Resum

Pel que fa als sistemes de gestió normalitzats de la prevenció de riscos laborals, cal recordar com, en aparèixer la producció industrial de béns i serveis, es produeixen situacions en les quals diverses empreses ofereixen un mateix producte o servei als consumidors.

Quan diversos compradors tenen interès en l’adquisició d’un producte o servei sorgeix la llei de l’oferta i la demanda en el mercat d’aquell producte o servei. La competència en l’oferta, és a dir, l’interès dels productors de béns o serveis en tenir el seu producte ben posicionat i que, per tant, aquests béns puguin ser adquirits pel major nombre possible de consumidors, farà que ben aviat comencin a organitzar-se sistemes de gestió per optimitzar la producció:

  • D’una banda, apareixerà l’interès per millorar els productes i béns que entren al mercat, o sigui, per donar qualitat a la producció. Paral·lelament apareixeran sistemes que definiran el concepte de qualitat d’un producte per assegurar-se que s’apliquin mesures per obtenir-la i poder aconseguir i mantenir el màxim nombre possible de clients.
  • De l’altra, es buscaran fórmules per tal de millorar i optimitzar la gestió de l’empresa, és a dir, per tal d’obtenir el major rendiment emprant la mínima quantitat de recursos i/o reduint els costos que puguin qualificar-se d’innecessaris.

Actualment, els sistemes de gestió estan basats en normes internacionals, d’aquí el nom de normalitzats; que permeten controlar diferents facetes de la producció d’una empresa, com la qualitat del seu producte o servei, els impactes ambientals que pugui ocasionar, la seguretat i salut de les persones treballadores, la responsabilitat social, la innovació, etc.

La normativa de PRL espanyola preveu un seguit de directrius concretes per tal que les empreses conformin un sistema preventiu eficaç, documentat i integrat dins els seus processos productius i dins l’activitat empresarial que garanteixi la integritat física i moral de les persones treballadores, tot dotant les empreses i organitzacions d’un marge de llibertat per al disseny i estructuració del seu sistema.

Per tal d’evitar el riscos, les empreses tenen l’obligació d’implantar una acció preventiva que ha de prevenir els danys per a la salut de les persones treballadores abans que es produeixin.

Aquest conjunt d’elements mútuament relacionats que actuen entre si s’anomena Sistema de Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals (SGPRL). Es tracta de la part del sistema general de gestió de l’organització que defineix la política de prevenció i que inclou l’estructura organitzativa, les responsabilitats, les pràctiques, els procediments, els processos i recursos per dur a terme aquesta política.

L’objectiu de l’SGPRL és disposar d’un diagnòstic de la prevenció de riscos laborals en una empresa determinada per tal que els responsables d’aquesta organització puguin adoptar les mesures de protecció necessàries. En aquest sistema, l’empresa ha de tenir present:

  • L’estructura organitzativa del personal: l’organització del personal en relació amb la PRL com a declaració hauria d’establir-se per escrit i de forma clara i senzilla i divulgar-la a tots els membres de l’organització.
  • Un sistema documental i de control: l’establiment d’una acció de prevenció de riscos integrada en l’empresa suposa la implantació d’un pla de prevenció de riscos documentat que inclogui l’estructura organitzativa, la definició de funcions, les pràctiques, els procediments, els processos i els recursos necessaris per dur a terme aquesta acció.

Per tal que un sistema de gestió de qualitat sigui efectiu s’han d’identificar els processos que porten l’empresa a generar un producte o servei que satisfaci les necessitats dels clients. És a dir, s’han d’identificar i definir aquells processos (amb els seus procediments corresponents) necessaris que, o bé ofereixen un valor afegit al producte o bé són imprescindibles per al seu desenvolupament.

Un procés és un concepte abstracte que defineix què es fa en una empresa; per poder documentar tots els que es fan en el si d’una organització serà necessari, doncs, definir tots els processos segons la seva relació amb el servei o producte principal que genera aquesta empresa. Un procediment és la descripció del conjunt o part d’accions d’un procés que es realitzen de forma repetida per obtenir sempre el mateix resultat sota les mateixes circumstàncies. Els procediments descriuen com es porten a terme les activitats del procés, o sigui com es fa. Per tant, els procediments, són les indicacions operatives o protocols d’actuació.

No és fàcil determinar de forma genèrica quins són els processos i procediments que cada organització ha d’integrar en el seu sistema de gestió de qualitat, ja que el que per a algunes organitzacions pot ser cabdal (la neteja higiènica en un restaurant, per exemple) pot no tenir importància en altres (la mateixa neteja en una pedrera).

Un cop definits tots els processos, es poden representar de forma visual. El mapa de processos és, doncs, la representació gràfica, ordenada i seqüencial de totes les activitats que es realitzen dins de l’organització. Els procediments documentats són la representació escrita (o dibuixada en un mural, plasmada en un arxiu informàtic…) d’un procediment. La seva representació gràfica es realitza normalment mitjançant els diagrames de flux.

Les organitzacions, a mesura que van desenvolupant els seus projectes, necessiten fer un seguiment de la pròpia gestió i anar monitorant els resultats que es van obtenint. És necessari utilitzar eines d’avaluació i diagnosi que permetin analitzar els processos, la qualitat i el rendiment de les organitzacions.

Els indicadors convencionals més coneguts són els indicadors numèrics de seguretat que serveixen per mostrar i avaluar la rendibilitat del sistema en format d’estimacions econòmiques. Tot i així, els sistemes actuals van més enllà dels costos i beneficis tangibles i materials i consideren també els beneficis intangibles que ha d’aportar la política de les condicions de treball. Actualment a les empreses excel·lents s’incorporen qüestions subjectives com ara la satisfacció/insatisfacció dels treballadors, els entorns de treball més o menys gratificants, o inclús el patiment dels treballadors accidentats i de les seves famílies, i tot plegat conforma una part de la imatge o brand image de la companyia.

Tot SGPRL necessita també eines de diagnosi i representació per aconseguir desenvolupar una gestió de qualitat i de millora contínua. Sovint s’utilitzen, a més de l’anàlisi DAFO i el benchmarking, diversos tipus de diagrames, cronogrames, histogrames, estratificacions, gràfics de control i altres formes de representació de dades.

La millora de la qualitat porta a la reducció dels costos i, per tant, a una major eficiència. Aquest ha de ser un sistema dinàmic i en revisió constant. Una actuació empresarial eficaç és aquella que inclou el cercle de millora contínua, conegut per les seves sigles en anglès PDCA (Plan, Do, Check & Act) que corresponen a les diferents etapes de cicle o espiral de millora contínua:

  1. Planificar: establir els objectius i processos necessaris per aconseguir resultats d’acord amb la política de seguretat i salut de l’organització.
  2. Fer: implementar els processos planificats.
  3. Verificar: realitzar el seguiment i el mesurament dels processos pel que fa a la política de seguretat i salut en el treball, els objectius, les metes i els requisits legals i altres requisits, i informar–ne i documentar els resultats.
  4. Actuar: prendre accions per millorar contínuament la resposta de l’SGPRL o SGSST.

Aquesta filosofia necessita ser materialitzada i visibilitzada amb normes o estàndards i, per això, han anat sorgint diferents models de gestió de qualitat o de normalització de la gestió de qualitat.

No hi ha un model únic per desenvolupar i implantar un sistema de gestió de la seguretat i salut en el treball. Cada organització ha de personalitzar el seu propi model i cal tenir en compte que no hi ha solucions estàndard, només pautes que poden ser comunes.

Aquests serien els organismes i sistemes més utilitzats per les empreses d’arreu del món:

  • Les normes ISO
  • Les normes europees EN
  • Les normes espanyoles UNE

L’ISO, Organització Internacional per a l’Estandardització, és el major desenvolupador mundial d’estàndards internacionals voluntaris i es calcula que hi ha prop de vint mil normes ISO. Faciliten el comerç mundial ja que promouen normes comunes mundials en tots els àmbits, des de l’agricultura, productes manufacturats i la tecnologia fins a la seguretat alimentària i la cura de la salut. Les normes ISO també serveixen per protegir els consumidors i els usuaris finals, ja que garanteixen que els productes certificats compleixen amb els estàndards establerts i per tant que els productes i serveis són segurs, fiables i de bona qualitat.

Les normes ISO 9000 proporcionen orientació i eines per a empreses i organitzacions que vulguin garantir tant que els seus productes i serveis compleixen amb els requisits que demana el client com que el compromís de l’organització vers la qualitat es manté i millora constantment. I s’estudien les diferències entre l’ISO 9001:2008 i l’ISO 9001:2015.

L’Organització Internacional del Treball (OIT) va patrocinar durant molts anys el sistema OSHAS 18001, dissenyat per a tots els contextos culturals i socials. Era un sistema de gestió que no es volia quedar només en el compliment de la legislació de cada país sobre PRL tot i el pes que aquesta legislació té als països europeus. El sistema OHSAS 18001 (de les sigles en anglès Occupational Health and Safety Assessment Series - ‘Sistemes de Gestió de Seguretat i Salut Ocupacional’).

Paral·lelament, a mesura que l’àmbit d’acció de les normes ISO ha anat creixent en el món i ha augmentat el nombre d’organitzacions que utilitzen els diversos sistemes de gestió ISO, s’ha incrementat l’interès en la creació d’un estàndard sobre seguretat i salut en el treball sota el paraigua ISO. Una norma ISO, específica sobre aquest àmbit de salut, hauria de facilitar en gran mesura la seva integració amb la resta del sistema de gestió.

La implantació gradual de la norma ISO 45001 a partir de març de 2018 està sent una manera d’homogeneïtzar a escala mundial els criteris de seguretat i salut en el treball. A més, es considera que en molts països europeus, com ara Espanya, la implantació d’un sistema de gestió pot ajudar al compliment efectiu de les normes legals.

En el material es presenten les principals novetats de la nova norma ISO 45001 respecte al sistema normatiu anterior, l’especificació OHSAS 18001.

Tots els models de qualitat i de qualitat total, amb la seva integració en un sistema general, tenen molts elements similars ja que tots volen abastar tot l’entorn del producte o servei d’una entitat. Tant el sistema de gestió ISO com l’EFQM han estat creats per a la millora dels resultats empresarials i, si bé tots dos tracten de la qualitat del producte o servei, ho fan de forma diferent.

El model europeu EFQM s’utilitza per a l’avaluació de les organitzacions i permet conèixer el seu compliment de l’ideal d’excel·lència i quines són les oportunitats de millora per acostar-s’hi. No obstant això, l’ISO 9000 de qualitat total acostuma a ser una part important del model d’excel·lència empresarial de l’EFQM, ja que són dos models compatibles.

La novetat del model EFQM és que proposa criteris i subcriteris de referència que serveixen per avaluar el progrés en l’excel·lència d’una organització. Defineix un cercle de millora contínua propi, el REDAR, que suggereix que abans de planificar el que farem (és a dir, adoptar un “enfocament”) cal determinar els “resultats” que es volen millorar.

Molts problemes ambientals són primerament problemes de salut laboral, com és el cas de l’ús de substàncies tòxiques. En l’actualitat es considera que una empresa és sostenible si és viable econòmicament, social i mediambiental. Des d’aquesta perspectiva, s’han desenvolupat diverses normes per implementar un sistema de gestió ambiental: l’ISO 14001 de gestió mediambiental i el Reglament europeu conegut com a Reglament EMAS. L’ISO és una declaració de voluntat, mentre que les normes EMAS són més aviat un plantejament de protecció mediambiental mitjançant mecanismes de mercat, que promou que les empreses millorin voluntàriament els requisits previstos a la legislació ambiental de cada país. Per aquest motiu alguns autors afirmen que és més estricta la norma EMAS que la norma ISO.

Pel que fa a les auditories, cal conèixer-ne la definició, les característiques, la tipologia i els objectius, tot diferenciant-les d’altres figures afins.

Especialment destaca l’auditoria reglamentària de prevenció de riscos, que es realitza sobre la base de la legislació de prevenció de riscos aplicable, l’objectiu de la qual és verificar el compliment de la normativa vigent.

Tota auditoria consta necessàriament d’unes fases:

  1. Iniciació
  2. Preparació
  3. Realització; amb les diverses subfases de:
    1. Reunió inicial
    2. Recollida d’evidències i registre de resultats (amb les diverses eines d’avaluació i autoavaluació)
    3. Reunió final
  4. Finalització

L’avaluació en el model de qualitat ISO cerca evidències documentals de si els productes, els serveis, les pràctiques, les responsabilitats, entre d’altres, s’adeqüen a les referències que es troben al manual de qualitat, als procediments establerts i, en general, als requisits de la norma ISO de referència.

Per això, en l’informe que realitzi l’equip auditor s’indicaran les adequacions a la norma (també anomenades bones pràctiques), així com els incompliments detectats (no conformitats). Segons el grau d’importància d’aquests incompliments es consideraran no conformitats majors o no conformitats menors, depenent de si la manca o absència del requisit pugui derivar o bé en una situació de risc greu, o bé en una mala praxi preventiva.

La no conformitat es tancarà només quan la situació final sigui satisfactòria, és a dir, quan hi hagi evidència (incloent la corresponent documentació de suport) que l’acció correctiva ha estat eficaç i també que s’han pres mesures per evitar que aquesta no conformitat es repeteixi.

Tot i que des del punt de vista reglamentari totes les no conformitats tenen la mateixa consideració d’incompliment legal, a efectes informatius i per tal d’ajudar a prioritzar les accions postauditoria de l’empresa, algunes incorreccions que es troben en el decurs de l’auditoria es relacionen classificant-se segons un criteri de gradació: desviacions, oportunitats de millora, recomanacions i/o observacions.

A partir de la informació obtinguda en l’auditoria sorgiran un gran nombre de punts febles o d’àrees de millora. L’interès de l’auditoria és precisament facilitar la detecció d’aquests punts febles per tal que l’organització auditada pugui treballar-los i convertir-los en àrees de millora. Un cop detectades les àrees de millora s’han de determinar les prioritats d’actuació.

La pretensió és que a partir de cada nova avaluació es determinaran altres plans de millora, de manera que l’organització s’instal·li en un cicle de millora permanent.

D’altra banda, en els sistemes de qualitat en salut laboral resulten de molta importància les bones pràctiques. Una bona pràctica és una experiència o intervenció que s’ha implementat amb resultats positius, i és eficaç i útil en un context concret, cosa que contribueix a fer front, a regular, a millorar o solucionar problemes i/o dificultats que es presentin en el treball diari de les persones en diversos àmbits, experiència que pot servir de model per a altres organitzacions.

Les organitzacions que utilitzen el sistema d’excel·lència en la qualitat EFQM tenen una menor dependència de les avaluacions realitzades per entitats alienes ja que utilitzen de forma sistemàtica el model d’autoavaluació que facilita el mateix sistema EFQM, que canvia el cicle PDCA i el converteix en el model REDAR, acrònim de resultats, enfocament, desenvolupament, avaluació i revisió. Tots els elements d’aquest cicle REDAR s’han d’aplicar a cadascun dels elements del sistema EFQM.

A més, per poder assegurar que una empresa és excel·lent cal comparar-la amb un model reconegut. Aquesta comparació es fa mitjançant l’avaluació, per la qual un grup d’experts compara el funcionament d’una empresa amb un model de referència atorgant una puntuació que es determina pel nivell de les evidències detectades.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Objectius