Activitats

Conseqüències de l'estrès

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar, en un supòsit pràctic concret, les conseqüències de l’estrès en un treballador determinat.

Llegiu el text següent i identifiqueu les conseqüències per al treballador d’estar sotmès a l’estrès. Classifiqueu-les.

“Aquest cas narra la trajectòria professional d’un directiu d’una empresa molt important. Aquesta empresa es caracteritzava per tenir una cultura rígida, poc oberta a la participació i a la innovació. El director general seguia al peu de la lletra aquesta cultura, i no facilitava la comunicació ni el desenvolupament professional dels seus subordinats. Sota aquests supòsits ens centrarem en la trajectòria d’un cap de departament.

El nostre home, al llarg de la seva vida, ha estat una persona molt compromesa amb objectius múltiples i a un nivell exigent. És impacient, hiperactiu i perfeccionista amb ell mateix i amb els altres. Professionalment no solament vol arribar a ser coordinador de l’àrea sinó que s’ha proposat aconseguir-ho abans dels trenta-cinc anys, passant a un segon terme, si és necessari, la seva vida personal. Fins fa dos anys, quan va patir la separació matrimonial, tenia un gran aliat en la seva dona, que el recolzava en els seus projectes i il·lusions, però ara no té cap estabilitat emocional.

D’un temps ençà s’adona que no està satisfet amb el treball que desenvolupa. Cada vegada se sent més cansat, sovint li prova malament el menjar, té sensacions de mareig, debilitat i es desperta a les nits congestionat. Ignorant les molèsties que pateix, torna a fumar, tot i el que va costar-li deixar-ho.

Per superar la simptomatologia descrita intenta esforçar-se i posar-se en forma; fa esport. Tot i això, i davant la persistència dels símptomes decideix consultar el seu metge, que no descobreix cap alteració, excepte una mica elevada la tensió i el colesterol. Aquest li recomana que es prengui la vida amb calma i li recepta uns tranquil·litzants.

En l’empresa es produeix un canvi de direcció, degut a la seva inclusió dins d’un grup multinacional. Aquesta situació fa que el proposin per a un nou lloc de gestió, la qual cosa representa un ascens.

Tot i estar content amb el canvi, la nova situació augmenta la seva ansietat. Vol complir amb els seus nous objectius, però s’accentua la simptomatologia a què hem fet referència, la qual cosa fa que hagi de recórrer novament al metge. Aquest li recomana un canvi de vida ja que, si no, és un ferm candidat a l’infart.

Durant l’any que transcorre s’enfronta a diversos problemes: dificultats amb el seu equip, que està acostumat a un altre estil; ambigüitat en el seu rol (director tècnic - director d’equip - relació amb els clients), però, sobretot la sensació que el calendari se li tira a sobre i que no podrà complir amb els objectius.

Tots aquests factors augmenten la seva inseguretat i la seva intranquil·litat; es torna irritable i, fins i tot, violent; pateix insomni, s’aprima, abandona la pràctica esportiva i augmenten el mal al pit, especialment en les situacions de tensió.

Es pren una setmana de descans i, quan es torna a incorporar al treball, reapareixen les molèsties al cap de pocs dies, malgrat tot pren la decisió d’esforçar-se al màxim, treballa més hores, es porta el treball a casa i exigeix més rendiment als seus col·laboradors. Malgrat tot això, empitjora la seva eficàcia, posposa decisions, s’absenta d’algunes reunions al·legant motius sense importància, té algun problema amb persones del seu equip, que, en alguns casos, han arribat a ser discussions violentes. En el seu entorn de treball es comenta que, de vegades, sembla estar en els núvols, ja que se li nota que no segueix el fil de la conversa. D’altra banda, ell s’obsessiona amb alguns d’aquests problemes i no pot pensar en altres coses. De vegades pensa que no val per res, que quasi tot ho fa malament i que el futur es presenta força fosc. Fuma cada vegada més i aquells tranquil·litzants que li va recomanar el seu metge per a un moment concret s’han convertit en una cosa habitual.”

Traducció del supòsit pràctic de l’INSST

El cas que es planteja és un exemple clar d’estrès laboral, en què es descriuen amb claredat els elements estressors: cultura rígida, tancada, no participativa, poc innovadora, poc comunicativa i poc propensa a la promoció professional.

En el segon paràgraf, es dibuixa el tipus de personalitat en qüestió, pertanyent al tipus A: impacient, hiperactiu, perfeccionista, exigent i competitiu.

Ambdós components són terreny abonat per desenvolupar respostes d’estrès amb simptomatologia psicològica: inestabilitat emocional i orgànica, astènia o cansament, marejos, alteracions digestives, hipertensió arterial, hipercolesterolèmia, etc. A més, l’estrès ha fet que el treballador recuperés una conducta nociva per a la salut, com és l’addicció al tabac.

Quan promocionen el treballador i assoleix un lloc de més responsabilitat, augmenta l’ansietat o quadre psicopatològic, la qual cosa és freqüent en aquests casos. En el nou lloc de treball, tornen a aparèixer una sèrie d’estressors laborals: discordança d’estil, ambigüitat de rol i falta de temps per a la consecució d’objectius. Tornen a aparèixer una sèrie de símptomes físics, psicològics i conductuals: inseguretat, impaciència, irritabilitat, insomni, aprimament, dolor precordial (mal al pit). I es reprenen uns altres comportaments nocius per a la salut: el sedentarisme o l’abandonament de la pràctica esportiva.

Finalment, en el últim paràgraf, és quan apareixen els primers indicis de l’altre gran quadre psicopatològic de l’estrès: el trastorn depressiu major, amb baixa autoestima o sentiment d’inutilitat i desesperança en el futur. Augmenta l’addicció al tabac i els ansiolítics es converteixen en una nova addicció.

En resum, som davant d’un supòsit que retrata quasi totes les conseqüències nocives de l’estrès en un treballador vulnerable que està sotmès a una sèrie d’estressors laborals.

Símptomes de l'estrès

L’objectiu d’aquesta activitat és saber identificar símptomes que estan associats amb l’estrès.

Classifiqueu els efectes següents dels elements estressors segons siguin respostes emocionals, respostes cognitives o respostes de comportament.

  • Tractar d’oblidar el problema en lloc d’enfrontar-s’hi des del primer moment.
  • Raonar les situacions que pertorben interiorment.
  • Comprovar una vegada i una altra que tot està en ordre.
  • Riure de manera nerviosa.
  • Menjar xiclet amb insistència.
  • Parlar més ràpid de l’habitual i de manera atropellada.
  • Tartamudejar o parlar amb veu entretallada.
  • Estar trist: en un estat d’ànim afligit.
  • Tenir sensació de ment bloquejada.
  • Estar irritable, crispat.
  • Estar tens, amb un fort estat emocional.
  • Culpar les circumstàncies de la vida de les situacions conflictives.
  • Tendir al pessimisme.
  • Perdre o tenir menys gana.
  • Mossegar-se les ungles.
  • Tenir reaccions d’ira (pèrdua de control d’un mateix).
  • Tenir dificultat o ser incapaç per prendre decisions en relació amb l’esdeveniment estressant o d’un altre ordre.
  • Distreure l’atenció, pensant en altres coses.
  • Tenir un sentiment d’amargor.
  • Fumar més habitualment.
  • Consumir cafè de manera excessiva.
  • Comprovar una vegada i una altra que tot està en ordre.
  • Aparèixer o augmentar un estat d’ànim d’impaciència.

Respostes cognitives:

  • Tractar d’oblidar el problema en lloc d’enfrontar-s’hi des del primer moment.
  • Raonar les situacions que pertorben interiorment.
  • Culpar les circumstàncies de la vida de les situacions conflictives.
  • Tenir dificultat o ser incapaç per prendre decisions en relació amb l’esdeveniment estressant o d’un altre ordre.
  • Distreure l’atenció, pensant en altres coses.

Respostes emocionals:

  • Comprovar una vegada i una altra que tot està en ordre.
  • Estar trist: en un estat d’ànim afligit.
  • Estar irritable, crispat.
  • Estar tens, amb un fort estat emocional.
  • Tendir al pessimisme.
  • Tenir reaccions d’ira (pèrdua de control d’un mateix).
  • Tenir un sentiment d’amargor.
  • Aparèixer o augmentar un estat d’ànim d’impaciència.

Respostes de comportament:

  • Parlar més ràpid de l’habitual i de manera atropellada.
  • Tartamudejar o parlar amb veu entretallada.
  • Riure de manera nerviosa.
  • Menjar xiclet amb insistència.
  • Disminució o pèrdua de la gana.
  • Mossegar-se les ungles.
  • Fumar més habitualment.
  • Consum excessiu de cafè.
  • Comprovar una i altra vegada que tot està en ordre.

Els símptomes de l'estrès

L’objectiu d’aquesta activitat és saber identificar símptomes que estan associats amb l’estrès en un supòsit pràctic concret. Identifiqueu els símptomes d’estrès que es donen en aquest supòsit, classificant-los segons la seva tipologia: alteracions orgàniques o físiques; alteracions psicopatològiques, símptomes de conversió o conductes no saludables.

Maria i José treballen en una oficina situada en el centre d’una gran ciutat. És un centre de treball en el qual les condicions de treball semblen adequades: la il·luminació és acceptable, no fa ni molta calor, ni molt fred, i disposen d’equips d’aire condicionat que poden regular bastant bé. El tema dels corrents d’aire s’han millorat molt i, després de parlar-lo amb l’empresa s’han posat les mesures correctores adequades. Tampoc hi ha molt soroll, es pot treballar en un ambient bastant tranquil, que permet la concentració. El mobiliari ha estat canviat fa poc, amb el que les taules i les cadires permeten ser adaptades a cadascun d’ells.

Però, tot i això alguna cosa li passa a María, perquè té freqüents mals de cap, té breus períodes d’alteració de la parla (afasia) que li impedeix parlar durant uns minuts; una vegada fins i tot, va ser incapaç empassar res durant hores . Li costa concentrar-se, se la veu cansada i esgotada, sovint s’irrita per coses sense importància, i té freqüents palpitacions i ofecs. Des de fa uns mesos no obté satisfacció treballant ni fent altres activitats que abans li eren gratificants. Tot i que sempre havia fumat, fa unes setmanes que ha increment de forma important el consum de tabac. Fa poc va anar al metge de capçalera, per que al sortir del treball tenia una erupció en la pell, que el metge li va diagnosticar que era una reacció de tipus alèrgic a una situació d’estrès.

Però si sembla que han millorat les condicions de treball en la seva empresa, què està succeint perquè es trobi en aquesta situació? El seu client principal ha trencat relacions amb l’empresa, pel que han hagut de fer un reajustament de personal, i, les rumors diuen que per a l’any següent acomiadaran al 25% de la plantilla. Els treballadors/as comencen a témer pels seus llocs de treball i es nota nerviosisme en la plantilla, tant que l’ambient “de bon rotllo”, s’ha convertit en un ambient de competitivitat, on l’objectiu principal és posar-li la traveta a l’altre : documentació que no arriba a temps o notícies que no es lliuren, tot això està perjudicant el bon funcionament de l’empresa. En la secció de María i José (manteniment) ja han acomiadat a uns quants treballadors, però el treball segueix sent el mateix, almenys en els seus llocs de treball tenen molt treball, però no poden decidir quin s’ha de fer i com, doncs tenen poc marge de decisió. El seu cap de departament és una persona encantadora, però tot el treball ha de ser revisat per ell mateix.

Taula Solució a l’activitat
Símptomes d’estrès Tipologia
mal de cap Alteracions orgàniques o físiques
Períodes d’afàsia Símptomes de conversió
Dificultat de deglució (empassar) Símptomes de conversió
Dificultats de concentració Alteracions psicopatològiques
Sensació de cansament i esgotament Alteracions psicopatològiques
Irritabilitat Alteracions psicopatològiques
Disminució de la capacitat per obtenir plaer de les coses Alteracions psicopatològiques
Increment consum de tabac Conductes no saludables o nocives
Palpitacions i ofecs (crisi d’ansietat) Alteracions psicopatològiques
Reacció de tipus al·lèrgic Alteracions orgàniques o físiques

Anar a la pàgina anterior:
Les conseqüències de l'estrès
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació