El massatge infantil

El massatge infantil no és una tècnica moderna, el seu origen és molt antic i és present a moltes cultures com, per exemple, les africanes i la hindú, que li han donat els trets característics de la seva identitat i l’han exposat a la influència de la manera pròpia de concebre la vida i al pes de les religions.

L’objectiu darrer i principal del massatge infantil és l’estimulació dels sentits dels infants (Simón i altres, 2003) però també afavorir els vincles afectius entre els pares i/o cuidadors i els infants mitjançant la comunicació a través del tacte tal com ho vivencia Maria Feminas Andreu.

A Europa se segueixen les indicacions que a la dècada de 1980, va donar Vimala Schneider sobre el massatge infantil. Aquesta autora incorporà aspectes del massatge de la Índia, del massatge suec, de la reflexoteràpia podal i del ioga infantil.

Vimala Shneider va fundar la IAIM -International Association Infant Masatge- l’any 1981, a la qual pertany l’Associació Espanyola de Massatge Infantil -AEMI-, que té la seu a Barcelona i que va ser fundada per Mercè Simón l’any 1993. Aquesta associació dóna formació als professionals de l’educació infantil sobre aquest aspecte.

Ara bé el massatge infantil no s’ha de considerar una tècnica més, sinó que s’ha d’entendre com una eina per reforçar tots aquells continguts que estan determinats dins de les tres àrees descrites en el currículum d’educació infantil. Per aquesta raó és important ja començar a introduir-lo des dels primers mesos de vida, tot tenint en compte que és durant el primer any de vida quan, a través de les rutines d’alimentació, higiene i descans s’estableix la interrelació entre l’infant i l’educadora. I a través d’aquestes rutines és com es dóna resposta a les necessitats i/o demandes que presenta l’infant.

El massatge a l'educació infantil

En la seva tesi El Masaje Infantil aplicado a la escuela: Nuevas estrategias para la majora de la calidad afectiva y emocional en atención temprana, Maria Feminas Andreu determina com s’ha d’introduir el massatge infantil en les diferents franges d’edat:

  • De 0 a 1 any. Els primers mesos ofereixen un bon moment per iniciar el massatge tot tenint en compte que és en aquest període d’edat quan l’infant descobreix el que l’envolta mentre gateja i per tant és difícil que s’avingui. Cal també que siguin intervencions puntuals tot depenen del moment del dia i de les necessitats de l’infant. De tota manera es pot aprofitar per a dur a terme el massatge en el moment del canvi de bolquers, en el moment del descans, després de la migdiada…
  • D’1 a 2 anys. En aquesta etapa hi ha un augment de l’autonomia personal i del domini del llenguatge, per la qual cosa us podeu trobar amb una negativa per part de l’infant quan li proposeu el massatge, o al revés, que el propi infant us el demani. Intervé aquí, però, la capacitat de l’educador o l’educadora infantil per estar pendent de les demandes de l’infant, així com també per respectar la seva negativa. A més, en aquesta etapa en que les rutines són molt més pautades i les activitats es fan en l’aula es pot introduir el massatge en els moments que es porten a terme el joc espontani, o bé com un element més dins de la sessió de psicomotricitat.
  • De 2 a 3 anys es pot introduir dins de les sessions de psicomotricitat o bé com activitats generals a l’aula de tipus grupal durant tot el curs, per la qual cosa ha de tenir una seqüenciació progressiva.

Abans de començar

El massatge infantil no té res a veure amb el massatge terapèutic que és el que generalment coneixem encara que té molt beneficis. El concepte terapèutic es defineix com aplicat o relacionat amb el tractament d’un trastorn o malaltia i en aquest cas la darrera funció del massatge infantil és la de l’establiment tal i com hem esmentat abans d’un vincle, comunicació entre l’infant i la persona que porta a terme el massatge.

El massatge infantil beu del massatge tradicional hindú (ayurvédic) el qual està dins de la vida quotidiana i també forma part d’una filosofia de vida. Segons el saber Ayurveda l’infant és considerat com una persona conscient i evolucionada, i el massatge li proporciona una comunicació amb els seus pares i un equilibri físic i emocional (Paloma Villacieros, El masaje infantil, pàg. 19).

També pren aspectes de la reflexologia, doncs realitzen massatges als peus ja que en la seva superfície, a la planta i als costats es troben representats els òrgans del cos i del massatge suec tot utilitzant alguns dels seus moviments tot tenint en compte que el sentit de l’aplicació ha de ser sempre en direcció al cor per tal d’estimular la circulació.

La preparació de l’espai

L’espai ha de ser càlid i acollidor (figura). Tot i que ha d’estar il·luminat, aquesta il·luminació cal que sigui tènue, ja que l’infant no pot estar enlluernat. Sempre és millor treballar amb llum natural.

Ha de disposar d’una bona ventilació. També és molt important que es mantingui a una temperatura adequada, ja que l’infant ha d’estar nu. Si té fred es trobarà incòmode i no acceptarà el massatge.

El massatge es pot fer amb música, tot i que cal seleccionar-la amb molta cura. Pot ser música ambiental, relaxant, etc.

Pel que fa a la música clàssica, no és gaire recomanable pels diferents tempos, a no ser que sigui relaxant, ja que poden neguitejar els infants. Si la música porta lletra es pot aprofitar per cantar-la a l’infant mentre li feu el massatge. La veu també cal considerar-la com una part important dins del massatge, ja que transmet a l’infant sensació de pau i tranquil·litat. També es pot optar per explicar un conte o parlar durant l’aplicació del massatge. Ara bé, cal recordar que el que és important no és tant el que s’explica com el to en què s’explica.

S’ha de disposar d’una tovallola o “empapadors” d’un sol ús per col·locar-la sota l’infant. En el cas dels nens, és necessari que en portin més d’una per posa-la sobre les cames i evitar possibles accidents.

Figura La preparació de l’espai

Heu de tenir els olis al costat. Els olis són essencials per facilitar els moviments sobre el cos de l’infant. D’altra banda, aporten una sèrie de nutrients molt beneficiosos per als nens (Schneider, 2000) i són absorbits amb molta facilitat per la pell. Han de ser olis naturals i es poden barrejar amb 1 o 2 gotes d’olis essencials; aquesta barreja s’utilitzarà amb infants més grans d’un any. Cal prendre la precaució de demanar permís a les famílies sobre la seva utilització, ja que els olis naturals poden provocar intoleràncies.

La preparació de l’adult

És molt important que la persona que ha de fer el massatge estigui completament relaxada. Si no ho està, cal que dediqui uns minuts a relaxar-se fins a sentir-se preparada. És evident que la relaxació no només intenta minvar el to muscular i aconseguir un estat de repòs, sinó que ha d’anar més enllà, ja que el que es vol aconseguir és també una relaxació mental i emocional.

És millor vestir amb roba còmoda que permeti fer tots els moviments necessaris sense que tibi o fregui la pell. Sobretot és molt convenient treure’s totes les coses que, pel fet de ser dures, puguin molestar l’infant, objectes com ara els anells, els rellotges i les polseres, entre d’altres (figura). També cal tenir cura de les ungles, que han de ser curtes per evitar esgarrapar l’infant.

Figura La preparació de l’adult: posició, roba i objectes

La preparació de l’infant

Cal trobar el moment més adequat per fer el massatge. I recordar que cal tenir a mà tots els elements necessaris.

Una vegada l’educadora es troba relaxada i llesta per començar, cal despullar l’infant tot dient-li que ja ha arribat l’hora del massatge. És el moment en què l’educadora, una vegada ha despullat l’infant, es posa l’oli a les mans, mentre se les frega. És en aquest moment quan l’educadora demana permís a l’infant per iniciar el massatge. Aquest és el ritual d’inici del massatge.

Cal estar atent a la resposta de l’infant, ja que pot transmetre que no vol el massatge mitjançant el moviment dels braços i de les cames, o bé fent puntades de peu. Es pot tornar a intentar canviant les condicions ambientals.

La postura de l’adult i de l’infant

L’adult ha de mantenir una postura còmoda i confortable i amb l’esquena recta.

L’adult pot adoptar diferents postures:

  • Amb les cames creuades amb l’infant davant (figura).
Figura Adult amb les cames creuades
  • Amb les cames obertes i estirades (figura).
Figura Adult assegut amb les cames obertes i estirades
  • Amb l’esquena recolzada a la paret amb les cames estirades i juntes.

Els infants poden estar en diferents posicions en funció de la seva edat.

Si l’infant és molt petit cal tenir-lo a sobre les cames amb els genolls doblegats.

Altres postures poden ser posar-lo sobre les cames de l’adult mentre se li fa un massatge a l’esquena, assegut davant de la persona adulta o al costat d’ella tal com s’ha pogut visualitzar en les imatges anteriors.

Tot i així, cal respectar les postures que ells prefereixen quan són una mica més grans.

El massatge pròpiament dit

Abans d’iniciar el massatge cal tenir a l’abast tots els elements que necessitareu: tovalloles, la roba de l’infant, els olis…

En el massatge l’important és la relació i la comunicació amb l’infant, per aquesta raó els moviments no han de ser ràpids sinó rítmics i estimulants.

El massatge...

…s’ha de considerar com la creació d’un espai íntim entre l’infant i l’educador, o l’infant i la mare o entre l’infant i el pare.

L’essencial en el massatge no és la tècnica en sí dels moviments, sinó l’espai privilegiat de relació amb l’infant que dóna lloc a un reforçament del vincle afectiu entre l’infant que rep el massatge i la persona adulta, mare, pare o educador que l’ofereix. L’ordre, la seqüenciació i la descripció dels moviments que composen el massatge es basen en la tècnica de Vilama Schneider (2002), Masaje Infantil, Barcelona: Medici.)

Cal preparar l’ambient, l’espai a on es portarà a terme, un mateix s’ha de preparar i s’ha de preparar a l’infant.

Els olis són elements indispensables per fer un massatge doncs facilita els moviments sobre la seva pell. Se n’ha de posar una bona quantitat a les mans i si és necessari cal posar-se’n més durant el massatge. A més no s’ha d’oblidar que el massatge no és una relació basada en la manipulació sinó que estableix una relació i comunicació amb l’infant. Els moviments no han de ser ràpids sinó rítmics i estimulants.

Un altre aspecte a tenir en compte és el respecte a l’infant. Així si l’infant no vol el massatge, no se li ha de fer encara que estigui posat com a activitat en una programació. Si se li fa encara que no vulgui l’infant ho viurà con una agressió.

Tal i com s’ha esmentat abans, en el moment d’iniciar el massatge s’ha de demanar permís a l’infant, s’ha d’escoltar que ens diu l’infant tant en la seva parla com amb la seva mirada i gestos. I respectar la seva decisió. Aquest temps és el que s’anomena el ritual d’entrada.

Durant el massatge hem d’estar atents als senyals que ens doni l’infant per tal d’aturar el massatge en el moment adequat, per tal d’evitar que l’infant és cansi, s’alteri…..

En acabar el massatge, hem de fer una carícia a tot el cos, a les zones a on l’hem fet el massatge, i hem de cercar un ritual de sortida d’acabament del massatge: un petó, una abraçada, demanar-li si li ha agradat.

Els moviments bàsics

L’ordre, la seqüenciació i la descripció dels moviments que componen el massatge es basen en la tècnica de Vilama Schneider, 2002 (Masaje Infantil, Barcelona, Medici).

Són bàsiques totes les manipulacions que es porten en les diferents parts del cos.

Es classifiquen en:

  1. Els moviments estimulants
  2. Els moviments relaxants
  3. La reflexologia

Els moviments estimulats

Els moviments estimulants són tots els moviments que es dirigeixen cap al cor, i són:

  • El moviment d’amassament: es fan servir sobretot les puntes dels dits mentre es fan moviments circulars sobre la pell o determinats músculs de l’infant, el qual és boca terrosa sobre les cames de la persona que li fa el massatge (vegeu la figura).
Figura Amassament
  • El moviment de buidatge suec (figura): impulsa l’arrossegament cap el cor i es fa als braços i les cames, tot desplaçant-se des del turmell cap al maluc, i des del canell fins l’espatlla.
Figura El moviment de buidatge suec
  • El moviment d’arrossegament: es passa la mà plana sobre la pell de l’infant com si l’arrosseguéssiu.
  • El moviment de percussió: es fa tot donant petits copets amb la mà còncava a l’esquena o el pit de l’infant.

Maniobres relaxants

Són totes les manipulacions que van des de la part més proximal a la part més distal del cos.

Aquestes maniobres poden ser:

  • L’arrossegament: aplicació de la mà plana sobre la pell.
  • La torsió: és la maniobra en la què les dues mans abracen el braç o la cama i es fan lliscar des dels malucs fins els turmells o bé des de les espatlles fins els canells tot fent-ne girar una en sentit contrari a l’altra.
  • El buidatge hindú.
  • El rodament: un tipus de maniobra en la que es posen les mans completament estirades a cadascun dels cantons de l’extremitat que es vol treballar, tot fent moviments endavant o endarrere i fent-les lliscar dels del maluc fins el turmell o des de l’espatlla fins el canell.
  • Les vibracions: són un tipus de maniobra en què la mà completament plana es posa sobre el cos de l’infant que volem relaxar.

La reflexologia

En els moviments bàsics trobem les manipulacions que pertanyen a la reflexologia.

La reflexologia determina que als peus, les mans (figura) i les orelles estan representats tots els òrgans del cos humà.

Si parlem de reflexologia podal, la superfície i els cantons dels peus estan representats tots aquells òrgans que estan ubicats a la perifèria del cos; en canvi, la planta del peu hi trobem representats aquells òrgans que estan ubicats a dins del cos. Al peu dret trobarem els òrgans que estan situats a la part dreta i a l’esquerre, els que es troben a la part esquerra del cos.

Figura Reflexologia a la mà

L’infant ha d’estar estirat davant vostre per poder tenir accés als seus peus amb facilitat. Primer de tot cal que col·loqueu el vostre palmell de la mà contra la planta del seu peu, a partir d’aquí cal fer pressió en diferents punts del peu, però en un punt fixe, o bé la pressió es pot fer tot dibuixant cercles (figura).

Figura Reflexologia podal

La sessió de massatge

Abans de començar el massatge recordeu que heu de tenir al vostre abast totes les coses que pugueu necessitar (olis, música, tovalloles, roba per l’infant… i sobretot que el massatge no és una manipulació sinó és relació i comunicació amb l’infant. És a dir els moviments no han de ser ràpids sinó rítmics i estimulants.

Massatge a les cames

En el nadó el massatge comença per les cames, no així en l’infant una mica més gran doncs se li demana quina és la part del cos en que vol el massatge.

Tot i això cal recordar que les cames es consideren la zona del cos menys vulnerable i, per a molts infants, és la que els hi resulta més agradable. Començar per aquesta part del cos pot fer que l’infant es relaxi amb molta més facilitat.

Els moviments que generalment s’apliquen són els de compressió i torsió, els de rodament, el del buidat hindú i suec. Aquests milloren la circulació cap els peus i després cap el cor. Cal fer el massatge primer a una cama i després a l’altre (figura).

Figura Massatge a les cames

Massatge a la panxa

Una vegada heu treballat les cames de l’infant, heu de reposar les mans sobre la panxa de l’infant. És la manera de fer saber que s’inicia el massatge a la panxa. Cal començar fent treballar les mans com a pales, tot movent-les des de sota les costelles fins a la part baixa de la panxa. Primer a un costat i després a l’altra.

Desprès heu de treballar, amb els polzes, tot movent-los des del centre de la panxa cap els costats. Aleshores es continua treballant ambdues mans fent diferents moviments, així mentre amb la mà esquerre es fa un cercle complet en el sentit de les busques del rellotge, amb la mà dreta es dibuixen semicercles que van des del melic fins a la part inferior de la panxa. Aquest moviment d’ambdues mans és un moviment d’arrossegament i es fa amb dos o tres dits com a màxim.

En acabat es fan moviments en forma d’I amb la mà dreta i amb forma L amb la mà esquerra; i per acabar es dibuixa una U invertida.

Tot i que s’ha fet esment al massatge a la panxa, aquest no es porta a terme mai a l’escola ja que està considerat com un massatge terapèutic doncs s’utilitza per alleujar gasos i còlics.

El massatge al torax

Per començar aquest massatge cal posar les mans sobre el pit i deixar-les reposar uns segons. Després s’han de posar les dues mans juntes al centre del tòrax i anar-les separant com si aplanéssiu les pàgines d’un llibre. En acabat, i sense separar-les del cos, tornar-ho a fer.

Després s’han de col·locar les mans completament planes als costats del tòrax. Mentre que la mà esquerra es queda quieta, la dreta va lliscant sobre el tòrax fins arribar a l’espatlla dreta de l’infant, per després retornar a la postura inicial. Cal fer el mateix moviment amb la mà contrària i repetir-ho unes 3 o 4 vegades.

Massatge a les aixelles

Després cal anar a les aixelles i allí fer petits cercles amb les mans per estimular els vasos limfàtics.

Però cal tenir en compte que només es pot fer si l’infant està molt relaxat.

Massatge als braços

Primer de tot, heu de posar les mans sobre els braços de l’infant i deixar-les reposar uns segons. Després continuareu amb el moviment de buidatge hindú tot agafant el canell amb una mà i fent amb l’altre un moviment rotatori de buidat que arribi fins al canell (figura).

El massatge als braços estimula la circulació i es fa amb totes dues mans. Cal fer-lo primer a un braç després a l’altre.

Figura Buidatge hindú

Buidatge hindú als braços

El buidatge hindú als braços és un moviment de compressió i torsió. Una vegada realitzat el moviment de torsió i compressió heu de treballar les mans. Les mans de l’infant les obrireu amb els vostres polzes mentre feu un moviment de rodament a cadascun dels dits de l’infant amb els vostres dits índex i polze.

Després estirareu els dits de l’infant, tot acaronant la part superior de la mà i dibuixant cercles sobre el canell. Per finalitzar amb un buidatge suec en el braç i un rodament del braç.

Cara

Per fer el massatge heu de posar les mans sobre la cara. Començarem tot seguit amb les mans aplicades sobre el front de l’infant, tot fent el moviment d’obrir un llibre i les anireu desplaçant cap els costats de la cara, per acabar fent un massatge suau a les celles de l’infant.

El massatge continua tot lliscant els polzes des de la part més alta del nas fins les comissures labials, fent petites pressions amb els dits, per després passar a fer petites pressions sobre les galtes (figura).

Un cop heu arribat a la boca, començareu a treballar els llavis passant els dits polzes primer pel llavi superior i després pel llavi inferior. En acabat, fareu petits moviments en cercle sobre la mandíbula i massatges suaus a les orelles.

Figura Massatge a la cara, sobre les galtes

Recordeu que mai s’ha de tapar els ulls dels infants.

Massatge a l’esquena

De la mateixa manera que heu fet en altres parts del cos de l’infant, s’han de deixar reposar uns segons les mans sobre la seva esquena. Per fer-ho cal posar l’infant en posició de boca terrosa. La postura més còmoda és fer-ho sobre les vostres cames creuades i posant-hi a sobre l’infant.

Es comença amb un moviment de vaivé.

Després tot posant una de les mans a les natges, es fa lliscar l’altre des del coll, amb fermesa, fins el cul, i després fins els turmells tot tenint l’altre mà sobre els turmells. Després continuareu fent cercles amb les mans a l’esquena fins acabar pentinant-la amb les puntes dels dits. I per acabar cal fer uns tocs finals de relaxació (figura).

Figura Moviment de vaivé

Cal tenir en compte que en fer aquest massatge, la columna vertebral no s’ha de treballar.

Estiraments

Els estiraments serveixen per tonificar els músculs dels braços i les cames de l’infant.

Els moviments a seguir són aquests:

  • Començar per la cama i el braç drets, i desprès procedir a fer l’estirament del braç i la cama esquerres o a l’inrevés.
  • Creuar les cames de l’infant i estirar-les després. Abans d’acabar fer la bicicleta amb les cames.

Proposta d'activitats

Dins de la programació, sempre s’ha de tenir en compte que cal respectar el ritme de maduració de l’infant. En aquests moments el model proposat per les diferents administracions, la programació ha d’estar relacionada, concretada amb àrees d’experiències, en les que s’indicarà, en el moment de definir les activitats per escrit, quines són les àrees que s’estan treballant; però també es poden agrupar per àrees d’experiències, per agrupacions d’activitats globalitzades i per agrupacions definides per àrees de desenvolupament (Muñoz i Zaragoza, pàg 129, Didàctica de l’Educació Infantil).

Però en les diferents agrupacions, les activitats han de si més no basar-se, entre d’altres aspectes, amb l’expressió de l’infant a través de l’acció. I una de les metodologies utilitzades és el racó.

El racó és una creació d’espai de jocs organitzats a l’aula.

En els annexos d’aquesta unitat us presentem una exemplificació d’una unitat de programació sobre massatge infantil desenvolupada per Mònica Bosch, especialista en massatge infantil i membre de l’Associació Espanyola del Massatge Infantil.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats