Les conseqüències de l'estrès

L’estrès genera efectes sobre la persona que el pateix, però també repercuteix en tot l’entorn en què aquesta es relaciona i genera conseqüències tant en l’àmbit familiar com social i laboral.

La figura representa com els diferents factors de l’organització actuen com a fonts d’estrès que generen símptomes apreciables individualment i organitzativament i que poden generar patologies en aquests àmbits.

Figura Generació dels símptomes i malalties derivades de l’estrès
Font: INSST

Repercussions de l'estrès en l'àmbit individual. Estrès i salut

Es considera acreditada la relació entre l’experiència d’estrès de l’individu i les conseqüències negatives que provoca en la salut del treballador.

A curt termini, l’estrès pot provocar en l’individu canvis en l’estat d’ànim i dels afectes, com els sentiments de plaer o entusiasme, o un estat d’ànim depressiu. Aquests canvis es poden produir juntament amb canvis de comportament, com conductes tendents a l’evitació o de resolució activa dels problemes, i de canvis psicològics.

Quan un o més dels factors estressants es mantenen actius, les respostes reversibles a curt termini poden suposar modificacions més estables i menys reversibles en la salut física i mental de la persona.

Efectes físics i psicològics de l'estrès

L’experiència de l’estrès, a més de reduir la sensació de benestar del treballador, contribueix a generar o potenciar alguns trastorns físics i psicològics.

El procés de resposta davant l'estrès

La patologia o els efectes nocius de l’estrès no es poden comprendre sense un breu estudi de la resposta que dóna l’organisme enfront de l’estrès.

Davant de qualsevol canvi que pugui afectar l’individu, es provoca un estat d’alerta i de mobilització per preparar-se per controlar aquest canvi.

Aquesta activació no és dolenta en si mateixa, ja que prepara l’organisme per fer front als obstacles i dificultats que se li poden presentar.

Actualment, la majoria d’autors estan d’acord a relacionar l’experiència d’estrès amb una mala salut.

L’organisme sempre està en un estat d’estrès mínim que en les situacions d’alarma s’activa i estimula l’organisme perquè hi pugui fer front. Aquesta situació torna a la normalitat quan aquest estímul disminueix. Quan aquesta pressió es manté durant un cert temps, les persones comencen a tenir sensació de disconfort que pot derivar en alteracions funcionals o orgàniques.

La resposta d’estrès

“En realidad, parece que la respuesta no específica varía en magnitud en función del estímulo y de la evaluación cognitiva que se haga de él, no así en el contenido de esa activación (movilización física, reacción de alarma…) que siempre será igual independientemente del estímulo o de la evaluación cognitiva que de aquél se haga. La respuesta total a una situación tiene un componente no específico, al que nos hemos referido, y un componente específico. La respuesta específica consiste en una serie de conductas concretas para enfrentarse a la situación, a diferencia de la respuesta no específica, que tiene un carácter preparatorio. Así, se ponen en acción una serie de mecanismos psicológicos y conductuales de un carácter muy diverso y variado, ya que esta respuesta no se produce automáticamente, y variará su magnitud y su contenido en función de la naturaleza de la demanda (qué se nos requiere), en función de la apreciación que el individuo haga de ese estímulo y en función también de ciertas capacidades del sujeto como, por ejemplo, la capacidad de reproducir experiencias y conocimientos adquiridos anteriormente (memoria), la capacidad de encontrar nuevas soluciones a un problema (creatividad), la capacidad para desarrollar el pensamiento según estructuras lógicas (razonamiento), etc.”
Félix Martín Daza. NTP 318: El estrés: proceso de generación en el ámbito laboral bit.ly/3oGZmdB.

La resposta fisiològica de l’estrès és la reacció que es produeix en l’individu davant dels estímuls estressors. Davant aquesta situació d’alerta, l’individu activa una sèrie de mecanismes.

En la resposta d’estrès, es posen en funcionament quatre subsistemes que tracten de corregir el problema d’adaptació que provoca. És una reacció o activació global que es produeix de manera immediata i intensa per mobilitzar tots els recursos orgànics disponibles. Els quatre subsistemes que s’activen són els següents:

  1. el sistema cognitiu i emocional
  2. el sistema fisiològic
  3. el sistema immunitari
  4. el sistema motor o conductual

Resposta del sistema cognitiu i emocional a un agent estressor

El sistema cognitiu implica l’avaluació, valoració o interpretació de l’element estressor. Es poden donar tres tipus de resposta de tipus cognitiu:

  1. Resposta primària. És la primera avaluació que fa l’organisme de què exigeix la situació.
  2. Reposta secundària. Consisteix a saber de quins recursos disposem per fer front a la situacions estressant.
  3. Resposta terciària. Consisteix a organitzar l’acció, és a dir, a buscar què podem fer per contrarestar la situació estressant.

Aquesta resposta cognitiva pot anar precedida per una altra de caràcter més inconscient o automàtica.

Resposta automàtica

Davant d’una agressió externa, una bufetada, per exemple, podem reaccionar de manera automàtica responent a aquesta agressió amb una altra agressió, sense pensar-nos-ho dues vegades. Estarem davant una resposta inconscient o automàtica. També podem reflexionar sobre la situació i veure que el nostre agressor fa 40 cm més que nosaltres, i ens podem rumiar si és convenient tornar-nos-hi o no. Aleshores estarem davant una resposta conscient.

Els tipus de resposta cognitiva

La resposta cognitiva primària consisteix a preguntar-se què és el que està causant la situació. La resposta cognitiva secundària consisteix a preguntar-se quins recursos tenim per fer-hi front. I en la resposta cognitiva terciària es pregunta què es fa.

La taula mostra les possibles respostes cognitives a l’estrès, diferenciant les respostes cognitives que estan directament lligades amb l’estrès i les que normalment formen part de les estratègies d’afrontament o copying.

Taula Respostes cognitives a l’estrès
Exemples de respostes que formen part d’estratègies d’afrontament Exemples de respostes més directament lligades a l’estrès
Tractar d’oblidar el problema en lloc d’enfrontar-s’hi des del primer moment. Dificultat o incapacitat per prendre decisions en relació amb el succés estressant o d’un altre ordre.
Raonar les situacions que pertorben interiorment. Sensació de confusió o desconcert.
Distreure l’atenció, pensant en altres coses. Dificultat per mantenir l’atenció (distreure’s fàcilment), fins i tot en activitats gratificants.
Culpar altres persones de les situacions conflictives. Sensació de ment bloquejada.
Culpar les circumstàncies de la vida de les situacions conflictives. Més sensibilitat a les crítiques externes.
Disminució o pèrdua de la capacitat per analitzar les possibles conseqüències de la pròpia conducta.
Font: César Alfredo Martínez Plaza (2006). Estrés. Aspectos médicos (pàg. 324)

Dins de la resposta psicològica a l’estrès, a més del component cognitiu, també podem trobar components de tipus emocional.

En la taula, es mostren les respostes emocionals que es poden produir com a reacció a una experiència d’estrès.

Taula Respostes emocionals a l’estrès
1 Comprovar una vegada i una altra que tot està en ordre
2 Tristesa: estat d’ànim afligit
3 Estat d’inquietud, aprensió i incertesa
4 Desassossec psíquic, inquietud profunda amb sensació interna d’opressió, nerviosisme sense motiu aparent
5 Disminució o pèrdua del sentit ètic o moral de les coses (principis, conductes, idees, etc.)
6 Irritabilitat, crispació
7 Tensió, fort estat emocional
8 Reaccions d’ira (pèrdua de control d’un mateix)
9 Tendència al pessimisme
10 Apatia, abúlia
11 Temors infundats
12 Indiferència, fredor. Pèrdua d’interès per les persones o coses
13 Sentiment d’amargor
14 Labialitat emocional: inestabilitat emocional; tendència a passar amb facilitat d’un estat d’ànim alegre a un altre de pena o tristesa, o al revés
15 Por a patir possibles malalties no detectades
16 Aparició o augment d’un estat d’ànim d’impaciència
17 Sensació d’impotència davant els esdeveniments
18 Sentiment de soledat
19 Aparició o augment de desconfiança envers els altres
20 Disminució o pèrdua de l’autoestima
Font: César Alfredo Martínez Plaza (2006). Estrés. Aspectos médicos (pàg. 325)

Resposta del sistema fisiològic a un agent estressor

Fisiològicament, la resposta a l’agent estressor és un augment de l’activació general de l’organisme per preparar-lo per a les exigències que se li plantegen. Actuen tres eixos o sistemes bàsics: el neural, el neuroendocrí i l’endocrí.

El primer sistema que s’activa és el nerviós (neural) i, concretament, el sistema nerviós autònom, en la seva branca simpàtica, i també el sistema nerviós somàtic.

El sistema nerviós simpàtic produeix dilatació pupil·lar, augment de la freqüència cardíaca i respiratòria, de la tensió arterial, del flux sanguini, de la coagulació, etc. L’estimulació del sistema nerviós somàtic provoca augment de la tensió muscular per preparar l’organisme per a la fugida, si és necessari.

Tremolor de cames com a resposta a l'estrès

L’activació del sistema fisiològic davant de l’element estressor explica perquè, de vegades, ens tremolen les cames o els braços quan rebem una mala notícia.

L’eix neuroendocri actua més lentament que el neural i activa la medul·la suprarenal perquè produeixi adrenalina, que és l’hormona de l’acció. Aquesta té efectes sobre l’organisme similars als que activa el sistema nerviós simpàtic: taquicàrdia, taquipnea, augment del flux sanguini, dilatació de les pupil·les, més agudesa visual, etc., tot això per preparar l’organisme per a una intensa activitat física si fos necessari.

L’eix endocrí s’encarrega de l’alliberament de corticoides, que són els encarregats d’explicar l’augment de la glucosa a la sang, la disminució de la gana, l’alliberament dels àcids grassos a la sang, etc. que es dóna com a resposta a les situacions d’estrès.

Aquest sistema també estimula l’alliberament d’unes altres hormones com la prolactina, les endorfines, la vasopressina; l’hormona tiroïdal, etc., al mateix temps que n’inhibeix d’altres com els estrògens o la progesterona.

L'eix endocrí i la resposta d'estrès

Perquè actuï l’eix endocrí, l’element estressor ha de ser molt durador o crònic perquè és el que ajuda a suportar passivament la situació estressant.

Les hormones suprarenals segreguen adrenalina, que possibilita l’acció, i cortisol, que duu a la passivitat o inacció.

L’adrenalina i el cortisol s’utilitzen com a mesura objectiva del nivell d’estrès, és a dir, com indicadors per detectar el nivell d’estrès de la persona, tant a l’orina com a la sang.

Resposta del sistema immunitari a un agent estressor

El sistema immunitari està compost per òrgans repartits per tot el cos que són capaços de sintetitzar proteïnes i dotar noves propietats les cèl·lules que circulen per la sang. Tenen una funció de protecció i defensa de l’organisme que compleixen produint els anticossos.

El sistema immunitari està connectat amb el sistema nerviós, simpàtic i endocrí. Per tant, en l’execució de les accions, resulta més lent que el sistema neuroendocrí.

Resposta del sistema motor o conductual a un agent estressor

El sistema motor, o conductual, està constituït per les conductes o estratègies amb què afrontem els esdeveniments estressants. En la taula, es mostren les respostes de comportament que es poden produir com a reacció a una experiència d’estrès.

Taula Respostes conductuals a l’estrès
1 Necessitat de més activitat física (romandre poc temps a casa, moure’s amb freqüència en el treball) o de reduir aquesta activitat (sortir poc de casa, deixar pendents assumptes que necessiten una solució immediata…)
2 Parlar més ràpid de l’habitual i de manera atropellada
3 Tartamudejar o parlar amb veu entretallada
4 Imprecisió en parlar: usar termes inadequats per dir allò que es vol expressar
5 Riure de tipus nerviós
6 Menjar xiclet amb insistència
7 Disminució o pèrdua de la gana
8 Augment de la gana, menjant més en les hores normals (dinar, sopar)
9 Necessitats de consumir aliments entre hores, preferentment dolços, com xocolata, bombons, galetes…
10 Mossegar-se les ungles
11 Tricotil·lomania (arrencar-se inconscientment els cabells)
12 Fumar més habitualment
13 Ingerir begudes alcohòliques que no es beuen normalment o en més quantitat del que és habitual
14 Agressivitat: tendència a realitzar actes o utilitzar paraules hostils adreçats als altres
15 Beure més de l’habitual
16 Comprovar una vegada i una altra que tot està en ordre
17 Consum excessiu de cafè
18 Consum excessiu de medicaments (tranquil·litzants…)
19 Comportament antisocial (laboral, familiar…)
20 Buscar la companyia dels altres per desfogar-se
21 Pèrdua de relacions familiars i socials, i prescindir d’activitats culturals…
22 Modificar l’estil de vida
Font: César Alfredo Martínez Plaza (2006). Estrés. Aspectos médicos (pàg. 326)

Estrès i malaltia

Quan davant un fet estressant l’organisme emet la resposta d’estrès de manera molt freqüent o molt intensa, o bé aquesta és molt duradora, els recursos de què disposa la persona s’esgoten, i no es poden recuperar.

En la figura, es mostra quin és el procés que segueix un estímul fins a arribar a les conseqüències o símptomes de l’estrès.

Figura Procés estímuls-conseqüències
Font: INSST

Quan això succeeix, poden aparèixer els trastorns que comporta l’estrès. Aquests trastorns poden consistir en el següent:

  • alteracions orgàniques o físiques
  • alteracions psicopatològiques
  • símptomes de conversió
  • conductes no saludables o nocives

Les patologies orgàniques o físiques provocades per l'estrès

L’estrès s’ha relacionat amb l’aparició de patologies orgàniques de diferents tipus: asma, infart agut de miocardi, síncope, cefalea tensional, ultus, còlon irritable, diabetis, fibromiàlgia, herpes, rinitis, reaccions al·lèrgiques, neoplàsies, hipertensió arterial, alopècia, menstruació dolorosa, impotència, hipotiroïdisme, artritis reumatoide, etc., i en dones embarassades nens amb baix pes i immadurs.

Quasi tots els sistemes o aparells del cos humà queden afectats pels efectes de l’estrès.

L’àrea de la salut que descriu i sistematitza les malalties o trastorns mentals s’anomena psicopatologia.

Alteracions psicopatològiques provocades per l'estrès

Amb relació a la psicopatologia, la connexió que té amb l’estrès és molt més clara que la que es produeix amb els trastorns orgànics.

Els trastorns de tipus mental que es poden generar en l’individu com a resultes de l’experiència d’estrès poden ser depressió, ansietat, esgotament nerviós, desorientació, baixa autoestima, baixa tolerància a la frustració, desmotivació, irritabilitat, fòbies, insomni, brots psicòtics, etc.

Per la freqüència i la gravetat amb què es donen, convé mencionar especial l’ansietat i la depressió.

L’ansietat és una resposta emocional que dóna l’organisme com a resultat de l’apreciació que no es té control sobre la situació i el curs dels esdeveniments, de manera que la persona es manté en alerta, hipervigilància i sent aprensió, una sensació semblant a la por.

Les manifestacions psicosomàtiques pròpies dels estats d’ansietat són les que segueixen: hipervigilància, alerta, dificultats de concentració i rendiment intel·lectual, temor, aprensió, vivències d’estranyesa i despersonalització, trastorns sensorials -acúfens, visió borrosa, etc.-, inquietud motora, cansament, insomni i trastorns del son, disfuncions sexuals (impotència, incapacitat per assolir l’orgasme, ejaculació precoç, hipersexualitat, etc.) i d’altres.

En la taula, veiem els elements que configuren el trastorn d’ansietat generalitzada.

Taula Efectes del trastorn d’ansietat generalitzada
1 Ansietat i preocupacions excessives per una àmplia gamma d’esdeveniments o activitats (com el rendiment laboral) que es perllonguen més enllà de sis mesos.
2 A l’individu, li resulta difícil controlar l’estat d’ànim de constant preocupació.
3 L’ansietat i la preocupació s’associen a tres o més dels símptomes següents (alguns dels quals han persistit més de sis mesos):
• Inquietud o impaciència
• Fatigabilitat fàcil
• Dificultat per concentrar-se o tenir la ment en blanc
• Irritabilitat
• Tensió muscular
• Alteracions del son (dificultat per adormir-se o mantenir el son, o sensació en despertar-se que el son no ha estat reparador)
4 L’ansietat i la preocupació no es limiten als símptomes associats a altres trastorns (crisi d’angoixa, anorèxia nerviosa, etc.).
5 L’ansietat, la preocupació o els símptomes físics provoquen malestar clínicament significatiu, o deteriorament social, laboral o d’altres àrees importants de l’activitat de l’individu.
6 Aquestes alteracions no són produïdes pels efectes fisiològics directes d’una substància (per exemple, drogues o fàrmacs) o per una malaltia mèdica (com l’hipertiroïdisme), i no apareixen exclusivament en el transcurs d’un trastorn de l’estat d’ànim, un trastorn psicòtic o un trastorn generalitzat del desenvolupament.
Font:Manel Valdés (1997), pàg 211.

Les manifestacions de l’ansietat també poden presentar la forma de crisi d’angoixa.

  • Les crisis d'angoixa, també les coneixem peratacs de pànic.
  • Les crisis d'angoixa, també les coneixem peratacs de pànic.

La crisi d’angoixaésuna aparició temporal i aïllada de por o malestar intensos en els quals es produeixen alguns dels símptomes característics.

En la taula, es mostra la simptomatologia més freqüent en les crisis d’angoixa.

Taula Freqüència dels símptomes de les crisis d’angoixa
Símptomes de les crisis d’angoixa Percentatge en què es donen
Palpitacions 91
Sensació de d’esvaïment 64
Dispnea: sensació de falta d’aire, de respiració irregular 62
Tremolors 58
Sudoració 58
Vertigen, sensació d’inestabilitat 57
Calor/fred 55
Ofec 51
Dolor o opressió pretoràcica 44
Parestèsies: punxades, sensació de formigueig, etc. 40
Sensació d’irrealitat 35

Un altre trastorn de tipus mental que es pot generar en l’individu com a conseqüència de l’experiència d’estrès és la depressió.

La depressió és un trastorn de l’afecte o de l’estat d’ànim caracteritzat per una tristesa patològica.

Per diagnosticar un trastorn de depressió major, es demana la presència de cinc o més símptomes de depressió durant un període mínim de dues setmanes. Els símptomes són els que s’esmenten a continuació:

  • Estat d’ànim depressiu la major part del dia, quasi cada dia.
  • Disminució de l’interès o capacitat d’obtenir plaer en totes o quasi totes les activitats que realitza durant la major part del dia, quasi cada dia.
  • Pèrdua important de pes corporal o, al contrari, augment de pes. Augment o pèrdua de la gana.
  • Insomni o hipersòmnia quasi cada dia.
  • Agitació o alentiment psicomotor.
  • Fatiga o pèrdua d’energia.
  • Sentiment d’inutilitat o de culpa excessiva o inapropiada, quasi cada dia.
  • Disminució de la capacitat per pensar o concentrar-se, o indecisió.
  • Pensaments recurrents de mort, idees suïcides o temptatives de suïcidi.

L’estat d’ànim depressiu es pot exterioritzar en forma de tristesa o buidor manifestades pel mateix individu.

Els símptomes de conversió provocats per l'estrès

Un mecanisme pel qual l’estrès pot produir una malaltia és la conversió. En la conversió, la persona (inconscientment) converteix un conflicte psicològic en un símptoma físic per desviar la seva atenció del problema emocional. Qualsevol símptoma es pot transformar en un símptoma de conversió.

Els símptomes de la depressió

Cal que els símptomes de la depressió es donin cada dia o quasi cada dia, i de manera accentuada. Per exemple, amb relació als sentiments d’inutilitat, la persona ha de tenir un sentiment de culpa excessiu, i no solament simples autoretrets.

Els símptomes de conversió són disfuncions sensorials o motors resultants del fracàs adaptatiu i que es relacionen amb l’estrès de manera simbòlica i instrumental.

Els símptomes de conversió consisteixen a expressar, de manera corporal, el fracàs adaptatiu que suposa l’estrès.

Alguns dels símptomes de conversió més freqüents són els següents:

  • ceguesa
  • visió doble
  • sordesa
  • falta de sensibilitat al tacte i al dolor
  • al·lucinacions
  • alteracions de la parla (afàsia)
  • amnèsia
  • trastorns psicomotors o de l’equilibri
  • paràlisis
  • parèsia (debilitat muscular)
  • trastorns de deglució
  • convulsions

Exemples de símptomes de conversió

L’afonia (quedar-se mut) després d’una agra discussió conjugal o la paràlisi del braç d’un pare que subjecta el cap del seu fill agonitzant són símptomes de conversió.

Conductes no saludables o nocives provocades per l'estrès

L’estrès pot desembocar en conductes insanes que provoquin certes malalties importants.

L’estrès està relacionat amb l’addicció a l’alcohol, al tabac o altres substàncies nocives, a conductes violentes, a la tendència a l’aïllament i, en casos extrems, al suïcidi.

Estrès i salut organitzacional

Tot i que l’estrès es dóna en l’individu, les seves conseqüències van més enllà de les relatives a la salut i benestar del treballador, i afecten l’organització provocant efectes nocius sobre el seu funcionament.

Les conseqüències de l’estrès afecten tant l’individu que les experimenta (malalties, sensació de falta de benestar…) com l’organització de què forma part (absentisme, baix rendiment…) i la societat en general (costos de les baixes laborals, tractaments sanitaris, etc.).

El concepte de salut organitzacional fa referència a la idea de les organitzacions com a sistemes amb una organització social i tècnica determinada que es pot veure alterada (com l’organisme físic) per les vivències d’estrès de les persones que la componen.

La Comissió Europea destaca diversos costos, tant directes com indirectes, per a l’organització. Entre els costos directes produïts per l’estrès, destaquem els produïts per la manca de compromís i de participació: quan el treballador que pateix l’estrès no s’implica amb l’empresa o decideix abandonar-la, aquesta paga un preu pel treball no realitzat. L’absentisme, els retards, les vagues i les aturades laborals serien altres exemples.

Entre els costos indirectes, podem destacar els següents:

Per ampliar la informació sobre els costos segons la Comissió Europea, consulteu la secció “Bibliografia” que trobareu al web del crèdit.

  • La pèrdua de vitalitat, de resposta i de recuperació.
  • La baixa moral, escassa motivació i elevada insatisfacció.
  • Les solucions de continuïtat en la comunicació, amb un descens de la freqüència i un augment de les distorsions.
  • Errors en la presa de decisions, per capacitat de judici deficient.
  • Pitjor qualitat de les relacions laborals, amb desconfiança, falta de respecte i animositat.
  • Agressivitat i violència tant verbal com física.
  • Costos en matèries d’oportunitats, ja que els treballadors estressats no aprofiten les oportunitats, perquè utilitzen la seva energia per fer front a la situació.

La salut organitzacional

Els autors Sedwing i Cox defineixen la salut de l’organització com “la condició general de la seva estructura i funció, dels sistemes de gestió i de la cultura”.

El presentisme com a efecte de l'estrès en les organitzacions

“Cooper (1998) señala el hecho de que, paradójicamente, lo opuesto del absentismo, el «presentismo», puede crear problemas a las empresas y a los trabajadores.

Según él, en los empleados aquejados de presentismo se observan cuatro características:

  • Esto puede conducir a que se sientan obligados a ir al trabajo aun estando inseguros en el trabajo;
  • necesidad de demostrar su compromiso con la empresa, aun a coste de su vida personal o familiar: pasando en el trabajo más horas de las necesarias, trabajando por la noche o en fines de semana, etc.;
  • compulsión por asistir a todas las reuniones que consideran importantes, aun cuando su presencia no tenga mayor sentido;
  • necesidad de que los vean llegar pronto y marcharse tarde.
  • Esto puede conducir a que se sientan obligados a ir al trabajo aun estando enfermos.

El presentismo puede acarrear:

  • un rendimiento que no es óptimo
  • no darle al cuerpo enfermo una oportunidad de recuperarse
  • exponer a los colegas a enfermedades contagiosas o a disfunciones del comportamiento
  • aumentar el riesgo de discapacidad a largo plazo del trabajador enfermo.

Todo ello puede contribuir a un rendimiento de mala calidad y escasa cantidad, a molestias y accidentes, y hacer que aumenten los costes de la asistencia sanitaria y de los acuerdos compensatorios.”

Dirección General de Ocupación y Asuntos Sociales. Comisión Europea. Guía sobre el estrés relacionado con el trabajo ¿La “sal de la vida” o “el beso de la muerte”? bit.ly/3BjzPe1

Quan molts treballadors experimenten els efectes de l’estrès en el treball el problema adopta dimensions organitzatives.

Alguns autors situen el llindar del 40% del treballadors de qualsevol grup (departament o organització) afectats per l’estrès com el que determina que es pugui parlar de problemes de salut en l’organització.

Els principals efectes d’aquesta situació en l’organització són els següents:

  • reduïda disponibilitat per treballar
  • elevada fluctuació del personal
  • alts nivells d’absentisme
  • baix manteniment del temps de treball
  • empitjorament de la productivitat i dels rendiments de l’organització
  • augment de les queixes dels clients/usuaris
  • augment de les sol·licituds d’indemnització per part dels treballador

Repercusions de l'estrès en l'àmbit familiar

Dins de l’àmbit familiar, es poden donar una sèrie de problemes com a conseqüència de les repercussions de les situacions d’estrès per a la persona.

Presentisme

Es parla de presentisme per fer referència a una estratègia de fuga professional: El treballador és físicament en el lloc de treball, però mentalment es troba absent.

Es poden donar problemes de relació amb la parella i amb el fills. Pel que fa a la parella, és possible que es donin situacions de deteriorament afectiu i sexual que poden provocar un risc de ruptura de la relació.

  • L'estrès té una repercussió global en la unitat familiar.
  • L'estrès té una repercussió global en la unitat familiar.

En l’àmbit familiar, també es pot produir un deteriorament de les relacions amb la resta de membres de la família, com els pares, germans i fills. En relació als fills menors, això pot afectar la seva educació, els seus estudis i el control de les seves relacions socials.

Repercussions de l'estrès en l'àmbit social

Socialment, l’estrès pot provocar menys interès per la participació de l’individu en les activitats socials i un deteriorament de les relacions amb els amics, veïns, i altres membres de la comunitat.

D’altra banda, l’estrès pot repercutir amb una pèrdua de compromís de l’individu amb les normes de la societat, que pot provocar menys col·laboració ciutadana de l’individu i un increment del risc d’accidents de trànsit.

Socialment, un altre grup de conseqüències importants són les que es produeixen en l’àmbit econòmic a causa dels costos derivats del tractament de l’estrès i les patologies derivades que afecten el sistema sanitari i de prestacions públiques (augment de consultes mèdiques, tractaments mèdics, despeses farmacèutiques, prestacions per incapacitat temporal i invalideses, etc.).

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats