Resum

Durant els primers anys de vida de l’infant es van configurant totes les seves habilitats cognitives, perceptives, motores, lingüístiques i socials d’una manera equilibrada, és a dir, l’infant es va desenvolupant d’una forma harmònica.

Quan el desenvolupament de l’infant no respon als paràmetres evolutius normals o bé s’ha detectat alguna discapacitat o deficiència que en dificulta l’evolució normal, han d’intervenir altres professionals que per mitjà d’una sèrie d’accions compensatòries i optimitzadores, afavoriran la maduració del desenvolupament en tots els àmbits; és el que s’anomena intervenció primerenca.

L’objecte de la intervenció primerenca és l’infant, però també la família i l’entorn.

L’atenció primerenca o intervenció primerenca s’adreça a infants d’alt risc biològic (és a dir, a nens i nenes que presenten alteracions físiques, psíquiques, sensorials o que tenen un retard general) i a infants d’alt risc ambiental. Les intervencions van adreçades a pal·liar les influències desfavorables que reben els infants que presenten anomalies genètiques o anomalies degudes a patiment prenatal o postnatal.

Com a professionals de l’educació, és important estar alerta de totes les situacions i factors que puguin donar-se, ja que els infants en situació de risc es poden veure afectats de manera desfavorable pel propi procés. És important que, en la vostra tasca, tingueu un bon coneixement de la normalitat de l’infant i de quins són els trastorns o les alteracions que poden afectar la vida quotidiana.

Són múltiples i diverses les alteracions i els trastorns del desenvolupament que poden donar lloc a situacions de discapacitat. Així, trobem les alteracions del desenvolupament sensorioperceptiu, que limiten les experiències d’exploració del propi cos i de l’entorn; els trastorns del desenvolupament psicomotor, que poden ser transitoris o permanents i solen estar localitzats en la postura, els moviments i la motricitat i que causen una disfunció en el sistema nerviós central, el sistema muscular, el sistema ossi o de tots tres alhora; i els trastorns del desenvolupament cognitiu, que poden afectar les capacitats de la persona per poder adquirir i comunicar els coneixements i les habilitats socials necessàries, tot limitant la relació que pot mantenir amb l’entorn.

Per dur a terme la intervenció davant els trastorns i les alteracions, hi ha diferents recursos i serveis que pertanyen a l’àmbit educatiu, sanitari i d’acció social i ciutadania i que es posen en relació per mitjà de derivacions i coordinacions de diferents equips. Podem esmentar els serveis següents: els serveis socials, que tenen competència per intervenir en les situacions de risc social i maltractament del menor; els centres de desenvolupament infantil i atenció primerenca (CDIAP), que són serveis autònoms de caràcter interdisciplinari l’objectiu dels quals és l’atenció a la població infantil de 0 a 6 anys que presenten trastorns en el desenvolupament o es troba en una situació de risc de patir-los; els serveis especialitzats del Departament d’Educació, que són òrgans de suport al professorat dels centres docents de Catalunya l’objectiu dels quals és adequar la tasca docent a les diferents necessitats educatives de l’alumnat; les unitats de suport a l’educació espacial (USEE), que són unitats amb una sèrie de recursos humans, tècnics i materials, físicament ubicades als centres educatius (CEIP) i a diverses llars d’infants, que ajuden l’alumnat que presenta necessitats educatives espacials i els donen suport; els centres de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA), que és un conjunt de serveis educatius especialitzats a donar atenció a l’alumnat amb deficiències auditives; els centres de recursos educatius per a deficients visuals (CREC), que és un servei educatiu que dóna atenció específica a l’alumnat que pateix una deficiència visual; i la Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació (UTAC), que ofereix serveis adreçats a persones amb discapacitat motora que requereixen sistemes augmentatius o alternatius de comunicació, mobilitat assistida, accés a l’ordinador i joc adaptat i sistemes de control de l’entorn.

Tots els programes d’intervenció abans esmentats són individuals i adequats a la situació concreta de l’infant partint del seu propi moment evolutiu i maduratiu.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge