de riscos laborals

“Quan de l’avaluació realitzada resulti necessària l’adopció de mesures preventives, s’han de posar clarament de manifest les situacions en què sigui necessari:

  1. Eliminar o reduir el risc, mitjançant mesures de prevenció en l’origen, organitzatives, de protecció col·lectiva, de protecció individual, o de formació i informació als treballadors.
  2. Controlar periòdicament les condicions, l’organització i els mètodes de treball i l’estat de salut dels treballadors.”

L'article 3.2 de la Llei de prevenció de riscos laborals

“D’acord amb allò que preveu l’article 33 de l’LPRL, l’empresari haurà de consultar els representants dels treballadors, o els propis treballadors en absència de representants, a propòsit del procediment d’avaluació a utilitzar en l’empresa o centre de treball.”

L’avaluació de riscos ha de preveure tots els factors de risc presents en el lloc de treball ja que, a la pràctica, moltes empreses centren les seves avaluacions en els riscos físics més tradicionals i deixen de banda els de naturalesa psicosocial.

La necessitat d’avaluar els riscos psicosocials es fonamenta en diversos motius:

Avaluació de riscos: primera activitat preventiva

L’avaluació de riscos constitueix, per si mateixa, una activitat preventiva, la primera i la més important, ja que es dirigeix a identificar els perills i els factors de risc presents en l’ambient de treball, i a preveure els possibles danys per tal d’eliminar-los o minimitzar-los.

  • La normativa obliga a considerar aquests riscos com a derivats del treball, atesa l’evidència que unes males condicions psicosocials en el treball tenen efectes nocius sobre la persona del treballador i, per tant, també sobre l’empresa. Aquests efectes no són solament de tipus psicològic, com l’estrès o la depressió, sinó també orgànics, i afecten diversos sistemes funcionals i fomenten els riscos de patir nombroses malalties com, per exemple, les cardiovasculars.
  • Tots els factors de treball estan més o menys interrelacionats. D’aquesta manera, els problemes que afecten un àmbit concret poden acabar afectant tot el conjunt. Sovint, els riscos psicosocials contribueixen a l’aparició d’accidents de treball, i també generen comportaments addictius com el tabac o l’alcohol, que posen en perill la salut i seguretat dels treballadors.
  • Els mateixos treballadors posen en relleu la importància que tenen aquests factors psicosocials i l’organització del treball en nombrosos estudis realitzats. Una bona avaluació de riscos psicosocials és una eina de gestió que pot ajudar una empresa a millorar en diversos àmbits de

la seva organització, ja que els riscos psicosocials no solament comporten tenir treballadors menys sans i més exposats a accidents, sinó també empreses menys productives, amb més problemes de qualitat i amb menys expectatives.

Salut organitzativa

L’actual enfocament de la salut laboral té en compte tant les condicions ambientals del treball com la seva organització respecte a la salut física, mental i social. La interacció entre aquests elements obliga a relacionar l’estat de salut de les organitzacions amb la salut dels seus treballadors, i destaca el paper dels factors organitzatius en els temes de salut laboral.

Els factors psicosocials afecten la productivitat

Els factors psicosocials no solament són la causa de nombroses baixes en l’àmbit psicosocial com, per exemple, a causa d’una depressió, sinó que incrementen l’absentisme de manera generalitzada, o bé produint baixes o bé allargant-ne la durada. Moltes baixes per malaltia comuna es produeixen per unes males condicions psicosocials, la qual cosa suposa pèrdues de productivitat considerables.

L’avaluació de riscos respon a una política proactiva, és a dir, d’anticipació de les necessitats en matèria preventiva, i no a una política reactiva, que adopta mesures en funció dels problemes que van apareixent.

Política proactiva

La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals estableix un conjunt de mesures perquè les relacions entre el treball i la salut es regulin des del punt de vista proactiu, és a dir, s’estableixen normes amb la finalitat de tenir la possibilitat d’anticipar-se als esdeveniments i evitar possibles efectes perjudicials del treball sobre la salut.

Quan s'han d'avaluar els factors psicosocials

La decisió de realitzar una avaluació de riscos psicosocials en el lloc de treball pot obeir a circumstàncies diferents:

  • Per detectar o constatar que hi ha problemes de tipus psicosocial en àrees específiques de l’empresa -com pot ser un determinat departamento bé en tota l’organització, a partir de determinats indicadors com, per exemple, un increment de l’absentisme laboral, una disminució de la productivitat, queixes generalitzades per part dels treballadors, etc.
  • Com a part integrant de l’avaluació inicial de riscos, que s’ha de realitzar quan es crea un nou centre de treball o quan s’amplia.
  • Quan es produeixi qualsevol modificació en l’organització del treball, com pot ser la incorporació de nous treballadors o nous equips de treball, introducció de noves tecnologies en el procés productiu, variacions en l’organigrama de l’empresa, <newcontent> ampliació de les instal·lacions i augment de plantilla, etc.</newcontent>

Exemple d'ampliació d'empresa

Una empresa dedicada a la fabricació de cervesa necessita ampliar la planta embotelladora com a conseqüència de les exigències de la producció. Aquest fet ens portarà a actualitzar l’avaluació inicial de riscos, ja que s’hauran de rectificar i s’hauran d’avaluar els nous riscos que puguin originar les noves instal·lacions.

  • Per realitzar una avaluació de riscos específica per grups de treball, sectors d’activitat o riscos específics, a partir d’una avaluació general anterior.
  • Per verificar que les mesures preventives per a la protecció de la seguretat i salut dels treballadors són les adequades per a l’organització.
  • Com a conseqüència de determinats requisits legals, per detectar possibles riscos psicosocials amb la intenció d’establir millores per a la salut dels treballadors.

Fases de l'avaluació dels factors psicosocials

Per portar a terme l’avaluació dels riscos psicosocials, haurem d’observar un procés complex que comprèn diverses etapes interrelacionades (figura 1):

  1. Identificació dels factors de risc.
  2. Identificació dels treballadors exposats.
  3. Selecció de la metodologia i de les tècniques d’investigació que s’han d’aplicar.
  4. Planificació i aplicació de la metodologia.
  5. Anàlisi dels resultats i elaboració de l’informe.
  6. Elaboració i posada en marxa d’un programa d’intervenció.
  7. Seguiment i control de les mesures adoptades.

Identificació dels factors de risc

En la identificació dels factors de risc, es tracta de detectar les condicions de treball per a les quals hi ha demostració científica del seu efecte nociu per a la salut dels treballadors.

Al llarg de totes les fases de l’avaluació dels factors psicosocials, haurem de tenir sempre presents els principis de l’acció preventiva establerts en l’article 15 de la Llei de prevenció de riscos laborals, que informaran tot el procés.

Circumstàncies a l'avaluació de riscos

En l’avaluació de riscos, haurem de tenir en compte totes les circumstàncies que caracteritzen el lloc de treball (fix, mòbil, provisional, etc.), la classe de procés (en cadena, repetitiu, nou, etc.), les característiques de la tasca (monòtona, ocasional, d’alt risc, etc.), la complexitat tècnica, etc.

Article 15 de la Llei de prevenció de riscos laborals

“Principis de l’acció preventiva: […]

  1. Evitar els riscos.
  2. Avaluar els que no es poden evitar.
  3. Combatre els riscos al seu origen.
  4. Adaptar el treball a la persona, en particular pel que fa a la concepció dels llocs de treball, i a l’elecció dels equips i mètodes de treball i de producció, per tal de, particularment, atenuar el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes d’aquest en la salut.
  5. Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
  6. Substituir allò que és perillós per allò que comporti poc o cap perill.
  7. Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l’organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.
  8. Adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual.
  9. Donar les instruccions necessàries als treballadors.”

Les quatre primeres fases en l’avaluació dels factors psicosocials formen part de l’etapa d’anàlisi dels factors de risc psicosocial. Si li sumem la fase següent d’anàlisi dels resultats, passem d’una dimensió cognitiva del procés d’avaluació a una dimensió pròpiament avaluativa, que haurà d’incloure una conclusió sobre si les condicions de treball a què estan exposats els treballadors són adequades des del punt de vista psicosocial per a la realització de la feina i, en cas que no ho siguin, establir les prioritats d’intervenció. Si afegim les dues últimes fases -elaboració d’un programa d’intervenció i la seva posada en marxa, seguiment i control-, obtindrem el que s’anomena la gestió dels riscos, que engloba el conjunt de totes les fases.

En la secció “Annexos” del web del crèdit, trobareu informació sobre la inclusió dels aspectes de gènere en l’avaluació de riscos.

Figura Fases de l’avaluació dels factors psicosocials

En el procés d’avaluació dels factors psicosocials, els coneixements tècnics s’han de conjugar amb els coneixements derivats de l’experiència. Per aquest motiu, per a la viabilitat del procés, és fonamental la participació de tots els implicats, des del compromís per part de la direcció fins a la implicació dels treballadors i els seus representants, passant pels comandaments intermedis.

En la secció “Annexos” del web d’aquest crèdit trobareu un esquema més ampliat amb les fases de l’avaluació dels factors psicosocials.

La importància de l'experiència

Els treballadors poden aportar una valuosa informació respecte a l’activitat que hem d’avaluar, ja que poden descriure amb exactitud les funcions que realitzen, els hàbits de treball, les precaucions que prenen, els problemes que es plantegen, els factors de risc i les deficiències del sistema de prevenció, a més de proposar millores.

La direcció de l’empresa i els treballadors manifestaran diferència d’interessos en les activitats preventives, als quals se sumaran els interessos dels tècnics de prevenció de riscos laborals. Per tant, cal destacar la importància d’assolir un compromís de cooperació que permeti conjugar aquesta divergència d’interessos, especialment en matèria de riscos psicosocials, en què no hi ha una regulació ni uns criteris tècnics comunament acceptats. La direcció ha d’assumir la seva responsabilitat en aquesta matèria, fent partícips els treballadors, que s’hauran de tenir en compte en la planificació i presa de decisions sobre les diferents fases d’aplicació d’aquest procés.

  • Empresaris, tècnics de prevenció i treballadors han d'unir esforços en les activitats preventives.

L’avaluació és un procés sociotècnic en el qual els tècnics de prevenció, els agents socials i els treballadors implicats han de col·laborar.

Identificació dels factors de risc

En la fase d’identificació dels factors de risc durant l’avaluació dels riscos psicosocials, es delimitaran i definiran els factors de risc psicosocial i l’objectiu de l’avaluació, tenint en compte la interrelació que tenen els diferents aspectes del treball i la resta dels factors de risc implicats.

Hem de considerar que, des del punt de vista psicosocial, una situació de treball en si mateixa no produeix efectes nocius per a la salut dels treballadors, considerada aïlladament, sinó que dependrà de la capacitat de cada individu per afrontar les múltiples exigències del lloc de treball.

Els riscos psicosocials estan relacionats amb les interaccions entre el contingut del treball, la seva organització, els sistemes de gestió i les condicions mediambientals i organitzatives, d’una banda, i les capacitats i necessitats dels treballadors, d’una altra. Són les interaccions ambient-subjecte les que determinen el dany sobre la salut dels treballadors.

Interacció ambient-subjecte

El personal sanitari de les unitats de cures intensives han de dedicar molta atenció a la cura de malalts terminals que, a més, necessiten unes condicions ambientals de ventilació, calor i humitat especials. Malauradament, alguns moren de manera inevitable. Aquesta situació esgota la capacitat de molts treballadors. D’altres, més preparats, però, resisteixen més temps aquestes condicions de treball.

En la figura, es representen totes les circumstàncies que s’han de tenir en compte a l’hora de valorar aquests factors psicosocials, ja que les seves repercussions sobre la salut depenen de com es viu la interacció individu condicions de treball. Les diferències individuals determinen la vivència de les condicions de treball: les persones tenen diferents motivacions, capacitats, personalitat, etc., la qual cosa les fa diferents entre elles. Això comporta que, davant d’una mateixa situació, les reaccions siguin molt diverses.

Figura Interacció individu-condicions de treball

En intervenir en una situació de treball s’ha de tenir en compte, d’una banda, el contingut del treball i l’entorn en què es desenvolupa; i, de l’altra, la persona, amb les seves característiques individuals i el seu entorn extralaboral.

Per tal d’identificar tots els aspectes a avaluar, haurem de realitzar una cerca de fonts d’informació sobre la situació objecte d’estudi. Aquestes consistiran en el següent:

  • Haurem de revisar els documents que puguin aportar informació sobre la investigació.
  • Haurem de revisar els documents que puguin aportar informació sobre la investigació.

  1. Entrevistes amb els diversos interlocutors afectats: treballadors i els seus representants, empresaris i tècnics de prevenció, entre d’altres.
  2. Revisió documental d’estadístiques, informes, avaluacions anteriors, etc. que puguin aportar informació sobre l’estudi:
    1. Dades generals sobre l’empresa: antiguitat, règim de treball (horaris, torns, etc.), sistema de salaris i de promoció, equipaments i serveis, organigrama, etc.
    2. Característiques del personal de la plantilla: edat, sexe, estat de salut, discapacitats, antiguitat en l’empresa i en el lloc de treball, formació, etc.
    3. Aspectes que afecten el personal: absentisme, malalties, permisos, sinistralitat, declaracions d’incapacitat, rotació del personal, sancions, etc.
    4. Aspectes que afecten la producció: rebuig del client, disminució de la producció, avaries, tancaments temporals, qualitat de la producció, etc.
    5. Actes i informes del comitè de seguretat i salut, servei de prevenció, comitè d’empresa, etc.
  3. L’observació in situ de les àrees i llocs de treball mentre es desenvolupen les diferents feines, les operacions de manteniment i neteja, etc., resulta de gran importància per deixar constància de les possibles desviacions entre els procediments de treball teòrics i els procediments reals.
  4. Serà convenient una revisió bibliogràfica per consultar d’altres estudis, teories i coneixements, relacionats amb el tema, conèixer l’opinió d’especialistes, etc.

Identificació dels treballadors exposats

Un cop determinat el conjunt de factors de risc que componen l’objecte del nostre estudi, amb la informació obtinguda haurem de decidir quins sectors, departaments, llocs de treball, etc. s’han d’analitzar per tal d’identificar els treballadors exposats a aquests riscos.

  • S'han d'identificar els treballadors exposats als riscos dins dels diferents departaments.

Si el nombre de treballadors afectats és petit, serà possible estendre l’estudi a tot el seu conjunt, mentre que, per a una població gran de treballadors, serà necessari seleccionar una mostra representativa mitjançant tècniques estadístiques. En la figura, es representa gràficament la relació entre població i mostra.

Figura Representació gràfica de la relació entre població i mostra

En tot cas, cal tenir en compte que, des del punt de vista psicosocial, l’anàlisi supera sovint l’àmbit del lloc de treball, ja que les relacions psicosocials no són considerades aïlladament a l’efecte de determinar la repercussió que poden tenir en la salut dels treballadors.

Selecció de la metodologia i de les tècniques d'investigació que s'han d'aplicar

En la fase de selecció de la metodologia i de les tècniques d’investigació durant l’avaluació dels riscos psicosocials, es tracta de seleccionar el mètode d’investigació -que constitueix el conjunt del procés investigadori les tècniques d’investigació (que són les eines que utilitza el mètode) que s’aplicaran en l’avaluació de riscos. En la taula, es posen de manifest les diferències bàsiques entre el mètode i les tècniques d’investigació.

Taula Diferències bàsiques entre mètode i tècnica
Mètode Tècnica
Definició Es refereix al conjunt del procés investigador. Instruments, eines i passos del mètode, subordinats al seu propòsit.
Nivell Teòric Pràctic
Respon a les qüestions Per què es fa així? Com es fa?

Les tècniques d’investigació són instruments per a la recollida, tractament i anàlisi de la informació.

Tècniques d'investigació psicosocial més utilitzades

Les següents són algunes de les tècniques d’investigació més utilitzades:

  • enquesta
  • entrevista
  • observació
  • grups de discussió
  • escales

Les tècniques d’investigació per avaluar els riscos psicosocials s’estudien en el nucli d’activitat “Tècniques per a l’avaluació de riscos psicosocials (I): inespecífiques”.

Segons la naturalesa del problema a avaluar s’aplicaran mètodes quantitatius, mètodes qualitatius o la combinació d’ambdós. L’elecció d’aquests haurà de ser objecte de consulta als treballadors o els seus representants, segons el que estableix el Reglament dels serveis de prevenció (art. 3.2).

Els mètodes quantitatius o distributius permeten una descripció de la població estudiada (percentatges, etc.), una quantificació del risc o l’establiment de relacions numèriques entre les variables seleccionades. S’utilitzen quan es volen analitzar els aspectes en què l’objecte de la descripció es basa en la quantitat, amb els seus increments i decrements. La tècnica que més s’aplica a aquest mètode és l’enquesta.

Els mètodes qualitatius o estructurals proporcionen informació sobre les raons per les quals una població determinada pensa i actua d’una manera determinada enfront de diverses situacions laborals. Les tècniques més aplicades en aquest mètode són els grups de discussió i l’entrevista, tant semidirigida com dirigida en profunditat.

Exemples de mètodes quantitatius

Alguns exemples de mètodes quantitatius consisteixen a quantificar el nombre de persones d’una empresa que ha rebut una determinada formació específica en matèria de salut laboral, determinar si hi ha alguna relació entre impartir aquesta formació als treballadors i l’aparició d’accidents de treball, etc.

Una acció combinada dels mètodes quantitatius i qualitatius serà la millor opció per solucionar les deficiències d’un mètode amb els avantatges de l’altre, en els casos en què es requereixi.

Combinar el mètode quantitatiu i el qualitatiu

Es poden decidir les variables que s’han d’incloure en l’elaboració del qüestionari d’una determinada enquesta que es vol realitzar als treballadors d’una empresa (mètode quantitatiu) amb la tècnica de grups de discussió, pròpia del mètode qualitatiu.

Procediment d'avaluació

El Reglament dels serveis de prevenció estableix, en l’article 5.2, el següent: “si existís normativa específica d’aplicació, el procediment d’avaluació hauria d’ajustar-se a les condicions concretes establertes en aquesta”.

El tercer paràgraf d’aquest article preveu, per als casos en què no hi hagi una reglamentació específica, la utilització d’altres mètodes o criteris per ser tinguts en compte en l’avaluació:

  • Normes UNE (una norma espanyola).
  • Guies i altres documents de suport publicats per organismes competents, com l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST), guies del Ministeri de Sanitat i Consum, organismes de les comunitats autònomes…
  • Normes i recomanacions de les entitats reconegudes internacionalment, com la Comissió Europea, l’Organització Internacional del Treball, l’Organització Mundial de la Salut, normes ISO, etc.
  • Mètodes, instruccions, guies i altres documents similars d’entitats de reconegut prestigi en la matèria que ofereixin un nivell de confiança equiparable als anteriors (mútues, associacions professionals, sindicats, organitzacions empresarials, associacions de fabricants, universitats, etc.).

  • El portal de l'INSST publica la documentació que elabora aquest òrgan en matèria de prevenció de riscos laborals com, per exemple, notes tècniques de prevenció, fitxes i notes pràctiques, guies i criteris, etc.

Per tal d’arribar a una prevenció racional i efectiva, cal utilitzar metodologies d’avaluació vàlides, útils i fiables que ens permetin identificar i mesurar les exposicions als factors de risc.

Podem diferenciar dos tipus de requisits que ha de reunir un mètode d’avaluació per tal de garantir que l’avaluació de riscos i la proposta d’acció preventiva corresponent es portin a terme de manera idònia: requeriments científics i requeriments operatius.

Requeriments científics d'un mètode d'avaluació

Un mètode d’avaluació de riscos psicosocials ha de ser una metodologia integral amb fonament científic (tant en la psicologia de la seguretat i salut en el treball com en la psicometria) que permeti realitzar, a les empreses i els professionals de la prevenció, una avaluació dels riscos psicològics, comportamentals, socials i organitzacionals que afecten la seguretat i salut dels treballadors.

Per ampliar la informació sobre els requisits que ha de reunir un mètode, consulteu la secció “Annexos” del web del crèdit.

La qualitat d’un mètode d’avaluació de riscos psicosocials depèn de la base científica que el fonamenta.

Psicometria

La psicometria és la branca de la psicologia que tracta de mesurar els fenòmens psíquics mitjançant tècniques estadístiques. Ens permet construir tests estandarditzats i establir les regles de mesura de les característiques psicològiques.

Destacarem quatre tipus de requeriments científics:

1) Que estigui basat en evidències científiques. La base conceptual del mètode d’avaluació (que és la que en determina els continguts i estableix què mesura) ha d’estar fonamentada en evidències científiques que relacionin la salut amb els factors psicosocials laborals en què se centra.

2) Que estigui validat. La validesa és la propietat més important d’un instrument de mesura. Ens indica que s’ha comprovat que l’instrument que s’ha d’usar mesura de manera efectiva allò que estableix el mètode.

La validesa d’un mètode és l’exactitud amb què el mètode permet realitzar procediments de mesura de manera significativa i adequada, en el sentit que mesuri realment els trets o variables que volem. Un test o instrument de mesura, la fiabilitat del qual és coneguda, serà vàlid si mesura allò perquè va ser construït.

La validesa analitza la utilitat d’un test o d’un altre instrument de mesura per a un objectiu concret.

Els estudis de validesa indiquen què signifiquen les puntuacions obtingudes en els tests o altres instruments de mesura, i permeten establir quines són les interpretacions possibles, validades, d’aquestes puntuacions.

Validesa del mètode d'avaluació

Sense estudis de validesa que avalin un mètode d’avaluació, les puntuacions resultants no tenen interpretacions contrastades.

Comprovació de la validesa del mètode d'avaluació

La forma més utilitzada en psicosociologia per explorar la validesa del mètode d’avaluació és, quan s’utilitza la tècnica del qüestionari, la comprovació de la validesa de contingut i de constructe.

La validesa de contingut examina el grau en què el contingut del test recull el conjunt de situacions o comportaments sobre els quals es volen realitzar les inferències o interpretacions. S’ha de poder verificar que l’instrument de mesura inclou tots els components rellevants del que vol mesurar.

La validesa de constructe té com a propòsit validar la teoria subjacent en el sistema d’avaluació o mesura. Vol demostrar que, usant la tècnica proposada (en aquest cas, el qüestionari) , és possible reproduir les associacions, conegudes per investigacions anteriors, entre els factors psicosocials que mesura i els indicadors de salut vàlids. Els constructes són els que determinen quines conductes s’han de relacionar per a la seva observació i la situació en què s’aplicaran.

Per realitzar aquesta anàlisi, s’ha d’haver utilitzat el qüestionari en una mostra representativa de la població ocupada.

Quan s’utilitzen tècniques qualitatives, l’estudi de validesa es basa en l’explicitació de tots els passos realitzats durant el procés, en donar a conèixer com s’ha arribat als resultats.

Una inferència és la deducció d’una cosa a partir d’una altra, una conclusió.

El mètode ha de fer pública la informació referent a la seva validesa, des del punt de vista de la manera com s’ha desenvolupat (procedència de les preguntes, etc.), fins a la demostració de la seva validesa.

El constructe

El constructe és un concepte adoptat de manera deliberada i conscient per a un propòsit científic especial. És una idea o model que s’ha construït a partir de realitats que no tenen existència pròpia, sinó que són fruit de relacions entre realitats existents i dimensions mesurables. Per exemple, la personalitat seria el constructe que dóna nom al resultat de la combinació de diferents característiques (simpatia, generositat, etc.) que es relacionen entre elles, però no és una cosa que existeixi per si mateixa.

3) Que sigui fiable. La fiabilitat és un criteri de qualitat relacionat amb la precisió de les mesures obtingudes amb un test. Respon a la necessitat de controlar el component d’error present en tots els instruments de mesura. Es quantifica mitjançant el coeficient de fiabilitat i l’error típic de mesura. Proporciona informació sobre l’estabilitat temporal de les puntuacions obtingudes amb el test i la consistència interna del test.

Un mètode és fiable quan s’ha comprovat que totes les mesures que l’instrument produeix són repetibles, perquè deriven del mètode, i no de les característiques de la persona que l’usa o d’altres factors externs.

La fiabilitat ens mostra en quina mesura obtindrem resultats similars en condicions similars.

La informació sobre la fiabilitat del mètode ha d’aparèixer en el manual del mètode, que ha d’incloure els indicadors estadístics més usuals.

4) Que sigui participatiu. Si bé per avaluar d’altres factors de risc comptem amb instruments de mesura com el sonòmetre (per mesurar la intensitat del so) o el luxímetre (per mesurar la intensitat de la llum), quan avaluem els riscos psicosocials no hi ha cap aparell que identifiqui i mesuri la manera de treballar, és a dir, l’organització del treball. Aquí rau la importància que té per als mètodes d’avaluació psicosocial comptar amb l’experiència dels treballadors, ja que el que avaluem és com es treballa, i no quin treball fem.

Haurem d’utilitzar les diferents tècniques qualitatives (com les entrevistes o els grups de discussió) i quantitatives (com els qüestionaris de resposta individual, voluntària, anònima i confidencial), segons quina sigui la més adequada per a cada ocasió, tenint en compte que són complementàries, no excloents.

Observació participativa

Els riscos psicosocials tenen a veure amb condicions de treball que són difícilment observables si no es compta amb la participació dels treballadors, ja que la definició dels objectius del treball, el suport dels superiors en la realització de les tasques, les exigències emocionals de la feina… són situacions difícilment identificables a simple vista.

La tècnica del qüestionari individual, per exemple, resultarà indicada per realitzar mesuraments de manera massiva, ja que és un procediment estandarditzat que permet obtenir informació d’un ampli grup de persones. Tanmateix, aquesta tècnica es veurà reforçada amb l’ús d’altres tècniques qualitatives quan l’objectiu no sigui tant descriure com comprendre.

Requeriments operatius d'un mètode d'avaluació

El mètode d’avaluació dels riscos psicosocials ha d’oferir tots els materials pràctics necessaris per fer-ne factible l’ús en les empreses. Ha de disposar dels manuals que expliquin els mètodes d’anàlisi, criteris de valoració, dimensions psicosocials que identifica, i oferir d’altres materials com, per exemple, fulls informatius i eines com la base de dades i el programari informàtic per al processament de la informació, necessaris per a la seva aplicació.

Tota la documentació que el mètode d’avaluació ha de posar a disposició per fer-lo operatiu permet que es conegui el seu sistema d’aplicació, i fa que els resultats siguin comprensibles per als agents socials implicats en el procés d’avaluació.

Destacarem quatre tipus de requeriments operatius:

1) Que no sigui complex. Es tracta d’utilitzar un instrument que sigui manejable per a l’empresa, que permeti la identificació dels factors de risc amb el menor nivell de complexitat possible, ja que això facilita la identificació del problema i, consegüentment, la recerca d’alternatives organitzatives més saludables.

2) Que comprengui la màxima diversitat d’exposicions. L’instrument ha de ser capaç d’identificar i mesurar tota la diversitat d’exposicions als riscos psicosocials que es pugui produir en l’empresa. La utilització de les mateixes definicions i instruments de mesura per a les diferents activitats i ocupacions que es desenvolupen en l’empresa permet establir comparacions i, a més, garanteix l’equitat.

L’avaluació amb mètodes universals, aplicables a tot tipus d’activitats econòmiques i llocs de treball, assegura que s’atorgui la mateixa importància a la salut de tots els treballadors, independentment de la duresa de les seves condicions de treball.

Esperit de prevenció

L’esperit de la prevenció és garantir que el treball no sigui nociu per a la salut, amb independència de l’activitat, l’ocupació o qualsevol altra condició social dels treballadors.

3) Que presenti els resultats per unitats d’anàlisi. L’instrument ha d’oferir informació quantitativa sobre els diferents nivells d’exposició que hi pugui haver en l’empresa, atenent les seves unitats de gestió (seccions i departaments), unitats funcionals (llocs de treball), condicions de treball (jornada, relació contractual, antiguitat, etc.) i característiques sociodemogràfiques (sexe, edat, etc.). Aquesta presentació múltiple dels resultats permet localitzar millor el problema d’exposició i visualitzar les desigualtats, en cas que n’hi hagi.

4) Que utilitzi valors poblacionals de referència per valorar les exposicions. A diferència del que passa amb altres tipus de riscos, com en el cas dels riscos higiènics, per als riscos psicosocials no es poden establir valors límit d’exposició; per tant, per protegir la salut dels treballadors, hem de valorar les exposicions utilitzant nivells de referència poblacionals. Aquests valors s’obtindran mitjançant una enquesta representativa de la població ocupada, i s’utilitzaran per comparar-los amb els valors que s’han obtingut en l’empresa que s’avalua. El resultat d’aquesta comparació presentarà la situació d’exposició de l’empresa amb relació a la situació teòricament ideal des del punt de vista de la salut.

En la taula, es resumeixen els principals requisits que ha de reunir un mètode d’avaluació de riscos per tal de garantir-ne la idoneïtat.

Taula Principals requisits que s’exigeixen a un mètode d’avaluació
Requeriments científics Requeriments operatius
Que es basi en evidències científiques. Que no sigui complex.
Que estigui validat. Que comprengui la màxima diversitat d’exposicions.
Que sigui fiable. Que presenti els resultats per unitats d’anàlisi.
Que sigui participatiu. Que utilitzi valors poblacionals de referència.

Planificació i aplicació de la metodologia

En la fase de planificació i aplicació de la metodologia durant l’avaluació dels riscos psicosocials, es realitzarà el treball de camp, que consisteix en l’obtenció de dades o recollida d’informació sobre el terreny per poder obtenir un coneixement complet de la situació. Es portarà a terme mitjançant enquestes, entrevistes, visites, grups de discussió, etc.

  • L'entrevista és una tècnica per obtenir la informació que es necessita d'un subjecte seleccionat.

Aquesta activitat requereix la col·laboració i participació dels treballadors seleccionats, els quals s’ha d’informar amb l’antelació suficient per tal de posar-se d’acord amb ells i no realitzar-la per sorpresa.

És importat que dediquem els recursos suficients a la fase de planificació prèvia, ja que haurem d’analitzar tots els detalls per tal d’evitar confusions que ens podrien falsejar les dades. Ens haurem d’encarregar, per exemple, de donar les explicacions prèvies als participants de la investigació, assegurar la veracitat i la custòdia de les dades, decidir el moment de la jornada en què es recolliran les dades, el lloc on s’efectuarà, la documentació que s’utilitzarà, etc.

Anàlisi dels resultats i elaboració de l'informe

Amb la informació prèviament obtinguda a partir del treball de camp, en la fase d’anàlisi dels resultats es procedirà al tractament de les dades segons la naturalesa quantitativa o qualitativa d’aquests.

Recollida de dades i selecció d'una mostra

Una recollida minuciosa de les dades seguint tots els passos marcats pels objectius, la selecció d’una mostra idònia, escollir els mètodes amb les tècniques adequades, etc. ens informaran sobre les causes reals dels problemes.

L’anàlisi dels resultats ens portarà a determinar les veritables causes que condicionen la situació que és objecte d’estudi, i la presència dels possibles problemes que originin unes males condicions psicosocials de treball. En aquest sentit, cal considerar que un problema pot tenir diferents causes i que, per eliminar-lo, caldrà identificar-ne les causes reals, i no les aparents.

En aquesta fase, s’haurà de procedir a una valoració dels riscos per tal de posar les mesures necessàries per evitar-los, controlar-los o reduir-los. Per dur a terme una correcta avaluació del risc, combinarem mètodes quantitatius (gravetat dels danys, probabilitat, població exposada…) amb els mètodes qualitatius (expectatives i peticions dels treballadors…).

El Reglament dels serveis de prevenció, en l’article 5.1, posa de manifest el paper que tenen els treballadors en aquest procés de recollida i anàlisi de la informació.

Article 5.1 del Reglament dels serveis de prevenció

“A partir de la informació obtinguda sobre l’organització, característiques i complexitat del treball, sobre les matèries primeres i els equips de treball existents en l’empresa, i sobre l’estat de salut dels treballadors, s’ha de procedir a la determinació dels elements perillosos i a la identificació dels treballadors que hi són exposats; a continuació s’ha de valorar el risc existent en funció de criteris objectius de valoració, segons els coneixements tècnics existents, o consensuats amb els treballadors, de manera que es pugui arribar a una conclusió sobre la necessitat d’evitar o de controlar i reduir el risc.

Als efectes previstos en el paràgraf anterior, s’ha de tenir en compte la informació rebuda dels treballadors sobre els aspectes assenyalats.”

Els resultats de l’anàlisi de la informació s’hauran de fer constar en un informe redactat de manera clara i exhaustiva que reflecteixi les característiques de l’estudi, incloent-hi els mètodes i tècniques que s’han elegit, la població participant, les variables analitzades, etc.

  • Els resultats de l'anàlisi s'hauran de reflectir en un informe.

Elaboració i posada en marxa d'un programa d'intervenció

A partir de la interpretació dels resultats de l’informe, es procedirà a la seva discussió i reflexió amb els interlocutors socials. Es tracta d’arribar a conclusions que ens permetin identificar les intervencions preventives necessàries i més idònies, que s’hauran d’adoptar de manera consensuada entre els investigadors, els representants de l’empresa i dels treballadors.

Cal tenir en compte que les propostes de mesures preventives s’han de concretar successivament en termes operatius, sense tenir la necessitat de realitzar un estudi detallat de cadascuna de les propostes, amb la finalitat de no demorar la posada en pràctica de les mesures per a les quals ja hi ha prou informació i grau d’acord entre directius i representants dels treballadors, i els treballadors implicats.

S’ha d’evitar l’adopció de mesures que millorin l’exposició a un factor de risc quan això impliqui empitjorar l’exposició a un altre.

Aquest procés cerca definir les prioritats i proposar un programa d’accions per millorar les condicions de treball, que haurà de ser posat en pràctica i verificat periòdicament.

Amb relació a l’oportunitat de les intervencions, l’objectiu ha de ser prioritzar les mesures preventives següents:

  • Les que solucionin o redueixin l’exposició a més d’un risc detectat.
  • Les que eliminin o redueixin desigualtats i discriminacions.
  • Les que aconsegueixin que l’impacte sobre l’ocupació sigui positiu o indiferent.

Seguiment i control de les mesures adoptades

Tot procés d’avaluació requereix preveure una fase de seguiment i control de les actuacions portades a terme. Es vol comprovar que, efectivament, s’adopten les mesures correctores proposades.

Tanmateix, les solucions adoptades poden disminuir la seva eficàcia al llarg del temps, cosa que n’afectaria la validesa i faria necessària una nova intervenció.

Per tant, l’avaluació de riscos ha d’obeir a un procés continu i sistemàtic, que no s’esgota amb la pròpia execució, sinó que ha de ser objecte de revisió constant. Així ho estableix l’article 16.2 a de la Llei de prevenció de riscos laborals: “l’avaluació serà actualitzada quan canviïn les condicions de treball i, en tot cas, se sotmetrà a consideració i es revisarà, si fos necessari, en ocasió dels danys per a la salut que s’hagin produït”.

Participació dels treballadors en el procés d'avaluació

En termes generals, podem afirmar que la participació dels treballadors és una necessitat fonamental en tota l’activitat preventiva de l’empresa.

Podeu ampliar la informació sobre les fases per a l’avaluació dels factors psicosocials en la secció “Adreces d’interès” del web del crèdit.

La necessitat de participació dels treballadors en l’activitat preventiva de l’empresa es fa més evident al llarg de tot el procés d’avaluació de riscos i, més concretament, en l’avaluació dels riscos psicosocials, en què s’hauran d’adoptar criteris de referència per la via del consens per a la detecció i valoració de les situacions de risc, i la intervenció en aquestes. Aquesta exigència es fonamenta en tres motius:

  1. És una necessitat metodològica, ja que els agents socials (l’empresari i els seus representants, i els treballadors i els seus representants) tenen una part del coneixement derivat de la seva experiència, que no és substituïble pel coneixement tècnic, sinó que el complementa.
  2. Constitueix un imperatiu legal, com es posa de manifest en nombrosos articles de la Llei de prevenció de riscos laborals, per exemple, en l’article 18.2.
  3. És un requeriment operatiu, ja que sense la implicació activa dels agents socials no es pot portar a terme una prevenció eficaç, perquè són els qui tenen, en última instància, la capacitat de decisió i d’acció dins de l’empresa.

Article 18.2 de la Llei de prevenció de riscos laborals

“L’empresari haurà de consultar els treballadors, i permetre la seva participació, en el marc de totes les qüestions que afecten la seguretat i la salut en el treball, de conformitat amb allò disposat en el capítol V de la present Llei.

Els treballadors tindran dret a efectuar propostes a l’empresari, així com als òrgans de participació i representació previstos en el capítol V d’aquesta Llei, dirigides a la millora dels nivells de protecció de la seguretat i la salut en l’empresa.”

L'experiència omplementa el coneixement tècnic

El treballador és qui pot fer una descripció més precisa de les diferents fases de les operacions que realitza, dels efectes nocius que comporten, de la presència de factors de risc difícils de descobrir a simple vista, com en el cas dels factors psicosocials, dels avantatges i inconvenients de les mesures preventives, etc. que pot aportar una informació molt valuosa als tècnics en prevenció.

Aquesta participació s’ha de portar a terme al llarg de tot el procés de l’avaluació de riscos, des de la fase de planificació de l’avaluació fins a la fase de decisió de les mesures d’intervenció preventiva per millorar les condicions de treball, i durant el procés de seguiment i control de les mesures adoptades.

La participació dels treballadors no es pot limitar únicament a l’obtenció de dades, sinó que també s’ha de fer extensiva als processos d’anàlisi de la informació, i a la proposta de mesures preventives.

  • Per a la participació i la discussió en grup, es poden exposar els punts de vista propis i comparar-los amb els dels altres. D'aquesta manera, les actituds dels individus es confirmaran o modificaran per comparació amb el que pensen els altres.

Perquè la participació dels treballadors sigui efectiva, ha de partir de l’inici de la planificació de l’avaluació. S’hauria d’arribar a un acord sobre quins objectius es volen assolir, quins mitjans seran necessaris, qui els portarà a terme i el seguiment de les diferents fases.

És molt important tenir en compte el punt de vista del treballador en la fase d’anàlisi i valoració de resultats, per realitzar una correcta qualificació dels riscos psicosocials, i en la fase d’intervenció, ja que la proposta de solucions ha de tenir en compte les situacions reals de treball, que les mesures proposades suposin millores efectives de la situació, que siguin acceptades pels treballadors i que no comportin d’altres problemes no previstos.

Comptar amb la participació dels treballadors ens ajudarà a adquirir un coneixement més ampli i profund d’una realitat que és complexa. A més, la seva implicació en l’aportació de solucions proporcionarà uns efectes positius per al benestar col·lectiu de l’empresa i garantirà l’aplicació de les mesures adoptades.

Amb la participació dels treballadors en l’avaluació dels riscos psicosocials, s’aconsegueixen tres objectius fonamentals:

  1. Que es tinguin en compte tots els factors rellevants del procés de treball.
  2. Que la valoració dels riscos i l’establiment de prioritats d’intervenció responguin a les expectatives dels treballadors afectats.
  3. Que les mesures adoptades per garantir la salut dels treballadors siguin vàlides i efectives.

En la taula, podem veure com els avantatges que comporta la participació dels treballadors en l’empresa superen amb escreix els inconvenients.

Taula Principals avantatges de la participació dels treballadors
Avantatges Inconvenients
Més control de les condicions de treball Costos que pot comportar tant als individus com a l’organització
Possibilitat de desenvolupament de les capacitats personals
Més implicació dels treballadors en l’empresa
Beneficis per millores en el procés
Increment de la qualitat del producte
Anar a la pàgina anterior:
Més informació
Anar a la pàgina següent:
Activitats