Resum

En aquesta unitat didàctica s’estudien els tipus d’activitats lúdiques, la seva planificació i avaluació, i també la resolució de conflictes a través d’aquestes activitats.

Es fan activitats d’educació en el lleure dins de l’àmbit de l’educació formal i dins de l’educació no formal.

La nova Llei d’educació de Catalunya (LEC) reconeix el lleure com a àmbit educatiu, estableix que la Generalitat haurà de regular els requisits i els criteris de qualitat de les activitats d’educació en el lleure i també estableix la possibilitat d’ús de les instal·lacions del centre més enllà de l’horari escolar.

La incorporació d’activitats lúdiques a l’educació infantil passa per planificar-les a fi de promoure-les i poder-les avaluar.

Els elements que s’han de tenir en compte en la planificació d’activitats lúdiques són els següents:

  • Anàlisi dels destinataris.
  • Justificació de l’elecció de l’activitat.
  • Objectius.
  • Descripció de l’activitat.
  • Metodologia.
  • Materials necessaris.
  • Avaluació.
  • Organització de l’activitat.

En la selecció i l’organització dels continguts i les estratègies didàctiques, l’educador ha de tenir en compte els criteris de qualitat, adequació, varietat, motivació, participació dels infants, sistematització i avaluació. No s’ha d’oblidar que la planificació ha de ser prou flexible per poder donar resposta a possibles imprevistos.

Hi ha diferents tipus d’activitats:

  • Les activitats extraescolars es poden fer des del centre educatiu o no. Normalment les organitza l’AMPA. Poden ser activitats de formació, artístiques, lúdiques o preesportives. En qualsevol cas, en la seva elecció és important comptar amb els gustos i les preferències dels infants.
  • Les sortides, excursions, no han de faltar en la programació ja que són motivadores i implica obrir-se a les diverses experiències que ofereix l’ambient i tenir un contacte directe amb l’entorn. En l’organització de qualsevol tipus de sortida es poden diferenciar tres fases: abans, durant i després de la sortida.
  • Els campaments són una activitat que consisteix en una estada en un entorn natural en tendes de campanya.
  • Els casals de vacances són un servei que ofereix la possibilitat que els infants desenvolupin activitats lúdiques i manuals en el seu entorn habitual –al mateix barri, poble o municipi– de dilluns a divendres en èpoques de vacances. L’objectiu principal dels casals és educar per la convivència, el respecte i la tolerància amb una metodologia activa i participativa basada en el joc i l’animació sociocultural. I per aconseguir-ho, posen a l’abast una sèrie d’activitats lúdiques generalment relacionades amb els temes transversals. Els casals es diferencien de les colònies i dels campaments en el fet que els infants no s’allunyen de la seva llar i, consegüentment, tampoc no s’allunyen de les seves famílies; les veuen cada dia. L’infant només passa unes hores fora de casa cada dia.
  • Les colònies: el tipus d’activitats que es fan són similars a les que es fan als casals, tot i que es potencien especialment els jocs motors, les curses, el coneixement del medi natural com ara l’observació dels animals i les plantes, els cicles de la natura, l’astronomia, etc. Fomentant les activitats en grup i el desenvolupament de l’autonomia personal.
  • Les festes són activitats socials i culturals que s’organitzen per celebrar algun esdeveniment popular (Nadal, carnestoltes, etc.). Tot i així, també les pot inventar un educador (una festa d’aniversari, la primera nevada, etc.). En la planificació d’una festa es tenen en compte tres fases: preparació de la festa, desenvolupament i valoració.
  • Els tallers tenen com a objectiu fonamental l’adquisició d’unes habilitats concretes per part de l’infant. Poden ser permanents o temporals. Cada sessió de taller es divideix en tres moments: explicació de l’activitat a fer, desenvolupament de l’activitat i posada en comú i valoració.

L’educació té com a objectiu ensenyar i aprendre a solucionar els problemes que es presenten en la vida. Els educadors i els pares són el model principal per als infants i, per tant, han d’intentar ser un bon exemple per a ells; i també hi ha d’haver acords sobre l’estil educatiu. Els infants necessiten normes i límits ben definits, però també prou espai per desenvolupar-se amb llibertat. Donar-los cada cosa en la mesura justa és el repte més gran a què s’enfronten pares i educadors. El component socialitzador del joc és un marc excel·lent per treballar les normes de convivència bàsiques.

Des del punt de vista constructiu, per determinar si una situació és problemàtica o no cal considerar i diferenciar els elements següents: el símptoma, la causa i la conseqüència de la conducta de l’infant. Cadascun d’aquests elements determina diferents intervencions. Els pares i els educadors són els responsables directes de posar límits als infants, convé conèixer tècniques que els ajuden en aquesta tasca, com per exemple, la tècnica de l’aparcament, la tècnica del joc compartit i la tècnica de la implicació. Tampoc s’han d’oblidar els jocs cooperatius que entrenen per al treball en equip i promouen una solució constructiva dels conflictes.

Mentre juguen, els infants es comporten tal com són i mostren els coneixements que tenen del món. Per tant, l’observació directa de l’activitat lúdica es converteix en el marc més adequat per dur a terme l’avaluació; aquesta donarà informació a l’educador respecte el grau en què s’han assolit els objectius que havia proposat i permetrà veure si la seva intervenció ha estat adequada, sense oblidar la informació obtinguda a partir de l’observació indirecta.

En l’avaluació, com a mínim, s’haurien de determinar mecanismes per fer el seguiment i l’avaluació dels infants, de les activitats i dels educadors.

Hi ha una sèrie d’instruments que poden ser de gran utilitat per als educadors a l’hora d’elaborar el seu propi registre d’observació del joc dels infants: diari, registre anecdòtic, llistes de control i escales d’estimació.

Els instruments d’observació que s’elaborin han de permetre uns nivells de qualitat en la recollida de les dades per tal que realment recullin la informació que interessa i ho facin d’una manera objectiva. Si no és així, correrem el risc que les dades no siguin fiables, vàlides ni precises.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge