Annexos

Vols que t'expliqui un conte?

Vols que t’expliqui un conte?, d’Helena Turon Álvarez -logopeda CREDA C-1, és un material multimèdia en format PowerPoint que busca el desenvolupament del llenguatge mitjançant la interacció de dues eines especialment motivadores: el conte i l’ordinador.

Atesa la tipologia de contes i les estructures lingüístiques que presenta, està pensat per a infants d’educació infantil, de primer cicle d’educació primària i per a altres alumnes que tinguin necessitats educatives especials en el desenvolupament del llenguatge (alumnes de logopèdia, d’aula d’EE i nouvinguts).

Els objectius que es volen assolir són:

  • Estimular la fantasia i la imaginació de l’infant.
  • Enriquir i estimular el desenvolupament del propi llenguatge.
  • Potenciar els processos psicològics bàsics d’atenció, memòria, percepció auditiva i visual, llenguatge i pensament
  • Motivar en el procés d’aprenentatge de la lectura.
  • Potenciar un enfocament comunicatiu de la llengua.
  • Introduir a l’infant en el control de la presentació de la informació a través de l’ús de l’ordinador.

Els materials

Els contes estan dissenyats en format PowerPoint i la lletra és la Memina, que cal tenir instal·lats a l’ordinador. A l’adreça Vols que t'expliqui un conte? podeu veure directament els materials o descarregar-vos un instal·lador que els copiarà al vostre ordinador creant una drecera a l’Escriptori i a les Aplicacions PIE.

El material comença a partir d’una diapositiva principal, anomenada Inici la qual recull l’accés als 5 contes que es presenten.

A partir d’aquesta primera diapositiva es combina la imatge amb el so, així podem veure, escoltar i llegir les pàgines del diferents contes.

La primera diapositiva o pàgina de cada conte presenta automàticament la portada, títol del conte i una veu amb el títol del conte i instruccions per continuar en davant amb la presentació. Les diapositives següents corresponen a les pàgines d’un llibre on a cadascuna podem veure:

  • La il·lustració de l’escena
  • Una fletxa per retornar a la pàgina anterior si ho considerem necessari.

La història avança clicant amb el botó esquerre del ratolí, i apareixen un per un el text, la veu del narrador i els diàlegs dels personatges fins que una fletxa indica que podeu canviar de pàgina.

Tots els contes finalitzen amb la mateixa fórmula d’acabament i a la darrera diapositiva o pàgina apareix una icona casa que ens permet tornar a la diapositiva d’inici per escollir un nou conte.

Figura

Com treballar amb els contes

Vols que t’expliqui un conte és una eina multimèdia que permet la interacció de l’alumne/a amb el conte de manera que l’infant pot decidir quin ha de ser el ritme de presentació del conte i alhora permet ser copartícip amb l’adult de la construcció dins del plantejament d’ensenyament/aprenentatge que hàgim dissenyat.

El treball d’aquest conte a la pantalla de l’ordinador es pot estructurar de la següent manera:

  1. La presentació de cada diapositiva-pàgina del conte comença amb el dibuix representatiu del que passarà. La fletxa que apareix al marge esquerre de la diapositiva ens permet retrocedir a les diapositives anteriors per fer referència, comentaris, relacionar, recordar…
    • Cal fer una observació atenta del que veiem.
    • Ens permet fer hipòtesis de què passarà.
    • Podem inventar-nos els diàlegs dels personatges.
    • Es pot treballar lèxic per denominació.
  2. La presentació a través del llenguatge escrit i la veu de la narració i els diàlegs dels personatges. La fletxa que apareix al marge dret de la diapositiva ens indica que podem avançar la història cap a una nova diapositiva.
    • Cal fer una escolta atenta.
    • Ens permet activar els processos de lectura (si és propici).
    • Podem comprovar les hipòtesis fetes anteriorment i plantejar-ne de noves (com avançarà la història?).
    • Ens facilita la memorització d’estructures morfosintàctiques presentades pels personatges.
    • Activem els processos de comprensió del text dins d’un context i detectem aquell vocabulari que és nou i és susceptible de ser après.
  3. Un cop visionat tot el conte, tenim dues alternatives:
    • Donar l’activitat per acabada i tornar a través de la icona casa a la pàgina principal d’inici.
    • Retornem a alguna part del conte a través de les fletxes de retrocés (marge esquerre) o avançament (marge dret)
Figura

Compte!:

  • Si retrocediu fins a la diapositiva on comença la història, no la portada, podreu tornar a passar tot el conte pàgina per pàgina a través de les fletxes amb els dibuixos i els diàlegs escrits alhora, sense haver d’anar clicant perquè apareguin cadascun dels elements, però, la desavantatge és que no hi haurà so.
  • En canvi, si retrocediu fins a la diapositiva-portada del conte, podreu tornar a visionar tot el conte com ja ho havíeu fet el primer cop.

Més de 101 activitats per a l’estimulació sensorial

Aquí es recullen diferents propostes d’activitats que us poden ajudar a l’hora de preparar activitats d’estimulació primerenca adreçada a un infant. Aquestes també les podeu utilitzar per afavorir i desenvolupar diferents aspectes curriculars.

En Interedvisual INTEREDVISUAL@telefonica.net

Nota: Artículo tomado de Tercer Sentido, Nº 17 – Agosto 1994.

  • Estimulació auditiva
    • Emetre sons a través d’un globus posat en el cos o en la cara de l’infant
    • Posar les mans del nen o nena en la boca, gola, pit, nas i balbucejar, cantar o emetre sons vocàlics i consonàntics.
    • Utilitzar el cartró del rotllo de paper higiènic com un altaveu.
    • Imitar les vocalitzacions de l’infant
    • Fer sons d’animals
    • Bressar al nen o la nena mentre li cantem cançons de bressol
    • Utilitzar instruments de musica (començar pels més suaus i progressar cap els més intensos)
    • Saludar sempre a l’infant
    • Posar a l’infant una polsera de cascavells al canell o als turmells i motivar-lo a que es mogui.
    • Aplaudir i de coaccionar-lo per a què l’infant imiti tant l’acció com el so
    • Utilitzar joguines que facin sons quan l’infant els mou. Exemple, un gos que borda quan camina.
    • Jugar a “Cucú tras-tras”
    • Fer jocs senzills que impliquin acció
    • Cantar cançons senzilles que vagin acompanyades de moviment.
    • Jugar amb joguines musicals
    • Introduir caixes de musica
    • Introduir materials que facin soroll. Per exemple, doblegar o arrugar paper de cel·lofana, d’embolicar, de diaris…
    • Jugar amb despertadors
    • Utilitzar sonalls
    • Jugar amb joguines que grinyolen
    • Escoltar diferents tipus de música
    • Fer jocs d’imitació
    • Escoltar sons d’electrodomèstics
    • Col.locar mòbils al costat d’una finestra oberta.
    • Posar un timbre o botzina a una bicicleta de tal manera que l’infant pugui tocar-la
  • Estimulació visual
    • Utilitzar pintures de colors vius a les habitacions
    • Utilitzar mòbils
    • Jugar a “Cucú tras-tras”
    • Jugar amb un mirall
    • Utilitzar alots
    • Col.locar llums de nadal per a que l’infant les vegi
    • Jugar amb llums brillants
    • “Jo-Jo” lluminós
    • Penjar papers de colors a les finestres
    • Fer servir plats d’al.lumini
    • Fer bombolles de sabó
    • Fer que el nen o la nena busqui els objectes en un recipient amb sorra, arros…
    • Posar-se guants de colors o sonalls a les mans i moure-les.
    • Posar una galeta o llaminadura davant o al costat del nen per a què la busqui.
    • Tapar les seves joguines favorites amb una manta per a què l’infant les busqui
    • Utilitzar pintura de dits per a què el nen o nena es fitxi com es mouen les seves mans i faci dibuixos al paper.
    • Col.locar objectes de colors vius al terra per a què l’infant els agafi o es desplaci cap ells
    • Jugar amb joguines lluminoses
    • Jugar amb una cuca de llum de joguina
    • Jugar amb clavilles que rodin
    • Posar un aquari
  • Estimulació tàctil
    • Jocs amb aigua
    • Jocs amb plastilina
    • Jocs amb taula
    • Jocs amb argila
    • Jocs amb sorra
    • Jocs amb macarrons, arros, cereals, mongetes…
    • Embolicar al nen o la nena amb teixits de diferents textures
    • Quedar-se sota la pluja
    • Estirar-se sobre l’herba fresca
    • Jugar amb la neu
    • Jugar amb les fulles de la tardor
    • Jugar amb cubs de gel
    • Utilitzar un assecador
    • Utilitzar un ventall
    • Posar a l’infant entre corrents d’aire
    • Col.locar a l’infant en diferents tipus de sol
    • Jugar en l’aigua tíbia que tingui sabó
    • Jugar en el fang
    • Pintura de dits amb natilles, puré..
    • Jugar amb cremes d’afaitar de diferents olors
    • Jugar amb cinta d’“enmascarante”
    • Jugar am farina, sucre, sal…
    • Fer servir raspalls de roba, d’ungles, borla de pòlvores
    • Utilitzar paper de vidre, plàstic, esponges…
    • Teixits amb pelussa para façanes
    • Cartolines sota fulls de calcar
    • Matalassos d’aigua, inflables
    • Posar pes a diferents parts de cos
    • Jugar amb “velcro”
    • Jugar amb bufandes sedoses, guants de llana
    • Fer servir loció corporal a diferents parts de cos
    • Estirar-se o caminar sense sabates en superfícies diferents.
  • Estimulació olfactiva
    • Exposar a l’infant a múltiples experiències diferents utilitzant objectes quotidianitats com la colònia, desodorant, locions, pols de talc, pasta de dents, laca, crema o loció per després de l’afaitat…
    • Proporcionar experiències a l’infant mitjançant la utilització d’espècies i herbes com la canella, menta, xocolata, all, orenga, til.la…
    • Exposar a l’infant als olors de diferents fruites i verdures com la llimona, taronja, poma, plàtan, pèsols, ceba, coliflor, cogombre…
    • Donar a l’infant l’oportunitat d’experimentat diferents aromes de flors com les roses, clavells…
    • Proporcionar a l’infant l’oportunitat d’olorar diferents productes de neteja.
    • Exposar l’infant als olors que hi ha pel veïnat com la fleca, la benzinera, la pastisseria…
    • Exposar l’infant a olors de la cuina com vinagre, pa acabat de fer, mostassa…
    • Exposar l’infant olors de l’exterior com fulles cremant, herba recent tallada, barbacoa, pintura…
    • Utilitzar adhesius amb olor (mena de paper que quan s’esgarrapa fa olor).
    • Utilitzar retoladors amb olors.
    • Utilitzar diferents recipients amb barreges de flors seques.
    • Utilitzar un aroma diferent per a cada habitació.
    • Quan es banya l’infant amb sabons olorosos.
    • Encendre espelmes oloroses.
    • Associar determinats olors a cada estació de l’any.
  • Estimulació gustativa
    • Exposar l’infant a sabors suaus: sucre, mel, poma, fresa, cereals, llaminadures…
    • Exposar l’infant a sabors agres com la llimona, pomel·lo, llima, nata líquida, iogurt…
    • Exposar l’infant a sabors àcids: xocolata àcid, te, cafè, vinagre, canella, mostassa..
    • Exposar l’infant a sabors salats: sal, patates fregides, anxoves, olives…
    • Exposar l’infant a gran varietat de sabors: anís, menta, cervesa sense alcohol…
    • Mantenir al nen o la nena a prop nostre mentre cuinem, compartir-ne els ingredients conforme els utilitzem.
    • Donar a l’infant dolços de diferents sabors.
    • Comprar diferents pastes de dents. Provar-les amb l’infant.
    • Donar a l’infant diferents tipus de refrescos.
    • Experimentar amb diferents varietats de pa.
    • Donar a l’infant diferents tipus de sucs de fruites i verdures.
    • Introduir sabors d’espècies com el pebre (fer-lo de forma gradual).
    • Donar a l’infant la possibilitat de mastegar xiclets de diferents sabors.

Autora: Susan Kokko

Guia de contes

El principal objectiu de treball, dins l’entorn escolar és, segons el nostre particular punt de vista, la comunicació. Per a nosaltres és la base i la columna vertebral del nostre esforç quotidià. Aquesta consideració que gosem fer es veu amplificada dins el camp de l’educació especial. Al nostre entendre, sense comunicació no hi ha contingut.

La pràctica diària a les escoles es troba envoltada de relacions comunicatives plenes i riques en contingut. La comunicació és el tot i es dóna en tot moment; és quelcom viu i s’enriqueix per la participació dels interlocutors.

Però, aquest no és el cas dels/les nostres alumnes, impedits/des d’aquest fet tan vital que és la comunicació. Les seves intencions comunicatives no sempre tenen un contingut clar. Sovint son buides i sense direcció. Sovint cal una interpretació / suposició per part dels adults per tal de donar contingut a les seves respostes “no sempre del tot entenedores”.

És difícil arribar als alumnes, sobretot perquè no fan servir els mateixos codis comunicatius que fan servir la resta de nens: els dibuixos, les paraules, el simbolisme, etc.

La Gemma, el Víctor, l’Àlex o la Lídia tenen una participació més passiva dins el fet de la comunicació: generalment donen respostes induïdes per l’adult amb mitjans comunicatius completament diferents als habituals.

Els llenguatges que, per a nosaltres, són habituals: les fotografies, el llenguatge bimodal de signes, l’SPC (llenguatge de símbols pictogràfics emprats en la comunicació tant de nens amb disfuncions motrius, com intel·lectuals), qualsevol resposta motriu que després d’un dur ensinistrament pot arribar a tenir intencions comunicatives, els ordinadors,… Això fa que les nostres comunicacions “no sempre siguin del tot fluïdes”, però per nosaltres és un inici per començar a treballar (de vegades poden passar mesos / anys fins arribar a aquest punt).

És difícil crear intencions comunicatives en els/les nostres alumnes. Finalment, quan pensem que ja hem arribat a aquest punt i cal posar-nos a treballar, aquest treball pot ser tan avorrit… tan poc motivador i buit d’intencions que ens esfondrem (cosa que passa sovint). I és clar, fent servir termes com:

llenguatge - pensament - codificació - interpretació - desordre - ordre… tot es magnifica i ens aclapara una mica tanta responsabilitat.

Així doncs, i després d’aquesta paraulada tan seriosa tenim dues possibles formes d’actuar:

  • una que s’acosta al punt de vista del docent-investigador ple d’ordre, sistematització i moltes dosis d’interpretació subjectiva de les respostes dels infants;
  • o bé un altre punt de vista que no es deixa aclaparar per aquests termes tan seriosos i que vol donar un sentit lúdic i divertit a la nostra tasca docent.

És per això que triem el segon camí de fer. Tot i que reflexionem dia a dia, i mirem de posar seny a les situacions que es donen ens resistim al fet de no poder-nos divertir. Necessitem divertir-nos encara que sabem que no és fàcil (però cal no perdre el nord).

Així, triem el desordre davant l’ordre, el joc davant el treball, l’espontaneïtat davant la rigidesa, la llibertat de respostes davant la interpretació subjectiva; mirem d’emplenar la major quantitat de continguts procedimentals, el més divertits possibles per tal d’oferir experiències i vivències que ajudin als/les nostres alumnes a anar construint una imatge personal pròpia.

L’ordre d’imatges i pensaments, el llenguatge, les codificacions i les descodificacions ja aniran arribant. Primer cal viure, després ja pensarem respecte a allò que hem viscut.

Per si encara no havíem parlat dels/les nostres alumnes us direm que tenen noms bonics, mirades profundes, cabells divertits, somriures que arriben… a més de patir problemes sensorials, motrius, intel·lectuals i en la comunicació. Són alumnes amb dificultats greus i permanents que necessiten d’atenció especialitzada, però aquest fet no ha de suposar una reducció de les situacions escolars lúdiques. Necessiten viure situacions divertides, estimulants, emocionants i plenes de vida, esdeveniments que altres nens i nenes poden descobrir per ells mateixos però que tampoc estaria de més que a les escoles ordinàries es tinguin en compte aquestes premisses.

On volem anar a parar? Llenguatge, pensament, codificació, interpretació, desordre, ordre… i vivències divertides. Doncs per nosaltres està clar. Anem a parar a la proposta de treball que us volem donar a conèixer (res de nou, tot ja està inventat).

El taller d'expressió i els contes

Per nosaltres els tallers que fem amb els nostres alumnes amb NEE són l’excusa perfecta per mirar de proporcionar-los vivències estimuladores que enriqueixin la seva imatge personal.

Actualment són el taller de cuina (sensacions, gustos, olors, manipulacions, seqüències d’acció, hàbits de neteja, ordre i treball, etc.) i el taller d’expressió i els contes (s’ha de dir que en altres cursos s’han fet tallers de pintura, danses, etc., segons el nombre de nens i nenes que hi havia a les aules i les diferents problemàtiques que presentaven).

El taller consisteix en la presentació d’un conte (primera part) per passar a la vivència d’aquest (segona part). El realitzem un cop per setmana al llarg d’unes cinc setmanes. Seria el nostre “centre d’interès”, el treball global i motivador, ja que la resta de la setmana continua apareixent sota diverses propostes: comentaris, cançons, activitats d’ordinador, lectura de contes i imatges, treball de vocabulari, presentació de llenguatge gestual… seria el treball analític i no sempre divertit… però necessari per anar consolidant aprenentatges.

La primera part del taller (presentació del conte) és pràcticament un ritual: expliquem el conte en “dual” (llenguatge bimodal) fent servir diferents canals d’entrada de la informació: visual (diapositives, titelles, imatges, llenguatge gestual…) i auditiu (paraules, sons i sorolls). Mirem d’oferir les màximes possibilitats al mateix preu, independentment si del llenguatge gestual se’n poden beneficiar tant un nen psicòtic amb dificultats en la comunicació com una nena amb un trastorn greu en el llenguatge (tenim alumnes amb “NEE” força “diversos” entre ells, no podem triar…).

Les primeres sessions són poc participatives i de vegades semblen culpabilitzadores: no entenen res… Afortunadament l’estructura del conte va quedant i dins les possibilitats de cadascú participen cada cop més: trien, opinen, memoritzen diàlegs, canten, fan gestos, miren símbols, assenyalen les seves preferències,… tot un ventall que sempre se’ns fa curt.

Presentem el conte sota diferents formats: diapositives, ordinador, titelles, representacions, etc.

La segona part del taller és la més diversa: pintem, cantem, fem bombolles, retallem, representem situacions, treballem la comprensió, ballem, ens maquillem, construïm, trenquem, fem psicomotricitat,… oferim recursos expressius. (No tots els nens i nenes poden fer el mateix, és per això que de vegades els agrupem per treballar coses diferents).

Aquesta és una part força lliure que no sempre controlem (tenim tendència a programar activitats que després no realitzem ja que aprofitem l’espontaneïtat i els “brots” d’inspiració), sovint hem de passar del desordre a l’ordre, i de la “destrucció” a la construcció; en definitiva, posem continguts allà on aparentment hi ha “caos i buidor”. Reprenem les poques iniciatives que es donen.

Descripció dels materials que us presentem

No us podem fer arribar la programació d’activitats que realitzem al taller (molts cops improvisada), ens conformem en oferir-vos instruments “imprimibles” que us poden ser excusa per iniciar un treball de taller, racó, “fitxa de treball”, etc. si us decidiu a fer-los servir i us preneu la molèstia de llegir aquestes ratlles.

Evidentment són materials dels quals no es poden beneficiar únicament els nens i nenes amb NEE, ja que tots els nens i nenes passen pels “mateixos” processos i etapes evolutives; uns triguen més i altres no tant (i altres “reclamen” el fet de fixar-se en una etapa i no anar més enllà). Així, els “gestos” del llenguatge bimodal poden ser un reforç memorístic de l’estructura i seqüència del conte, a més d’una eina integradora per a la resta de companys i companyes. Conèixer la codificació dels pictogrames emprats a l’SPC pot ser un exercici saludable previ a la codificació i descodificació del llenguatge escrit al parvulari, a més de ser una eina integradora en els cas de tenir companys i companyes amb NEE…

… A més, els contes són plens de màgia i ens agraden a tothom, i els recursos de treball que ofereixen són molts i diversos, només cal fer un canvi de xip.

Per acabar us direm que el material “imprimible” consta de:

  • Contes en format Word: software que de ben segur teniu a les escoles, no cal cap programa estrany. Aquests documents Word (5 contes) tenen: una primera part per imprimir el “conte de la classe” amb lectura de lletra majúscula de pal (que podeu canviar per MeMima o Script,) i símbols SPC; una segona part per imprimir en un únic full de transparències que després podeu retallar i fer diapositives, ja que les mides són les adequades; i una última part on trobareu una guia adreçada a mestres i pares on és el conte en llenguatge gestual (modalitat que fem servir a l’escola, doncs ja sabeu que no es posen d’acord al territori espanyol davant un llenguatge comú). Aquesta darrera part no la imprimim pels nens i les nenes, sinó per les mestres on els nostres alumnes fan activitats compartides (integració a les aules ordinàries, i el cas d’una nena de P5, “candidata” a les aules d’EE, hem de dir que la resta de companys/es de P5 s’ho passen molt bé amb les propostes del “conte de la classe” i els “gestos” del llenguatge bimodal), i pels pares que decideixen intervenir d’una manera més activa en les tasques de treball que proposem a l’escola (ja ens agradaria motivar-los tant com fem amb els nens i les nenes).
  • Contes en format PowerPoint: software que inclou l’Office 97. Contes de presentació (només cal prémer qualsevol tecla del teclat, ratolí o commutador) i contes SPC (on cal afinar més i pot fer-se un treball individualitzat amb els adults).

Com que això de la informàtica no s’acaba mai… (no som devots, però reconeixem que pot arribar a ser molt útil) hem descobert l’Infograf (a la base del Sinera 99), que dóna moltes més possibilitats i riquesa d’interacció amb l’ordinador i capacitat d’exploració que no ofereix el PowerPoint, i ens proposem de passar aquests contes en aquest format per al curs vinent. Així que… possiblement us els podrem fer arribar i esperem que algun conte més per anar ampliant la col·lecció.

Pensem que aquest és un material revisable, criticable, ampliable i sobre tot modificable (canviar lletres, esborrar símbols ja que hi ha molts i no tots els alumnes tenen el mateix nivell, retallar i enganxar, fer fitxes de treball, etc.). A nosaltres ens ha estat útil i hem mirat de donar mil voltes als materials que hem creat (assegurar-nos quatre coses abans d’oferir més i més estímuls). Segurament, i si us decidiu vosaltres mateixos/es en trobareu d’altres possibilitats i si voleu, cosa que ens agradaria, ens podeu fer arribar els vostres suggeriments i experiències, ja que pensem que sempre és enriquidora la comunicació (no sempre fluïda entre nosaltres els/les mestres).

Gràcies.

Joan Antoja i Mas jantoja@pie.xtec.es

Òscar Morales Díaz omorales@pie.xtec.es

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Índex general