La prevenció de riscos laborals en el marc de la pandèmia per COVID19

La pandèmia per COVID-19 ha suposat la necessitat d’adaptació de les actuacions realitzades en l’àmbit de la protecció de riscos laborals, per assegurar una correcta protecció de la seguretat i salut dels treballadors. Veurem com es concretarà l’obligació genèrica de protecció dels treballadors que estableix la normativa preventiva, en aquest context extraordinari, amb l’empara de la normativa preventiva preexistent i de les normes promulgades específicament per fer front a aquests riscos.

Obligació genèrica de protecció segons la normativa preventiva

La normativa preventiva estableix el deure general de protecció del treballador per part de l’empresari. Aquest ha de garantir la seguretat i salut dels treballadors en tots els aspectes que estiguin sota el seu àmbit de control. Aquesta obligació genèrica implica, més enllà d’un compliment formal de les normes, una actitud proactiva per part de l’empresari que ha d’actuar com a garant de la seguretat i salut del treballador en l’àmbit laboral.

La pròpia Llei 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevenció de Riscos Laborals (BOE núm. 269, de 10 de novembre) (d’ara endavant, LPRL) en la seva exposició de motius considera que aquesta obligació de l’empresa «desborda el mer compliment formal d’un conjunt predeterminat (…) de deures i obligacions empresarials i es configura com una obligació genèrica de protecció davant de tots els riscs que estiguin relacionats amb el lloc de treball».

La jurisprudència ha vingut entenent que aquest deure de protecció empresarial és «incondicional i pràcticament il·limitat. Han d’adoptar-se les mesures de protecció que siguin necessàries» (STS (Sala social) de 8 d’octubre de 2001 (ROJ STS 7648/2001)), la qual cosa obliga a una permanent actualització de l’activitat preventiva per part de l’empresari i a «disposar el que sigui necessari per a l’adaptació de les mesures de prevenció (…) a les modificacions que puguin experimentar les circumstàncies que incideixen en la realització del treball» (art. 14.2 in fine LPRL).

El deure de protecció de l’empresa s’actualitza en la situació actual de risc de contagi per coronavirus i obliga l’empresari a adoptar totes aquelles mesures preventives de tipus col·lectiu o individual que siguin necessàries per a protegir la salut dels treballadors.

Les activitats concretes que, en el context actual, haurà de desenvolupar l’empresa per assegurar el compliment de la seva obligació de protecció no difereixen de les que s’apliquen en altres situacions de menys excepcionalitat.

Així, l’empresari haurà de complir les següents obligacions:

  • Fer l’avaluació de riscos laborals corresponent.
  • Proporcionar equips de treball i mitjans de protecció individual adequats als treballadors.
  • Informar i formar els treballadors.
  • Adoptar les mesures necessàries, en cas de risc greu i imminent per als treballadors.
  • Vigilar el seu estat de salut.
  • Adaptar el treball a la persona en supòsits especials (com casos de maternitat, menors, treballadors sensibles a determinats riscos, amb contracte temporal, procedents d’empreses de treball temporal).

Risc professional o risc comú?

Serà rellevant que determinem si l’exposició al risc de contraure COVID-19 en l’àmbit laboral el considerem un risc professional o, al contrari, tindrà tractament de risc comú. Així ens caldrà delimitar quan hem de considerar que estem davant un risc laboral, l’exposició al qual es deriva del propi treball i/o naturalesa de l’activitat de l’empresa, i quan ens trobem davant del risc que es produeixi el contagi d’una malaltia infecciosa en l’entorn laboral, que no considerem risc laboral o professional.

S’ha d’entendre per “risc laboral” la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany derivat del treball (art. 4.2 LPRL).

En aquest sentit, l’Informe del Organismo Estatal Inspección de Trabajo y Seguridad Social, d’unificació de les pautes d’actuació de les Inspeccions Provincials, de data 30 de març, considera que només podrà considerar-se com a risc professional el d’aquelles activitats en les quals hi hagi una evidència d’exposició professional, és a dir, quan aquesta exposició deriva del propi treball i/o de la naturalesa de l’activitat de l’empresa. Aquest risc d’exposició professional es dona només en treballadors de l’àmbit dels serveis d’assistència sanitària i sociosanitària (trasllats, tasques de neteja, cuina, eliminació de residus, transport sanitari), laboratoris i treballs funeraris.

Quan l’exposició a aquest risc no deriva del propi treball ni de la naturalesa de l’activitat de l’empresa, no podem considerar que estiguem davant d’un risc laboral. Així, el risc de contagi d’una malaltia infecciosa en l’entorn laboral, que no estigui relacionada amb cap dels aspectes referits, es considerarà com un risc comú que fa referència a un aspecte de salut pública general. Més endavant veurem les conseqüències d’aquesta diferenciació en relació a la normativa preventiva aplicable.

En les empreses que estiguin dins de l’àmbit d’aplicació del Real Decreto 664/97, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball (BOE núm. 124 de 24 de maig), el risc d’exposició a coronavirus constituirà un risc laboral, atès que deriva de la pròpia naturalesa de l’activitat professional que es desenvolupa.

Risc de contagi com a part de l'emergència de salut pública

“El riesgo de contagio del coronavirus en las empresas que mantienen la actividad productiva no es ajeno, sino que forma parte de la emergencia de salud pública ocasionada por el COVID-19 a escala nacional e internacional (elevada hace unos días a la categoría de pandèmica). Desde este punto de vista, se ha de tener en cuenta que en los casos en que dicho riesgo no deriva del propio trabajo, ni de la naturaleza de la actividad en las empresas y centros de trabajo, no se puede considerar que sea un riesgo laboral, como se sostiene en el Criterio Operativo 102/2020, sino que estamos ante un riesgo de que se produzca el contagio de una enfermedad infecciosa en el entorno laboral, es decir, que afecta a la salud pública en general.”


Informe Inspección de Trabajo, 30 de marzo de 2020.

Així, en l’àmbit d’empreses que estiguin dins de l’àmbit d’aplicació del Real Decreto 664/97, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball (BOE núm. 124 de 24 de maig), el risc d’exposició a coronavirus constituirà un risc laboral, atès que deriva de la pròpia naturalesa de l’activitat professional que es desenvolupa.

D’aquesta manera ho ha interpretat Inspecció de treball, que considera un aspecte de salut pública general un risc de contagi del virus que no deriva de l’activitat que realitza l’empresa.

Interpretació d'Inspecció de Treball

“El riesgo de contagio del coronavirus en las empresas que mantienen la actividad productiva no es ajeno, sino que forma parte de la emergencia de salud pública ocasionada por el COVID-19 a escala nacional e internacional (elevada hace unos días a la categoría de pandèmica). Desde este punto de vista, se ha de tener en cuenta que en los casos en que dicho riesgo no deriva del propio trabajo, ni de la naturaleza de la actividad en las empresas y centros de trabajo, no se puede considerar que sea un riesgo laboral (…), sino que estamos ante un riesgo de que se produzca el contagio de una enfermedad infecciosa en el entorno laboral, es decir, que afecta a la salud pública en general.”


Informe del Organismo Estatal Inspección de Trabajo y Seguridad Social, 30 de marzo de 2020.

Avaluació inicial del risc d’exposició a transmissió del coronavirus SARS-CoV-2

La primera obligació preventiva de l’empresa serà avaluar el risc d’exposició a infecció per coronavirus dels seus treballadors. En aquest sentit, el Ministeri de Sanitat ha publicat el document Procedimiento de actuación para los Servicios de prevención de riesgos laborales frente a la exposición al SARS-CoV-2 que ha de servir de guia a les organitzacions per realitzar aquesta tasca.

Procediment d'actuació davant la COVID-19

Podeu consultar el document en aquest enllaç: tinyurl.com/yyv98elk.

D’aquesta manera, es diferencien tres nivells d’exposició en funció de la naturalesa de les activitats que es realitzen i dels mecanismes de transmissió del virus

  • Exposicions de risc: ho seran aquelles situacions laborals en què pugui produir-se un contacte estret amb un cas sospitós o confirmat d’infecció.
  • Exposició de baix risc: en les situacions en què no es tingui un contacte estret amb el cas sospitós o confirmat.
  • Baixa probabilitat d’exposició: en casos de treballadors que no tinguin atenció al públic (o que si la tenen es produeix a més de 2 m de distància o disposes de les oportunes mesures de protecció col·lectiva per evitar els contagis.

En la taula es mostren els diferents escenaris que es contemplen i els col·lectius que s’engloben en ells:

Taula: Escenaris de risc d’exposició al coronavirus SARS-CoV-2 en l’entorn laboral
Exposicio de risc Exposició de baix risc Baixa probabilitat d’exposició
• Personal sanitari assistencial i no assistencial que atén un cas sospitós o confirmat de COVID-19.• Personal sanitari l’activitat laboral del qual no inclogui contacte estret amb un cas sospitós o confirmat de COVID-19, per exemple: acompanyats per al trasllat, zeladors, portalliteres, treballadors de neteja.• Treballadors sense atenció directa al públic, o a més de 2 m de distància, o amb mesures de protecció col·lectiva que evitin el contacte, per exemple personal administratiu; tècnics de transport sanitari amb barrera col·lectiva, sense contacte directe amb el pacient; conductors de transports públics amb barrera col·lectiva; Personal de seguretat.
• Tècnics de transport sanitari, si hi ha contacte directe amb un cas sospitós o confirmat de COVID-19 traslladat.• Personal no sanitari que tingui contacte amb material sanitari, fòmits o deixalles possiblement contaminades.
• Situacions en què no es pot evitar un contacte estret en el treball amb un cas sospitós o confirmat de COVID-19.• Ajuda a domicili de contactes asimptomàtics
Font: Ministeri de Sanitat

En funció de l’escenari d’exposició s’establiran uns requeriments específics per a cada lloc de treball; com podeu veure a la taula:

Taula: Requeriments en funció de l’escenari d’exposició
Exposició de risc Exposició de baix risc Baixa probabilitat d’exposició
En funció de l’avaluació específica del risc d’exposició de cada cas: components d’EPI de protecció biològica i, en algunes circumstàncies, de protecció enfront d’aerosols i esquitxades.En funció de l’avaluació específica del risc de cada cas: componen d’EPI de protecció biològica.No cal ús d’EPI. En certes situacions (falta de cooperació d’una persona simptomàtica): protecció respiratòria i guants de protecció.
Font: Ministeri de Sanitat

El mateix Ministeri de Sanitat, en el seu document Nota interpretativa de la aplicación de estos escenarios de riesgo de exposición, estableix les pautes interpretatives per ajudar a realitzar aquesta avaluació.

Risc d'exposició a la COVID-19

Podeu consultar aquest document en el següent enllaç: tinyurl.com/y2d8neyb.

Així, l’empresa, quan faci aquesta avaluació inicial de riscos haurà de tenir en compte:

  • L’enumeració de les activitats que s’indiquen en la Taula 1, no és exhaustiva, només es tracta d’exemples d’activitat; cada empresa haurà d’interpretar i aplicar al seu supòsit concret aquestes pautes.
  • La ubicació de cada treballador en algun dels tres escenaris no és permanent; serà revisable sempre que hi hagi modificacions.

Treballadors especialment sensibles i treballadors vulnerables

L’art. 15 de l’LPRL estableix el principi de política preventiva de l’obligació de l’empresari d’adaptar el lloc de treball a la persona. Aquesta obligació es concreta en l’art. 25 del mateix text legal, amb relació a l’anomenat «treballador especialment sensibles a determinats riscos».

El mateix text legal considera que entren dins d’aquesta consideració aquells que «per les seves pròpies característiques personals o estat biològic conegut, inclosos aquells que tinguin reconeguda la situació de discapacitat física, psíquica o sensorial, siguin especialment sensibles als riscos derivats del treball» (art. 25.1 LPRL). S’ha anat considerant que, aquesta classificació, inclou no només els treballadors que tinguin una determinada patologia física o psíquica, sinó també aquells amb qualsevol afectació específica no catalogada com a malaltia (vertigen, claustrofòbia) o debilitat associada a determinades contingències vitals (edat avançada, per exemple).

Amb relació al risc de contagi per coronavirus, es parla de persones especialment vulnerables. Aquest concepte indica, des del punt de vista sanitari, aquelles persones més afectades per la infecció de COVID-19, és a dir, les que tenen majors probabilitats de tenir conseqüències més greus en cas de contagi.

Tot i que es tracta de visions diferents d’aspectes relacionats amb la salut, la mateixa persona pot tenir les dues característiques: un treballador pot tenir la consideració d’especialment sensible amb relació al lloc de treball que ocupa, i a més, pot tenir una patologia que el faci més vulnerables a la COVID-19.

Si bé, ambdós conceptes, especial sensibilitat i vulnerabilitat, suposen limitacions i repercussions en la salut del treballador, l’enfocament que cal adoptar des d’un punt de vista preventiu és divers, ja que exigirà una gestió preventiva específica, en cada cas, per part de l’empresa.

Així, en els Annexos IV i V del document Procedimiento de actuación para los servicios de prevención de riesgos laborales frente a la exposición al SARS-CoV-2) s’estableix com cal fer la gestió de la vulnerabilitat dels treballadors en els àmbits sanitari i sociosanitari (Annex IV), i àmbits no sanitaris o sociosanitaris (Annex V).

Serveis de prevenció vers la COVID-19

Podeu consultar aquest document complet en el següent enllaç: tinyurl.com/y55ejomf

Així, caldrà que l’empresa faci una avaluació inicial dels riscos, seguint els següents passos:

  1. Identificar si el treballador es troba en algun dels grups vulnerables. En data 2/juny de 2020 el Ministeri de Sanitat ha definit els següents grups vulnerables per a la COVID-19:
    • Persones amb malaltia cardiovascular, inclosa hipertensió.
    • Malaltia pulmonar crònica.
    • Diabetis.
    • Insuficiència renal crònica.
    • Immunodepressió.
    • Càncer en tractament actiu.
    • Malaltia hepàtica crònica severa.
    • Obesitat mòrbida (IMC>40).
    • Embaràs.
    • Més grans de 60 anys.
  2. En cas afirmatiu ubicar el treballador en un grup determinat en funció de tipologia de vulnerabilitat, consultant la taula respectiva (la de l’Annex IV en cas de treballadors dels àmbits sanitaris i sociosanitaris, i la de l’Annex V en cas dels àmbits no sanitaris o sociosanitaris)
  3. Finalment, caldrà identificar el nivell de risc de les tasques que realitza el treballador, classificant-les en NR1, NR2, NR3 o NR4 i establir les mesures preventives a adoptar.

En cas de treballadors de l’àmbit sanitari o sociosanitari els nivells de risc seran (vegeu la figura):

  • NR1 (Nivell de risc 1): similar a risc comunitari. Tasques en àrees no COVID, tant assistencials com de suport estratègic.
  • NR2 (Nivell de risc 2): entrada en zones COVID, tasques amb pacients sospitosos o confirmats, mantenint la distància de seguretat i sense actuació directa sobre el pacient, per exemple, repartiment de menjar, neteja, trasllat de pacient, etc.
  • NR3 (Nivell de risc 3): entrada en zones COVID amb assistència directa a pacients o intervenció directa amb casos sospitosos o confirmats, amb EPI adequat i sense mantenir la distància de seguretat, inclosa la mobilització de pacients i lavabo.
  • NR4 (Nivell de risc 4): professionals, sanitaris o no sanitaris, que han de realitzar maniobres generadores d’aerosols (RCP, intubació, extubació, etc.).
Figura ANNEX IV. Guia d’actuació per a la gestió de la vulnerabilitat i el risc en l’àmbit sanitari i sociosanitari
Font: Ministeri de Sanitat

En funció d’aquesta avaluació, consultant la taula corresponent, l’empresa haurà de determinar si cal alguna adaptació del lloc de treball. Les situacions que, en els àmbits sanitaris i sociosanitaris, es poden donar seran (vegeu la figura):

  1. No necessita ni adaptació ni canvi de lloc, roman en la seva activitat laboral habitual.
  2. Continua activitat laboral. Pot realitzar tasques amb exposició a pacients sospitosos o confirmats per COVID-19, amb EPI adequats. No pot realitzar maniobres generadores d’aerosols en pacients COVID +.
  3. Continuar activitat laboral en zona NO COVID.
  4. Necessita canvi de lloc de treball i, si no és possible, tramitar IT com a Treballador Especialment Sensible o PREL (prestació per risc d’embaràs o lactància).
Figura Mesures preventives en l’àmbit sanitari i sociosanitari
Font: Ministeri de Sanitat

En cas de treballadors de l’àmbit no sanitari o sociosanitari els nivells de risc seran (vegeu la figura):

  • NR1(Nivell de risc 1): similar a risc comunitari, treball sense contacte amb persones simptomàtiques.
  • NR2 (Nivell de risc 2): treball amb possibilitat de contacte amb persones simptomàtiques, mantenint la distància de seguretat i sense actuació directa sobre elles.
  • NR3 (Nivell de risc 3): assistència o intervenció directa sobre persones simptomàtiques, amb EPI adequats i sense mantenir la distància de seguretat.
  • NR4 (Nivell de risc 4): professionals no sanitaris que hagin de realitzar maniobres generadores d’aerosols a les persones COVID+, com per exemple RCP.
Figura ANNEX V.Guia d’actuació per a la gestió de la vulnerabilitat i el risc en l’àmbit no sanitari ni sociosanitari
Font: Ministeri de Sanitat

En funció d’aquesta avaluació, consultant la taula corresponent, l’empresa haurà de determinar si cal alguna adaptació del lloc de treball. Les situacions que, en els àmbits no sanitaris i ni sociosanitaris, es poden donar seran (vegeu la figura):

  1. No necessita ni adaptació ni canvi de lloc, roman en la seva activitat laboral habitual.
  2. Continua activitat laboral. Pot realitzar tasques amb exposició a persones simptomàtiques amb EPI adequats. No pot realitzar maniobres generadores d’aerosols en pacients COVID +.
  3. Pot continuar l’activitat laboral sense contacte amb persones simptomàtiques. Si no és possible caldrà tramitar IT (baixa per incapacitat temporal) o PREL (prestació per risc d’embaràs o lactància).
  4. Necessita canvi de lloc de treball i, si no és possible, tramitar IT com Treballador Especialment Sensible o PREL (prestació per risc d’embaràs o lactància).
Figura Mesures preventives en l’àmbit no sanitari ni sociosanitari
Font: Ministeri de Sanitat

L’empresa, quan faci aquesta avaluació inicial de riscos, haurà de tenir en compte que:

  • L’enumeració de les activitats que s’indiquen en la Taula 1, no és exhaustiva, només es tracta d’exemples d’activitat; cada empresa haurà d’interpretar i aplicar al seu supòsit concret aquestes pautes.
  • La ubicació de cada treballador en algun dels tres escenaris no és permanent; serà revisable sempre que hi hagi modificacions.

Mesures preventives, normativa aplicable

En funció de l’avaluació de riscos efectuada, l’empresa haurà d’identificar les mesures preventives a adoptar adequades per fer front a cadascun dels riscos. Així, les mesures preventives aplicables per part de l’empresa, vindran establertes d’una banda en la normativa preventiva (LPRL i reglaments que la desenvolupen) i d’una altra de les normes de salut pública aprovades per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

D’aquesta manera, en l’àmbit normatiu caldrà diferenciar d’una banda la normativa genèrica d’aplicació a totes les empreses, qualsevulla que sigui la seva activitat, i diferenciarem:

  • Normativa preventiva genèrica: PRL i normativa de desenvolupament, amb especial atenció al RD 486/97, de 14 d’abril, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els espais de treball (BOE núm. 97, de 23 d’abril) i RD 773/1997, de 30 de maig, que estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut en la utilització pels treballadors dels equips de protecció individual (BOE núm. 140, de 12 de juny).
  • Mesures de salut pública: normativa, protocols d’actuació i recomanacions per prevenir COVID-19 que hagin estat dictades per les autoritats sanitàries.

Amb relació a les mesures preventives que cal adoptar en els centres de treball per fer front al risc de contagi, caldrà fixar especial atenció en la regulació continguda en el DL 21/2020, de 9 de junio, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 (BOE núm. 163, de 10 de juny) que, en el seu art. 7 estableix les obligacions de les empreses, amb relació als centres de treball, específiques per a la prevenció del contagi per COVID-19.

Només en aquelles empreses en les quals el contagi per coronavirus sigui un risc professional, serà d’aplicació la normativa preventiva aplicable als riscos biològics; el RD 664/1997, de 12 de maig sobre protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics en el treball (BOE núm. 124, de 25 de maig).

Aquesta normativa establirà les obligacions específiques en situacions de risc professional per contagi per coronavirus (només en els àmbits dels serveis d’assistència sanitària. sociosanitària, laboratoris i treballs funeraris). Aquestes mesures s’hauran d’aplicar en els llocs de treball avaluats com a exposició de risc i exposició de baix risc, segons la metodologia proposada pel Ministeri de sanitat (en el seu document Procedimiento de actuación para los Servicios de prevención de riesgos laborales frente a la exposición al SARS-CoV-2).

El RD 664/1997, de 12 de maig sobre protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics en el treball només serà d’aplicació als sectors en què l’exposició a coronavirus constitueix un risc professional (sector sanitari i sociosanitari, laboratoris, funeràries). Mentre que la normativa preventiva genèrica i les mesures de salut pública promulgades arran del coronavirus seran d’aplicació a tots els sectors.

És important fixar l’atenció en les mesures específiques establertes per l’art. 7 del Real Decreto-ley 21/2020, de 9 de junio, de medidas urgentes de prevención, contención y coordinación para hacer frente a la crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19, amb relació als centres de treball, específiques per a la prevenció del contagi per COVID, que seran aplicables a més de la normativa laboral genèrica i de prevenció de riscos laborals específica (en concret, Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball (BOE núm. 97, de 23 d’abril ) que estableix de forma genèrica les condicions mínimes que els llocs de treball han de complir pel que fa a condicions constructives, ordre, neteja i manteniment, senyalització, instal·lacions de servei o protecció, condicions ambientals, il·luminació, serveis higiènics i locals de descans, i material i locals de primers auxilis).

RD 21/2020, de 9 de juny

Podeu accedir al text original de la norma en el següent enllaç: tinyurl.com/y8v8j9h4.

D’aquesta manera, el RD 21/2020, de 9 de juny, estableix una sèrie de normes per evitar aquests contagis que vindran a afegir-se a la normativa genèrica referida als espais de treball que s’inclouen en el text legal referit.

Amb relació a possible contagis de treballadors, ens diu:

  • Prohibició que els treballadors que tinguin algun símptoma compatible amb la malaltia, o que estiguin en període de quarantena, acudeixin al centre de treball (art. 7.2).
  • Obligació d’aïllament immediata, als treballadors que, estan en el centre de treball comencin a tenir símptomes compatibles amb la malaltia (art. 7.3).

Amb relació a les mesures preventives en els espais de treball:

  • Establiment de mesures de ventilació, neteja i desinfecció adequades a les característiques i intensitat d’ús dels espais de treball (art. 7.1 a). Caldrà seguir els protocols establerts en funció del sector d’activitat.
  • Necessitat de posada a disposició del treballador aigua i sabó o gels hidroalcohòlics o desinfectants amb activitat viricida, per la rentada de mans (art. 7.1 b).
  • Adaptació de les condicions de treball per garantir el manteniment d’una distància de seguretat interpersonal mínima d’1,5 m entre els treballadors.
  • Proporcionar als treballadors equips de protecció adequats al nivell de risc (EPI, mampares protectores) quan no sigui possible el manteniment de la distància de seguretat interpersonal mínima (art. 7.1 c). Caldrà que l’empresari esgoti la possibilitat d’instal·lació d’equips de protecció col·lectiva (mampares) abans d’establir l’ús d’equips de protecció individual (mascareta) en aplicació del principi de l’activitat preventiva d’adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual (art. 15.1 h d’LPRL).

L’adaptació de les condicions de treball podran consistir, entre altres en l’ordenació dels llocs de treball i/o organització de torns, així, c. Llúcaldrà:

  • Adoptar mesures per evitar la coincidència massiva de persones (treballadors, clients, usuaris…) en els centres de treball (art. 7. 1 d).
  • Adoptar mesures per a la reincorporació progressiva de forma presencial als llocs de treball i la potenciació de l’ús del teletreball quan, per la naturalesa de l’activitat laboral això sigui possible (art. 7.1 e).

Art. 7 del DL 21/2020. Centros de trabajo.

“1. Sin perjuicio del cumplimiento de la normativa de prevención de riesgos laborales y del resto de la normativa laboral que resulte de aplicación, el titular de la actividad económica o, en su caso, el director de los centros y entidades, deberá:

  • a) Adoptar medidas de ventilación, limpieza y desinfección adecuadas a Amb relació al risc d’exposició a las características e intensidad de uso de los centros de trabajo, con arreglo a los protocolos que se establezcan en cada caso.
  • b) Poner a disposición de los trabajadores agua y jabón, o gels hidroalcohólicos o desinfectantes con actividad virucida, autorizados y registrados por el Ministerio de Sanidad para la limpieza de manos.
  • c) Adaptar las condiciones de trabajo, incluida la ordenación de los puestos de trabajo y la organización de los turnos, así como el uso de los lugares comunes de forma que se garantice el mantenimiento de una distancia de seguridad interpersonal mínima de 1,5 metros entre los trabajadores. Cuando ello no sea posible, deberá proporcionarse a los trabajadores equipos de protección adecuados al nivel de riesgo.
  • d) Adoptar medidas para evitar la coincidencia masiva de personas, tanto trabajadores como clientes o usuarios, en los centros de trabajo durante las franjas horarias de previsible mayor afluencia.”

Ús de mascareta en els espais de treball

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, va dictar la Resolució SLT/1648/2020, de 8 de juliol, per la qual s’estableixen noves mesures en l’ús de la mascareta per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 (DOGC núm. 8173, de 9 de juliol).

Resolució SLT/1648/2020

Podeu consultar aquesta norma en l’enllaç tinyurl.com/y3solasm.

Si bé en aplicació d’aquesta normativa la informació que es facilitava des del mateix departament, indicava l’ús obligatori de mascareta en els espais de treball, aquest criteri s’ha modificat en el nou redactat de «Preguntes freqüents sobre l’ús de mascareta». El nou redactat d’aquest apartat s’estableixen les condicions d’ús de mascareta en els espais de treball.

Així s’exceptua de l’obligatorietat de l’ús de mascaretes en els àmbits de treball en dues situacions: en aquells llocs de treball que no tenen contacte amb el públic, quan el treballador està assegut o fent una tasca que no comporti mobilitat i hi ha les mesures de seguretat necessàries (distància, pantalla). I tampoc serà obligatori l’ús de mascareta en aquells treballs que impliquin un gran esforç físic sempre que es pugui garantir, per altres vies, la seguretat i salut dels treballadors.

En la resta de supòsits, també en entrades i sortides dels espais de treball, accés al lavabo o altres desplaçaments per l’interior de l’empresa serà obligatori el seu ús.

Nou redactat de preguntes freqüents sobre l’ús de mascareta

A la feina, haig de dur mascareta? Cal que les empreses garanteixin totes les mesures de protecció per a les persones treballadores. En empreses no obertes al públic, un cop la persona treballadora estigui al seu lloc de treball (asseguda i/o fent una tasca que no comporti mobilitat) i amb totes les mesures necessàries, pot prescindir de la mascareta malgrat que continua sent recomanable. En canvi, serà obligatòria per a tots els desplaçaments que es facin a l’interior del centre de treball (entrades, sortides, lavabo…). També es podrà prescindir de la mascareta en aquelles feines que impliquin un gran esforç físic, independentment de si es duen a terme a l’interior o a l’exterior (per exemple, en treballs vinculats a la construcció) i sempre que es pugui garantir la seva seguretat i salut.

Sancions per incompliment normatiu i altres responsabilitats

En cas d’incompliment per part de l’empresari de les obligacions establertes en la normativa preventiva (tant la normativa genèrica establerta per LPRL com l’específica dels reglaments que la desenvolupen), serà d’aplicació el Reial Decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social.(«BOE» 189, de 8 d’agost) que, en la seva secció segona (arts. 11, 12 i 13) estableix les infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals.

A aquesta mateixa norma sancionadora es remet el DL 21/2020, de 9 de junio, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 que considera com una infracció greu l’incompliment de les mesures establertes en els apartats a), b), c) de l’art. 7.1, i en l’apartat d) del mateix article quan afecti treballadors.

Les empreses tenen l’obligació d’adoptar les mesures necessàries per protegir la salut i integritat física del treballador, afegint el nou risc de contagi per COVID. En cas d’incompliment de les mesures de salut pública, establertes en l’art. 7 DL 21/2020, de 9 de junio, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, es considerarà com una infracció greu.

Cal tenir en compte que aquesta sanció en l’àmbit administratiu no esgota la responsabilitat de l’empresari, i si el treballador pateix algun tipus de perjudici o dany en la seva salut a causa de l’actuació incomplidora de l’empresari, podrà sol·licitar altres responsabilitats (recàrrec de les prestacions de la Seguretat Social que li pogués correspondre al treballador, indemnització de danys i perjudicis…) que fins i tot poden suposar una responsabilitat penal per un delicte contra la seguretat i la salut dels treballadors dels articles 316 i 317 de Llei Orgànica 10/1995, de 23 de noviembre, del Codi Penal (BOE núm. 281, de 24 de novembre).

El mateix text legal que estableix la infracció, habilita als funcionaris de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a efectuar la vigilància del compliment d’aquestes mesures de salut pública en els centres de treball, i aixecar, si escau, les corresponents actes d’infracció, en relació amb l’incompliment per part de l’empresari de les mesures de salut pública.

Cal tenir en compte que, en relació amb els incompliments de les administracions públiques, s’estarà al que s’estableix en el RD 707/2002, de 19 de juliol, pel que s’aprova el Reglament sobre el procediment administratiu especial d’actuació de la Inspecció de Treball y Seguretat Social y pera la imposició de mesures correctores d’incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat (BOE núm. 182, de 31 de juliol) o en la normativa autonòmica d’aplicació.

Paralització de l’activitat laboral davant un risc greu i imminent

L’empresari té l’obligació d’adoptar les mesures necessàries per garantir unes condicions mínimes de seguretat als treballadors enfront del risc de contagi per coronavirus. Quan no es puguin garantir aquestes condicions mínimes, i en cas de perill greu, imminent i inevitable l’art. 21 LPRL estableix que els treballadors tenen dret a interrompre la seva activitat i abandonar, de forma immediata el lloc de treball.

Aquesta situació pot ser aplicable en cas d’un possible contagi de treballadors en el mateix centre de treball, sense que l’empresa estableixi mesures per garantir que no s’estengui el contagi a altres treballadors del mateix centre de treball. Caldrà verificar-se que, efectivament, s’està davant d’una situació excepcional de «risc greu i imminent», interpretant de forma restrictiva aquest concepte jurídic, i descartant que la valoració pugui fer-se en relació amb apreciacions subjectives, o suposicions; caldrà una valoració objectiva de la imminència d’un dany greu.

La normativa també possibilita que siguin els representants dels treballadors, de forma unilateral, els que paralitzin l’activitat professional en aquestes situacions de risc greu i imminent. Aquesta mesura, haurà de ser ratificada o anul·lada en el termini de 24 h per l’autoritat laboral.

Paralització activitat per incompliment de mesures de salut pública

La doctrina (Neus Salvador y Carlos Peñalosa, Responsabilidad empresarial por contagio. Diario La Ley, Nº 9631, Sección Tribuna, 13 de Mayo de 2020) i la Inspecció de treball consideren que quan es paralitza l’activitat per incompliment de mesures de salut pública, l’autoritat laboral no és la competent per fiscalitzar aquesta mesura. En cas d’incompliments de mesures aprovades per l’autoritat sanitària que puguin materialitzar-se en un risc greu i imminent, l’autoritat laboral haurà d’informar-ne a l’autoritat sanitària competent, que podrà aplicar les mesures establertes per Llei 33/2011, de 4 d’octubre General de Salut Pública (BOE núm. 240, de 5 d’octubre), que poden incloure el tancament preventiu de les instal·lacions o la suspensió de les activitats. Amb la possibilitat també d’iniciar un expedient sancionador.

Obligació del treballador de sotmetre’s a prova de diagnòstic de coronavirus

L’LPRL estableix l’obligació per part de l’empresari de vigilar periòdicament l’estat de salut dels treballadors en relació amb els riscos inherents al seu lloc de treball: en compliment del deure de protecció, l’empresari ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb la feina (art. 22 LPRL).

La realització d’aquests reconeixements és voluntària per al treballador; només tindrà caràcter obligatori en situacions excepcionals.

Seran obligatòries per als treballadors els reconeixements mèdics quan...

  • Els reconeixements siguin indispensables per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors.
  • L’estat de salut pugui suposar un perill per a ell, per a altres treballadors o terceres persones.
  • En cas que, per l’especial perillositat de l’activitat que fan, ho estableixi així una disposició legal (per exemple en cas de treballadors nocturns).

Per determinar l’obligatorietat o no del treballador de sotmetre’s a la prova de diagnòstic de coronavirus per part de l’empresari, podem utilitzar el criteri que estableix el Tribunal Constitucional (STC 196/2004, de 15 de novembre del 2004 (BOE núm. 306 de 21 de desembre)) en el sentit que l’obligatorietat no pot imposar-se (…) si únicament està en joc la salut del propi treballador, sense l’afegit d’un risc o perill cert objectivable, ja que aquest és lliure per disposar de la vigilància de la seva salut sotmetent o no als reconeixements en atenció a les circumstàncies i valoracions que estimi pertinents per a la decisió.

Així, entendrem que la realització de la prova mèdica de detecció del coronavirus és obligatòria si considerem que el contagi del treballador és rellevant per la salut dels altres treballadors i/o de terceres persones presents en el lloc de treball amb les que podria entrar en contacte.

Pla de contingències o protocol general de seguretat i salut

La situació actual d’emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19 fa que, després de la paralització de les activitats productives no essencials que es va produïda entre 30 de març i el 9 d’abril, es plantegi una represa de les activitats laborals en la que les empreses adoptin les mesures preventives i organitzatives necessàries per evitar la propagació del virus en els centres de treball.

En aquest sentit, amb la participació dels serveis de prevenció i de representats dels treballadors (comitès de seguretat i salut, delegats i delegades de prevenció), es fa necessari repensar tot el sistema de prevenció de riscos de l’organització, per tal que el retorn a l’activitat laboral es faci en les condicions de màxima seguretat. Preveient també, l’adaptació d’aquestes mesures en l’àmbit de l’empresa a les disposicions i resolucions que vagin dictant les autoritats sanitàries i laborals en funció de l’evolució de l’epidèmia en els mesos vinents.

Com a mesura prèvia a la represa de l’activitat després del període de paralització de les activitats productives, en el marc del Consell de Relacions Laborals de Catalunya (la mateixa Generalitat de Catalunya, amb CCOO, UGT, Foment del Treball i PIMEC) publiquen el document Recomanacions per a empreses i persones treballadores sobre actuacions vinculades a les situacions que es puguin produir per l’efecte del coronavirus SARS-CoV-2 en què es formulen recomanacions de mesures preventives i organitzatives a les empreses per planificar una tornada a la feina segura en el cas d’aturada de l’activitat.

Com a actuació imprescindible per part de l’empresa s’estableix l’elaboració d’un pla de contingència o protocol general de seguretat i salut, en què s’han de recollir els protocols i procediments addicionals de l’empresa per controlar el risc de contagi en el si de l’empresa, planificant les mesures a implantar i modificant, si cal, els procediments de treball necessaris.

Es considera, així mateix, que, el pla ha de ser objecte de seguiment constant per l’empresa i la representació dels treballadors, per garantir que s’adeqüí en cada moment a les mesures que vagin establint les autoritats sanitàries de distanciament social.

Un pla de contingència és un conjunt de procediments i instruccions alternatius a les condicions operatives normals de l’empresa, de manera que es permeti el funcionament d’aquesta, encara que algunes de les seves funcions deixin de fer-ho per causa d’algun incident o certes condicions externes alienes a l’organització.

El Pla de Contingència ha d’estar basat en una avaluació de riscos que permeti identificar un conjunt de mesures i accions bàsiques concretes de resposta, que s’haurien de prendre per afrontar de manera adequada i efectiva, possibles incidents, accidents i/o estats d’emergències que poguessin ocórrer tant a les instal·lacions com fora d’elles. De forma orientativa, podem identificar els elements que poden formar part d’un pla de contingència.

Elements d'un pla de contingència

1. Elements introductoris:

  • Objecte del pla de contingència.
  • Dades de l’empresa i del/s centre/s de treball.
  • Persones responsables de l’elaboració, implementació i actualització.
  • Identificació de l’activitat productiva.

2. Descripció de l’organització:

  • Descripció dels llocs de treball
    • Nombre de treballadors, amb descripció de cada lloc de treball (funcions)
    • Si escau, treballadors que realitzin les seves funcions fora del centre (centres de treball del client, teletreball, etc.).
  • Altres persones que accedeixen al/s centre/s de treball
    • Identificació de persones alienes a l’organització que accedeixen al centre de treball (clients, usuaris) Heu de definir espais al que tinguin accés persones alienes a l’organització.
    • Si escau presència de treballadors d’altres empreses en el centre de treball (contractes i subcontractes).
  • Identificació dels llocs de treball
  • Descripció dels principals processos/activitats productives

3. Avaluació dels riscos i mesures preventives en els processos/activitats que es desenvolupen presencialment:

  • Identificació dels processos/activitats de l’organització que es realitzen presencialment i els que es realitzen a distància (teletreball).
  • En les activitats presencials, avaluació de risc de l’exposició (identificació d’escenari: exposició de risc, exposició de baix risc, baixa probabilitat d’exposició).

4. Si escau, avaluar el risc d’exposició de persona/es de col·lectius vulnerables:

  • Identificar les mesures preventives a aplicar, en funció al risc identificat.

5. Altres elements:

  • Protocol per a fer el seguiment de contactes.
  • Pla d’implementació del teletreball.

En el moment actual, la necessitat del pla de contingència ve motivada per l’emergència ocasionada pel risc comunitari que suposa la pandèmia provocada per la COVID-19 (SARS-CoV-2). Per combatre’l, cal que s’adoptin una sèrie de mesures.

Tipus de mesures preventives a adoptar en les organitzacions

Les mesures preventives que es poden incloure en el Pla de contingència poden ser de tipologia molt diversa:

  • De tipus organitzatiu: implementar teletreball, realitzar reunions telemàtiques; eliminar viatges no essencials; establir circuits interns d’un sentit en el centre de treball; limitar l’ús de zones de descans comunitàries, etc.
  • De neteja: incrementar les tasques de neteja i desinfecció; portar un control horari de les tasques de neteja que es realitzen en cada lloc de treball; assegurar l’accés de tots els treballadors a geles hidroalcohòlics, etc.
  • De protecció col·lectiva: disminució l’ocupació dels espais de treball; separació dels espais de treball; incloure panels de separació en espais de reunió i d’atenció al públic, revisar els sistemes de ventilació, senyalització dels espais de treball, etc.
  • De protecció individual: ús dels equips de protecció individual (mascaretes) obligatòria quan no hi hagi espais de distanciament; subministrar EPI als treballadors que ho requereixin; mantenir, emmagatzemar i eliminar correctament els EPI, etc.
  • Formació i informació: informar i formar els treballadors de les noves mesures implementades; formar sobre instruccions per rentar-se les mans i ús correcte d’EPI, etc.

Podeu consultar el Modelo de plan de contingencia y continuidad de la actividad en situación pandémica por SARS-COV-2 per a relacionar les mesures preventives a adoptar incloses en un pla de contingència (vegeu la figura).

Figura Modelo de plan de contingencia y continuidad (fragment)
Font: Generalitat Valenciana

Pla de contingència COVID-19

Podeu consultar el document complet en el següent enllaç: tinyurl.com/y6j5fxbg.

Coronavirus i protecció de dades

La gestió de la pandèmia provocada pel coronavirus COVID-19, afecta l’àmbit de les dades personals, ja que obliga l’empresari a realitzar tractaments de dades dels treballadors i altres col·lectius que accedeixen a l’espai de treball (informació sobre dades de salut; rastreig de contactes en els casos positius de coronavirus, etc.). Serà rellevant, per tant, que fixem l’atenció en aquesta matèria, analitzant les causes que ho possibiliten i les bases de licitud d’aquests tractaments.

Tractament de dades de salut per part de l’empresari en temps de coronavirus

Els serveis sanitaris dels serveis de prevenció de riscos laborals seran els encarregats d’establir els mecanismes per a la investigació i seguiment dels contactes estrets de persones diagnosticades, de forma coordinada amb les autoritats de salut pública.

En aquesta tasca, l’empresa haurà d’auxiliar als serveis sanitaris, establint un protocol intern que permeti identificar i determinar el conjunt de treballadors (tant els propis com els d’empreses subcontractades) i/o usuaris que hagin accedit al centre de treball, per poder activar el procediment que permeti identificar si són contactes estrets del treballador diagnosticat amb COVID-19.

L’AEPD és l’autoritat pública independent encarregada de vetllar per la privacitat i protecció de les dades dels ciutadas.

Amb relació al tractament d’aquestes dades, l’Agència Española de Protecció de Datos (AEPD, en endavant), en el seu document FAQS sobre el Coronavirus, estableix una sèrie de pautes:

  • En compliment de la normativa preventiva, sanitari i laboral, l’empresari podrà tractar dades de caràcter personal amb la finalitat de garantir la salut dels treballadors i adoptar les mesures necessàries per evitar contagis en els centres de treball que puguin propagar la malaltia.
  • Les dades que podrà tractar l’empresa seran les mínimes necessàries (i només aquestes, aplicant un criteri restrictiu, en aplicació del principi de minimització de dades de l’art.5.1 c) Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de abril de 2016, relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos (DOUEL núm. 119, de 4 de maig) per poder detectar casos sospitosos de contagi. Així l’empresari podrà demanar als treballadors i a altres persones que accedeixin al centre de treball que reomplin un qüestionari de salut per indagar si tenen símptomes compatibles amb COVID o han estat en zones d’alt risc de contagi.
  • L’AEPD considera també comptable amb el compliment de la normativa de protecció de dades que l’empresari que tingui coneixement de l’existència d’un cas diagnosticat o possible de coronavirus comuniqui aquesta situació al personal de l’empresa amb la finalitat de protecció de la salut de les persones que n’han pogut estar en contacte. Aquesta informació s’hauria de proporcionar sense identificar a la persona afectada, amb la finalitat de mantenir la seva privacitat. Evidentment, no operarà aquesta limitació en relació amb les autoritats sanitàries competents.

Obligació de notificació de la causa de la baixa?

Si el treballador està en situació de baixa perquè ha estat diagnosticat amb la malaltia, tot i que la normativa aplicable considera que treballador no té l’obligació legal d’informar a l’empresari sobre el motiu d’una baixa laboral, l’AEPD considera que, en aquests casos de situació sanitària d’emergència, aquest dret individual pot cedir davant d’altres drets com el dret a la protecció de la salut del col·lectiu de treballadors de l’empresa i de tota la població en general.

Control de temperatura en accedir al centre de treball?

Entre les dades que l’empresari pot obtenir del treballador per garantir el compliment de l’obligació de vigilància de la salut dels treballadors que li imposa la normativa preventiva, l’AEPD considera que s’inclou la possibilitat de mesurar la temperatura corporal del treballador que accedeix als espais de treball (per descartar que pugui tenir febre). Es considera, però, que només està habilitat per realitzar aquests mesuraments el personal sanitari (no podria anar a càrrec de personal de seguretat, per exemple).

Base de la licitud del tractament

Determinada la procedència del tractament de dades relacionades a la salut, per part de les empreses en compliment de l’obligació de protecció de salut dels treballadors que els imposa la LPRL, caldrà establir:

  • Quina és la base de licitud que possibilitat el tractament de dades de salut de treballadors i altres persones que accedeixen al centre de treball.
  • Revisar si és possible el tractament de dades de salut, ja que es consideren de categoria especial segons la normativa de protecció de dades (art. 9 RGPD).

En aplicació del principi de licitud del tractament de dades personals, la normativa de protecció de dades estableix que no serà lícit realitzar cap tractament de dades, si aquest no està fonamentat en alguna de les bases següents (art. 6 RGPD):

  • a) Que es disposi del consentiment de la persona afectada per a una o diverses finalitats específiques.
  • b) Que sigui necessari per a l’execució d’un contracte en què la persona interessada sigui part o per l’aplicació de mesures precontractuals a petició de la persona interessada.
  • c) Que sigui necessari per al compliment d’una obligació legal del responsable del tractament.
  • d) Que sigui necessari per protegir interessos vitals de la persona interessada o una altra persona física.
  • e) Que sigui necessari per al compliment d’una missió realitzada en interès públic o en l’exercici de poders públics atorgats al responsable del tractament.
  • f) Que sigui necessari per a la satisfacció d’interessos legítims perseguits pel responsable del tractament o per un tercer, sempre que no prevalguin interessos o drets i llibertats fonamentals de la persona interessada que requereixin la protecció de dades personals, en particular quan la persona interessada sigui un menor. Aquest supòsit no s’aplica al tractament efectuat per les autoritats públiques en l’exercici de les seves funcions.

La pròpia AEPD considera, en el seu Informe 2020-0017-Informe COVID-19, que en situacions excepcionals, com en el cas d’una epidèmia, la base jurídica del tractament pot ser múltiple; així, podrà basar-se en:

  • Missió realitzada en interès públic (art. 6.1 e) RGPD).
  • Interès vital de l’interessat o una altra persona física (art. 6.1 d) RGPD).
  • Compliment d’una obligació legal (LPRL) (art. 6.1 c) RGPD).

El consentiment de l’interessat com a base de licitud

Quan el responsable del tractament no pugui justificar el tractament de dades que realitza d’acord amb alguna altra causa de l’art. 6.1, li caldrà sol·licitar consentiment específic al propietari de les dades (interessat) per poder fer el tractament. És aconsellable buscar sempre alguna altra causa de legitimació, ja que si el tractament de les dades es basa en el consentiment de l’interessat quan aquest vulgui podrà retirar-lo i haurà desaparegut la base de licitud, la qual cosa impedirà seguir tractant aquestes dades. Com s’estableix en la normativa, aquest consentiment haurà de ser inequívoc i s’haurà de formular a través d’una clara acció afirmativa de l’interessat. Quan aquestes dades es considerin dades sensibles (per estar recollides dins de la categoria especial de dades de l’art. 9 RGPD) a més aquest consentiment s’haurà d’atorgar de forma explícita.

La normativa considera que unes tipologies determinades de dades, que afecten l’àmbit més íntim de la persona, han de ser objecte d’una especial protecció. Aquestes dades les anomena categories especials de dades (art. 9 RGPD) i n’estableix unes normes molt més estrictes en el seu tractament. Dins d’aquestes estaran les dades de salut (art. 9.1 RGPD). És per això, que caldrà a més, trobar alguna causa legal que permeti el tractament d’aquestes dades de categoria especial.

L’AEPD considera que el tractament d’aquesta categoria especial de dades personals estarà permesa, per part de l’empresa segons les següents circumstàncies que es recullen en l’article 9 RGPD:

  • El tractament és necessari per complir obligacions o exercir drets en l’àmbit laboral, si així ho autoritza el dret de la Unió o de l’estat membre (art. 9 b) RGPD).
  • El tractament és necessari per raons d’interès públic essencial (art. 9 g) RGPD).
  • El tractament és necessari per raons de salut pública (art. 9 i) RGPD).

La mateixa agència també considera que es podrien justificar els tractaments d’acord a les següents circumstàncies que regula l’art. 9 RGPD:

  • El tractament és necessari per a finalitats de medicina preventiva i del treball, diagnòstic mèdic i prestació i gestió d’assistència sanitària, sempre que el tractament el faci un professional sanitari subjecte a secret professional o una altra persona subjecta al deure de confidencialitat (art. 9 h) RGPD).
  • El tractament és necessari per protegir interessos vitals de l’interessat o d’un tercer, si no té capacitat per consentir-hi (art. 9 c) RGPD).
Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Índex general