Activitats

L’infant que no compleix les normes per jugar

L’objectiu de l’activitat és determinar les estratègies d’intervenció de l’educador/a més adequades en una situació de conflicte entre els infants.

Teniu al vostre càrrec un grup d’infants d’entre 4 i 6 anys. Esteu fent una activitat de joc lliure d’interior i sorgeix una disputa entre diversos infants. Un nen es distreu desmuntant les construccions dels altres i no els deixa tranquils.

Quina seria la vostra intervenció?

Una possible intervenció davant un comportament que considereu no acceptable seria la tècnica de l’aparcament proposada per la Supermainadera.

Resumidament, la seva tècnica es basa en seguir els passos següents:

1. Els nens necessiten seguir una rutina. Cal estructurar el dia fins al mínim detall per establir un ritme ben conegut pels nens, la qual cosa per a ells es tradueix en conformitat i seguretat.

2. Cada cop que un nen es porta malament, cal que:

  • Us ajupiu fins al nivell dels ulls del nen.
  • Li digueu, mirant-lo als ulls, que aquell acte o gest no és acceptable.
  • Feu servir un to de veu ferm i més greu de l’habitual però sense aixecar la veu.
  • L’advertiu que no torni a repetir-ho.

3. Si el nen torna a repetir l’acte no desitjable, se l’ha “d’aparcar” portant-lo a una habitació buida i avorrida (sempre al mateix lloc, de manera que el nen arribi a associar aquell lloc amb la disciplina). Per no rebre missatges contradictoris, aquesta habitació no pot ser l’habitació dels jocs, ni el seu dormitori, ni tampoc el bany. Si no disposeu de cap habitació buida, el podeu fer seure en una cadira, una catifa, una escala, o enviar-lo a un racó.

4. En deixar-lo allà, se li ha d’explicar amb claredat i poques paraules perquè l’estem “aparcant”, quina és la mala conducta que estem sancionant.

5. Es deixa al nen allà 1 minut per cada any que tingui. Per exemple, si té 5 anys s’hi ha de quedar 5 minuts. Durant aquest temps no parlarem amb ell. Si crida l’ignorarem. I si intenta marxar, l’hi tornarem a portar una vegada i una altra, però sense dir-li res. Encara que l’hi hagueu de portar moltes vegades, no us poseu nerviosos, al final aprendrà a quedar-se quiet.

6. Un cop passats els minuts corresponents tornarem amb ell i li preguntarem si sap perquè l’hem “aparcat”. Si el nen no ho té clar, li explicarem el perquè.

7. Per deixar-lo marxar, el nen haurà de demanar-nos perdó (a nosaltres o a la persona a qui hagi fet mal). Si no vol fer-ho, s’haurà de quedar allà uns minuts més, fins que hagi reflexionat i estigui disposat a demanar perdó pel que ha fet. Observeu que es tracti d’una disculpa sincera (ho sabreu pel to de veu).

8. Quan s’hagi disculpat, elogieu-lo per això. Digueu-li “Gràcies, així m’agrada”. Torneu al vostre to de veu normal, i així el nen veurà que ja l’heu perdonat. Feu-vos una abraçada i un petó.

9. S’ha acabat! Doneu per tancat l’incident. Convideu-lo a jugar o a afegir-se al que estàveu fent en aquell moment.

És important seguir correctament tots els passos en l’ordre establert. Per exemple, no seria correcte aparcar l’infant immediatament sense haver-lo avisat abans, perquè es privaria a l’infant la possibilitat de corregir el seu comportament.

És molt important que la persona que fa la primera advertència sigui la mateixa que després “aparqui” l’infant.

Jocs eliminatoris

L’objectiu de l’activitat és seleccionar recursos lúdics que afavoreixen la prevenció i la resolució pacífica dels conflictes.

Com ja sabeu, les cantarelles dels jocs eliminatoris van molt bé per ajudar als infants a resoldre conflictes respecte qui serà el primer a tirar, per distribuir els jugadors en equips, veure a qui li toca, etc.

Busqueu un joc tradicional eliminatori i empleneu la fitxa següent:

Joc tradicional
Nom del joc
Tipus de joc
Objectius
Descripció
Cantarella

Gestió dels conflictes

L’objectiu de l’activitat és reflexionar sobre el paper de l’educador en la gestió dels conflictes en l’etapa de l’educació infantil.

Definiu i relacioneu els termes següents: normes, límits, joc i conflicte.

Joc i afectivitat

L’objectiu de l’activitat és saber reconèixer en el joc dels infants situacions de conflicte intern.

Llegiu el cas següent:

Un nen està amb la seva educadora i amb una altra educadora. Primer estan una estona mirant com juga el nen amb dos animalets. Després les dues educadores comencen a parlar i el nen continua jugant sol, agafa els animalets que abans feia passejar i ara els fa barallar-se. Les educadores se n’adonen i li pregunten: “què ha passat?” I el nen els contesta: “s’han enfadat perquè no els feien cas”.

  • Quin tipus de joc està realitzant aquest infant?
  • Què podria fer l’educadora?

En aquest exemple, el nen representa en el joc simbòlic el que li està passant a ell. Està enfadat perquè les educadores no estan per ell.

El que l’educadora podria fer és posar paraules a aquest joc simbòlic, és a dir, a les emocions d’aquest l’infant per tal de tranquil·litzar-lo.

Li podria explicar que ell estava enfadat i que havia d’esperar una mica fins que acabessin de parlar i que després ja estaria per ell.

Jugar és sa, l’infant ho necessita; un infant que no juga mai està mostrant un símptoma greu.

Perquè un infant pugui jugar, ha d’haver-hi un vincle amb un adult que li doni aquesta oportunitat de jugar i així poder créixer emocionalment.