Activitats

Organigrama d'empresa amb SGPRL

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer l’estructura organitzacional d’una empresa i la seva relació amb l’SGPRL.

Ja sabeu que es coneix com a SGPRL el conjunt de funcions preventives de tota l’organització. El disseny de l’organització d’un SGPRL ha de tenir en compte l’organigrama de l’empresa, és a dir, la prevenció de riscos laborals s’ha d’integrar en l’organigrama general de l’empresa. Un cop establert l’organigrama preventiu de qualsevol empresa, s’hauran de definir les funcions de cadascun dels membres implicats.

Dibuixeu un possible organigrama d’una empresa que inclogui responsabilitats en matèria de prevenció de riscos laborals.

Figura Organigrama d’una empresa amb SGPRL

La matriu DAFO

L’objectiu d’aquesta activitat és practicar amb una eina de diagnòstic que ajuda a prendre decisions estratègiques.

Una parella anglesa ha vingut a Barcelona i vol obrir una llar d’infants. Tenim la informació següent per fer una anàlisi DAFO:

  • Nivell de formació molt específic dels emprenedors amb estudis previs sobre escoles bressol i atenció a la infància.
  • És l’únic centre que ofereix ensenyament en anglès a la zona i no té una competència directa.
  • La instal·lació elèctrica del local és antiga i els endolls de paret no tenen protecció.
  • Poc coneixement de la cultura catalana per part dels emprenedors.
  • La zona triada per construir la llar d’infants té gran quantitat de residents provinents del nord d’Europa i EUA.
  • El local on es vol instal·lar la llar d’infants és un àtic que compta amb una terrassa enjardinada.
  • Hi ha un altre projecte a la zona.
  • La renda disponible de les famílies del barri és més baixa amb la crisi econòmica.
  • Hi ha més mares i pares a l’atur que es fan càrrec de les criatures.
  • Dificultat per obtenir finançament aliè (bancs) per desenvolupar el projecte.
  • El local compta amb il·luminació natural.
  • Els pares tenen consciència de la importància d’aprendre un nou idioma al més aviat possible.

Amb les dades anteriors classifiqueu aquestes premisses i ompliu una matriu DAFO.

Taula: Exemple de matriu DAFO
OPOPRTUNITATS (extern) AMENACES (extern)
• La zona triada per construir la llar d’infants té gran quantitat d’emigrants europeus.
• És l’únic centre que ofereix ensenyament en anglès a la zona i no té competència directa.
• Els pares i mares tenen consciència de la importància d’aprendre un nou idioma el més joves possible.
• Hi ha un altre projecte a la zona.
• La renda disponible de les famílies és més baixaamb la crisi econòmica.
• Hi ha més mares i pares a l’atur que es fan càrrec de les criatures.
• Dificultat per obtenir finançament aliè per desenvolupar el projecte.
FORTALESES (intern) DEBILITATS (intern)
• Nivell de formació molt específic dels emprenedors.
• El local on es vol onstal·lar la llar d’infants és un àtic que compta amb terrassa enjardinada.
• El local compta amb il·luminació natural.
• Poc coneixement de la cultura catalana per part dels emprenedors.
• La instal·lació elèctrica del local és antiga i els endolls de la paret no tenen protecció.

El 'benchmarking'

L’objectiu d’aquesta activitat és investigar sobre un procés de recerca industrial que permet realitzar comparacions de processos i pràctiques d’empresa a empresa.

Un dels aspectes vitals per al model de negoci de l’empresa nord-americana Starbucks és el temps de la preparació dels seus cafès.

Per què penseu que aquesta empresa va fer benchmarking amb l’empresa automobilística japonesa Toyota líder en l’optimització del temps de fabricació dels seus productes? Podeu investigar a internet.

Un dels millors exemples de benchmarking dels darrers anys és el protagonitzat per Starbucks. Un dels aspectes vitals per al seu model de negoci és el temps de preparació dels seus cafès. Una empresa líder en l’optimització del temps de fabricació dels seus productes és el fabricant de cotxes japonès Toyota, del qual Starbucks va fer benchmarking.

Pel que sembla, el 30% del temps emprat en la preparació dels cafès de Starbucks es perd en el temps emprat pels empleats en ajupir-se, caminar o escollir els ingredients. Després de realitzar una anàlisi dels benchmarks, van implementar un pla d’acció basat en l’optimització dels processos per preparar els seus cafès, és a dir, un redisseny de l’espai de treball juntament amb una nova disposició dels estris i de les màquines necessàries per a la preparació dels productes. Aspectes aparentment tan simples com apropar i millorar la disposició dels ingredients més utilitzats en els cafès van fer que es millorés gairebé en un 20% el temps d’elaboració dels productes.

L'estratificació de les dades

L’objectiu d’aquesta activitat és aprofundir en el coneixement d’eines per aplicar en el control de qualitat.

Una empresa fabricant de peces de metall va iniciar un procés per millorar la qualitat de seus productes i va recopilar dades sobre les errades i els departaments que les originen. Els resultats es presenten a la taula següent:

Taula: Estratificació de les dades
Problema tècnic Dept. Troquelat Dept. Fundició Dept. Pintura Total
Trencament en cantonades 7 15 0
Porus 0 35 8
Esberlades 3 2 0
Ratllades 2 0 7
Incompletes 5 6 2
Total errades

Calculeu els totals d’errades tant per tipologia com per departament implicat. A continuació, indiqueu quines són les errades més freqüents i quin és el departament on es produeixen. I, seguidament, interpreteu quins poden ser els motius.

La taula ens indica dues troballes: que les errades més freqüents són els porus i que el departament de fundició produeix el triple d’errades que les altres seccions. Dins d’aquest departament es produeix la majoria dels porus, però també la majoria de trencaments de les cantonades.

La primera errada suggereix un problema de procés o de materials de fundició, però la segona podria ser un error de disseny.

Taula: Estratificació de les dades (solució)
Problema tècnic Dept. Troquelat Dept. Fundició Dept. Pintura Total
Trencament en cantonades 7 15 0 22
Porus 0 35 8 43
Esberlades 3 2 0 5
Ratllades 2 0 7 9
Incompletes 5 6 2 13
Total errades 17 58 17 92

Integració de l'SGPRL

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer la utilitat dels fluxogrames per realitzar instruccions de treball.

En un Sistema de Gestió de Prevenció de Riscos laborals realment integrat, les instruccions de treball que es faciliten als treballadors han d’incloure no només els aspectes propis de la realització de les tasques encomanades, sinó també incorporar normes específiques de seguretat.

Independentment de les concrecions de cadascun dels llocs de treball, totes les empreses han de poder determinar prèviament l’esquema comú de totes les instruccions de treball.

Dissenyeu quins elements ha de contenir una instrucció de treball per tal que incorpori tots els elements, tant procedimentals de la tasca com de seguretat.

Figura Esquema per dissenyar instruccions de treball

Els procediments

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar elements d’activitats estandarditzades que donen lloc a processos.

Un procediment és la descripció del conjunt o part d’accions d’un procés que es realitzen de forma repetida per obtenir sempre el mateix resultat sota les mateixes circumstàncies.

Feu una descripció d’un procediment de compres de material de prevenció de riscos que incorpori tots els elements previstos en una comanda de compres ordinària. Recordeu que teniu una representació gràfica en el material (diagrama de flux de compres).

Figura Procediment de compres

Fitxes de procés

L’objectiu de l’activitat és conèixer alguns dels elements necessaris d’un sistema de qualitat.

Elaboreu una fitxa d’un procés de formació del personal d’una empresa.

Figura Fitxa de procés de formació de treballadors

Els manuals de prevenció de riscos

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar alguns dels manuals de prevenció de riscos laborals de diferents sectors econòmics.

El Departament de Benestar Social i Família col·labora en diferents actuacions a favor de la responsabilitat social. Entre aquestes accions, el BSF ha treballat conjuntament amb altres departaments de la Generalitat per crear un espai web per a la reflexió i l’intercanvi entorn de la responsabilitat social a Catalunya.

Fruit d’aquesta col·laboració, el BSF ha adaptat per al conjunt de la societat els manuals per a la prevenció de riscos laborals adreçats a diferents col·lectius professionals que col·laboren amb l’acció del departament.

Visiteu la pàgina web del Departament de Benestar Social i Família i investigueu els diferents manuals de prevenció de riscos que s’han elaborat.

Consulteu els següents dos manuals; compareu els consells facilitats i l’ordre de prioritat d’aquests consells als dos col·lectius professionals, per evitar els riscos associats als seus respectius llocs de treball:

  • Director de centre
  • Fisioterapeuta

Figura Manuals de Prevenció de Riscos del Departament de Benestar Social i Família

Director de centre:

  • Risc d’estrès
  • Accidents a la via pública
  • Evitar lesions musculoesquelètiques a l’hora de treballar amb ordinadors
  • Caigudes, cops i talls
  • Evitar contactes elèctrics
  • Com manipular una càrrega

Fisioterapeuta:

  • Lesions musculoesquelètiques
  • Infeccions
  • Estrès
  • Caigudes, cops i topades
  • Evitar contactes elèctrics
  • Evitar lesions musculoesquelètiques a l’hora de treballar amb ordinadors

Cercle de millora contínua

L’objectiu d’aquesta activitat és aprofundir en l’aplicació del cercle de Deming o de millora contínua.

Una empresa amb gran volum de producció té la necessitat de contractar nou personal, i per això vol implementar certes estratègies guiades per les polítiques i objectius de l’organització. Per això decideix utilitzar el PDCA o PFVA per tal d’obtenir una solució que permeti mantenir la competitivitat dels seus productes i serveis.

Exemplifiqueu com aplicaríeu el cercle de Deming a una empresa que està en fase d’expansió i necessita contractar més personal en els pròxim anys.

Per donar inici al cicle s’ha de PLANEJAR, és a dir, s’han d’establir els objectius i processos necessaris per aconseguir resultats que es necessitin d’acord amb les polítiques de l’organització. O sigui, en primer lloc s’ha de decidir quina quantitat de personal es requereix, per a quina àrea i amb quines capacitats i competències.

Un cop preses aquestes decisions s’estableix el següent pas, FER, que no és més que dur a terme el que s’ha planejat: es fa un disseny i avaluació del lloc de treball, s’estipula el salari, seguit de la respectiva selecció de personal, per finalment contractar.

Un cop executades aquestes activitats i després del marge d’un temps definit prèviament, s’ha de realitzar una revisió d’allò planejat, i s’arriba al tercer pas del PFVA, o sigui, VERIFICAR. Aquesta verificació s’ha de realitzar mitjançant processos de valoració que utilitzin metodologies de mesurament (nombre de noves comandes servides en aquest període gràcies a la nova contractació de personal per exemple, etc.), que han hagut de ser descrites amb anterioritat per tal de tenir una referència.

Donar l’oportunitat de millorar constantment l’acompliment del procés, en funció dels resultats descrits és el que en el cicle s’anomena ACTUAR, que comprendria un nou estudi sobre la necessitat de continuar contractant o no més personal.

Figura Cercle de millora contínua (‘Plan, Do, Act & Check’)

El model d'excel·lència

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar elements que es consideren fonamentals per a la definició de les empreses i organitzacions.

El Club Excelencia en Gestión és el representant a Espanya de l’EFQM i està integrat per més de 230 socis d’organitzacions de diversos sectors i mides. Visiteu el seu web.

Aneu a l’apartat Todos los socios que trobareu al final de la pàgina. Cerqueu les pàgines web d’alguns dels seus associats, segons el sector que us interessi.

Un cop allà, cerqueu l’apartat Quiénes somos, o bé Conócenos, o bé Información corporativa, que acostuma a estar al peu de la pàgina web.

Cerqueu: Misión, Visión, Valores de l’entitat. Exploreu aquest contingut i feu un resum en tres línies de la missió, la visió i els valors de dues empreses diferents.

La missió és la identitat i la personalitat de l’empresa, és a dir, el propòsit central pel qual es crea l’empresa. Definir la identitat corporativa ajuda a formar la personalitat i el caràcter de l’organització.

La visió de l’empresa és el futur de l’organització. La visió fa referència a allò que l’empresa vol ser, la forma de projectar-se en el futur.

Els valors expliciten els principis ètics i de funcionament de l’empresa que guien tant la presa de decisions com el treball quotidià de la institució.

Els sistemes de qualitat

L’objectiu d’aquesta activitat és comprovar la implementació pràctica dels sistemes de gestió de la qualitat en moltes organitzacions i entitats.

De les mateixes empreses, o d’unes altres que es troben associades al Club Excel·lència en Gestió de l’activitat anterior (Modelo EFQM), cerqueu les diferents certificacions de qualitat de què disposen.

Exemples de certificacions de diverses entitats:

Figura Certificacions de qualitat de la Universitat de Barcelona
Figura Certificacions de qualitat d’una entitat hospitalària
Figura Certificacions de qualitat d’una entitat financera
Figura Certificacions de qualitat d’una indústria alimentària

També l’IOC es troba certificat:

Figura Certificació ISO que es troba a la part inferior de la pàgina principal de l’IOC

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació