Annexos

Glossari de sigles

  • AEMA: Agència Europea del Medi Ambient
  • AENOR: Associació Espanyola de Normalització i Certificació
  • CEN: Comitè Europeu de Normalització
  • CENELEC: Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica
  • CNAE: Catàleg Nacional d’Activitats Econòmiques
  • DAFO: Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats
  • DIBA: Diputació de Barcelona
  • EDAR: Estació Depuradora d’Aigües Residuals
  • EFQM: European Foundation for Quality Management (‘Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat’)
  • EMAS: Eco-Management and Audit Scheme (‘Sistema Comunitari d’Ecogestió i Ecoauditoria’)
  • ETSI: European Telecommunications Standards Institute (Institut Europeu de Normes de Comunicació).
  • GSST: Gestió de la Seguretat i Salut en el Treball
  • INSST: Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball
  • ISO: International Organization for Standardization (‘Organització Internacional per a la Normalització’)
  • ISTEC: International Safety Technology (‘Tecnologia Internacional de Seguretat’)
  • OiRA: Online Risk Assessment (‘Avaluació de Riscos en Línia’)
  • OIT: Organització Internacional del Treball
  • OHSAS: Occupational Health and Safety Assessment Series (‘Sistemes de Gestió de Seguretat i Salut Ocupacional’)
  • PDCA: Plan, Do, Check, Act (‘Planificar, Fer, Verificar, Actuar’)
  • REDAR: Resultats, Enfocament, Desplegament, Avaluació, Revisió
  • RRHH: Recursos Humans
  • RSP: Reglament dels serveis de prevenció
  • SGA: Sistema de Gestió Ambiental
  • SGPRL: Sistema de Gestió de Prevenció de Riscos Laborals
  • SPA: Servei de Prevenció Aliè
  • SST: Salut i Seguretat en el Treball
  • STOP: Seguretat en el Treball per l’Observació Preventiva
  • UNE: Una Norma Espanyola
  • VUCA: Volatiliy, Uncertainty, Complexity and Ambiguity (‘Volatilitat, Incertesa, Complexitat i Ambigüitat’)
  • VS: Vigilància de la Salut
  • XARXA EIONET: Xarxa Europea d’Informació i Observació del Medi Ambient

Publicacions de manuals de prevenció de riscos laborals

Diferents mútues i entitats privades han desenvolupat els seus propis manuals de prevenció de riscos fàcilment assequibles en una recerca a la xarxa. A continuació, destaquem una sèrie de manuals publicats dins la secció de prevenció de riscos del web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (Enllaç extern):

En el mateix sentit, algunes comunitats autònomes, com ara la Comunitat de Múrcia, disposen de diversos manuals de prevenció de riscos adaptats a les diferents famílies professionals:

Altres sistemes de gestió

A continuació, analitzem els següents sistemes de gestió:

  • El sistema Dupont
  • La corba de Bradley
  • L’escala de Parker
  • El sistema NOSA 5-STARS
  • El programa ISTEC
  • Det norske veritas (DNV)

El sistema Dupont

El sistema Dupont rep aquest nom ja que aquest model va ser implantat per l’empresa DuPont, una multinacional del sector químic amb fàbriques arreu del món. Va sorgir com a mètode pràctic basat en la informació recollida als anys noranta en enquestes sobre percepció de seguretat, realitzades a tots els nivells jeràrquics d’organitzacions americanes, i a poc a poc es va anar dotant d’una metodologia teòrica per definir un sistema que permet una millora en la seguretat de les organitzacions.

El model Dupont de seguretat primer es va aplicar a totes les fàbriques del grup i després va passar a ser un producte/servei que s’ofereix mitjançant la consultoria de seguretat DuPont.

Sovint, les empreses van incorporant als seus processos de producció altres empreses en principi alienes a l’organització pròpiament dita. És el que el sistema DuPont anomena en general contractistes i que en general es coneix amb el nom de descentralització productiva.

Un increment d’empreses i autònoms participants en una mateixa tasca implica necessàriament que no totes les organitzacions comparteixin una mateixa cultura de seguretat, i això genera una multiplicació exponencial dels riscos.

Per aconseguir sistemàticament uns resultats millorats en matèria de seguretat per als contractistes, DuPont va desenvolupar als anys setanta un sistema compost de principis de seguretat organitzats en processos.

Descentralització productiva o externalització: és la pràctica d’una organització consistent a transferir a una altra organització l’exercici d’una funció, una operació o una part del cicle productiu, pròpies de l’activitat que duu a terme, sobretot de manera permanent. La descentralització productiva es pot realitzar amb empreses del mateix grup mitjançant filials, i també amb empreses externes, mitjançant la contractació i la subcontractació d’obra o servei.

El principi fonamental d’aquest sistema és que tots els accidents es poden prevenir i, per tant, la directriu bàsica és que no es realitzarà cap producte de la companyia que no es pugui fabricar, utilitzar o eliminar de forma segura. Per això el lema del sistema DuPont és: “Si no ho podem fer de forma segura, no ho farem”.

  • Logotip del sistema Dupont.
  • Logotip del sistema Dupont.

La prevenció ha d’estar integrada en tots els moments de la producció i és la direcció qui ha d’estar vigilant tant en la planificació de les activitats, com en la seva realització i la valoració dels resultats per, immediatament després, efectuar noves planificacions. És a dir, la direcció de l’organització ha d’estar sempre vigilant i en tensió constant respecte a les mesures preventives establertes. Sense aquesta actitud de vigilància, en els llocs de treball sempre hi haurà riscos.

Els factors humans i/o tècnics que generen accions insegures, condicions perilloses i mètodes de treball inadequats que provoquen problemes de seguretat passen amb aquest sistema DuPont a ser errors imputables a la gestió de la prevenció i, per tant, erradicables.

Definicions

Empresari principal: l’empresari que contracta o subcontracta a altres la realització d’obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat i que es desenvolupen en el seu propi centre de treball (conceptes que s’analitzen més endavant). Pot ser al seu torn l’empresari titular.


Empresari titular del centre de treball: la persona que té la capacitat de posar a disposició i gestionar el centre de treball. És a dir, qui té el domini del centre i a més el dirigeix i controla. Li corresponen diferents obligacions en funció de si disposa o no de treballadors en el centre.


Contractista: persona física o jurídica que assumeix contractualment davant l’empresari titular i/o principal, amb mitjans humans i materials propis o aliens, el compromís d’executar la totalitat o part dels treballs amb subjecció a un projecte o un contracte.


Subcontractista: persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el contractista, amb mitjans humans i materials propis, el compromís d’executar la totalitat o part dels treballs amb subjecció a un projecte o un contracte.


Treballador autònom: persona física diferent del contractista i del subcontractista, que realitza de forma personal i directa una activitat professional sense estar subjecta a cap contracte de treball i que assumeix, mitjançant una relació mercantil davant l’empresari titular i/o principal, el compromís de realitzar determinats treballs.


Concurrència: quan en un mateix centre de treball desenvolupen activitats treballadors de dues o més empreses. Per tant, es considera empresa concurrent cadascuna de les empreses contractistes, subcontractistes o treballadors autònoms que intervenen simultàniament en el mateix centre de treball durant l’execució de les activitats.


Centre de treball: qualsevol àrea, edificada o no, en la qual els treballadors hagin de romandre o a la qual hagin d’accedir per raó del seu treball.

Per aconseguir sistemàticament uns resultats millorats en matèria de seguretat per als contractistes, DuPont va desenvolupar als anys setanta un sistema compost de sis principis de seguretat organitzats en processos complementaris:

  • La selecció dels contractistes. En seleccionar una empresa contractista cal comprovar els seus registres de sinistralitat. Si es comporta de forma satisfactòria en matèria de seguretat és més probable que el treball es porti a terme de forma segura.
  • La inclusió de normes de seguretat en les obligacions contractuals. A l’hora d’establir el contracte, l’empresa principal s’ha d’assegurar que la seguretat estigui completament integrada en les operacions i es converteixi en un punt principal de l’empresa contractista durant l’execució de les tasques encarregades.
  • Com que la inclusió de normes de seguretat en un contracte per si mateixa no implica necessàriament el seu compliment, és important que el contractista tingui clares les expectatives i els objectius del contracte signat. Per tant, l’empresa principal ha de comprovar de l’altra part la correcta comprensió de les normes i dels requisits en matèria de seguretat definits pel contracte.
  • Orientació i formació. Tot i que l’empresa contractada és responsable de la seguretat, l’empresa principal també ha de garantir la seguretat dels contractistes i treballadors a través d’una orientació eficaç i d’una formació en matèria de seguretat.
  • Gestió dels contractistes i administració del contracte. Per assegurar que es compleixin les normes de seguretat, l’empresa principal ha de desenvolupar un sistema sòlid per supervisar diàriament les activitats laborals i tenir-lo incorporat en el context general del contracte.
  • Avaluació del rendiment de seguretat segons els indicadors contractuals. L’empresa principal ha d’analitzar de manera crítica el rendiment del contractista en matèria de seguretat i li ha de facilitar comentaris constructius i detallats per a possibles millores. Si el contractista no adopta totes les mesures necessàries pel que fa a la seguretat, no ha de seleccionar-se de nou per a futurs projectes.

Algunes d’aquestes mesures van ser incorporades a la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció per la millora de les condicions de seguretat i salut dels treballadors.

La corba de Bradley

El sistema DuPont també destaca per un dels resultats més coneguts que va aconseguir amb l’anomenada corba de Bradley. Aquesta va esdevenir per si sola un sistema de gestió, ja que permet a les organitzacions comprendre en quin punt es troben dins el camí cap a la consecució d’una cultura de seguretat efectiva en matèria de seguretat.

Amb el temps la corba de Bradley s’ha convertit en un indicador molt estès per classificar el grau de maduresa de la cultura de seguretat d’una organització. La Corba de Bradley (igual que Dupont) identifica quatre etapes de maduresa en la cultura de seguretat (vegeu la figura):

1. Fase reactiva. Seguretat basada en l’instint:

  • Els treballadors són part del problema i no de la solució.
  • Ni els treballadors, ni els comandaments ni la direcció se senten responsables ni compromesos amb la seguretat.
  • Es creu que el principal factor que intervé en els accidents és la mala sort.
  • Es produeixen accidents i s’actua a posteriori, aplicant mesures precipitades i no dirigides a l’arrel del problema.

2. Fase dependent. Seguretat basada en l’existència de supervisors:

  • Els treballadors són part del problema i no de la solució.
  • De la seguretat se n’ocupen els comandaments de seguretat, que estableixen regles, normes i procediments per als altres treballadors.
  • L’èxit en seguretat s’aconsegueix quan es compleixen aquestes normes.
  • Es redueix la taxa d’accidents i s’assumeix que els accidents es produeixen per incompliment de les normes.
  • Les persones prenen responsabilitat per elles mateixes. Creuen que la seguretat és personal, i que poden marcar una diferència amb les seves pròpies accions. Això redueix encara més els accidents.

3. Fase independent. Seguretat basada en l’autoprotecció:

  • Els treballadors són part de la solució i no del problema.
  • De la seguretat se n’ocupa la direcció, els comandaments i cada treballador, mitjançant l’ús adequat dels equips, el compliment responsable de procediments, la formació i el compromís de cadascú.
  • L’èxit en seguretat s’aconsegueix quan cada un vetlla per si mateix.
  • Es redueix la taxa d’accidents i s’assumeix que els accidents són per manca d’autoprotecció.

4. Fase interdependent. Seguretat basada en el treball en equip:

  • Els equips de treballadors són la solució.
  • De la seguretat se n’ocupen els treballadors, els comandaments i la direcció col·lectivament, formant equip. La seguretat forma part de la feina, no s’accepta que ningú dins de l’equip assumeixi riscos.
  • La comunicació, la formació i la participació són claus per millorar l’acompliment en seguretat, així com l’orgull de pertànyer a un equip, a una organització.
  • És inadmissible que algú es pugui lesionar treballant, i s’assumeix seriosament un compromís per aconseguir zero accidents en l’organització.
Figura La corba de Bradley

En el següent enllaç, trobareu un breu vídeo on podeu veure l’explicació de per a què serveix la corba de Bradley: Vídeo Corba de Bradley.

L'escala de Parker

En un sentit similar i amb posterioritat a Bradley, l’escala de Parker presenta una graduació en la consecució de la cultura preventiva per part d’una empresa com un camí progressiu amb cinc nivells ascendents d’avançament en la cultura de l’organització (vegeu la figura):

  1. Patològic: nivell en el qual s’agrupen organitzacions que només actuen o intervenen en seguretat i salut quan són expressament requerides per les autoritats.
  2. Reactiu: es tracta d’empreses que actuen quan alguna cosa ha sortit malament, per exemple, un accident.
  3. Formalista: agrupa organitzacions que tenen implantat un sistema de gestió i es compleixen unes regles. El sistema genera dades relacionades amb el compliment en seguretat i salut, es modifiquen processos i es realitzen auditories de seguretat i salut.
  4. Proactiu: la gestió de la seguretat i salut es realitza mirant al futur. Els treballadors estan involucrats en la pràctica, les persones estan preocupades per la seguretat i la salut, els líders es preocupen per ella. Aquesta actitud porta les persones a preguntar-se com millorar abans que passi un accident. La informació flueix millor, és bidireccional i es genera més confiança. Les auditories comencen a ser menys necessàries, el sistema en si mateix requereix menys treball, es confia en les persones.
  5. Generatiu: s’han aconseguit estàndards molt alts, les errades són usades per a la millora, es busquen els problemes abans que ocorrin. Hi ha una gran transparència i no s’oculta res. El respecte per la salut de les persones està implícit en totes les decisions. La seguretat i salut és un valor de l’organització, la prevenció és la forma habitual de treballar.
Figura Nivells de Parker
Parker (2006). //El camino de la gestión seguridad y salud//

El sistema NOSA 5 STARS

El sistema NOSA 5 Estrelles neix a principis del anys cinquanta a Sud-Àfrica, en un context d’una elevada taxa de sinistralitat laboral dins el sector miner. Per tal d’implementar un programa sistemàtic per identificar els riscos laborals i implementar mesures de control va néixer la NOSA National Occupational Safety Association o Associació Nacional de Seguretat en el Treball, una organització governamental sense ànim de lucre que els darrers anys ha esdevingut una organització privada.

L’objectiu general del sistema NOSA és protegir la salut i la seguretat dels treballadors i alhora abaixar els costos de producció i millorar la qualitat dels productes.

El sistema es basa en l’aplicació del procés ISSMAC (a la figura teniu la definició original en anglès):

  • I - Identificar les possibles causes dels accidents
  • S - Establir estàndards
  • S - Establir responsables i formes de mesurament
  • M – Mesurar el compliment dels estàndards
  • A – Avaluar el compliment dels estàndards
  • C - Corregir deficiències i errades
Figura Procés ISSMAC

El sistema NOSA també es preocupa de les estadístiques de problemes de salut dels empleats mitjançant l’índex d’incidència de lesions incapacitants, DIIR, Disabling Incident Incidence Rate. Aquest índex propi del sistema és una eina de mesura que mostra la relació que hi ha entre les hores dels treballadors amb lesions i/o malalties i el nombre d’empleats.

El sistema està estructurat en 72 elements, agrupats en cinc seccions, i dividit en 300 components. S’implementa a partir de programes incorporats a les tasques diàries de cada treballador. Es preveu una àmplia llista de components diaris per verificar mitjançant check-lists amb el propòsit de preveure totes les possibilitats del sistema. Dins de cada element s’inclouen diverses subcategories que estan relacionades; el conjunt d’elements i subcategories formen el que s’anomena estàndard o norma mínima.

Les cinc seccions de NOSA són:

  1. Estructures i condicions de l’ambient de treball
  2. Protecció: mecànica, elèctrica, personal
  3. Protecció i prevenció contra incendis
  4. Registres i controls d’incidents
  5. Administració organitzativa

  • Logotip del sistema NOSA 5-STARS.
  • Logotip del sistema NOSA 5-STARS.

L’èxit del programa està basat en el compromís i la participació que faci cada treballador en el compliment de les normes del sistema i en l’assoliment personal que faci dels objectius de l’empresa. Per aquest motiu, un element importantíssim del sistema NOSA és la formació dels empleats. NOSA col·labora en la implementació de programes de capacitació que tenen com a objectiu formar el personal de tots els nivells organitzatius de les empreses. Aquest sistema, que requereix grans esforços dels implicats, vol reduir la influència de l’atzar i tenir efectes descendents de les estadístiques de lesions DIIR.

Mitjançant auditories anuals, l’equip auditor de NOSA avalua el nivell de compliment de cada component i avalua i quantifica tant la fortalesa del sistema de gestió com els esforços realitzats per les direccions de les organitzacions. Així, un programa feble en prevenció d’accidents mereix només una estrella, mentre que les cinc estrelles corresponen a les plantes industrials més segures del país. El sistema ha rebut moltes crítiques en assenyalar-se que la competitivitat entre les empreses mineres generades pels premis Star no generava correlació directa entre la qualificació d’estrelles i la taxa d’accidents.

El programa ISTEC

ISTEC International Safety Tecnology Co, és una empresa fundada per antics directius de NOSA. Té la seu a Sud-Àfrica i dona servei a diversos països de tot el món en formació en seguretat i gestió de riscos.

El model ISTEC de gestió utilitza l’acrònim IADIM-MC per a la seva implementació:

  • I: Identificació de totes les exposicions al risc
  • A: Avaluació del risc en cada exposició
  • D: Desenvolupament de plans de control i tractament de riscos
  • I: Implementació dels plans de control, polítiques i estàndards de riscos
  • M: Mesura i monitoratge dels programes, estàndards i sistemes
  • MC: Millora contínua del procés per mitjà de la conscienciació, les auditories i la capacitació ISTEC.

Un dels elements innovadors és el Programa d’auditoria de gestió de riscos, anomenat Proaudit, que vol assegurar que contínuament es compleixen i s’auditen els estàndards de la gestió de riscos. El Proaudit pren com a punt de partida molts programes existents destinats a elevar la integritat de la seguretat, la salut, l’ambient i els processos.

El programa ISTEC contempla sis elements, o àrees de riscos:

  1. Secció o àrea dels sistemes de gestió i integració
  2. Secció o àrea de la seguretat laboral i protecció física
  3. Secció o àrea de la salut, higiene i medicina ocupacional
  4. Secció o àrea de la seguretat del procés en les operacions
  5. Secció o àrea de la prevenció i protecció contra incendis
  6. Secció o àrea de la protecció ambiental

'Det norske veritas' (DNV)

Det norske veritas (DNV) vol dir ‘la veritat noruega’. Es tracta d’un sistema que va néixer a finals del segle XIX com una organització que va agrupar diverses companyies asseguradores marítimes amb l’objectiu de promoure la seguretat de la navegació, establint normes de construcció de vaixells. Quan a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta va sorgir la nova indústria de certificació de sistemes de gestió basada en estàndards DNV es va posicionar com a entitat consultora, de proves i de certificació.

  • Logotip del sistema DNV
  • Logotip del sistema DNV

Actualment és un dels principals proveïdors mundials de sistemes de gestió de certificació acreditats. El seu lema és “protegir la vida, la propietat i el medi ambient”, i acompanya les empreses en la transició cap a l’ús de noves fonts d’energia renovable. La seva estratègia diferenciadora és incorporar la sostenibilitat i el respecte al medi ambient en tots els elements del sistema de gestió.

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Auditories