Annexos

Exemple de declaració de política preventiva en el marc d'un organisme públic d'una comunitat autònoma i per als treballadors públics

Presentació

L’article 14 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, i la Llei 54/2003, de reforma de la Llei 31/1995, obliga l’Administració de la comunitat autònoma X (CAX) a garantir la seguretat i la salut dels treballadors públics al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball. Així, doncs, assumint les seves responsabilitats, ha d’acomplir la prevenció de riscos laborals mitjançant la integració de l’activitat preventiva en l’organització i gestió de la CAX i amb l’adopció de les mesures necessàries per protegir la seguretat i la salut dels empleats públics.

L’article esmentat obliga a integrar la prevenció de riscos laborals en el sistema general de gestió de la CAX; per tant, en el conjunt de les seves activitats en tots els nivells jeràrquics, amb la implantació del pla de prevenció de riscos laborals. Així mateix, els treballadors de l’Administració es comprometen a dur a terme les accions i a prendre les mesures que afectin de manera positiva la seva salut laboral, i canalitzar la seva participació activa per mitjà dels seus representants, des de l’inici de la planificació preventiva.

Objectiu

Aquest pla de prevenció té l’objectiu de generar i mantenir les condicions de treball necessàries per permetre que l’activitat dels treballadors es desenvolupi en un entorn segur i saludable.

Estructura del pla de prevenció

El pla de prevenció inclou els elements necessaris per acomplir l’acció preventiva:

  • La definició de la política de seguretat i salut.
  • Les competències i responsabilitats.
  • L’estructura de l’organització.
  • Els recursos materials i humans.
  • La planificació i programació estratègica anual de les activitats, que inclou els objectius que s’han d’assolir, les activitats que es duran a terme i la metodologia aplicada.

Actualització del pla de prevenció

El document del pla de prevenció és un document dinàmic subjecte a modificacions i actualitzacions periòdiques en les quals s’inclouen conceptes de millora contínua, adaptacions a modificacions legislatives i actualitzacions de la planificació i el cronograma.

L’estructura de l’organització, segons els acords del Consell de Govern de la relació de llocs de feina corresponents al personal de l’Administració autonòmica (exceptuant els de gestió preventiva diferenciada).

Els recursos materials i humans, d’acord amb l’adquisició de material tècnic nou i la incorporació de mitjans humans al Servei de Prevenció.

La planificació i programació de les activitats, pel que fa als objectius, els continguts i la metodologia aplicada.

La modificació i actualització de la definició de política de seguretat i salut s’ha de fer una vegada s’han complert els objectius generals de la política preventiva i s’incorporen aspectes nous de qualitat i prevenció total.

S’ha de tenir el compte la incorporació dels aspectes legislatius i normatius d’aplicació nova i les modificacions que afecten directament els elements que constitueixen el pla de prevenció.

Àmbit d’aplicació

Aquest pla de prevenció de riscos laborals és aplicable a tots els centres de treball i tots els treballadors de l’Administració del Govern X i a les entitats autònomes, exceptuant els que tenen una gestió preventiva diferenciada, amb els quals hi ha una coordinació. En l’annex corresponent hi figura la relació i identificació dels locals corresponents, amb el detall de la dispersió geogràfica que tenen.

La planificació i programació estratègica de les activitats que es desenvolupen s’actualitza periòdicament, segons les necessitats, i provenen de la proposta i l’assessorament dels tècnics i l’actuació reglada de la Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals.

Exemple d'una declaració de política preventiva

Aquí teniu un exemple de com es podria fer la declaració de la política preventiva d’una empresa amb la determinació dels objectius i prioritats en aquesta matèria.

Política preventiva d’una empresa

El nostre compromís és protegir la seguretat i la salut de tots els empleats, amb la convicció que els accidents de treball i les malalties professionals es poden evitar.

Per això, adoptem el principi de millora continua de l’acció preventiva, que inclou, entre d’altres, les activitats de prevenció i protecció de la salut, actuació en cas d’emergència, adequació del treball a la persona, selecció dels equips de treball i productes, coordinació d’empreses i la resta d’obligacions que recull el marc normatiu de prevenció.

Estem al servei dels nostres clients, compromesos amb la societat, el medi ambient i la salut de tots els que formem part de l’empresa.

Els accidents laborals o qualsevol lesió que s’hi genera són, fonamentalment, errades de gestió i, per tant, evitables per mitjà d’una gestió adequada que permeti adoptar les mesures per identificar, avaluar i controlar els riscos possibles.

La línia jeràrquica és la responsable de la prevenció dels accidents i l’ha de considerar tant important com la qualitat o la productivitat.

L’empresa promou i estableix els mitjans necessaris perquè la comunicació de les deficiències o els suggeriments de millora siguin analitzats i, si és possible, aplicats. L’esperit de participació, innovació i millora contínua és fonamental per al futur de la nostra empresa.

En el pla de prevenció es concreten les pautes d’actuació. Ha de ser conegut per totes les persones.

Per posar en pràctica i desenvolupar la política preventiva, l’empresa disposa de la participació de tots els treballadors i dels òrgans de representació d’aquests treballadors.

Òrgans responsables de la prevenció i salut laboral en l'empresa

L’esquema següent amplia la informació que s’ha tractat en el subapartat “Gestió de la prevenció”.

Figura

Causes primàries dels accidents laborals

En la taula següent teniu exemples dels factors personals i els factors de treball que poden ser causes primàries dels accidents de treball.

Factors personals Factors de treball
Capacitat inadequada Supervisió inadequada
Manca de coneixement Disseny inadequat
Falta d’habilitat Compres inadequades
Tensió per presses, males relacions o preocupació Manteniment inadequat
Motivació impròpia: cridar l’atenció, estalvi de temps, hostilitat Eines, equips o mètodes de treball inadequats
Manca de mitjans

Actes insegurs i condicions perilloses

En la taula següent teniu alguns exemples dels actes insegurs i les condicions perilloses que poden ser causes immediates dels accidents de treball.

Actes insegurs: actuacions de les persones Condicions perilloses dels materials, màquines, eines o equips
Operar l’equip sense autorització prèvia. Punts de treball desprotegits
Manca d’atenció EPI inadequats
Treure els dispositius de seguretat. Ordre i neteja del lloc insuficients
Utilitzar equips defectuosos o de manera inadequada. Exposició a sorolls
Posició impròpia per a la tasca. Il·luminació inadequada
Influència de l’alcohol o les drogues Ventilació inadequada

Ergonomia: avaluació de riscos en treball d'oficines

El que teniu a continuació és un extracte del mètode d’avaluació de riscos ergonòmics que proposa el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Metodologia per avaluar la càrrega física de treball

L’eina d’avaluació que es proposa aquí té per objectiu avaluar els riscos ergonòmics derivats de l’exposició a la càrrega física de treball, entesa com el conjunt de requeriments físics als quals la persona està exposada al llarg de la seva jornada laboral, i que, d’una manera individual o combinada, poden assolir un nivell d’intensitat, durada o freqüència suficient per causar un dany a la salut de les persones exposades.

En l’àmbit ergonòmic físic, entenem per danys els símptomes, les patologies o les malalties derivats de l’exposició a factors de risc de sobrecàrrega física a la feina, independentment del temps d’exposició. Així doncs, dins d’aquest concepte també queden incloses les lesions que, tot i que clàssicament s’han considerat accident de treball per sobreesforç perquè, aparentment, s’han presentat en un moment determinat, no deixen de ser una conseqüència de l’acumulació de fatiga al llarg del temps. Així, per tal de mantenir aquesta coherència conceptual, si a la guia tècnica de seguretat s’identifica l’existència d’un possible risc per sobreesforç físic, sigui de la naturalesa que sigui, aquest risc s’ha d’avaluar en l’àmbit ergonòmic.

Cal afegir, però, que, a banda dels riscos purament osteomusculars, també se n’hi ha afegit un d’esforç físic general, ja que no tan sols també té l’origen en la càrrega de treball, sinó que les seves conseqüències per a la salut poden originar lesions irreversibles en el sistema cardiovascular de la persona exposada.

Atesa la particularitat i la novetat de les metodologies proposades en aquest manual destinades a valorar els 9 riscos ergonòmics físics, es recomana que es facin càrrec de la realització d’aquesta avaluació tècnics de prevenció de riscos laborals amb nivell superior en la disciplina d’ergonomia i psicosociologia aplicada com a formació bàsica teòrica i experiència provada en aspectes ergonòmics, tant si és en l’àmbit d’aplicació de mètodes de valoració concrets com en el de disseny de sistemes de treball. Bàsicament, aquest segon requisit d’experiència està enfocat a facilitar la tasca del tècnic, tant a l’hora d’identificar els riscos i els factors de risc com a l’hora de valorar els paràmetres corresponents i, per tant, obtenir una valoració més fiable.

Pel que fa a l’estructura, aquesta eina d’avaluació proposada consta de 3 fases: Una primera fase d’identificació dels factors de risc que poden incidir en l’aparició d’algun tipus de risc per sobrecàrrega física de treball. Una segona fase de valoració i interpretació de cada risc identificat a la primera fase. Una tercera fase de proposta de mesures preventives. Amb l’objectiu de facilitar l’execució de les 2 primeres fases esmentades, per a cada risc s’ha dissenyat una metodologia específica per identificar els factors de risc, i també la valoració aproximada d’aquests factors per mitjà de la quantificació de la magnitud del risc.

A més, el mètode també proporciona 2 fitxes per tal de poder-hi reflectir, d’una manera clara i esquemàtica, la informació recollida durant el procés d’avaluació, tant en l’àmbit genèric per a tota l’empresa, com en l’àmbit particular per a cada lloc de treball (fitxes incloses a l’annex E).

1.1. Fase 1: identificació dels factors de risc i dels riscos ergonòmics físics En aquesta primera actuació, es tracta d’identificar els llocs de treball en què l’activitat habitual comporti factors de risc físics per sobrecàrrega de treball que puguin afectar la salut de les persones exposades. Amb l’objectiu d’evitar la possible subjectivitat del tècnic avaluador a l’hora de determinar si un lloc de treball és perillós, la guia proporciona una llista de factors de risc per a cada risc per tal d’unificar el criteri del tècnic a l’hora de dur a terme la fase d’identificació dels factors de risc presents a cada lloc de treball. Una vegada identificats aquests llocs de treball, cal que l’avaluador determini els riscos presents en cadascun d’aquests llocs, i que reflecteixi cada conjunt lloc-riscos en una fila de la fitxa E1, inclosa a l’annex E. Concretament, s’han proposat 8 riscos ergonòmics biomecànics i 1 d’esforç físic general, en funció de la naturalesa del tipus de demanda física:

E1. Desplaçament vertical manual de materials.

E2. Transport manual de càrregues.

E3. Empènyer o estirar càrregues manualment.

E4. Postures forçades.

E5. Moviments repetitius.

E6. Esforç muscular localitzat mantingut.

E7. Esforç físic general.

E8. Exposició a vibracions del cos sencer.

E9. Exposició a vibracions del conjunt mà-braç.

1.2. Fase 2: valoració i interpretació dels riscos detectats. En aquesta segona actuació, cal que l’avaluador descompongui la feina de cada lloc de treball en tasques, i que valori els riscos presents en cadascuna d’aquestes tasques. Per tal de dur a terme aquesta valoració, es recomana anar emplenant les caselles de la fitxa E2, inclosa a l’annex E, en l’ordre següent (cal emplenar tantes fitxes E2 com tasques s’hagin identificat en el lloc de treball perillós): La denominació del lloc de treball i de la tasca.

El nombre total de treballadors exposats que ocupen aquest lloc de treball. En cas que hi hagi diversos torns, es pot detallar amb separadors. Seguidament, a la primera columna cal reflectir el nombre dels riscos identificats a la fase 1, mentre que a la segona columna cal detallar els factors de risc o les condicions de treball negatives que poden materialitzar el risc.

El temps d’exposició al risc, entès com el còmput total de la jornada laboral durant el qual els treballadors estan exposats a cada risc (no cal que aquesta exposició sigui continuada).

El nivell d’intensitat del risc, que es valora d’una manera particular per a cada risc en funció del grau de negativitat de les condicions de treball físiques i les durades parcials d’exposició en cada tasca (cicle de treball, repetitivitat d’operacions o de moments, entre altres).

Pel que fa a la casella SE o «Sensibilitats específiques», ens referim a aspectes que poden patir algunes persones exposades i, per tant, les conseqüències que poden tenir alguns riscos sobre la seva salut poden ser més greus que per a la resta de companys. Així doncs, aquesta casella s’ha d’emplenar si algun dels treballadors exposats es troba en alguna de les situacions que s’enumeren a la taula E2 de la pàgina següent. En cas afirmatiu, a la casella SE de la fitxa E2, cal incloure-hi el codi de la sensibilitat corresponent.

La valoració de cada risc es fa en funció de l’exposició i de la intensitat, i es distingeixen les situacions següents:

Riscos valorables per mesurament (esforç físic general, exposició a vibracions del cos sencer i exposició a vibracions del conjunt mà-braç). En aquests casos, s’ha prioritzat la valoració establerta per la normativa de referència.

Riscos valorables per estimació, bloc al qual pertanyen la resta de riscos. En aquests casos, la valoració es fa d’acord amb les combinacions que es reflecteixen a la taula E3.

Una vegada obtinguts tots els valors dels paràmetres esmentats, s’han de reflectir a la fitxa E2, inclosa a l’annex E, en què, a més, també s’ha inclòs un espai per poder-hi afegir una imatge, una fotografia o un esquema de la tasca.

Tot i que cada risc s’avalua d’una manera diferent, segons la seva idiosincràsia, la guia és coherent a l’hora de fer-ne una valoració homogènia, per a la qual cosa estableix 5 valors de gravetat: molt lleu, lleu, moderat, greu i ergonòmicament no tolerable.

Concretament, per tal d’interpretar aquests conceptes, cal considerar les descripcions següents:

  • Risc molt lleu i lleu: tot i que, en principi, no cal aplicar accions correctores, sí que cal fer un seguiment periòdic de les condicions de treball amb l’objectiu de mantenir el risc controlat.
  • Risc moderat: es considera necessari fer una anàlisi més exhaustiva per mitjà d’algun mètode específic. Tot i això, cal establir mesures preventives, especialment pel que fa a la formació i la vigilància de la salut dels treballadors exposats: es recomana minvar el temps d’exposició per tal que la situació passi a risc lleu.
    Cal afegir que, per tal de facilitar la recerca i l’aplicació d’aquests mètodes, per a cada risc es proporciona una llista de metodologies, en la qual s’afegeixen les seves aplicacions particulars i les seves referències, i també possibles pàgines web en què es pot consultar el manual o, fins i tot, un calculador directe. També s’ha de dir, però, que en alguns casos aquests ajuts es troben en llengües estrangeres.
  • Risc greu: l’exposició al risc és clara i cal aplicar mesures preventives, com a mínim per limitar el temps d’exposició i convertir la situació en un risc controlat o eliminat. En qualsevol cas, cal oferir formació i fer una vigilància de la salut activa als treballadors exposats.
  • Risc ergonòmicament no tolerable: aquesta situació no es pot permetre i, per tant, s’ha d’aturar o, si més no, impedir, sobretot a les persones especialment sensibles.

1.3. Fase 3: prevenció dels riscos valorats. Casella «Mesures preventives». En aquesta fase, s’han de fer constar, a les files de mesures correctores/preventives de la fitxa E2, les accions que poden evitar, prevenir, reduir o controlar (en aquest ordre de prioritat) cada factor de risc ergonòmic físic detectat. S’ha de dir que, per a cada risc, es pot proposar més d’una mesura preventiva, incloent-hi els àmbits següents:

  1. Mesures d’àmbit tècnic.
  2. Mesures d’àmbit organitzatiu.
  3. Mesures de formació i informació.
  4. La vigilància específica de la salut que cal aplicar en cada cas, en funció del tipus de risc detectat.

Exemple d'un pla d'actuació en emergències

L’exemple següent forma part d’un pla d’autoprotecció en un centre de cultura on hi ha oficines i altres serveis.

Identificació i classificació de les emergències

L’articulat de la Norma bàsica d’autoprotecció (NBA) proposa fer una classificació de les emergències possibles segons els tipus de risc, la gravetat de la situació, o l’ocupació i els mitjans assignats a l’emergència. Aquesta classificació que proposa l’NBA és un procés complex i gairebé interminable. Per aquest motiu el procediment habitual és partir d’una classificació amb uns quants tipus d’emergència i definir quan es produeix l’un o l’altre en cada tipus de risc detectat. D’acord amb els criteris que s’utilitzen en els plans de Protecció Civil d’àmbit superior, s’estableixen els tipus d’emergència següents:

  • Preemergència o conat.
  • Emergència parcial.
  • Emergència general.

Segons el tipus de risc

Aplicant els criteris anteriors al risc d’incendi:

  • Una preemergència és qualsevol conat d’incendi.
  • Una emergència parcial es produeix quan no es pot dominar el conat, però l’incendi no afecta tot l’establiment, és a dir, solament afecta un sector o una zona.
  • Una emergència general s’inicia quan l’incendi ha superat el sector o la zona on s’ha produït el conat inicial i es propaga a altres parts de l’establiment.

Segons la gravetat de la situació

La gravetat de la situació no fa una diferenciació en el tipus d’emergència, sinó que simplement intervé en l’evolució d’aquesta emergència, i fa que es passi més o menys de pressa al tipus d’emergència següent.

Segons l'ocupació i els mitjans humans

L’ocupació de l’establiment no ha de modificar el tipus d’emergència, però en canvi sí que determina el moment en què s’ha de fer l’evacuació o el confinament, segons el cas. Els mitjans humans que es poden destinar a resoldre l’emergència tampoc no modifiquen el tipus de l’emergència, però sí que poden canviar l’estratègia escollida per afrontar-la.

Procediments d'actuació davant emergències

En aquest apartat es determinen les actuacions de cada persona o grup, dels integrants de la Brigada d’Emergències.

Detecció i alerta

En l’annex III de l’NBA es defineix l’alerta com la “situació declarada amb el propòsit d’adoptar precaucions específiques a causa de la probable i propera ocurrència d’un succés o accident”. L’alerta es materialitza quan es dóna avís a la Brigada d’Emergències amb l’objectiu de mobilitzar-la. Prèviament a l’alerta, hi ha d’haver una detecció de la situació que motiva l’emergència, que pot ser per mitjà un dels sistemes següents:

  • Sistemes predictius de l’Administració, en el cas de fenòmens naturals: pluja, neu, terratrèmols, etc.
  • Detecció automàtica, en el cas d’incendis, fuites de tòxics, etc.
  • Detecció humana, en la resta de casos.

Una vegada s’ha detectat la situació d’emergència, l’alerta es pot transmetre, segons decideix el cap d’Emergències, per mitjà d’un dels sistemes de què disposa l’edifici: sirena o megafonia.

Mecanismes d'alarma

L’alarma és la comunicació de l’emergència a tots els usuaris de l’establiment i, per tant, significa l’ordre d’evacuar la zona o el sector afectat. En l’annex III de l’NBA es defineix com l’“avís o senyal pel qual s’informa les persones perquè obeeixin instruccions específiques davant una situació d’emergència”. L’alarma es transmet, segons la situació, per mitjans tècnics (polsadors o megafonia) o bé pel personal de l’Equip d’Alarma i Evacuació.

1. Identificació de la persona que dóna els avisos. Per comunicar l’emergència, es donen dos tipus d’avisos:

  • Avís als treballadors o usuaris del centre.
  • Avís a les ajudes exteriors.

L’avís als treballadors o usuaris es fa per mitjans tècnics, sirena o megafonia, des del centre de control (CC) i exclusivament per indicació del cap d’Emergències (CE), titular o suplent. En cas d’impossibilitat d’utilitzar mitjans tècnics, l’avís als treballadors o usuaris el fa l’Equip d’Alarma i Evacuació (EAE), quan ho ordena el CE. L’avís a les ajudes exteriors es fa per via telefònica des del CC, igualment quan ho ordena el CE.

2. Identificació del Centre de Coordinació d’Atenció d’Emergències de Protecció Civil. El Centre de Coordinació d’Emergències de l’establiment està situat, per criteri de proximitat a l’accés principal de l’edifici, a la recepció de la biblioteca, en planta baixa, i lògicament disposa de línia telefònica directa a l’exterior. Les pautes d’actuació de la persona encarregada del CC, segons que es tracti d’una situació d’emergència o no, són les següents:

  • En situació de normalitat:
    • Mantenir actualitzat el directori de telèfons d’emergència.
    • Mantenir sempre en lloc visible el directori esmentat.
  • En situació d’emergència:
    • Fer les trucades d’emergència, d’acord amb l’ordre preestablert.
    • Donar els avisos d’emergència pel procediment previst.
    • Atendre les instruccions del cap d’Emergències.

Mecanismes de resposta davant d'una emergència

El personal adscrit a la Brigada d’Emergències ha de complir les tasques assignades a l’equip al qual està integrat, segons el tipus d’emergència que hi ha hagut. Els usuaris del centre, i els treballadors que no pertanyen a la Brigada d’Emergències, han de seguir estrictament les instruccions transmeses per l’Equip d’Alarma i Evacuació.

Evacuació o confinament

En determinades situacions, i com a novetat significativa de l’NBA amb relació al Manual d’autoprotecció de l’Ordre de 29 de novembre de 1984 de Protecció Civil, és possible que l’evacuació dels ocupants no sigui procedent, i que sigui més efectiu confinar les persones en un espai segur, en espera d’evacuar-les més endavant. La decisió d’evacuar o confinar correspon al cap d’Emergències, que l’ha de prendre responent a determinades circumstàncies, com el bloqueig de sortides o vies d’evacuació, la presència de fum en els recorreguts, o d’altres que hi hagi. Si la decisió és la d’evacuar, perquè aquesta decisió sigui efectiva, cal considerar i preveure determinades circumstàncies:

  • L’evacuació de persones amb discapacitats físiques o sensorials.
  • La possibilitat que hi hagi persones atrapades, i la manera de rescatar-les.
  • El transport de ferits, especialment des de les plantes pis.

Instruccions d'evacuació

S’aconsella seguir les instruccions següents durant una evacuació:

  1. Mantenir la calma.
  2. Començar l’evacuació a partir del senyal d’emergència, ni abans ni desprès.
  3. Atendre estrictament les instruccions de l’EAE i dels coordinadors de planta.
  4. Evacuar la zona en ordre.
  5. Fer l’evacuació en silenci.
  6. Si la via d’evacuació està inundada de fum, segellar l’accés a la zona i esperar l’assistència de les ajudes exteriors.
  7. Identificar i assenyalar que la zona és buida, una vegada s’ha comprovat aquest extrem.

Prohibicions en cas d'evacuació

S’han d’evitar les actituds següents durant una evacuació:

  1. Separar-se del grup evacuat.
  2. Distanciar-se en les files d’evacuació.
  3. Intentar portar materials o elements que poden ser un destorb en l’evacuació.
  4. Córrer.
  5. Empènyer i atropellar.
  6. Detenir-se.
  7. Retrocedir en l’evacuació.
  8. Utilitzar els ascensors.
  9. Abandonar els punts de reunió, fins a indicacions oportunes.

Prestació de les primeres ajudes

Les primeres ajudes formen part de la intervenció mateixa de la Brigada d’Emergències de l’establiment. Es considera que les primeres ajudes s’acaben quan arriba l’ajuda externa. Cada persona de la Brigada està integrada en un equip de treball i la seva intervenció és fonamental fins que no arriba l’ajuda exterior

Sistema de recepció de les ajudes externes

Els equips que formen part de la Brigada d’Emergència acaben les tasques quan intervenen les ajudes exteriors i, a partir d’aquest moment, es posen a la seva disposició per prestar-los la col·laboració que sol·liciten. El cap d’Emergències és l’encarregat de rebre les ajudes exteriors i, quan arriben, els ha d’entregar un plànol de cada planta de l’edifici i els ha de facilitar la informació següent:

  • El lloc del sinistre a l’edifici i el recorregut per arribar-hi, des del centre de control, ajudant-se d’indicacions sobre el plànol.
  • Les característiques bàsiques de l’edifici.
  • La perillositat, si escau, de zones properes al lloc del sinistre.
  • Les incidències produïdes en l’evacuació, si escau.
  • L’existència de ferits o atrapats, si és el cas, i el lloc on són.

A partir d’aquest moment, el CE queda a disposició de les ajudes exteriors per facilitar-los la informació que li demanin i la que proporcionin la resta dels components de la Brigada, i que sigui important.

Identificació i funcions de les persones i els equips que porten a terme els procediments d'actuació en emergències

En aquest apartat s’identifiquen les persones assignades als equips que conformen la Brigada d’Emergència, i s’especifiquen les seves funcions i protocols que han de seguir, tot en el context del pla d’actuació en emergències.

Els components de la Brigada d’Emergències han de portar roba d’alta visibilitat, com una armilla reflectora, perquè siguin fàcils d’identificar i se’ls distingeixi de la resta dels ocupants. El protocol d’actuació en Emergències, en successió temporal des que es detecta la situació que provoca l’emergència, és el següent:

Persona que descobreix el sinistre

Les pautes que s’han de seguir són les següents:

  • Mantenir la calma.
  • No cridar.
  • Comunicar l’emergència al centre de control, preferentment mitjançant telefonia interior, marcant el telèfon X, o bé, si no n’hi ha, accionant un polsador d’alarma.

Centre de control (CC). Equip

Equip Nom Lloc de treball Àmbit Planta Telèfon
CC X Recepcionista Gestió del centre 0 x
CC X Recepcionista Gestió del centre 0 x

Les pautes que s’han de seguir són les següents:

  • Atendre la trucada de l’avís d’emergència i recollir totes les dades proporcionades.
  • Fer les trucades d’emergència, d’acord amb l’ordre establert prèviament.
  • Donar els avisos d’emergència pel procediment previst.
  • Seguir les instruccions del cap d’Emergències.
  • Ordenar als EAE les evacuacions parcials o totals, d’acord amb les indicacions del CE.

Cap d'emergències (CE)

Equip Nom Lloc de treball Àmbit Planta Telèfon
CE X Director/a del centre Gestor/a del centre 1 x
Suplent X Tècnic/a de manteniment Gestor/a del centre 0 x

Les pautes que s’han de seguir són les següents:

  • Atendre la trucada de l’avís d’emergència i recollir totes les dades proporcionades.
  • Fer les trucades d’emergència, d’acord amb l’ordre establert prèviament.
  • Donar els avisos d’emergència pel procediment previst.
  • Seguir les instruccions del cap d’Emergències.
  • Ordenar als EAE les evacuacions parcials o totals, d’acord amb les indicacions del CE.

Cap d'intervenció (CI)

Equip Nom Lloc de treball Àmbit Planta Telèfon
CI X Tècnic/a de manteniment Gestió del centre 0 x
Suplent X Tècnic/a de manteniment Gestió del centre 1 x

Les pautes que s’han de seguir són les següents:

  • Acudir al lloc de l’emergència.
  • Coordinar els equips que intervenen en la resolució de l’emergència.

Coordinadors de planta, zona o sector (CP)

Equip Nom Lloc de treball Àmbit Planta Telèfon
CP X Encarregat/ada de sala CCIB 2 x
CP X Encarregat/ada de sala CCIB 3 x
CP X Bibliotecari/cària Biblioteca 0 x
CP X Tècnic/a auxiliar Biblioteca 1 x

Les pautes que s’han de seguir són les següents:

  • Assistir l’Equip d’Alarma i Evacuació en l’evacuació de la zona assignada.
  • Donar suport a l’Equip d’Alarma i Evacuació en el control de les persones evacuades de la seva zona.
  • Confirmar, sol·licitant la informació oportuna a l’EAE, que a la zona assignada no hi queda cap persona, abans de donar-la per evacuada.
  • Traslladar al centre de control l’informe d’incidències de l’evacuació de la seva zona.

Equip d'alarma i evacuació (EAE)

Equip Nom Lloc de treball Àmbit Planta Telèfon
EAE X Director/a administratiu/iva 2 x
EAE X Administratiu/iva 2 x
EAE X Director/a de la biblioteca Biblioteca 1
EAE X Auxiliar de serveis Gestió del centre 0

Les pautes que s’han de seguir són les següents:

  • Donar l’alarma en la seva zona o sector.
  • Dirigir el flux d’evacuació en la direcció correcta cap a les sortides.
  • Prestar l’assistència necessària als evacuats de la seva zona.
  • Comprovar directament que a la zona assignada no hi queda cap persona.
  • Controlar els evacuats als punts de reunió.

Equip de primers auxilis (EPA)

Equip Nom Lloc de treball Àmbit Planta Telèfon
EPA X Secretari/tària 2 x
EPA X Auxiliar de serveis Biblioteca 0 x
EPA X Administratiu/iva Gestió del centre 1 x

La pauta que s’ha de seguir és prestar els primers auxilis als ferits, si és el cas, i ajudar a evacuar-los.

Equip de primera intervenció (EPI)

Equip Nom Lloc treball Àmbit Planta Telèfon
EPI X Auxiliar de serveis CCIB 2 x
EPI X Auxiliar de serveis CCIB 3 x
EPI X Tècnic/a auxiliar Biblioteca 0 x
EPI X Tècnic/a auxiliar Biblioteca 1 x
EPI X Auxiliar de serveis Gestió del centre 0 x

Les pautes que s’han de seguir són les següents:

  • Controlar l’emergència, ajudant-se dels mitjans de la zona.
  • Col·laborar amb les ajudes exteriors.

Això és una plantilla per identificar els riscos a fi d’avaluar-los igual per Educació infantil i per oficines i després proposar mesures correctives i la temporalització que han de tenir.

Figura
CT: centre de treball al qual pertany l'avaluació; CR: Codi de risc: número que s'assigna per identificar el risc al qual es fa referència en les mesures correctores, seguint una numeració ascendent des de 01 (01, 02, 03...); MA: supòsit de maternitat, es marxa amb una X si es dóna aquest supòsit, variant la valoració del risc (ex: sobreesforç); ME: menor d'edat, s'hi posa una X quan el lloc no pot ser ocupar per un menor; SE: sensibilitat especial: s'hi posa una X si es pot preveure algun tipus de sensibilitat especial (ex. al·lèrgies) que donés com a resultat ineptitud per al lloc de treball
Figura
CR: Codi de risc: número que s'assigna per identificar el risc al qual es fa referència en les mesures correctores, seguint una numeració ascendent des de 01 (01, 02, 03...)
Figura
Origen: font d'identificació del risc (ex. avaluació de riscos, investigació d'accident...); Control: data de control de l'eficàcia de la mesura implantada

Criteris mínims que cal observar en el pla d'autoprotecció

Hi ha uns criteris mínims que cal observar per elaborar els plans d’autoprotecció i que determina la normativa:

  1. Ha de ser redactat i signat pel tècnic competent i subscrit pel titular de l’empresa.
  2. Cal assignar una única persona responsable de la gestió de les actuacions encaminades a prevenir i controlar riscos.
  3. Els procediments preventius i de control de risc que s’estableixin han de tenir en compte els punts següents:
    • Precaucions, actituds i bones pràctiques que s’han d’adoptar per evitar les causes que poden originar accidents o successos greus.
    • Permisos especials de treball per a operacions que generin riscos.
    • Comunicació de les anomalies o els incidents al titular de l’activitat.
    • Programa d’operacions preventives o de manteniment d’instal·lacions, equips, sistemes o altres elements de risc que en garanteixin el control.
    • Programa de manteniment d’instal·lacions, equips, sistemes i elements necessaris per a la protecció i seguretat que n’agermani l’operativitat.
  4. S’ha d’establir una estructura organitzativa i jerarquitzada, dins de l’organització i del personal, i fixar les funcions i responsabilitats de tots els membres en situació d’emergència.

El director del pla d’actuació en cas d’emergències és la persona responsable única que ha designat el titular de l’activitat.

Senyalització de seguretat

Aquest esquema amplia la informació sobre les formes i els colors i dóna exemples de la senyalització de seguretat.

Tipus de senyal Color de seguretat Color de contrast Forma Pictograma
Senyal d’advertència Groc Negre Triangular wtran_fol_uf2_28.jpg
Matèries radioactives
Senyal de prohibició Vermell Blanc Rodona wtran_fol_uf2_29.jpg
Entrada prohibida a personal no autoritzat
Senyal de salvament Verd Blanc Rectangular o quadrada wtran_fol_uf2_30.jpg
Rentat d’ulls
Senyal d’obligació Blau Blanc Rodona wtran_fol_uf2_31.jpg
Protecció obligatòria per a la vista

Actuació en cas d'accident

L’esquema següent il·lustra els continguts que s’han tractat en el subapartat “Primers auxilis”.

Figura
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Índex general