Activitats

L'índex de freqüència amb baixa

L’objectiu d’aquesta activitat és veure com l’estadística facilita el control sobre la freqüència dels accidents.

Amb les dades següents, calculeu l’índex de freqüència amb baixa:

Nombre de treballadors 50
Nombre de dies de treball 240
Hores de treball al dia per any 7
Hores de treball perdudes (absentisme, malaltia, etc.) 40
Nombre d’accidents amb baixa 5

Figura
Nombre total d’accidents × 1.000.000 5 = 5.000.000
Nombre total de treballadors 50
Nombre de dies de treball per any 240
Hores de treball al dia 7
Absentismes i d’altres 40
= 83.960
=59,5521677

Estadística

Cerqueu en l’Anuari estadístic Accidents de Treball de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) les dades estadístiques d’accidents de treball per tipologies de gravetat i sectors i comenteu-ne un parell que us hagin sobtat.

Índex de gravetat

L’objectiu d’aquesta activitat és comprovar quines són les dades de sinistralitat i com són aquestes d’importants.

Calculeu l’índex de gravetat amb baixa amb les dades següents:

Nombre de treballadors 60
Nombre de dies laborals 225
Nombre d’hores per jornada 7
Nombre d’accidents amb baixa 5
Nombre de jornades perdudes pels accidents (jt) 50
Nombre d’hores perdudes (absentisme, malaltia, etc.) 80
Naturalesa de la lesió: incapacitat permanent absoluta 6.000

Figura
Naturalesa de la lesió (jb) 6.000
Nombre de jornades perdudes pels accidents (jt) 50
Nombre de treballadors = 6.050.000
Nombre de dies laborals 60
Nombre d’hores per jornada 225
Nombre d’accident amb baixa 7
Nombre d’hores perdudes (absentisme, malaltia, etc.) 5
80
Nombre total d’hores/home treballades = 94.420
Índex de gravetat = 64,0754078

La sinistralitat

Feu una cerca de les dades sobre sinistralitat en el vostre sector laboral i comenteu tres dades significatives, accedint a la web de l’ICSSLhttps://treball.gencat.cat/ca/ambits/seguretat_i_salut_laboral/publicacions/estadistiques_estudis/#bloc6 de la Generalitat de Catalunya.

Organització de la prevenció

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar les diferents modalitats per gestionar la prevenció i triar la més adient tenint en compte les característiques de l’empresa.

Descriviu les possibles organitzacions preventives que es poden adoptar en els casos següents:

  1. Una empresa de 300 treballadors que treballa amb agents biològics dels grups 3 i 4.
  2. Un empresari individual amb 15 treballadors i una formació específica de prevenció de riscos laborals.
  3. Una empresa amb 150 treballadors dedicada a la producció audiovisual.
  4. Una empresa amb 520 treballadors dedicada a l’activitat de l’hostaleria.

Per triar la modalitat organitzativa que s’ha d’encarregar de desenvolupar l’activitat preventiva a l’empresa, s’han de tenir en compte dos elements: la dimensió de l’empresa, pel que fa a nombre de treballadors, i els tipus de riscos a què estan sotmesos els treballadors (segons si l’activitat de l’empresa és perillosa o no, tal com estableix l’annex I del Reglament de serveis de prevenció).

Les modalitats són les següents:

  1. Assumpció personal de l’empresari de les activitats preventives.
  2. Designació d’un treballador o de més d’un.
  3. Constitució d’un servei de prevenció propi.
  4. Concertació de l’activitat preventiva amb un servei de prevenció aliè (el servei de prevenció mancomunat té la consideració de servei de prevenció propi).
    1. Una empresa de 300 treballadors que treballa amb agents biològics del grup 3 i 4
      Servei de prevenció propi (i també i 4).
      Empresa entre 250 i 500 treballadors, amb una activitat catalogada com a perillosa. Està prohibida l’assumpció personal de l’empresari (1) i la designació de treballadors (2). És obligatòria la constitució d’un servei de prevenció propi, que es pot complementar amb un d’aliè.
    2. Un empresari individual amb 15 treballadors i una formació específica de prevenció de riscos laborals
      Assumpció personal de l’empresari (i també 2, 3 i 4).
      Empresa de menys de 500 treballadors i més de 6, amb una activitat no catalogada com a perillosa. La més econòmica per a l’empresari seria assumir-ho ell mateix amb l’ajuda de la contractació d’un servei de prevenció aliè per a les tasques de vigilància de la salut i avaluacions amb instruments de mesura específics.
    3. Empresa de 150 treballadors dedicada a la producció audiovisual
      Servei de prevenció aliè (i també 2 i 3).
      Empresa de menys de 500 treballadors i més de 6, amb una activitat no catalogada com a perillosa. Està prohibida l’assumpció personal de l’empresari (1) i són possibles les altres formes (2, 3, 4). La més econòmica per a l’empresari és la contractació d’un servei de prevenció aliè.
    4. Empresa amb 520 treballadors dedicada a l’activitat de l’hostaleria
      Servei de prevenció propi.
      Empresa de més de 500 treballadors amb una activitat no catalogada com a perillosa. Està prohibit utilitzar les formes 1 i 2 i és obligatòria la constitució d’un servei de prevenció propi (3), que pot ser complementat per un servei de prevenció aliè (4).