Activitats

Definicions

L’objectiu d’aquesta activitat és saber diferenciar entre la intervenció, l’estimulació i l’atenció primerenca.

Definiu els següents conceptes i indiqueu què els diferencia entre si:

  • Estimulació precoç o primerenca
  • Intervenció primerenca
  • Atenció primerenca

  • La intervenció primerenca és un conjunt d’accions compensatòries i optimitzadores, la finalitat de les quals, és afavorir la maduració en tots els àmbits del desenvolupament
  • L’Atenció primerenca es defineix com el “conjunt d’intervencions adreçades a la població infantil de 0 a 6 anys, a la família i a l’entorn, que té per objectiu donar resposta el més aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenten els infant amb trastorns en el seu desenvolupament o que tenen risc de patir-los. Aquestes intervencions, que han de considerar la globalitat de l’infant, han de ser planificades per un equip de professionals d’orientació interdisciplinar o transdisciplinar. AA. VV. (2000). Llibre Blanc de l’Atenció primerenca. Madrid: Real Patronat de la discapacitat .
  • L’Estimulació precoç respon a un concepte medicalitzat, la finalitat era rehabilitadora i assistencial.

Factors de risc

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les principals alteracions i trastorns del desenvolupament sensoperceptiu, cognitiu i motor.

Procureu respondre de manera raonada a aquestes preguntes:

  • Quins són el factors de risc? Defineix-los i exposa alguns exemples.
  • Quins són els trastorns de desenvolupament i quines són les principals característiques?

  • En el risc biològic s’inclouen els infants prematurs, de baix pes, infants que han patit asfixia… Són infants que generalment han patit diversos esdeveniments que poden desencadenar problemàtiques importants com són lesions cerebrals, trastorns de conducta, trastorns en el desenvolupament… Normalment es dóna més d’un factor, i en funció dels factors es classifiquen en:
    • risc neurològic
    • risc sensorial-visual
    • risc sensorial auditiu.
  • Els infants inclosos en la categoria de risc psicosocial són aquells que precedeixen d’àmbits socioeconòmics complexos i desafavorits, o que es troben en situació de desempar… la qual cosa provoca una inadequació de les condicions de criança que posa en perill el desenvolupament integral de l’infant. Són factors de risc social:
    • Una privació econòmica acusada.
    • Embaràs accidental traumatitzant.
    • Convivència conflictiva en el nucli familiar.
    • Separació traumatitzant en el nucli familiar.
    • Pares amb baix CI i un entorn no estimulant.
    • Malalties greus / Exitus (defunció).
    • Alcoholisme i/o drogoaddicció.
    • Prostitució.
    • Delinqüència i/o presó.
    • Mares adolescents.
    • Sospita de maltractaments.
    • Nens acollits en llars infantils.
    • Famílies que no complimenten els controls de salut reiteradament
Trastorn Descripció
Trastorn en el desenvolupament motriu S’aplica aquest diagnòstic quan es considera que hi ha una patologia a nivell de vies, centres o circuïts nerviosos implicats en la motricitat. S’inclouen les diferents formes i graus de paràlisi cerebral, espina bífida, miopaties, etc. I també diferents disfuncions motrius menors (retard motriu, hipotonia, dificultats de la motricitat gruixuda o fina…)
Trastorn del desenvolupament cognitiu S’inclouen en aquest tipus de trastorns els diferents graus de discapacitat mental, funcionament intel·lectual límit i disfuncions específiques en el procés cognitiu.
Trastorn en el desenvolupament sensorial S’inclouen en aquest grup els dèficits visuals o auditius de diferent grau.
Trastorn en el desenvolupament del llenguatge S’inclouen en aquest grup les dificultats en el desenvolupament de les capacitats comunicatives i verbals tant a nivell de comprensió del llenguatge com de les seves capacitats expressives o d’articulació.
Trastorn generalitzat del desenvolupament En aquests grup s’inclouen els nens que presenten alteracions simultànies i greus de les diferents àrees del desenvolupament psicològic (autisme i formes menors relacionades amb el autisme i la psicosis).
Trastorn de la conducta S’inclouen en aquest grup aquells infants que presenten formes de conducta inapropiades i de vegades pertorbadores.
Trastorns emocionals S’inclouen aquí als infants que presenten manifestacions d’angoixa, d’inhibició, símptomes i trastorns de d’humor, etc.
Trastorn en el desenvolupament de l’expressió somàtica En aquest grup s’inclouen els infants que presenten patologies funcionals en l’esfera oral alimentària, respiratòria, del cicle son-vigília, en el control d’esfínters, etc.
Retard evolutiu En aquest grup s’inclouen aquells infants que presenten un retard evolutiu i no se situen en cap dels apartats anteriors. Constitueix sovint un diagnòstic provisional, que evoluciona posteriorment cap a la normalitat (evolució freqüent en el cas dels infants que han patit o pateixen malalties cròniques, hospitalitzacions, atenció inadequada), i en altres casos a diferents disfuncions, la mes freqüent de les quals és el trastorn en l’àmbit cognitiu.

Recerca a la xarxa

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer i identificar diferents trastorns del desenvolupament

Busqueu díptics o tríptics informatius sobre els trastorns de desenvolupament i analitzeu la seva informació (compareu-ne tres de diferents):

  • Fan una correcta explicació sobre la natura del trastorn exposat?
  • Fan referència a la importància de la seva detecció?
  • Assenyala els indicadors de risc?
  • Dóna informació bàsica sobre el tractament del trastorn?
  • Facilita adreces d’interès o bibliografia recomanada?

I a tall de resum final:

  • Penseu que han d’existir aquests fulls informatius? Raoneu la resposta

Anàlisi de casos

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les principals alteracions i trastorns del desenvolupament sensoperceptiu, cognitiu i motor i fer ús d’instruments d’observació aplicats a la intervenció primerenca.

Analitzeu el cas següent i feu una graella amb els signes i els factors de risc que presenta

Exposició del cas

L’Anna, de dos anys, va néixer prematurament a les 30 setmanes de gestació, va tenir un pes de 1.100 kg i va estar molt de temps amb ventilació mecànica. La seva mare havia consumit alcohol en grans quantitats durant l’embaràs. A hores d’ara l’Anna presenta una hipotonia generalitzada, es passa el dia asseguda en la cadireta o estirada en el corralet de jocs, i quan se l’agafa en braços no aguanta el cap. També s’observa que no diu res ni emet cap so. Quan se li mostren coses, es pot comprovar que no sosté la mirada i fa la impressió d’estar sempre dispersa.

L’Anna, presenta factors de risc biològic i alteracions del desenvolupament. Aquesta n’és la graella:

Factors de risc biològic Prematurament a les 30 setmanes
Pes de 1.100 kg
La mare va consumir alcohol en grans quantitats durant l’embaràs.
Risc sensorial Va estar molt de temps amb ventilació mecànica
No sosté la mirada, sembla sempre dispersa
No fa cas dels sorolls de l’ambient.
Trastorn del desenvolupament motriu Una hipotonia generalitzada.
No aguanta el cap.
Trastorn de desenvolupament del llenguatge No emet cap so.

Anàlisi de casos

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les principals alteracions i trastorns del desenvolupament sensoperceptiu, cognitiu i motor i fer ús d’instruments d’observació aplicats a la intervenció primerenca.

Analitzeu el cas següent i feu una graella amb els signes i factors de risc que presenta.

Exposició del cas

En Miquel és un nen que està escolaritzat a l’aula de P3. I tot i que ja ens trobem al tercer trimestre del curs, cada matí plora sense cònsol quan veu que els pares s’en van. Crida, s’agafa a la samarreta, dóna patades… la mare el deixa a l’aula com pot, amb bones paraules, i fent-li un petó quan marxa. Quan és a l’aula no es relaciona amb cap nen, tendeix a quedar-se en un racó de l’aula i és com si no hi fos. Quan la mestra li parla o qualsevol altre nen no contesta, els ignora. Es nega a menjar, no vol dormir al migdia i no controla els esfínters. Sempre es mostra o molt trist o extremadament irritat.

En Miquel presenta senyals d’alarma de trastorns mentals en l’edat escolar. Aquesta n’és la graella:

Trastorn per ansietat Plora desconsoladament quan veu que els pares, tot i que ja ens trobem al tercer trimestre del curs.
Crida, s’agafa a la samarreta, dóna patades.
Trastorn de la comunicació i en la relació Aïllament o inhibició social important/desconnexió.
Mutisme.
Manifestacions somàtiques Conductuals (alteracions de l’alimentació, del son i del control d’esfínters).
Trastorns en l’estat d’ànim Tristesa, irritabilitat, manca il·lusió.

Anàlisi de casos

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les principals alteracions i trastorns del desenvolupament sensoperceptiu, cognitiu i motor i fer ús d’instruments d’observació aplicats a la intervenció primerenca.

Analitzeu el cas següent i feu una graella dels signes i factors de risc que presenta.

Exposició del cas

La Carla és una nena de 30 mesos molt alegra i activa, mlgrat que molt sovint esta refredada i presenta força mucositat. Sempre respira amb la boca oberta, i les poquíssimes vegades que parla, costa molt entendre-la, vocalitza molt malament i, a més, ho fa extremadament fluixet. L’educadora es desespera, perquè moltes vegades quan la crida no li respon i quan menys s’ho espera li contesta. A l’aula és molt moguda, i de seguida s’irrita. L’altre dia un nen va tirar el moble de les joguines i tots es van espantar moltíssim, la Carla, en canvi, es va estar al racó dels contes ben distreta, com si res hagués passat.

La Carla presenta signes d’alerta de pèrdues auditives. Aquesta n’és la graella:

Comuns a qualsevol pèrdua auditiva Quan se’l crida de vegades respon i de vegades no respon.
Parla poc i malament. Costa entendre-la.
Hipoacusia transmisiva Sempre respira amb la boca oberta.
Es refreda sovint i presenta força mucositat.
Sordesa neurosensorial No fa cas dels sorolls de l’ambient.
No controla la intensitat de la veu (parla molt fluix).
Es molt moguda i irritable.

Anàlisi de casos

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les principals alteracions i trastorns del desenvolupament sensoperceptiu, cognitiu i motor i fer Ús d’instruments d’observació aplicats a la intervenció primerenca.

Analitzeu el següent cas i feu una graella dels signes i factors de risc que presenta. Per aquesta activitat feu servir la fitxa que trobareu al recurs número 2.

Exposició del cas

En Joan de 24 mesos, fa poc que camina i realment, sembla un sapastrot: ensopega en tot i en tothom. No hi ha taula i cadira amb la que ensopegui, i sovint xoca amb els companys. És molt insegur, de seguida se’l veu agafant-se per les parets i si hem de canviar d’aula de seguida vol que l’educadora l’acompanyi o el porti en braços. Quan és al pati normalment no es relaciona i sol quedar-se tota l’estona al mateix joc. En entrar a l’aula, es queda una bona estona quiet, al costat de la porta l’educadora creu que s’adapta a la llum del canvi de pati a l’aula. A les activitats d’aula mostra molt d’interès, si la mestra ensenya una làmina de seguida s’aixeca per a veure-la ven a prop. Lli encanta mirar contes però no els mira adequadament, se’ls posa molt enganxats a la cara i mou el cap com si anés rastrejant la imatge. Quan fan la rotllana, canta les cançons però no fa les imitacions dels moviments, sovint es frega els ulls com si tingués son És molt ordenat, però es desespera quan li cau alguna cosa hi ho ha de buscar. També ha assolit bé els hàbits d’autonomia, es renta les mans sol, se les eixuga, si té set agafa el got i beu, controla els esfínters de dia… De vegades mostra molta dependència de l’educadora, quan vol coses que han canviat de lloc, o bé quan hi ha moltes joguines pel terra s’agafa a ella per desplaçar-se.

Aquestes són les diferents graelles:

  • Visuals
Característiques No
Quan pinta se’n surt dels marges.
Quan dibuixa es deixa detalls.
Quan li demanen trobar un dibuix en un conte, li costa trobar-lo.
Quan realitza grafies, o mira contes…, s’apropa molt a paper. X
Quan mira contes, dibuixos…, mou el cap. X
Quan mira contes, dibuixos…, adopta postures inadequades. X
Intenta aixecar-se per veure les coses de prop.
Mira el que fan els companys per poder fer les seves pròpies tasques.
Tanca els ulls quan vol fixar l’atenció a nivell visual.
Acostuma a fregar-se els ulls. X
Quan al pati li molesta la llum, tanca els ulls, fa visera amb la mà.
Li costa adaptar-se quan passa de la llum a la foscor, per exemple, quan entra del pati a classe. X
És capaç d’imitar les accions que fa el/la mestre/a en rotllanes, cançons X
  • Mobilitat
Característiques No
Ensopega sovint mentre es desplaça. X
Quan baixa les escales, poc contrastades, arrossega el peu per trobar el primer graó.
Per recintes poc coneguts va palpant. X
Per recintes poc coneguts va agafant punts de referència.
Demana ajuda en situacions espacials noves. X
Quan surt al pati acostuma a quedar-se a un lloc concret. X
  • Autonomia personal i habilitats socials
Característiques No
És ordenat/a amb les seves coses. X
Ha assolit els hàbits propis de l’edat. X
Mostra interès per les activitats que es realitzen a l’aula. X
Realitza els exercicis de classe com els/les altres. X
És capaç de realitzar els encàrrecs propis de l’edat. X
Manté una bona relació amb els/les companys/es de la classe. X
Juga amb els/les companys/es de la classe al pati. X
Es relaciona amb el/la mestra d’acord amb l’edat. X
Es relaciona amb els pares d’acord amb l’edat.
Participa activament en activitats o jocs de grup X
Estableix relacions de “protecció” amb els/les companys/es.
Estableix relacions de “protecció” amb el/la mestre/a.

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació