La prevenció de riscos laborals a l'empresa. El marc normatiu

La Llei 31/1995, de prevencions de riscos laborals (LPRL), explicita en el preàmbul que l’objecte que té és determinar un cos bàsic de garanties i responsabilitats per tal d’establir un nivell adequat de protecció de la salut dels treballadors enfront dels riscos derivats de les condicions de treball.

Des que es va promulgar aquesta llei s’ha dictat molta normativa en aquest àmbit; tot i això, a hores d’ara encara hi ha molts treballadors que tenen accidents i malalties i, per tant, hem de deduir que cal alguna cosa més que les normatives per aconseguir la conservació del benestar físic, social i mental dels treballadors en relació amb les condicions de treball i el control d’aquestes condicions per garantir la seguretat total en el treball i compatibilitzar l’ambient laboral amb les capacitats de cada treballador.

Una de les maneres que tenim d’aconseguir tots aquests objectius és tenir una bona formació en prevenció de riscos, i aquest és l’objectiu principal d’aquests materials.

El treball i la salut. La cultura preventiva

La transformació dels béns que hi ha a la naturalesa per obtenir un rendiment més bo d’aquests béns es coneix com a treball. Aquest procés de transformació dels elements de la naturalesa requereix una activitat que unifiqui esforços, de manera que dóna lloc a la tecnificació, l’especialització i l’organització.

Aquests factors nous poden exigir capacitats noves de l’individu i es poden produir circumstàncies en què el descontrol amenaci la seva salut. Aquesta possibilitat de dany per a la salut rep el nom de perill.

En primer lloc, hem de conceptuar la paraula treball i la paraula salut. Són dues paraules bàsiques en matèria de prevenció de riscos, estan molt lligades l’una amb l’altra i han evolucionat al llarg del temps.

  • L'entorn sempre influencia el subjecte d'alguna manera. En el cas que l'entorn no fos estimulatiu, també condicionaria el subjecte./5
  • L'entorn sempre influencia el subjecte d'alguna manera. En el cas que l'entorn no fos estimulatiu, també condicionaria el subjecte.

El concepte treball ha evolucionat des de la idea de Plató o de l’edat antiga, a on trobem que els qui desenvolupaven els treballs manuals eren els esclaus, fins a arribar a la concepció, d’arrels cristianes, del treball com a redempció del pecat original, passant per les concepcions de l’edat mitjana -els qui feien els treballs a la terra eren els serfs-.

Per tant, la primera dificultat la trobem en les diferències en la conceptualització del treball. Per entendre això, ens pot ajudar tenir en compte tres punts de vista que utilitzen experts del món del treball.

  • El treball com a càstig: aquesta idea és present en el nostre substrat cultural cristià i és una concepció negativa en el sentit que fa que les persones assumeixin o justifiquin que el treball afecta la salut.
  • El treball com una necessitat: cal treballar per tal de poder assumir una sèrie de despeses com el menjar, l’habitatge, l’oci o la roba. Tot i ser una visió més optimista encara té connotacions negatives perquè es pot pensar que, com que és necessari treballar, hem de córrer el risc de perdre la salut.
  • El treball com a manera de desenvolupament de la persona: aquesta concepció molt més positiva ja que considera que per mitjà del treball una persona pot desenvolupar les habilitats dins d’un marc organitzatiu, durant un temps i en unes condicions determinades, tant de producció com de prevenció.

Hauríem de fugir de la concepció del càstig, potenciar el treball com a realització de la persona, i aprofitar així els aspectes positius d’aquest treball i rebutjar-ne els negatius.

El concepte de salut també es pot abordar des de molts punts de vista: el psíquic, el somàtic, el fisiològic, el polític, el legal, el social, etc. Aquest concepte també ha evolucionat, i ha passat d’una idea més tradicional que definia la salut com “l’absència de malaltia” a la definició actual de l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 1946, figura): “Estat de benestar físic, mental i social complet i no merament l’absència de malalties o afeccions”.

Figura El concepte de salut

  • Les condicions laborals poden perjudicar la salut i el benestar físic, psíquic i social dels treballadors./4
  • Les condicions laborals poden perjudicar la salut i el benestar físic, psíquic i social dels treballadors.

OMS: Organització Mundial de la Salut

És l’organisme de l’Organització de les Nacions Unides especialitzat a gestionar polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut arreu del món.

D’aquesta descripció cal destacar el fet que té en compte els aspectes físic, mental i social, que estan molt interrelacionats. Per tant, quan parlem salut hem de tenir en compte la integritat corporal d’una persona, l’equilibri emocional i les relacions amb la resta de persones. En cas que parlem de salut laboral dins de la salut global d’una persona hem de tenir en compte el fet que les condicions laborals no siguin generadores de dany per al treballador.

En definitiva, podem afirmar que el treball té influència sobre la salut. La salut és necessària per treballar i el treball té efectes sobre la salut. Aquesta influència pot ser positiva quan el treball és una forma de realització personal i una manera de cobrir les nostres necessitats, però també pot ser negativa, quan les circumstàncies especials del treball provoquen la pèrdua de la salut als treballadors, com confirmen les dades estadístiques de sinistralitat en el nostre país.

Condicions de treball

El treball es desenvolupa en un ambient i en unes condicions diferents d’on es fan les activitats de la nostra vida (oci, descans, etc.). S’entén per condició de treball qualsevol característica de l’activitat desenvolupada que tingui alguna influència sobre la salut de qui la fa. L’article 4 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, ho defineix així:

Condició de treball segons l'LPRL

“Qualsevol característica d’aquest [treball] que pugui tenir una influència significativa en la generació de riscos per a la seguretat i la salut del treballador.”

En aquesta definició hi queden incloses específicament les característiques següents:

  • Les característiques generals de locals, instal·lacions, equips, productes i les altres eines que hi hagi al centre de treball.
  • La naturalesa dels agents físics, químics i biològics en l’ambient de treball i les intensitats, les concentracions o els nivells de presència corresponents.
  • Els procediments per utilitzar tots aquests agents esmentats que influeixen en la generació de riscos.
  • L’organització i ordenació d’aquests agents que influeixen en la magnitud dels riscos a què està exposat el treballador.
  • Qualsevol altra característica del treball que generi riscos.

Riscos laborals

Els espais desordenats, les màquines mal protegides o les eines defectuoses poden produir caigudes, atrapaments, ferides o talls.

Figura Les condicions de treball

Un cop definides les condicions de treball hem de clarificar tres conceptes que ben sovint s’utilitzen de manera indistinta per descriure una situació com si fossin sinònims, i de fet no ho són. Aquests conceptes són perill, risc i factor de risc.

El perill és inherent a les coses, és una font de possible dany o lesió per a la salut.

El risc és la probabilitat que es produeixi un dany i el risc laboral és la probabilitat que el treballador tingui un dany derivat del treball.

El factor de risc és una situació potencial que pot causar danys per a la seguretat i salut dels treballadors.

En la taula hi ha un exemple d’aquests conceptes:

  • El risc de caure en una escalada depèn de diversos factors/4
  • El risc de caure en una escalada depèn de diversos factors

Taula: Els conceptes de perill, risc, factor de risc i dany
Perill Risc Factor de risc Dany
Fer foc al bosc Probabilitat que es produeixi un incendi Vent Sequera Brutícia Actuació de les persones Incendi
Fer escalada Probabilitat de caure Estat de la muntanya Preparació de les persones Actuació de les persones Temps Caiguda

La cultura preventiva

Un efecte induït i desitjable de la prevenció de riscos laborals és la millora de les condicions de treball. També és el mitjà per aconseguir els objectius de l’acció preventiva i així es reconeix en l’article 5 de la Llei 31/1995.

Article 5 de l'LPRL

“La política en matèria de prevenció té l’objectiu de promoure la millora de les condicions de treball a fi d’elevar el nivell de protecció de la seguretat i la salut dels treballadors a la feina.”

La millora de les condicions de treball és un dels objectius de la mateixa llei, que s’alinea amb els objectius de la política social europea, que es proposen millorar les condicions de treball a fi de no solament evitar els danys sinó de procurar el benestar dels treballadors.

El concepte de cultura preventiva s’utilitza en el context de la seguretat i salut en el treball (SST) i es refereix a un conjunt d’usos, costums i coneixements destinats a prevenir els accidents laborals i les malalties professionals.

Podem dir que quan ens referim a cultura preventiva parlem del fet que la prevenció formi part de la nostra manera de ser. Alejandro MendozaPlaza afirma que cultura preventiva vol dir “treballar pel següent”, és a dir, treballar com si el procés en curs pogués causar un accident (també als altres). Això es basa en la constatació que tots els processos empresarials van en cadena i la seguretat requereix que siguin duts a terme preventivament.

La cultura preventiva és un concepte que s’utilitza cada cop més per posar de manifest que la seva carència és la causa dels accidents laborals i posa de manifest que malgrat els anys de vigència de la llei i les importants que s’hi han fet encara no està implantada en les nostres empreses al nivell que es requereix.

Treballar pel següent demana un canvi cultural i aquest canvi interessa a tots els actors que intervenen en el món laboral, és a dir, empresaris, treballadors, sindicats, associacions empresarials, Administració i qualsevol tipus d’empresa.

Els danys a la salut

És clara la influència del treball sobre la salut; per tant, hem de veure quin tipus de patologia pot produir o afavorir. D’entrada, hem de dir que l’efecte del treball sobre la salut va molt més enllà de la causalitat de malalties professionals o accidents laborals.

És evident que el treball pot contribuir de manera significativa a problemes de salut freqüents entre la població en general i que la majoria de trastorns que tenen els treballadors no són considerats legalment professionals, malgrat que la relació que tinguin amb les condicions de treball sigui clara.

Danys a la salut

Aquests dos conceptes són jurídics, no pas científics, basats en consideracions legals i amb una sèrie de restriccions importants.

Podem dividir la patologia laboral en dos grans grups:

  1. Les patologies específiques: en aquest grup el treball és la causa fonamental i necessària de la pèrdua de salut. Aquesta patologia difícilment la trobarem fora de l’ambient laboral o, en tot cas, no tant sovint. Dins d’aquest grup hi ha les malalties professionals i els accidents de treball.
  2. Les patologies inespecífiques: en aquest cas el treball és un factor més de molts d’altres i és un factor que contribueix però que no precisament el fonamental. Dins d’aquest grup hi ha la fatiga, la insatisfacció, la depressió, l’estrès, l’envelliment prematur, la síndrome d’esgotament professional, etc.

Aquestes patologies plantegen de manera molt clara la complexitat de les interaccions entre factors individuals, culturals i de medi de vida i de treball.

Figura Les patologies laborals

L'accident de treball i la malaltia professional

La primera distinció important que hem de fer és la diferència entre accident de treball i malaltia professional. Per fer-ho definirem els dos conceptes.

L'accident de treball

Podem definir accident de treball des de diferents punts de vista: el de les tècniques utilitzades per prevenir-lo, el mèdic, el tècnic, el legal, etc. Els dos que utilitzem són el punt de vista tècnic i el punt de vista legal.

Des del punt de vista tècnic, l’accident és tot succés anormal, no volgut ni desitjat, que es presenta de manera brusca i inesperada, tot i que normalment és evitable, interromp la continuïtat normal del treball i pot causar lesions a les persones.

Accident de treball

Des del punt de vista mèdic, l’accident es defineix com una patologia traumàtica quirúrgica aguda provocada generalment per factors mecànics ambientals.

Des del punt de vista legal, el que defineix què és un accident de treball és la Llei general de la Seguretat Social (LGSS).

Accident de treball segons l'LGSS

“S’entén per accident de treball qualsevol lesió corporal que el treballador pateixi en ocasió o a conseqüència de la feina que executi per compte d’altri.”

Article 115 LGSS del Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny

Hi ha d’haver una relació causal entre la lesió i el desenvolupament del treball.

El que caracteritza l’accident de treball és que hagi produït una lesió, que sigui en el desenvolupament del treball i que aquest treball sigui per compte aliè. Des de l’any 2003 també hi queden inclosos els autònoms.

Lesió i accident

No podem confondre una lesió amb un accident ja que les lesions són el resultat dels accidents, però no tots els accidents tenen com a resultat una lesió.

La LGSS determina que també es consideren accidents de treball els que tenen en els casos següents:

  • L'accident laboral sempre és no volgut i inesperat, i causa danys a les persones.
  • L'accident laboral sempre és no volgut i inesperat, i causa danys a les persones.

  • Anant o tornant de la feina (accident in itinere).
  • Com a conseqüència del desenvolupament de càrrecs electius de caràcter sindical.
  • Com a conseqüència del desenvolupament de tasques en el compliment d’ordres de l’empresari o espontàniament en interès del bon funcionament de l’empresa.
  • Com a conseqüència d’actes de salvament o de semblants en l’àmbit del treball.

També s’hi contenen les malalties que tot i que són conseqüència del treball no queden incloses en aquest terme per manca de compliment dels requisits establerts legalment.

L’LGSS també determina que no podem considerar-lo accident de treball si hi ha una imprudència temerària del treballador (conducció de maquinària sota els efectes de substàncies isotròpiques) o si es produeix per força major aliena al treball (un tsunami, una riada).

La malaltia professional

Quan parlem de malalties professionals ho podem fer des de diferents punts de vista i també aquí ens interessa destacar el punt de vista tècnic i el punt de vista legal.

Des del punt de vista tècnic, la malaltia professional és el deteriorament lent i gradual de la salut del treballador, produït per una exposició crònica a situacions adverses, tant les produïdes per l’ambient en què es desenvolupa la feina com per la manera en què està organitzada.

Des del punt de vista legal, la que s’encarrega de definir què es pot considerar malaltia professional és l’LGSS. La definició és la següent:

Malaltia professional segons l'LGSS

“S’entén per malaltia professional la contreta a conseqüència de la feina executada per compte d’altri en les activitats que s’especifiquin en el quadre que aprovin les disposicions d’aplicació i desplegament d’aquesta Llei, i que estigui provocada per l’acció dels elements i substàncies que en el quadre s’indiquin per a cada malaltia.”

Article 116 de l’LGSS

De la definició de malaltia professional de l’LGSS podem extreure una sèrie de requisits per determinar quan parlem de malaltia professional:

  • El treball ha de ser per compte aliè. Tot i això, actualment els treballadors autònoms, com que poden cotitzar, també poden gaudir d’aquesta cobertura legal.
  • El quadre de malalties professionals que recull el reglament determina quines malalties són considerades malalties professionals, quines substàncies o elements les provoquen i en el desenvolupament de quina activitat. Per exemple: grup 3, malalties professionals causades per agents biològics.
  • Hi ha d’haver una relació causal entre l’exposició continuada a les condicions de treball nocives i els danys causats a la salut del treballador.

En la taula hi ha les diferències entre l’accident de treball i la malaltia professional.

Taula: Les diferències entre accident de treball i malaltia professional
Accident de treball Malaltia professional
Exposició Brusc i inesperat Crònica, continuada
Causa Violenta. Es pot establir fàcilment la relació causa-efecte. Elements i substàncies recollits en el quadre. És difícil establir la relació causa-efecte.
Tècnica Seguretat en el treball Higiene industrial i ergonomia
Criteri legal Definit de manera ambigua per garantir la màxima protecció per al treballador. Definit amb criteris restrictius que no donen lloc a incloure-hi res més del que determina la normativa.

Patologies inespecífiques

Quan les causes que ocasionen la pèrdua de la salut són influenciades per altres factors no laborals, es parla de patologia inespecífica. La pèrdua de la salut no és causada directament per l’ambient de treball, però ha aparegut o s’ha agreujat molt influïda pels elements de l’ambient de treball.

El reglament que desenvolupa l’LGSS és el Reial decret 1299/ 2006, de 10 de novembre. Trobareu el quadre de malalties professionals en la secció “Annexos” del web del mòdul.

Els factors següents formen part de la patologia laboral inespecífica:

1) Fatiga

La fatiga és el cansament físic o mental, real o imaginari, que té un treballador i que en disminueix la capacitat per fer la feina.

La fatiga física pot ser l’origen d’una lesió que es manifesta en dolors musculars, lesions d’esquena o trastorns gastrointestinals.

Actualment...

… i cada vegada més, n’hi ha en més feines: a les fàbriques en què el treballador fa moviments repetitius, feines sedentàries que entumeixen els músculs i provoquen problemes de circulació, treballs d’esforç físic considerable com la construcció, treballs amb pantalles de visualització que cansen la vista i, a força d’hores, carreguen l’esquena, etc.

La fatiga mental ocasiona una disminució de l’atenció i del rendiment laboral, i es manifesta amb mal de cap, irritabilitat, insomni o depressió.

Hi ha tres graus de fatiga. El primer grau desapareix amb el repòs. El segon grau comporta prostració i abatiment. El tercer grau comporta trastorns físics, rampes, pèrdues de memòria i, fins i tot, en alguns casos la mort per aturada cardíaca.

2) Malalties inespecífiques

Són malalties comunes que, malgrat no ser una conseqüència directa de l’ambient de treball, han aparegut o s’han agreujat molt a causa de l’ambient de treball. Per exemple, el nombre més alt d’infarts en torns nocturns.

Malalties inespecífiques

Les malalties inespecífiques més conegudes són les relacionades amb problemes circulatoris, digestius (úlceres, gastritis), respiratoris (al·lèrgies), mals d’esquena i malalties mentals (neurosi).

3) Insatisfacció

Moltes vegades l’activitat laboral que es fa no s’escull per gust, sinó per necessitat. Altres vegades l’organització del treball impedeix utilitzar totes les capacitats de les persones. Aquests factors -juntament amb la monotonia del treball, l’avorriment del treball mancat d’interès, la despersonalització del treballador, la tensió, les molèsties d’adaptació al lloc de treball, la poca participació, la falta d’autonomia i el poc treball intel·lectual- provoquen la insatisfacció.

4) Estrès

És una situació de tensió en el treballador que apareix quan la càrrega de treball ultrapassa la capacitat del treballador.

  • /5

La incapacitat per complir els objectius marcats i l’excés de càrrega de treball poden produir ansietat, agressivitat, frustració i sensació d’impotència. Tot plegat repercuteix en la salut del treballador i provoca la baixa laboral.

5) Assetjament psicològic

És una situació en el treball en què una persona o més exerceixen una violència psicològica extrema, sistemàtica i continuada, amb la intenció de fer mal a una altra persona o grup de persones.

Exemples d'assetjament psicològic

No assignar tasques al treballador o encarregar-li’n d’inútils, assignar-li feines degradants, aïllar-lo dels companys, calumniar-lo, amenaçar-lo verbalmen, difondre falsos rumors, parlar-ne malament, ignorar-ne la presència.

Pèrdua d'interès

El treballador perd l’interès en la feina. Això es manifesta en un malestar que pot afectar la salut i la seguretat; el rendiment del treballador baixa, i provoca absentisme.

L’assetjament psicològic provoca depressió, ansietat, autoestima baixa, trastorns cardiovasculars, fòbies, irritabilitat, i aïllament social i familiar. Per a l’empresa, és una causa de deteriorament de l’ambient laboral, absentisme, augment dels accidents i disminució del rendiment.

6) Envelliment prematur

És l’acceleració del procés normal d’envelliment fisiològic i que condueix a una mort prematura. És provocat per un desgast biològic com a conseqüència d’una fatiga crònica acumulada. Els contaminants químics i físics, i altres agents agressius, poden originar canvis biològics i generar el procés d’envelliment.

L'envelliment prematur...

… va augmentar molt durant la Revolució Industrial a causa de les condicions de treball. En l’actualitat, l’envelliment prematur es dóna en sectors concrets, com per exemple la mineria.

El marc normatiu bàsic de la prevenció

L’organització del treball durant la Revolució Industrial va generar unes condicions laborals que n’evidenciaren els efectes en la salut dels treballadors. L’Estat va haver d’intervenir amb les primeres lleis socials.

Si els poders públics han de vetllar per la seguretat i higiene en el treball, ho han de fer amb una normativa que defineixi com s’ha d’actuar per prevenir els riscos laborals.

La normativa més important en matèria de riscos laborals és la següent:

  • La Constitució espanyola de 1978 estableix, dins dels principis rectors de la política social i econòmica, que els poders públics han de vetllar per la seguretat i la higiene en el treball (art. 40.2), i reconeix el dret a la protecció de la salut (article 43).
  • L’Estatut dels treballadors, en l’article 4.2.d, proclama el dret dels treballadors a la integritat física i a una adequada de seguretat i higiene, i, en el 19, regula que el treballador, en la prestació dels seus serveis, té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i higiene.
  • El tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea (art. 18.a indica que els estats membres han de promoure la millora del medi de treball per tal de protegir la seguretat i la salut dels treballadors.

A partir de la normativa europea, hi ha un nombre elevat de directives que estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut. N’hi ha de caràcter general per a activitats laborals diverses, i n’hi ha per als riscos específics.

L'ingrés a la Unió Europea...

… obliga a traslladar a la legislació espanyola la normativa europea en matèria de seguretat i higiene, com la Directiva marc 89/391, de 12 de juny de 1989, sobre l’aplicació de mesures per promoure la seguretat i la salut dels treballadors a la feina.

Amb l’objectiu d’adaptar la normativa espanyola a l’europea, el novembrede 1995, es va aprovar la Llei de prevenció de riscos laborals.

  • L’Estat espanyol ha ratificat molts convenis de l’OIT en matèria de seguretat i higiene.
  • La Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals (LPRL), de 8 de novembre, reformada per la Llei 54/2003, de 12 de desembre. L’objectiu d’aquesta llei és promoure la seguretat i salut dels treballadors i definir un marc de garanties i responsabilitats. Fomenta la prevenció i involucra treballadors i empresaris en l’objectiu de disminuir la sinistralitat laboral i garantir la salut dels treballadors.

Llei de prevenció de riscos laborals

Aquesta llei adapta al dret espanyol la Directiva 89/391/CEE, relativa a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i salut dels treballadors, i també incorpora parcialment el contingut d’altres directives, com la 92/85/CEE, sobre la protecció de la maternitat, la 94/33/CEE, sobre la protecció dels joves a la feina, i la 91/383/CEE, relativa al tractament de les relacions del treball temporal, de duració determinada i en empreses de treball temporal.

La Llei de prevenció de riscos laborals elimina la dispersió de la normativa espanyola en matèria de seguretat i higiene i va a un concepte més global de salut, com a benestar de la persona. D’aquesta manera es converteix en una llei preventiva i ja no es limita a la protecció dels danys professionals.

D’altra banda, l’LPRL implica l’empresari en el deure de protegir els treballadors dels riscos laborals i el deure d’avaluar inicialment els riscos dels llocs de treball i planificar l’acció preventiva.

[…] relatiu a la seguretat i salut dels treballadors, i al medi del lloc de treball (diferent del medi general), i que serveix de suport a la nostra Llei de prevenció de riscos laborals.

  • L’LPRL ha estat desenvolupada pel Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció. Amb posterioritat, s’han aprovat altres reglaments que regulen aspectes concrets de la prevenció.
  • Els convenis col·lectius d’empresa o de sector que regulen matèries de seguretat i salut en el treball.

En la taula es presenta la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals.

Taula: La normativa en matèria de prevenció de riscos laborals
Àmbit normatiu Normes existents
Normativa internacional Convenis de l’OIT en matèria de prevenció de riscos laborals
Normativa europea Directiva marc 89/391/CEE
Normativa bàsica nacional Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL)
Llei general de la Seguretat Social (LGSS, RDL 8/2015, de 30 d’octubre)
Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS, RDL 5/2000, de 4 d’agost)
Desenvolupament normatiu nacional RD 39/1997, de 17 de gener. Reglament dels serveis de prevenció, modificat pels RD 780/1998, de 30 d’abril, RD 604/2006, de 19 de maig, RD 298/2009, de 16 de març i RD 337/2010, de 19 de març.
RD 485/1997, de 14 d’abril. Senyalització de seguretat i salut en el treball
RD 486/1997, de 14 d’abril. Seguretat i salut en els llocs de treball
RD 488/1997, de 14 d’abril. Treball amb equips amb pantalla de visualització
RD 664/1997, de 12 de maig. Exposició a agents biològics durant el treball
RD 773/1997, de 30 de maig. Equips de protecció individual

A banda de totes aquestes normes tenim les guies tècniques i les notes tècniques en matèria de prevenció, que són documents, sense caràcter legal, en què l’INSST fixa orientacions per a empresaris i treballadors per tal d’ajudar-los a interpretar els reglaments que desenvolupen l’LPRL. Per exemple, la guia tècnica per avaluar i prevenir els riscos relatius a la utilització d’equips amb pantalla de visualització.

Podeu trobar l’estructura i continguts la Llei de prevenció de riscos laborals, que en la secció “Annexos” del web del mòdul.

Els drets i deures en matèria preventiva. Les responsabilitats i les sancions

La Llei de prevenció de riscos laborals, en el capítol III, regula els drets i les obligacions en matèria de riscos laborals per als subjectes implicats. Comprovareu que el reconeixement d’un dret del treballador implica el deure correlatiu de l’empresa, cosa que obliga a adoptar les mesures necessàries per garantir-ho.

Tot i que les administracions públiques, els representants dels treballadors i els serveis tècnics i de prevenció també hi estan implicats, la responsabilitat màxima recau sobre els empresaris com a conseqüència del poder de direcció que tenen.

Els drets i deures en matèria preventiva

És important conèixer els drets dels treballadors en matèria preventiva que es recullen en la Llei de prevenció de riscos laborals, ja que comporten obligacions que els empresaris han de conèixer i complir i que els treballadors poden exigir, ja que en cas d’incompliment poden comportar sancions importants.

a) Drets i obligacions dels treballadors

  • Els treballadors tenen dret que els proporcionin EPI.
  • Els treballadors tenen dret que els proporcionin EPI.

  • Drets
    • Dret al subministrament d’equips de protecció individual (EPI).
    • Dret a rebre informació i formació sobre totes les qüestions relatives a la prevenció de riscos laborals que els afectin.
    • Dret a la vigilància de la salut mitjançant reconeixements mèdics.
    • Dret de participació.
    • Dret a la gratuïtat de les mesures preventives adoptades.
    • Dret dels seus representants a paralitzar l’activitat laboral en cas de risc greu i imminent, i de tots els treballadors a abandonar el lloc de treball sense ser sancionats.
  • Obligacions
    • Complir les mesures de prevenció.
    • Fer servir de manera adequada màquines, aparells, eines, substàn- cies perilloses, equips de transport i, en general, qualsevol mitjà amb el qual desenvolupin l’activitat.
    • Fer servir correctament els mitjans i equips de protecció que proporcioni l’empresari, seguint-ne les instruccions.
    • No desactivar els dispositius de seguretat i utilitzar-los correctament.
    • Informar immediatament el superior jeràrquic, els delegats de prevenció o el servei de prevenció de qualsevol situació laboral que, per motius raonables, els sembli un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.
    • Contribuir a complir les obligacions sobre seguretat i salut laboral establertes per l’autoritat competent.
    • Cooperar amb l’empresari per tal que pugui garantir unes condicions de treball segures i sense riscos.

b) Obligacions dels empresaris

L’incompliment d’aquestes obligacions es pot sancionar com a incompliment laboral.

L’empresari té el deure de protegir la seguretat i la salut dels treballadors que estan al seu servei, en tots els aspectes relacionats amb la feina.

Les obligacions generals són les següents:

  • Garantir la seguretat i salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball.
  • Adoptar totes les mesures necessàries per protegir la seguretat i salut dels treballadors.
  • Assumir el cost de les mesures de seguretat i salut.
  • Complir les disposicions establertes en la normativa de prevenció de riscos.
  • Planificar l’acció preventiva i l’avaluació de riscos laborals.
  • Proporcionar als treballadors els equips de protecció individual (EPI).
  • Informar els treballadors sobre els riscos i les mesures de prevenció.
  • Garantir la formació sobre riscos laborals al treballador.
  • Adoptar les mesures d’emergència.
  • Elaborar el pla de prevenció.
  • Garantir la protecció de col·lectius especialment sensibles. Aquests col·lectius són els següents:
    • Treballadors especialment sensibles a riscos determinats. L’empresari ha de garantir, de manera específica, la protecció dels treballadors que, per les seves característiques personals o estat biològic, són especialment sensibles als riscos que es deriven de la feina.
    • Treballadores embarassades o en període de lactància .Si les condicions d’un lloc de treball poden influir negativament en la salut de la treballadora embarassada, del fetus o del fill (si està en període de lactància), i el metge que assisteix la treballadora a la Seguretat Social ho certifica, cal col·locar-la en un lloc de treball diferent i compatible amb el seu estat.
    • Treballadors menors .Abans de la incorporació dels menors de 18 anys, o bé quan hi ha una modificació important de les condicions de treball, l’empresari ha de fer una avaluació sobre els riscos del lloc de treball que posin en perill la seguretat o la salut d’aquests treballadors.
    • Relacions de treball temporals, de durada determinada i en empreses de treball temporal. Els treballadors amb aquestes relacions de treball han de tenir el mateix nivell de protecció en matèria de seguretat i salut que la resta de treballadors de l’empresa en la qual han de prestar els serveis.

L’empresari ha de garantir que aquests treballadors reben informació sobre els riscos als quals s’han d’exposar, que tenen la qualificació o les aptituds professionals necessàries, que es fan controls mèdics especials i que es compleixen les mesures de protecció i prevenció de riscos.

Canvi de lloc

Si el canvi de lloc no és possible per a la dona embarassada, s’ha de suspendre el contracte de treball per risc durant l’embaràs, amb la protecció consegüent de la Seguretat Social.

Les responsabilitats i sancions

La promulgació de la Llei 31/1995, de 8 de novembre (LPRL), va ser un pas fonamental en la lluita del legislador per optimitzar les condicions de treball en les empreses, garantir el dret dels treballadors a la seguretat i salut laborals i posar fre a la sinistralitat.

En aquesta llei es configura el marc general de la prevenció i es recullen les diferents obligacions que garanteixen el dret dels treballadors a la protecció de la salut i integritat. A banda, però, d’aquesta norma i dels reglaments que la desenvolupen, és necessari l’ajut d’altres normes jurídiques de diferents ordres jurisdiccionals per establir les responsabilitats i sancions, és a dir, és necessari un sistema de responsabilitats.

Sancions

Les infraccions han de ser sancionades, després de la instrucció de l’expedient sancionador oportú, segons la Inspecció de Treball i Seguretat Social, sense perjudici de les responsabilitats d’una altra mena (administrativa, penal i civil) que hi concorrin.

Les infraccions de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals es produeixen per les accions o omissions contràries a la normativa. Així, tant treballadors com empresaris estan subjectes a responsabilitats i sancions que poden ser administratives, disciplinàries, civils i penals.

Per tant, hi ha diferents tipus de responsabilitat i cadascuna té la seva pròpia naturalesa jurídica (pública, privada o mixta), les seves pròpies funcions (punitiva, reparadora o mixta) i el seu propi marc normatiu de referència (Codi civil, Codi penal, LISOS, etc.).

En el cas de les responsabilitats administratives, la responsabilitat es produeix per l’incompliment de les normes legals, reglamentàries i clàusules normatives dels convenis col·lectius. Solament es poden atribuir als empresaris.

Els òrgans sancionadors són la Inspecció de Treball i Seguretat Social i l’Autoritat Laboral i les sancions poden ser des de sancions econòmiques fins a la paralització dels treballs, la inhabilitació o l’augment de les primes.

En el cas de les responsabilitats administratives, el marc normatiu és la LISOS, la qual tipifica les infraccions administratives específiques en matèria de prevenció de riscos laborals i estableix les sancions que es poden imposar.

Les infraccions es qualifiquen, segons el deure infringit i l’entitat del dret afectat, en tres nivells:

Les sancions econòmiques

Segons els diferents tipus, són les següents:

  • Per una sanció lleu: des de 40 euros fins a 2.045 euros.
  • Per una sanció greu: des de 2.046 euros fins a 40.985 euros.
  • Per una sanció molt greu: des de 40.986 euros fins a 819.70 euros.
  • Infraccions lleus: per exemple, no tenir prou net el lloc de treball o no comunicar a l’autoritat laboral competent l’obertura d’un centre de treball.
  • Infraccions greus: per exemple, no fer les avaluacions de riscos o els reconeixements mèdics, o incomplir els drets d’informació, consulta i participació dels treballadors.
  • Infraccions molt greus: per exemple, no complir les normes específiques en matèria de protecció de la seguretat i salut dels menors o incomplir el deure de confidencialitat en l’ús de les dades relatives a la vigilància de la salut dels treballadors.

Les sancions es poden imposar en diferents graus (mínim, mitjà i màxim) i els criteris que s’utilitzen per determinar aquesta gradació són els següents:

  • La perillositat de les activitats desenvolupades per l’empresa.
  • El caràcter permanent o transitori dels riscos inherents a aquestes activitats.
  • La gravetat dels danys reals o potencials per l’absència o la deficiència de les mesures preventives necessàries.
  • El nombre de treballadors afectats.
  • Les mesures de protecció individual o col·lectives adoptades per l’empresari.
  • L’incompliment de les advertències prèvies fetes per la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
  • La conducta general de l’empresari.

La responsabilitat disciplinària és aquella en què incorren els treballadors per l’incompliment de les obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals. Aquest tipus de responsabilitat no es pot atribuir als empresaris.

També es pot incórrer en responsabilitats civils i penals i, en aquest cas, són atribuïbles tant a empresaris com a treballadors (figura).

Figura Les responsabilitats en matèria de prevenció de riscos i els òrgans sancionadors
  • Responsabilitats civils: aquesta responsabilitat està regulada en el Codi civil (CC) i l’objectiu que té és compensar els danys i perjudicis que s’han ocasionat a les persones pel fet que altres persones han incomplert les obligacions que tenien. En aquest cas, distingim entre la responsabilitat contractual, quan hi ha un vincle contractual entre la persona danyada i la persona que incompleix les obligacions, i la responsabilitat extracontractual, quan no hi ha aquest vincle.
  • Responsabilitats penals: aquesta responsabilitat està regulada en el Codi penal (CP) i l’objectiu que té és donar una tutela específica contra determinades conductes que atempten contra el dret dels treballadors a tenir una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut laboral i que estan tipificades com a faltes o delictes.

Responsabilitat contractual

Per exemple, es produirà responsabilitat contractual si els treballadors causen danys a terceres persones quan efectuen tasques per ordre de l’empresari.

Article 316 del CP

“Els qui amb infracció de les normes de prevenció de riscos laborals i estant-hi obligats legalment no facilitin els mitjans necessaris perquè els treballadors desenvolupin la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades […].”

En el cas de les responsabilitats civils i penals, els tribunals civils o els tribunals penals són els encarregats de determinar les sancions, que poden anar del pagament de danys i perjudicis al pagament de multes i fins i tot a la presó.

Els organismes públics de la prevenció

Tant en l’àmbit internacional com en l’àmbit nacional hi ha uns organismes que són els encarregats de vetllar per la seguretat i salut dels treballadors.

En l’àmbit internacional, tenim l’OIT (Organització Internacional del Treball). Els seus objectius principals són promoure els drets laborals, fomentar oportunitats d’ocupació dignes, millorar la protecció social i enfortir el diàleg en el tractament d’assumptes relacionats amb el treball.

OIT

L’OIT va ser fundada l’any 1919, després de la Primera Guerra Mundial, i l’any 1946 va passar a ser la primera agència especialitzada de l’ONU.

L’OIT és responsable d’elaborar i supervisar les Normes internacionals del treball i treballa per garantir que aquestes normes es respectin tant en els principis que tenen com a la pràctica.

En l’àmbit europeu, tenim l’Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball (European Agency for Safety and Health at Work). És un òrgan de la Unió Europea que té l’objectiu de fomentar la millora del medi de treball, protegir la salut i seguretat dels treballadors i proporcionar tota la informació científica, tècnica i econòmica d’utilitat en la protecció de la salut i la seguretat en el treball.

European Agency for Safety and Health at Work

La seu és a Bilbao des de 1997 i treballa coordinadament amb els òrgans o les entitats designats per cada estat membre de la Unió.

En l’àmbit nacional, tenim els organismes següents:

  • Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (CNSST). És un òrgan col·legiat assessor de les administracions públiques en la formulació de les polítiques de prevenció, i participa en les matèries de seguretat i salut en el treball.
  • Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST). És un òrgan tècnic autònom que depèn administrativament del Ministeri de Treball i Afers Socials, i que fa una feina molt important en assessorament, estudi i formació de la prevenció dels riscos laborals.

Composició de la CNSST

La Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball està integrada per un representant de cada comunitat autònoma, per representants de l’Administració general de l’Estat i per representants de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives.

Relació entre l'INSST i les comunitats autònomes

L’INSST col·labora amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social(ITSS), i és qui estableix la cooperació amb els òrgans de les comunitats autònomes que tenen competències en matèria de prevenció de riscos.

Els serveis centrals són a Madrid, però té centres nacionals a Barakaldo, Sevilla, Barcelona i Madrid, cadascun dels quals té competència tècnica en alguna especialitat. El de Barcelona és el Centre Nacional de Condicions de Treball.

També tenim els Centres de Seguretat i Salut de cada província dependents de l’INSST.

  • Inspecció de Treball i Seguretat Social. És l’òrgan tècnic que depèn del Ministeri de Treball i Afers Socials.

  • L'INSST fa una funció molt important en la prevenció de riscos laborals.
  • L'INSST fa una funció molt important en la prevenció de riscos laborals.

Funcions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social

En matèria de prevenció de riscos, té les funcions següents:

  • Vigilar el compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals.
  • Assessorar i informar empresaris i treballadors.
  • Elaborar els informes sol·licitats pels jutjats socials.
  • Comprovar el compliment de les obligacions assumides pels serveis de prevenció.
  • Informar l’autoritat laboral sobre els accidents de treball mortals o greus i sobre les malalties professionals.
  • Ordenar la paralització immediata de treballs en cas de risc greu i imminent per a la seguretat i salut dels treballadors.

En l’àmbit autonòmic, i pel fet que les autonomies tenen atribuïdes funcions d’execució de la legislació preventiva tal com indica l’article 149.1.7 de la Constitució espanyola, trobem diferents tipus d’organismes.

L’ICSSL és l’òrgan tècnic que gestiona la prestació del servei d’assessorament i d’assistència tècnica en matèria de seguretat i condicions de salut laboral. Organitza, desenvolupa i promou la investigació, i les activitats relacionades tant amb la formació i la seva promoció, com les de desenvolupament en matèria de seguretat i salut en el treball.

En la secció “Annexos” del web trobareu un esquema dels organismes públics de la prevenció de riscos laborals.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats