Resum
Els factors de risc psicosocial són les característiques de les condicions de treball, sobretot les que afecten a la seva organització, que incideixen en la salut de les persones a través de mecanismes psicològics. L’estrès laboral és l’efecte que produeix sobre l’individu una organització del treball deficient.
L’estrès pot tenir l’origen en causes de diversa tipologia (entorn personal, entorn familiar, entorn social, entorn laboral). Entre les principals situacions causants de l’estrès laboral podem destacar les següents: insatisfacció en el treball, organització del treball, aspectes relatius a la tasca de treball, relacions interpersonals en el treball, aspectes relacionats amb la formació i la promoció, factors mediambientals, la desmotivació o frustració que pot patir un treballador, la inseguretat en el lloc de treball, etc.
Per estrès hem d’entendre un desequilibri entre les demandes exteriors que es formulen sobre l’individu i la seva capacitat de resposta. Diferents autors han estudiat els elements que originen l’estrès laboral, configurant-se diversos models explicatius.
El model demanda-control formulat per Karasek explica l’estrès laboral en funció de les demandes psicològiques que es formulen al treballador i del seu nivell de control. La característica fonamental d’un ambient de treball estressant segons aquest model és que simultàniament planteja exigències al treballador i limita la seva capacitat de resposta, de tal manera que es crea un desequilibri entre demandes i respostes que genera estrès.
L’altre model estudiat, el formulat per Siegris, anomenat model esforç-recompensa explica l’estrès laboral i els seus efectes sobre la salut en funció de les possibilitats que tenen les persones de controlar el seu futur. Per a aquest autor les experiències més distressants són conseqüència de les amenaces a la continuïtat dels rols socials essencials per al treballador, entre ells l’ocupació.
Si bé les característiques personals per sí mateixes no actuen desencadenant l’estrès, sí que fan que augmenti la vulnerabilitat de la persona per a que enfront d’unes determinades situacions tingui més probabilitat de patir una situació d’estrès. En aquest sentit s’ha estudiat el paper que juguen les estratègies d’afrontament de l’individu, els diferents patrons de conducta, la resistencia, l’edat i el sexe en la generació d’estrès en el treballador davant l’actuació dels elements estressors.
L’estrès genera efectes sobre la persona que el pateix, però també repercuteix en tot l’entorn en el que aquest es relaciona, i genera conseqüències tan a nivell familiar com social i laboral. A nivell individual es manifesta a través d’una sèrie de símptomes que apareixen com a resposta de l’organisme a l’estrès, i a llarg termini poden generar patologies en la persona que el pateix.
A nivell col·lectiu també té incidencia en l’àmbit de l’organització, i repercusions en l’àmbit familiar i social del treballador afectat.
Dins de l’àmbit laboral es donen unes formes especifiques d’estrès : l’anomenat síndrome del cremat, conegut també per la seva forma anglesa burnout, i les formes de violencia moral en el treball, també anomenat assetjament laboral, i conegut per la seva forma anglesa mobbing.