Metodologia per a l'avaluació dels factors psicosocials

D’acord amb la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals (LPRL), l’empresari té l’obligació d’avaluar els riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors de la seva empresa com un pas previ a la planificació de l’acció preventiva. Entre aquests riscos, es troben els de caràcter psicosocial. L’article 16.2.a de l’esmentada llei defineix el contingut d’aquesta obligació.

L’avaluació de riscos ha de preveure tots els factors de risc presents en el lloc de treball ja que, a la pràctica, moltes empreses centren les seves avaluacions en els riscos físics més tradicionals i deixen de banda els de naturalesa psicosocial.

La necessitat d’avaluar els riscos psicosocials es fonamenta en diversos motius:

• La normativa obliga a considerar aquests riscos com a derivats del treball, atesa l’evidència que unes males condicions psicosocials en el treball tenen efectes nocius sobre la persona del treballador i, per tant, també sobre l’empresa. Aquests efectes no són solament de tipus psicològic, com l’estrès o la depressió, sinó també orgànics, i afecten diversos sistemes funcionals i fomenten els riscos de patir nombroses malalties com, per exemple, les cardiovasculars.
• Tots els factors de treball estan més o menys interrelacionats. D’aquesta manera, els problemes que afecten un àmbit concret poden acabar afectant tot el conjunt. Sovint, els riscos psicosocials contribueixen a l’aparició d’accidents de treball, i també generen comportaments addictius com el tabac o l’alcohol, que posen en perill la salut i seguretat dels treballadors.
• Els mateixos treballadors posen en relleu la importància que tenen aquests factors psicosocials i l’organització del treball en nombrosos estudis realitzats. Una bona avaluació de riscos psicosocials és una eina de gestió que pot ajudar una empresa a millorar en diversos àmbits de

La decisió de realitzar una avaluació de riscos psicosocials en el lloc de treball pot obeir a circumstàncies diferents:

• Per detectar o constatar que hi ha problemes de tipus psicosocial en àrees específiques de l’empresa -com pot ser un determinat departamento bé en tota l’organització, a partir de determinats indicadors com, per exemple, un increment de l’absentisme laboral, una disminució de la productivitat, queixes generalitzades per part dels treballadors, etc.
• Com a part integrant de l’avaluació inicial de riscos, que s’ha de realitzar quan es crea un nou centre de treball o quan s’amplia.
• Quan es produeixi qualsevol modificació en l’organització del treball, com pot ser la incorporació de nous treballadors o nous equips de treball, introducció de noves tecnologies en el procés productiu, variacions en l’organigrama de l’empresa, <newcontent> ampliació de les instal·lacions i augment de plantilla, etc.</newcontent>

• Per realitzar una avaluació de riscos específica per grups de treball, sectors d’activitat o riscos específics, a partir d’una avaluació general anterior.
• Per verificar que les mesures preventives per a la protecció de la seguretat i salut dels treballadors són les adequades per a l’organització.
• Com a conseqüència de determinats requisits legals, per detectar possibles riscos psicosocials amb la intenció d’establir millores per a la salut dels treballadors.

Per portar a terme l’avaluació dels riscos psicosocials, haurem d’observar un procés complex que comprèn diverses etapes interrelacionades (figura 1):

1. Identificació dels factors de risc.
2. Identificació dels treballadors exposats.
3. Selecció de la metodologia i de les tècniques d’investigació que s’han d’aplicar.
4. Planificació i aplicació de la metodologia.
5. Anàlisi dels resultats i elaboració de l’informe.
6. Elaboració i posada en marxa d’un programa d’intervenció.
7. Seguiment i control de les mesures adoptades.

Les quatre primeres fases en l’avaluació dels factors psicosocials formen part de l’etapa d’anàlisi dels factors de risc psicosocial. Si li sumem la fase següent d’anàlisi dels resultats, passem d’una dimensió cognitiva del procés d’avaluació a una dimensió pròpiament avaluativa, que haurà d’incloure una conclusió sobre si les condicions de treball a què estan exposats els treballadors són adequades des del punt de vista psicosocial per a la realització de la feina i, en cas que no ho siguin, establir les prioritats d’intervenció. Si afegim les dues últimes fases -elaboració d’un programa d’intervenció i la seva posada en marxa, seguiment i control-, obtindrem el que s’anomena la gestió dels riscos, que engloba el conjunt de totes les fases.

La direcció de l’empresa i els treballadors manifestaran diferència d’interessos en les activitats preventives, als quals se sumaran els interessos dels tècnics de prevenció de riscos laborals. Per tant, cal destacar la importància d’assolir un compromís de cooperació que permeti conjugar aquesta divergència d’interessos, especialment en matèria de riscos psicosocials, en què no hi ha una regulació ni uns criteris tècnics comunament acceptats. La direcció ha d’assumir la seva responsabilitat en aquesta matèria, fent partícips els treballadors, que s’hauran de tenir en compte en la planificació i presa de decisions sobre les diferents fases d’aplicació d’aquest procés.

En la fase d’identificació dels factors de risc durant l’avaluació dels riscos psicosocials, es delimitaran i definiran els factors de risc psicosocial i l’objectiu de l’avaluació, tenint en compte la interrelació que tenen els diferents aspectes del treball i la resta dels factors de risc implicats.

Hem de considerar que, des del punt de vista psicosocial, una situació de treball en si mateixa no produeix efectes nocius per a la salut dels treballadors, considerada aïlladament, sinó que dependrà de la capacitat de cada individu per afrontar les múltiples exigències del lloc de treball.

En la figura, es representen totes les circumstàncies que s’han de tenir en compte a l’hora de valorar aquests factors psicosocials, ja que les seves repercussions sobre la salut depenen de com es viu la interacció individu condicions de treball. Les diferències individuals determinen la vivència de les condicions de treball: les persones tenen diferents motivacions, capacitats, personalitat, etc., la qual cosa les fa diferents entre elles. Això comporta que, davant d’una mateixa situació, les reaccions siguin molt diverses.

Per tal d’identificar tots els aspectes a avaluar, haurem de realitzar una cerca de fonts d’informació sobre la situació objecte d’estudi. Aquestes consistiran en el següent:

1. Entrevistes amb els diversos interlocutors afectats: treballadors i els seus representants, empresaris i tècnics de prevenció, entre d’altres.
2. Revisió documental d’estadístiques, informes, avaluacions anteriors, etc. que puguin aportar informació sobre l’estudi:
   1. Dades generals sobre l’empresa: antiguitat, règim de treball (horaris, torns, etc.), sistema de salaris i de promoció, equipaments i serveis, organigrama, etc.
   2. Característiques del personal de la plantilla: edat, sexe, estat de salut, discapacitats, antiguitat en l’empresa i en el lloc de treball, formació, etc.
   3. Aspectes que afecten el personal: absentisme, malalties, permisos, sinistralitat, declaracions d’incapacitat, rotació del personal, sancions, etc.
   4. Aspectes que afecten la producció: rebuig del client, disminució de la producció, avaries, tancaments temporals, qualitat de la producció, etc.
   5. Actes i informes del comitè de seguretat i salut, servei de prevenció, comitè d’empresa, etc.
3. L’observació in situ de les àrees i llocs de treball mentre es desenvolupen les diferents feines, les operacions de manteniment i neteja, etc., resulta de gran importància per deixar constància de les possibles desviacions entre els procediments de treball teòrics i els procediments reals.
4. Serà convenient una revisió bibliogràfica per consultar d’altres estudis, teories i coneixements, relacionats amb el tema, conèixer l’opinió d’especialistes, etc.

Un cop determinat el conjunt de factors de risc que componen l’objecte del nostre estudi, amb la informació obtinguda haurem de decidir quins sectors, departaments, llocs de treball, etc. s’han d’analitzar per tal d’identificar els treballadors exposats a aquests riscos.

Si el nombre de treballadors afectats és petit, serà possible estendre l’estudi a tot el seu conjunt, mentre que, per a una població gran de treballadors, serà necessari seleccionar una mostra representativa mitjançant tècniques estadístiques. En la figura, es representa gràficament la relació entre població i mostra.

En tot cas, cal tenir en compte que, des del punt de vista psicosocial, l’anàlisi supera sovint l’àmbit del lloc de treball, ja que les relacions psicosocials no són considerades aïlladament a l’efecte de determinar la repercussió que poden tenir en la salut dels treballadors.

En la fase de selecció de la metodologia i de les tècniques d’investigació durant l’avaluació dels riscos psicosocials, es tracta de seleccionar el mètode d’investigació -que constitueix el conjunt del procés investigadori les tècniques d’investigació (que són les eines que utilitza el mètode) que s’aplicaran en l’avaluació de riscos. En la taula, es posen de manifest les diferències bàsiques entre el mètode i les tècniques d’investigació.

Segons la naturalesa del problema a avaluar s’aplicaran mètodes quantitatius, mètodes qualitatius o la combinació d’ambdós. L’elecció d’aquests haurà de ser objecte de consulta als treballadors o els seus representants, segons el que estableix el Reglament dels serveis de prevenció (art. 3.2).

Els mètodes quantitatius o distributius permeten una descripció de la població estudiada (percentatges, etc.), una quantificació del risc o l’establiment de relacions numèriques entre les variables seleccionades. S’utilitzen quan es volen analitzar els aspectes en què l’objecte de la descripció es basa en la quantitat, amb els seus increments i decrements. La tècnica que més s’aplica a aquest mètode és l’enquesta.

Els mètodes qualitatius o estructurals proporcionen informació sobre les raons per les quals una població determinada pensa i actua d’una manera determinada enfront de diverses situacions laborals. Les tècniques més aplicades en aquest mètode són els grups de discussió i l’entrevista, tant semidirigida com dirigida en profunditat.

Podem diferenciar dos tipus de requisits que ha de reunir un mètode d’avaluació per tal de garantir que l’avaluació de riscos i la proposta d’acció preventiva corresponent es portin a terme de manera idònia: requeriments científics i requeriments operatius.

Un mètode d’avaluació de riscos psicosocials ha de ser una metodologia integral amb fonament científic (tant en la psicologia de la seguretat i salut en el treball com en la psicometria) que permeti realitzar, a les empreses i els professionals de la prevenció, una avaluació dels riscos psicològics, comportamentals, socials i organitzacionals que afecten la seguretat i salut dels treballadors.

Destacarem quatre tipus de requeriments científics:

1) Que estigui basat en evidències científiques. La base conceptual del mètode d’avaluació (que és la que en determina els continguts i estableix què mesura) ha d’estar fonamentada en evidències científiques que relacionin la salut amb els factors psicosocials laborals en què se centra.

2) Que estigui validat. La validesa és la propietat més important d’un instrument de mesura. Ens indica que s’ha comprovat que l’instrument que s’ha d’usar mesura de manera efectiva allò que estableix el mètode.

Els estudis de validesa indiquen què signifiquen les puntuacions obtingudes en els tests o altres instruments de mesura, i permeten establir quines són les interpretacions possibles, validades, d’aquestes puntuacions.

El mètode ha de fer pública la informació referent a la seva validesa, des del punt de vista de la manera com s’ha desenvolupat (procedència de les preguntes, etc.), fins a la demostració de la seva validesa.

3) Que sigui fiable. La fiabilitat és un criteri de qualitat relacionat amb la precisió de les mesures obtingudes amb un test. Respon a la necessitat de controlar el component d’error present en tots els instruments de mesura. Es quantifica mitjançant el coeficient de fiabilitat i l’error típic de mesura. Proporciona informació sobre l’estabilitat temporal de les puntuacions obtingudes amb el test i la consistència interna del test.

La informació sobre la fiabilitat del mètode ha d’aparèixer en el manual del mètode, que ha d’incloure els indicadors estadístics més usuals.

4) Que sigui participatiu. Si bé per avaluar d’altres factors de risc comptem amb instruments de mesura com el sonòmetre (per mesurar la intensitat del so) o el luxímetre (per mesurar la intensitat de la llum), quan avaluem els riscos psicosocials no hi ha cap aparell que identifiqui i mesuri la manera de treballar, és a dir, l’organització del treball. Aquí rau la importància que té per als mètodes d’avaluació psicosocial comptar amb l’experiència dels treballadors, ja que el que avaluem és com es treballa, i no quin treball fem.

Haurem d’utilitzar les diferents tècniques qualitatives (com les entrevistes o els grups de discussió) i quantitatives (com els qüestionaris de resposta individual, voluntària, anònima i confidencial), segons quina sigui la més adequada per a cada ocasió, tenint en compte que són complementàries, no excloents.

La tècnica del qüestionari individual, per exemple, resultarà indicada per realitzar mesuraments de manera massiva, ja que és un procediment estandarditzat que permet obtenir informació d’un ampli grup de persones. Tanmateix, aquesta tècnica es veurà reforçada amb l’ús d’altres tècniques qualitatives quan l’objectiu no sigui tant descriure com comprendre.

El mètode d’avaluació dels riscos psicosocials ha d’oferir tots els materials pràctics necessaris per fer-ne factible l’ús en les empreses. Ha de disposar dels manuals que expliquin els mètodes d’anàlisi, criteris de valoració, dimensions psicosocials que identifica, i oferir d’altres materials com, per exemple, fulls informatius i eines com la base de dades i el programari informàtic per al processament de la informació, necessaris per a la seva aplicació.

Destacarem quatre tipus de requeriments operatius:

1) Que no sigui complex. Es tracta d’utilitzar un instrument que sigui manejable per a l’empresa, que permeti la identificació dels factors de risc amb el menor nivell de complexitat possible, ja que això facilita la identificació del problema i, consegüentment, la recerca d’alternatives organitzatives més saludables.

2) Que comprengui la màxima diversitat d’exposicions. L’instrument ha de ser capaç d’identificar i mesurar tota la diversitat d’exposicions als riscos psicosocials que es pugui produir en l’empresa. La utilització de les mateixes definicions i instruments de mesura per a les diferents activitats i ocupacions que es desenvolupen en l’empresa permet establir comparacions i, a més, garanteix l’equitat.

3) Que presenti els resultats per unitats d’anàlisi. L’instrument ha d’oferir informació quantitativa sobre els diferents nivells d’exposició que hi pugui haver en l’empresa, atenent les seves unitats de gestió (seccions i departaments), unitats funcionals (llocs de treball), condicions de treball (jornada, relació contractual, antiguitat, etc.) i característiques sociodemogràfiques (sexe, edat, etc.). Aquesta presentació múltiple dels resultats permet localitzar millor el problema d’exposició i visualitzar les desigualtats, en cas que n’hi hagi.

4) Que utilitzi valors poblacionals de referència per valorar les exposicions. A diferència del que passa amb altres tipus de riscos, com en el cas dels riscos higiènics, per als riscos psicosocials no es poden establir valors límit d’exposició; per tant, per protegir la salut dels treballadors, hem de valorar les exposicions utilitzant nivells de referència poblacionals. Aquests valors s’obtindran mitjançant una enquesta representativa de la població ocupada, i s’utilitzaran per comparar-los amb els valors que s’han obtingut en l’empresa que s’avalua. El resultat d’aquesta comparació presentarà la situació d’exposició de l’empresa amb relació a la situació teòricament ideal des del punt de vista de la salut.

En la taula, es resumeixen els principals requisits que ha de reunir un mètode d’avaluació de riscos per tal de garantir-ne la idoneïtat.

En la fase de planificació i aplicació de la metodologia durant l’avaluació dels riscos psicosocials, es realitzarà el treball de camp, que consisteix en l’obtenció de dades o recollida d’informació sobre el terreny per poder obtenir un coneixement complet de la situació. Es portarà a terme mitjançant enquestes, entrevistes, visites, grups de discussió, etc.

Aquesta activitat requereix la col·laboració i participació dels treballadors seleccionats, els quals s’ha d’informar amb l’antelació suficient per tal de posar-se d’acord amb ells i no realitzar-la per sorpresa.

És importat que dediquem els recursos suficients a la fase de planificació prèvia, ja que haurem d’analitzar tots els detalls per tal d’evitar confusions que ens podrien falsejar les dades. Ens haurem d’encarregar, per exemple, de donar les explicacions prèvies als participants de la investigació, assegurar la veracitat i la custòdia de les dades, decidir el moment de la jornada en què es recolliran les dades, el lloc on s’efectuarà, la documentació que s’utilitzarà, etc.

Amb la informació prèviament obtinguda a partir del treball de camp, en la fase d’anàlisi dels resultats es procedirà al tractament de les dades segons la naturalesa quantitativa o qualitativa d’aquests.

En aquesta fase, s’haurà de procedir a una valoració dels riscos per tal de posar les mesures necessàries per evitar-los, controlar-los o reduir-los. Per dur a terme una correcta avaluació del risc, combinarem mètodes quantitatius (gravetat dels danys, probabilitat, població exposada…) amb els mètodes qualitatius (expectatives i peticions dels treballadors…).

El Reglament dels serveis de prevenció, en l’article 5.1, posa de manifest el paper que tenen els treballadors en aquest procés de recollida i anàlisi de la informació.

Els resultats de l’anàlisi de la informació s’hauran de fer constar en un informe redactat de manera clara i exhaustiva que reflecteixi les característiques de l’estudi, incloent-hi els mètodes i tècniques que s’han elegit, la població participant, les variables analitzades, etc.

Cal tenir en compte que les propostes de mesures preventives s’han de concretar successivament en termes operatius, sense tenir la necessitat de realitzar un estudi detallat de cadascuna de les propostes, amb la finalitat de no demorar la posada en pràctica de les mesures per a les quals ja hi ha prou informació i grau d’acord entre directius i representants dels treballadors, i els treballadors implicats.

Aquest procés cerca definir les prioritats i proposar un programa d’accions per millorar les condicions de treball, que haurà de ser posat en pràctica i verificat periòdicament.

Amb relació a l’oportunitat de les intervencions, l’objectiu ha de ser prioritzar les mesures preventives següents:

• Les que solucionin o redueixin l’exposició a més d’un risc detectat.
• Les que eliminin o redueixin desigualtats i discriminacions.
• Les que aconsegueixin que l’impacte sobre l’ocupació sigui positiu o indiferent.

Tot procés d’avaluació requereix preveure una fase de seguiment i control de les actuacions portades a terme. Es vol comprovar que, efectivament, s’adopten les mesures correctores proposades.

Tanmateix, les solucions adoptades poden disminuir la seva eficàcia al llarg del temps, cosa que n’afectaria la validesa i faria necessària una nova intervenció.

Per tant, l’avaluació de riscos ha d’obeir a un procés continu i sistemàtic, que no s’esgota amb la pròpia execució, sinó que ha de ser objecte de revisió constant. Així ho estableix l’article 16.2 a de la Llei de prevenció de riscos laborals: “l’avaluació serà actualitzada quan canviïn les condicions de treball i, en tot cas, se sotmetrà a consideració i es revisarà, si fos necessari, en ocasió dels danys per a la salut que s’hagin produït”.

La necessitat de participació dels treballadors en l’activitat preventiva de l’empresa es fa més evident al llarg de tot el procés d’avaluació de riscos i, més concretament, en l’avaluació dels riscos psicosocials, en què s’hauran d’adoptar criteris de referència per la via del consens per a la detecció i valoració de les situacions de risc, i la intervenció en aquestes. Aquesta exigència es fonamenta en tres motius:

1. És una necessitat metodològica, ja que els agents socials (l’empresari i els seus representants, i els treballadors i els seus representants) tenen una part del coneixement derivat de la seva experiència, que no és substituïble pel coneixement tècnic, sinó que el complementa.
2. Constitueix un imperatiu legal, com es posa de manifest en nombrosos articles de la Llei de prevenció de riscos laborals, per exemple, en l’article 18.2.
3. És un requeriment operatiu, ja que sense la implicació activa dels agents socials no es pot portar a terme una prevenció eficaç, perquè són els qui tenen, en última instància, la capacitat de decisió i d’acció dins de l’empresa.

Aquesta participació s’ha de portar a terme al llarg de tot el procés de l’avaluació de riscos, des de la fase de planificació de l’avaluació fins a la fase de decisió de les mesures d’intervenció preventiva per millorar les condicions de treball, i durant el procés de seguiment i control de les mesures adoptades.

Perquè la participació dels treballadors sigui efectiva, ha de partir de l’inici de la planificació de l’avaluació. S’hauria d’arribar a un acord sobre quins objectius es volen assolir, quins mitjans seran necessaris, qui els portarà a terme i el seguiment de les diferents fases.

És molt important tenir en compte el punt de vista del treballador en la fase d’anàlisi i valoració de resultats, per realitzar una correcta qualificació dels riscos psicosocials, i en la fase d’intervenció, ja que la proposta de solucions ha de tenir en compte les situacions reals de treball, que les mesures proposades suposin millores efectives de la situació, que siguin acceptades pels treballadors i que no comportin d’altres problemes no previstos.

Amb la participació dels treballadors en l’avaluació dels riscos psicosocials, s’aconsegueixen tres objectius fonamentals:

1. Que es tinguin en compte tots els factors rellevants del procés de treball.
2. Que la valoració dels riscos i l’establiment de prioritats d’intervenció responguin a les expectatives dels treballadors afectats.
3. Que les mesures adoptades per garantir la salut dels treballadors siguin vàlides i efectives.

En la taula, podem veure com els avantatges que comporta la participació dels treballadors en l’empresa superen amb escreix els inconvenients.