Resum

La Llei 54/2003 de prevenció de riscos laborals, que va reformar la Llei 31/1995 a causa de les insuficiències i d’alguns problemes sorgits per aplicar-la, en l’exposició de motius enumera els objectius bàsics d’aquesta normativa i determina que amb aquesta llei s’intentarà combatre de manera activa la sinistralitat laboral, fomentar una autèntica cultura de prevenció de riscos laborals en el treball, integrar la prevenció de riscos laborals en els sistemes de gestió de l’empresa i millorar el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.

El que ha de quedar clar és que únicament amb la normativa, que és força extensa, no s’han solucionat els problemes de sinistralitat laboral i que encara són moltes les persones que en veuen afectada la seguretat i salut en l’àmbit laboral. Hem vist com els conceptes de salut i treball han anat evolucionant i són conceptes que estan molt interrelacionats, ja que s’influeixen mútuament. Aquesta influència és negativa quan el treball produeix danys per a la salut. Aquests danys es poden classificar en patologies específiques (accident laboral i malaltia professional) i patologies inespecífiques (fatiga, estrès, envelliment prematur…).

De tot això extraiem la conclusió que cal arribar a adquirir una veritable cultura preventiva i integrar-la en la gestió empresarial per tal de poder assolir l’objectiu d’accidents zero.

El marc normatiu en el qual es basa la prevenció de riscos laborals és força ampli i es desenvolupa en diferents àmbits en què es dicten les normatives que després afectaran totes les empreses. Destaquen dins d’aquesta normativa: la Constitució espanyola, la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals i els reials decrets que la desenvolupen. De tota aquesta normativa deriven una sèrie de drets i deures que tenen treballadors i empresaris i que estan correlacionats entre si: si l’empresari té l’obligació de proporcionar els EPI vol dir que el treballador té dret que se li proporcionin.

De tot això s’extreu que l’incompliment de la normativa pot ser sancionat en els diferents àmbits (civil, penal i administratiu) segons el tipus d’infraccions que comenten els uns i els altres.

Hi ha una sèrie d’organismes que tenen a veure amb els diferents aspectes de la prevenció de riscos laborals i que pertanyen a diferents àmbits: internacional, europeu, nacional i autonòmic. Aquests organismes tenen una sèrie de funcions i realitzen les actuacions pertinents. Cal destacar com a un dels més importants l’INSHT.

Els factors de risc professional que determina la normativa són: els agents materials, l’entorn laboral, l’organització del treball, la càrrega de treball i les característiques personals. Per analitzar i poder avaluar posteriorment els riscos, cal saber com es determinen els factors de risc, quines magnituds utilitzem per mesurar-los, quina és la normativa de referència, els efectes que tenen sobre la salut dels treballadors exposats i quines mesures preventives podem adoptar.

Les tècniques de prevenció i les tècniques de protecció ens ajuden a evitar els riscos o, si més no , a minimitzar-los el màxim possible. Hem estudiat que l’objectiu de les tècniques de prevenció és eliminar els riscos a l’origen i per a això tenim la seguretat en el treball, la higiene industrial, l’ergonomia, la psicosociologia, la medicina del treball i la política social. Cadascuna serà més adient per a un tipus de factors de risc, però cal aplicar-les i coordinar-les, ja que les actuacions en matèria preventiva són multidisciplinàries. Les tècniques de protecció tenen com a objectiu evitar els danys que puguin ocasionar els diferents riscos que no s’hagin pogut evitar i van des de les mesures de protecció col·lectiva, que protegiran més d’un treballador simultàniament (com baranes, resguards…), fins a les mesures de protecció individual, que són els equips que el treballador duu amb ell per protegir-se dels riscos, com els guants, el casc, els arnesos, etc.

Dins de les tècniques analítiques que analitzen i valoren els riscos després que s’hagin produït els accidents laborals tenim la notificació, el registre i la investigació dels accidents; aquesta darrera es recolza en el control estadístic dels accidents.

És necessari planificar la prevenció de riscos laborals a les empreses basant-nos en els criteris que fixa l’acció preventiva i en els principis determinats per la llei. L’acció preventiva és tot el conjunt d’accions que ha de dur a terme l’empresa de manera integrada amb la resta d’activitats empresarials; a més, és necessari documentar qualsevol acció. Per a això, s’elabora un pla de prevenció amb l’avaluació de riscos corresponent i l’adopció de les mesures preventives adients. Per fer l’avaluació hem de seguir un procediment sistemàtic tenint en compte el tipus d’activitat que duu a terme l’empresa. L’avaluació passa per analitzar els riscos, valorar-los i, finalment, controlar-los tenint en compte els resultats.

També cal organitzar la prevenció triant una modalitat organitzativa de les que estableix la llei tenint en compte les característiques de cada empresa. Dins d’aquestes característiques es tenen en compte el nombre de treballadors i la formació que tenen l’activitat que desenvolupa l’empresa (si és perillosa o no) i el lloc on es desenvolupa l’activitat. Així, tindrem diferents possibilitats: que l’empresari desenvolupi aquesta feina, que designi un o diversos treballadors per fer-ho, que constitueixi un servei de prevenció propi o un servei de prevenció mancomunat o que concerti un servei de prevenció aliè.

Un dels drets dels treballadors destacats en matèria preventiva és el de participació i consulta. Aquest dret s’articula per mitjà d’una sèrie d’òrgans de representació col·lectiva que són els delegats de prevenció i els comitès de seguretat i salut. Els delegats de prevenció fan tasques de promoció i foment de l’acció preventiva i de vigilància i control de la prevenció de riscos laborals. El nombre de delegats depèn del nombre de treballadors de cada empresa. El comitè de seguretat i salut és un òrgan paritari i col·legiat que es constitueix a les empreses amb més de cinquanta treballadors.

També cal elaborar un pla d’autoprotecció dins del qual es determinen les actuacions que cal dur a terme en cas d’emergència i quina és la senyalització als centres de treball i la normativa que la regula.

Els plans d’emergència determinen quina és la seqüència d’actuacions que s’han de seguir per controlar inicialment les emergències que es poden produir als centres de treball. Molt lligats a aquests plans hi ha la senyalització de seguretat, que cal tenir en compte a l’hora d’evacuar un centre de treball. La normativa determina com s’ha de fer aquesta senyalització i quin tipus de senyal (forma, mida, color…) s’ha d’utilitzar en cada cas.

Finalment, tenim els primer auxilis, que s’han de dispensar a les persones accidentades per preservar-los la vida, pal·liar el dolor i evitar lesions secundàries. Aquests primers auxilis es regeixen per una sèrie de principis i s’han de dur a terme aplicant les tècniques corresponents tenint en compte si es tracta d’una parada cardiorespiratòria, una cremada, una hemorràgia o una fractura. També cal tenir present, en cas que l’accidentat hagi de ser traslladat per evitar un sobreaccident, els aspectes específics que ens recomanen com fer-ho.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge