Introducció

Una de les transformacions que l’educació està experimentant és l’obertura d’àmbits i camps d’intervenció. L’escola ha deixat de ser l’únic element que es preocupa per l’educació dels infants. L’educació no formal obre dia rere dia noves perspectives d’intervenció educativa. En el fons, el que també està canviant és el concepte d’educació mateix, que amplia l’abast i obre el discurs al camp social i cultural. D’aquesta manera, el lleure també es va configurant com un espai de preocupació educativa.

El lleure es considera un espai important de la vida dels individus que es pot manipular amb facilitat. La indústria del consum ho ha sabut veure i explotar, principalment pel que fa als infants, ja que disposen de molt temps lliure i tenen una edat òptima per adquirir hàbits, aprenentatges i forjar, d’aquesta manera, la personalitat adulta. Per tant, és un sector fàcil de manipular, i més tenint en compte les hores que cada dia molts infants passen davant la televisió o fent activitats extraescolars.

Malgrat que la majoria d’infants assisteixen a l’escola de manera regular a partir dels tres anys, el grau de coneixements adquirits en les matèries escolars dóna nivells baixos que comencen a ser preocupants. L’escola pot aprofitar la flexibilitat i la llibertat del temps lliure per aportar elements de renovació al món educatiu mateix.

Si l’objectiu de l’educació és el desenvolupament integral dels infants i aquests infants actuen en l’àmbit de l’educació formal, no formal i informal, l’educació pel temps lliure -entesa en el sentit d’educar els infants perquè utilitzin aquest temps de manera òptima, creativa i autònoma- també s’hauria de tenir en compte en l’àmbit escolar.

L’educació en el lleure està estretament lligada a altres conceptes, com ara la pedagogia del lleure o l’animació sociocultural. Per tant, les possibilitats d’intervenció educativa són àmplies.

L’educació en el lleure es pot entendre de les maneres següents:

  • Com una educació en el sentit ampli del terme, sense cap tipus d’especificitat educativa. Només amb el marc del temps lliure com a element diferencial.
  • Com una educació basada en la vivència de certs valors com a objectiu de la intervenció.
  • Com la intervenció educativa que es caracteritza per la finalitat d’educar pel temps lliure, és a dir, el temps lliure com a objectiu educatiu.

En definitiva, amb les intervencions es pretendria educar en el temps lliure pel temps lliure, és a dir, educar mitjançant l’oci. De fet, actualment un dels temes que preocupa és la violència de gènere, que s’ha de prevenir a partir d’una educació en valors que emfatitzi la igualtat entre dones i homes des de l’educació infantil mitjançant activitats lúdiques.

En l’apartat “Els tipus d’activitats lúdiques i la seva planificació” es treballarà la manera de planificar i organitzar diversos tipus d’activitats lúdiques, tant des de l’àmbit de l’educació formal com des de l’àmbit de l’educació no formal, mitjançant el temps d’oci i lleure dels infants.

Atès que és probable que en les activitats lúdiques sorgeixin conflictes entre els infants, en l’apartat “La intervenció en situacions de conflicte en un context lúdic” s’analitzaran i es donaran diverses estratègies d’intervenció que de ben segur resultaran útils a l’educador infantil a l’hora d’implementar aquestes activitats.

En l’apartat “L’avaluació de les activitats lúdiques” s’aprofundirà en diferents tècniques i instruments d’observació del joc infantil.

Per estudiar aquesta unitat us anirà bé tenir un petit esquema o guió de cada apartat, ja que us facilitarà el desenvolupament dels supòsits pràctics de les activitats web, que són la millor manera de treballar els continguts de la unitat.

Anar a la pàgina següent:
Resum