Annexos

Les activitats psicomotrius

Una activitat és una forma activa i ordenada de dur a terme les experiències d’aprenentatge. D’aquesta manera es pot dir que una activitat és un element essencial per aconseguir els objectius i assimilar els continguts. A l’hora d’estructurar les activitats heu de pensar en una sèrie de criteris:

  • El què l’infant coneix i desconeix.
  • El què és fàcil i difícil per l’infant.
  • Anar del més concret al més abstracte.
  • Anar del que és més particular al més general.

També heu de tenir en compte una sèrie d’aspectes per seleccionar les activitats més adients:

  • Que estiguin d’acord amb els continguts, objectius i la metodologia
  • Que siguin motivadores
  • Que siguin variades
  • Que s’utilitzin recursos i mètodes variats
  • El temps que s’ha de dedicar a la seva realització.

Han de ser motivadores, flexibles en el temps, variades, globalitzadores i significatives per a l’infant. A més, han de partir dels seus coneixements previs i interessos.

A l’hora d’estructurar una activitat cal tenir present:

  • Els Objectius d’aprenentatge, que són el referen indispensable per marcar l’avaluació de l’activitat, és a dir, quan l’infant realitza correctament l’activitat. A través dels objectius es defineixen les intencions educatives respecte als alumnes i ens proporcionen criteris de valoració del procés i resultats.

Els objectius didàctics s’han de redactar en infinitiu i han de ser avaluables, és a dir, ens han d’indicar si l’activitat l’infant la realitza de forma correcta o no. Entre els exemples dels verbs que es poden fer servir segons el tipus d0objectiu d’aprenentatge són:

  • Objectius d’aprenentatge referits a procediments:

Alguns exemples de verbs serien els següents: explicitar, mostrar coneixement o habilitats concretes, controlar, recordar, demostrar, realitzar, utilitzar, aplicar, organitzar, experimentar, reproduir, manifestar, observar, concretar, comparar, identificar, etc.

  • Objectius d’aprenentatge referits a actituds, valors i normes:

Alguns exemples de verbs serien els següents: tenir iniciativa, participar, esforçar-se, mostrar gust i satisfacció, ser constant, gaudir, ser conscient, adonar-se, mostrar interès, formular preguntes, tenir cura de, respectar les normes, etc.

  • Objectius d’aprenentatge referits a fets i conceptes:

Alguns exemples de verbs serien els següents: reconèixer, identificar, explicar, enumerar, interpretar, adquirir nocions, aplicar, mostrar coneixement de conceptes concrets, etc.

  • La Metodologia, fa referència als criteris i a les decisions que organitzen com s’ha de realitzar l’activitat. Compren aspectes com:
    • El paper que ha de tenir l’educador o educadora: observar, explicar, intervindre en l’acció…
    • Paper que ha de tenir l’alumne
    • Tècniques didàctiques
    • Tipus d’agrupament: en grup, individual, en parelles…
  • Els recursos, són els materials i equips que fareu servir per realitzar l’activitat. Són un mitjà per aconseguir els objectius de l’activitat
  • L’avaluació ens ha de proporcionar informació útil per continuar o no la realització o no de l’activitat. El referent últim de l’avaluació és l’objectiu de l’activitat (objectiu didàctic).

L’avaluació és un procés continuo que té lloc al llarg de tot el procés educatiu, per tant hi ha d’haver:

  • Una avaluació inicial, on obtenim informació de com esta el nen, que és el que sap. Per conèixer a l’infant i el seu medi
  • Una avaluació contínua, és aquí on l’observació directa i sistemàtica té més importància. Durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge s’ha d’anar recollint, per diferents vies, informació sobre el nen o la nena, de tal manera que es puguin anar coneixent els seus progressos, les dificultats que tenen, o els errors que pot tenir l’acció educativa.
  • Una avaluació final, que es realitza al final de procés educatiu té, com a objectiu, comprovar les capacitats, o els aprenentatges dels infants.

L’avaluació en l’educació infantil ha de ser, en la tasca de l’educador i l’educadora, una eina de seguiment i de coneixement tan sistematitzat com sigui possible, i a la vegada ens ha d’ajudar a millorar les actuacions amb els infants.

L’avaluació ha de complir dues funcions, importants:

  • Permetre adaptar l’ajuda pedagògica a les característiques individuals dels alumnes mitjançant observacions successives.
  • Permetre determinar el grau en què s’han aconseguit els objectius previstos en la programació.

I d’aquesta manera es pot resumir tot dient que l’avaluació permet al professional de l’educació detectar les diferències en l’acció educativa, tenir visió de la consecució per part dels alumnes dels objectius plantejats i fer un seguiment de l’acció educativa.

Tècniques i instruments d'avaluació a l'escola infantil

L’avaluació en l’educació infantil ha de ser, en la tasca de l’educació, una eina de seguiment i de coneixement tan sistematitzat com sigui possible, i a la vegada ens ha d’ajudar a millorar les actuacions amb els infants.

L’avaluació ha de complir dues funcions, que són les següents:

  • Permetre adaptar l’ajuda pedagògica a les característiques individuals dels alumnes mitjançant observacions successives.
  • Permetre determinar el grau en què s’han aconseguit els objectius previstos en la programació.

El seguiment dels infants a la llar d’infants i al parvulari es basarà en l’observació constant del procés de desenvolupament i aprenentatges de l’infant. L’observació permetrà als educadors revisar i plantejar les actituds, les maneres d’ensenyar i les programacions.

L’observació

L’observació constitueix l’eina d’avaluació per excel·lència a la llar d’infants i al parvulari. Amb l’observació obtenim informació sobre les característiques dels elements que participen en el procés educatiu i dels efectes que produeix en el nen/a l’acció educativa.

Una definició de l’observació és aquesta:

“[…] com el procediment encaminat a articular una percepció deliberada de la realitat que es manifesta amb la seva adequada interpretació, captant-ne el significat, de manera que mitjançant un registre objectiu, sistemàtic i específic de la conducta generada de manera espontània en un determinat context, i un cop s’ha sotmès a una adequada codificació i anàlisi, ens proporciona resultats vàlids dins d’un marc específic de coneixement.”

M. Teresa Anguera (1988). Observación en la escuela (pàg. 7).

L’observació ha de ser rigorosa i sistemàtica per poder comprendre el comportament de l’infant en el transcurs del seu procés d’aprenentatge i per anar modificant els continguts, si cal, d’aprenentatge.

La finalitat de l’observació és millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge mitjançant una bona adequació progressiva de les tasques d’aprenentatge als processos i dificultats dels alumnes.

Els ensenyants, a més a més de conèixer els conceptes teòrics, les tècniques i els instruments de l’observació, han de tenir una sensibilitat especial a l’hora de detectar conductes i situacions rellevants.

Han de ser persones amb una actitud receptiva i hàbils a l’hora d’interpretar allò que observen, ja que els infants, en qualsevol moment, us mostraran d’una manera espontània i clara el seu nivell de desenvolupament, la seva personalitat, les seves dificultats i les seves emocions.

De totes maneres, tampoc no heu d’oblidar que aquests professionals també han de ser bons observadors de sí mateixos, de com es mostren davant dels nens i nenes, de la seva actitud o conducta i de com reaccionen aquests infants amb la seva presència. Han de ser conscients i conèixer l’existència d’aquestes interaccions, i tenir-les en compte a l’hora d’analitzar i diagnosticar les situacions observades, tant individualment com pel que fa al grup.

Perquè hi hagi les distorsions mínimes, és convenient que en els registres d’observació es facin unes guies o taules d’observació amb indicadors o ítems clarament consensuats, definits i seleccionats, en les quals, a més de ser sobretot pràctiques i senzilles d’utilitzar, no hi hagi ni ambigüitats ni el més mínim dubte sobre la conducta que s’ha d’observar,

Aquestes característiques afavoreixen que, una vegada que heu fet els registres oportuns, obtingueu una informació objectiva de tots aquells àmbits o situacions que volíeu avaluar.

Elaboració d’una guia o taula d’observació

Per posar a la pràctica l’elaboració d’una guia o taula d’observació perquè la faci servir un grup d’educadors o un mateix, és necessari seguir uns passos o seqüències operatives per tal d’agilitar i sistematitzar la feina. Aquests passos són els següents:

  • Arribar a un acord dels aspectes que s’han d’observar: què volem observar i quins àmbits.
  • Per poder respondre l’interrogant de què voleu observar, heu de reflexionar i analitzar sobre allò que realment voleu avaluar. Heu de tenir clars quins objectius preteneu, què voleu afavorir, és a dir, què voleu que aprenguin, quines activitats voleu fer, com i quan les fareu, quins materials o recursos necessitareu, com ho fareu, etc.
  • El segon interrogant és en quins àmbits de desenvolupament voleu incidir durant l’observació; és important definir i seleccionar els indicadors que cal tenir en compte per poder realitzar una observació integral de cadascun dels aspectes (cognitiu, psicomotor, emocional, etc.) que voleu avaluar.
  • Definir i seleccionar els indicadors específics que voleu observar. Una vegada que heu definit ja tot allò que voleu observar i l’àmbit d’incidència, heu de passar al segon criteri, que és definir i seleccionar els indicadors específics per avaluar les conductes:
    • Heu de seleccionar indicadors que es puguin observar clarament i que no donin peu a interpretacions errònies.
    • Heu de seleccionar els indicadors de manera que aportin la informació necessària, sense excessos ni mancances.
    • Heu de registrar les conductes rellevants i significatives.
  • Heu d’escollir la guia o taula d’observació. Per triar la taula d’observació, s’ha de tenir en compte què és el que volem observar i l’àmbit que cal observar perquè sigui la més adient possible.

Les dades registrades ens ajudaran a modificar, si cal, el procés d’ensenyament-aprenentatge i adaptar-lo a les característiques dels infants. També és una eina indispensable a l’hora d’elaborar els informes i en les entrevistes amb els pares.

  • Aplicar i analitzar el buidatge de la informació recollida. Per poder fer una bona avaluació, els educadors i educadores han de ser objectius en tot moment a l’hora d’aplicar les taules de registre i han d’evitar deixar-se portar per empaties o falses expectatives. També seria convenient que diferents educadors fessin la mateixa observació, per poder obtenir d’aquesta manera una informació fiable.

Una vegada s’ha aplicat i analitzat la informació recollida, l’educador l’ha de saber utilitzar en benefici dels infants i d’ell mateix, reflexionant sobre els resultats obtinguts, tant si han estat adequats a l’activitat, al temps i als recursos, com si s’han de rectificar per a properes observacions, si no han servit per aconseguir els objectius que volíem, per comprovar si els nens i nenes han après, com ho han fet, si hi ha hagut dificultats, etc.

Característiques de l’observació educativa

L’observació dins l’àmbit educatiu presenta les característiques següents:

  • No ha d’interferir en els comportaments espontanis del nen i de la nena i no ha de canviar les tasques habituals i quotidianes dels infants.
  • No només s’ha de registrar allò que els infants saben o no saben fer o poden o no poden fer, sinó que s’han d’observar els comportaments que ens indiquin per què l’alumne pot o no pot fer o sap o no sap fer alguna cosa.
  • S’observen les circumstàncies en les quals el nen/a troba més dificultats i en quines no.
  • És una activitat sistemàtica i intencional. L’educador ha de seleccionar aquelles dades que vol observar, ja que és impossible recollir tot el que succeeix a l’aula.
  • Una bona observació ens servirà per proposar les activitats d’aprenentatge més adequades en cada circumstància.
  • Es realitza durant tot el procés d’aprenentatge i no tan sols al començament i al final; per tant, és una activitat continuada i global. Només d’aquesta manera podreu valorar l’evolució dels aprenentatges dels infants.
  • Una bona observació inclou totes les àrees d’ensenyament-aprenentatge definides pel currículum d’educació infantil.

* Les dades han de ser precises i tan detallades com sigui possible sobre les situacions en les quals s’han registrat.

  • És una activitat planificada i l’educador és qui programa què, com i quan observarà i registrarà les informacions.
  • Les dades han de ser consistents, és a dir, sobre fets, comportaments o actituds rellevants i continuades i no sobre circumstàncies ocasionals.

Modalitats d’observació

Es poden definir dues modalitats d’observació, segons la planificació i els objectius que cal aconseguir:

  • Observació lliure. És aquella que es realitza sense una planificació o programació d’allò que voleu observar. Els objectius són implícits al moment i situació que pugui sorgir.
    • Segons De Ketele (1980, pàg. 23), l’observació lliure és la que s’acomoda millor als fins d’una avaluació continuada, perquè permet una realimentació (feedback) immediata i és la més compatible amb la resta de les activitats de l’educador, que ha de tenir una bona formació professional.
    • Segons Bassedas i altres (1984), en canvi, l’observació lliure dóna peu a nombroses impressions poc objectives, plenes d’errors.
  • Observació sistemàtica. Aquesta observació comporta un seguiment i una planificació, és a dir, té uns objectius explícits preparats o programats amb antelació en funció del nen/a o nens/es als quals s’adreça.

Els punts que s’han de tenir en compte en una observació sistemàtica són els següents:

  • El grau de consecució dels objectius previstos
  • El grau d’autonomia
  • La motivació
  • La participació
  • La satisfacció manifestada
  • Les modalitats cognitives (de tempteig, d’atzar, de reflexió)
  • Les capacitats especials
  • Les modalitats emotives (estabilitat, expressivitat, comunicació).
  • La disponibilitat corporal (coordinació general, lateralitat, etc.).

Els camps d’observació educativa

Els camps d’observació són tots els entorns que envolten el nen i la nena, i que com a educadors veoleu observar. Comprenen els seus àmbits d’observació i comportaments: cognitiu, psicomotor, lingüístic, emocional i relacional. L’observació educativa es pot realitzar en llocs com:

  • L’aula (individualment i amb el grup en qualsevol moment).
  • L’esbarjo.
  • En activitats organitzades fora del centre (sortides al camp, a veure teatre, al mercat, etc.).

S’han de tenir en compte els diferents elements que envolten l’infant:

  • Elements materials (mobles, material didàctic, etc.).
  • Elements humans (educador/a, companys, etc.).
  • Elements d’organització (objectius, mètodes emprats per a la preparació de l’ambient, disposició del temps, etc.).

Un altre aspecte important que cal destacar és que l’observació sempre té un caràcter individual. És important veure com es relaciona i interactua amb tots aquests elements.

Avantatges i inconvenients de l’ús de l’observació

Els avantatges principals de l’observació són els que descrivim a continuació:

  • L’observació permet un estudi progressiu de casos particulars acumulats, i que indueix a preguntar-nos si hi ha alguna irregularitat –alguna cosa en comú– entre tots ells, per la qual cosa podrem formular hipòtesis en aquest sentit i contrastar-les de manera adequada. Així, el mestre observa com utilitzen el temps lliure els nens i les nenes al pati, o les activitats que desvetllen més interès en els infants.
  • Les situacions sotmeses a observació presenten una riquesa informativa fiable, ja que no hi ha cap manipulació o intervenció per part del mestre observador. Aquest mètode garanteix la preservació d’aquesta naturalitat, tant dels comportaments específics, com de la globalitat del context.
  • Es pot realitzar el seguiment de casos en els quals els nens i les nenes que són objecte d’estudi no són capaços d’emetre respostes mitjançant altres tècniques per diferents motius (per exemple, infants amb dèficits mentals), o les que emeten no són suficients (com en el cas dels infants a preescolar), o quan convé que l’infant no sàpiga que és observat.
  • Una de les funcions que acompleix l’observació és l’avaluació, que a la vegada pot requerir l’observació informal de l’actuació del mestre o la mestra, les notes de respostes dels nens i les nenes a una activitat nova o a un mètode de presentació diferent, o l’observació d’un infant individualment; per a això, hi ha diferents sistemes d’observació, més o menys amplis, que s’utilitzen amb l’estricta finalitat d’avaluació a l’aula, que en cada cas s’haurà plantejat, per alguna cosa i en funció d’alguna cosa, amb la finalitat que aquesta avaluació, que és un element del procés d’ensenyament-aprenentatge, acompleixi el seu objectiu.

Pel que fa als inconvenients o aspectes negatius, cal esmentar els següents:

  • No es poden observar les conductes que interessen perquè es tracta de processos cognitius que no impliquen perceptivitat del comportament. Així, per exemple, no podeu veure el procés que du a la presa d’una decició per part de l’infant (capacitat cognitiva de prendre decisions) davant una pregunta del mestre o la mestra que ha de respondre.
  • Registres obtinguts només de manera puntual i sense possibilitat de seguiment; això origina una manca de consistència en les dades, ja que l’atzar i la multitud de circumstàncies diverses ocasionen fluctuacions que requereixen un seguiment lògic al llarg de sessions d’observació que es disposen successivament en un cert període de temps. Així, d’aquesta manera, es poden conèixer les tendències que demostren determinades conductes d’acord amb la seva freqüència, es pot mirar si hi ha estructures o patrons amb certa estabilitat, en relació amb l’ordre amb què es presenten diferents conductes entre elles en cadascun dels successius registres ininterromputs.

Exemples d’eines per recollir informació dels alumnes

Tot seguit trobareu diverses graelles i plantilles d’aquestes eines per a recollir informació, com, per exemple, en l’anecdotari es recullen aquelles observacions referents a conductes o comportaments de l’infant o en el diari d’aula molt habitual a les llars d’infants on és utilitzat per recollir la informació general d’allò que succeeix a l’aula en les llars d’infants; un altra eina són les “escales d’estimació”, les “llistes de control” i les “entrevistes”.

Anecdotari
Data:
Nom:
Edat:
Observador/a:
Lloc:
Anècdota:


Diari d’aula
Diari de l’aula dels peixos
Curs:
Data:




Llistes de control
Data:
Lloc:
Nom:
Edat:
No
Es desplaça amb seguretat
Puja escales agafant-se a la barana
S’aguanta 5 segons amb un peu
Entrevistes
1. Dates identificatives Nom i cognoms:
Data de naixement:
Edat:
Adreça:
Població:
Telèfon:
Mòbil:
Adreça electrònica:
Data de l’entrevista:
2. Diagrama familiar

3. Dades del context familiar Nom del pare:
Edat:
Lloc de naixement:
Estudis:
Idioma:
Ocupació actual:

Nom de la mare:
Edat:
Lloc de naixement:
Estudis:
Idioma:
Ocupació actual:

Exemple d'una activitat globalitzadora

Tot prenen com a base el Joc de la descoberta d’objectes d’Elionor Goldschmied, es pot desenvolupar una unitat didàctica amb el mateix nom, en la que es desenvolupen diferents activitats que donen resposta a cadascun dels diferents desenvolupaments.

  1. Nom de l’activitat: Descoberta dels objectes
  2. Edat: 12 a 20-24 mesos
  3. Durada: un curs acadèmic
  4. Temporalització: com a màxim 1 hora
  5. Cronograma: dos cops per setmana
  6. Continguts que es treballen estan relacionats amb les àrees/àmbits d’experiència i desenvolupament

Activitat d’exploració dels objectes des del punt de vista del desenvolupament sensorial: Objectius d’aprenentatge:

  1. Experimentar estímuls sensorials diferents en la manipulació dels objectes.
  2. Manipular objectes

Continguts

  • Iniciació en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials fruit de l’exploració dels objectes materials, d’elements de l’entorn natural i de la comparació de les seves propietats. Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspondències en funció de les característiques i els atributs.
  • Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants. Identificant i emprant els diferents senyals comunicatius ( gest, entonació) valorant el llenguatge oral com un mitjà de relació amb les altres persones.

Descripció de l’activitat

Material

Espai

Temporalització

Avaluació

Objectiu d’aprenentatge 1: Experimentar estímuls sensorials diferents en la manipulació dels objectes

Criteris d’avaluació:

  • Exploració dels objectes.
  • Utilització de les mans.
  • Utilització de la boca.
  • ….

Activitat d’exploració dels objectes des del punt de vista del desenvolupament motriu:

Objectius d’aprenentatge:

  1. Coordinar els moviments de les mans en les accions de combinació: picar, encaixar, sostenir…
  2. Manipular els objectes.

Continguts

  • Domini progressiu del control i de la coordinació oculomanual, així com de les habilitats manipulatives necessàries per explorar objectes i per ser cada vegada més actiu i autònom en les diferents situacions quotidianes.
  • Progrés en el domini de la coordinació i el control dinàmic del cos, augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i en l’orientació de l’espai quotidià.

Descripció de l’activitat

Material

Espai

Temporalització

Avaluació

Objectiu d’aprenentatge 1: Coordinar els moviments de les mans en les accions de combinació: picar, encaixar, sostenir…

Criteris d’avaluació:

  • Coordinació de moviments de les mans

Activitat d’exploració dels objectes des del punt de vista del desenvolupament cognitiu:

Objectius d’aprenentatge:

  1. Experimentar la quantitat mitjançant l’agrupament dels estris.
  2. Comparar les agrupacions dels diferents estris.

Continguts

  • Iniciació en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials fruit de l’exploració dels objectes materials, d’elements de l’entorn natural i de la comparació de les seves propietats.
  • Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspondències en funció de les característiques i els atributs.

Descripció de l’activitat

Material

Espai

Temporalització

Avaluació

Objectiu d’aprenentatge 2:Comparar les agrupacions dels diferents estris.

Criteris d’avaluació:

  • Identificació del molt.
  • Identificació del poc.
  • Diferenciació de molts i pocs objectes.
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis
Anar a la pàgina següent:
Índex general