Introducció

El principal repte que ara com ara tenen els centres educatius és poder atendre de manera individualitzada tots els infants en l’etapa infantil. L’èxit de la integració i de la inclusió d’aquells infants amb necessitats específiques dependrà d’una bona coordinació amb les diferents administracions públiques, a més del suport que aportin els serveis educatius, sanitaris i socials pel fet de promoure i prestar els ajuts i les atencions que són necessaris perquè es dugui a terme una atenció primerenca.

En la dècada dels 80, els models d’intervenció als infants es coneixien amb el terme estimulació precoç i responien a un concepte medicalitzat amb una finalitat rehabilitadora i assistencial. A l’actualitat, aquest model ha evolucionat i és el que coneixem com a atenció primerenca i se centra no només en els aspectes mèdics, sinó que també té en compte l’infant, la família i el seu entorn. En els diferents mòduls d’aquest cicle formatiu heu pogut constatar la complexitat que comporta el desenvolupament infantil. En els primers anys de vida de l’infant se’n configuren les habilitats cognitives, perceptives, motrius, lingüístiques i socials de manera equilibrada. Quan es produeix algun desequilibri o algun problema en el desenvolupament de l’infant, s’ha d’actuar de forma ràpida i des dels primers moments de vida, si és possible, o en el mateix moment que es detecta.

En les diferents unitats formatives d’aquest mòdul s’ha anat mostrat la complexitat que comporta el desenvolupament infantil i heu vist la manera en què es produeixen els diferents desenvolupaments de l’infant: el desenvolupament motor, el sensorial, el perceptiu i el cognitiu. Quan us trobeu davant d’un infant que presenta o potser acabarà presentant un trastorn de desenvolupament, o una deficiència o una discapacitat manifesta, caldrà actuar, i aquesta actuació és la que estudiareu al llarg de la unitat.

En l’apartat “La intervenció primerenca en l’infant: característiques” es presenta l’evolució històrica i els principals aspectes i objectius que la defineixen. Aquest contingut és bàsic per comprendre les bases de l’atenció primerenca i poder determinar, gràcies als indicadors que s’hi donen a conèixer, quan us trobeu davant d’un infant amb un cert risc en el seu desenvolupament.

En l’apartat “Intervenció primerenca” coneixereu quins són els serveis d’atenció a la primera infància, de quina manera es coordinen i com es “deriva” cap a aquests serveis els infants que es troben en situació de risc. A més, es donen les pautes bàsiques per comprendre com es duen a terme, en el marc de l’atenció primerenca, les avaluacions i les anàlisis de programes. En acabar, es perfila a grans trets l’actuació en famílies i es delimita el paper que l’educador infantil té davant d’una intervenció primerenca.

Per treballar els continguts d’aquesta unitat, convé fer les activitats i els exercicis d’autoavaluació, i llegir els annexos que facilitaran i ampliaran els vostres coneixements.

Abans d’acabar cal assenyalar, però, que les polítiques socials també s’han involucrat a donar suport a l’autonomia i, en aquest sentit, cal destacar la Llei 13/82 d’integració social als minusvàlids (LISMI), en la qual es recull, entre d’altres, el dret dels infants amb una deficiència a rebre una atenció específica. Finalment, cal indicar que trobareu un referent en el Llibre Blanc d’atenció primerenca (2000), que ha estat la font d’inspiració que s’ha fet servir en la creació d’aquesta unitat.

Anar a la pàgina següent:
Resum