Activitats

Professionals de l'escola bressol i la coordinació amb altres professionals

L’objectiu d’aquesta activitat és definir el perfil i les funcions de la figura de l’educador/a i d’altres professionals que intervenen en l’escola bressol.

1. Quins professionals hi pot haver en una llar d’infants o escola bressol? Feu un quadre resum que reculli els professionals i les seves funcions més importants.

2. Quines demandes o consultes d’orientació podríeu fer als professionals de l’ELIC de la vostra zona si treballeu en una llar d’infants? Podeu consultar la pàgina d’aquest servei educatiu de zona del Departament d’Educació:

Alumnat nouvingut

ELIC

3. Amb quins altres professionals i serveis es coordinen els professionals de la llar d’infants o escola bressol? Esmenteu-los i expliqueu-ho breument.

1. La resposta és oberta però ha de recollir com a mínim aquestes referències:

Educadors

Són la figura central, juntament amb els infants, de l’estructura d’una llar. La funció principal que tenen és ser el responsable d’un grup de nens d’una edat determinada.

També hi ha la possibilitat de ser educador/a de suport, que s’encarrega d’ajudar i complementar el tutor/a en les seves tasques.

L’equip educatiu

També anomenat equip pedagògic, és el responsable de la planificació, el desenvolupament i l’avaluació del currículum i l’organització de la llar.

És un òrgan col·legiat, que vol dir format per més d’una persona.

Personal de serveis

És format per persones encarregades de la cuina, la neteja, el manteniment, la jardineria, l’administració, etc.

També són educadors, ja que estan en contacte i en convivència amb els nens i nenes de la llar.

2. La resposta és oberta però es pot incloure qualsevol qüestió relacionada amb l’assessorament en relació amb l’atenció a la diversitat cultural del nostre centre, amb l’acollida de les famílies i els infants nouvinguts, amb la necessitat de disposar de materials educatius o amb documentació en diverses llengües o de recursos de traducció (d’informes, servei de traducció per a les entrevistes inicials, etc.), per posar exemples més concrets.

3. Es pot fer referència a:

  • altres professionals, del camp de l’expressió o d’altres àmbits;
  • professionals dels EAP (equips d’assessorament psicopedagògic) o altres assessors psicopedagògics en l’àmbit privat;
  • professionals dels CRP (centres de recursos pedagògics);
  • professionals d’altres serveis educatius específics (CREDA, CREDV, SEEM, SEETDiC);
  • professionals dels serveis socials d’atenció primària o especialitzada (EAIA);
  • professionals dels serveis sanitaris d’atenció primària o especialitzada (CSMIJ);
  • professionals dels centres de desenvolupament i atenció precoç (CDIAP);
  • professionals dels ELIC (equips d’assessorament als centres i al professorat en llengua, educació intercultural i cohesió social).

Agrupaments d'infants d'edats barrejades

L’objectiu d’aquesta activitat és aprofundir en les formes d’agrupament dels infants de tipus descompartimentat i analitzar-ne els possibles avantatges i inconvenients.

Cal que llegiu el fragment següent i reflexioneu sobre el contingut, per respondre després les qüestions que es plantegen:

“És l’hora del dinar. Hi ha els 15 nens del grup d’edat de zero fins a sis anys, però no tots seuen a la taula de menjar amb les tres educadores: hi veiem dos nens més grans que juguen amb un lactant en un racó agradable on hi ha uns matalassos i un altre bebè dorm a l’habitació del costat. A la taula seuen els 11 nens restants amb les seves educadores, una de les quals té un lactant a la falda i li dóna el menjar. Els altres nens estan ocupats amb el menjar i ens crida l’atenció el fet que a cada taula hi seuen barrejats nens d’edats diferents. Així podem veure com els nens més grans ajuden els més petits, per exemple posant-los la beguda o lligant-los el pitet. Els petits es deixen ajudar de bon grat, però al mateix temps procuren, “com els grans”, fer moltes coses ells mateixos: omplen sols els plats, intenten fer servir el ganivet i la forquilla i omplir els gots.”

Fragment extret d’A. Dreier; I. Voigt-Buchholz (1992). “Cap nen no és com l’altre. Treball pedagògic amb grups d’edats barrejades”. In-fàn-cia (núm. 66, pàg. 11).

  1. Quin tipus d’agrupament es reflecteix en el text?
  2. Quins avantatges pot tenir aquesta forma d’agrupament? I quins desavantatges?

Aquest text d’A. Dreier i I. Voigt-Buchholz tracta d’una activitat en la qual l’agrupament dels infants és la descompartimentació, és a dir, en aquest centre la intervenció educativa a l’hora de dinar té lloc barrejant infants d’edats diferents.

Encara que la barreja d’edats diferents es produeixi en el model d’escola unitària (o “rural”), aquest és l’únic punt en comú: en aquest cas no és una escola unitària, en la qual el grup d’infants està format per infants d’edats diferents. Es tracta d’una escola amb grups d’infants de la mateixa edat que en determinats moments (en aquest cas l’hora de dinar) descompartimenta els grups i s’hi intervé amb les edats barrejades. Nosaltres estem més acostumats a veure aquest tipus d’agrupament en altres activitats, com per exemple tallers, joc als racons, jocs d’exterior…

Tampoc s’ha de confondre amb l’agrupament col·lectiu, que es refereix a una activitat que fan els membres del grup tots plegats (en contraposició, per exemple, a l’agrupament individual, quan la fa o s’intervé amb un sol infant).

Com a avantatges, Vigotski ja proposava aquesta mena de situacions per enriquir el procés de socialització de l’infant: la interacció amb infants d’edats i moments evolutius diferents enriqueix el context d’experiències de l’infant i li suposa reptes i conflictes nous. L’afavoriment de l’autonomia dels més petits, poder observar altres models a banda dels companys i els adults referents (els altres nens més grans o més petits; els altres educadors o educadores…), el desenvolupament de l’autoestima i la seguretat dels grans en “cuidar” i ajudar els petits, etc. La interacció entre infants d’edats diferents sempre és enriquidora per a tots ells.

Com a possible desavantatge (tot dependrà de l’organització de l’ambient, el temps, els recursos humans disponibles…), potser podem dir que demana organitzar encara amb més cura aquest moment del dinar, que cal que sigui tranquil i agradable. Hi ha educadors i educadores molt partidaris que aquest moment es faci a l’aula perquè permet al grup sentir-se vinculat al seu espai. Aquesta estona també és de relació i de contacte individualitzat infant-adult, i és important que es preservi sempre (sobretot com més petit sigui l’infant) que hi ha interacció entre els infants i el seu educador o educadors de referència, per tal de no perdre l’estabilitat imprescindible en tota l’etapa, però de manera més especial en el primer cicle i en el primer curs del segon cicle (P3, on en la major part de casos es produeix un procés d’adaptació nou a l’escola).

Respectar els processos d’adaptació no fa viable aquest tipus de propostes d’agrupament durant els primers trimestres del curs, per exemple. També és molt important la ràtio educador/infants (si disposem de més d’un educador per a cada grup durant aquestes estones podrem fer-ho), i el fet que siguin els mateixos adults els qui comparteixin els moments del dinar (potser en una taula tenim infants provinents de tres grups d’edat diferents, però també tres educadors referents, cadascun d’ells, del seu grup classe). Si s’organitza bé també podem garantir l’estabilitat en la composició dels grups d’edats barrejades de l’hora de dinar.

Decret 282/2006

L’objectiu d’aquesta activitat és definir els requisits normatius que regulen els recursos humans dels centres d’educació infantil i aplicar la legislació que regula les condicions sobre l’organització de les llars d’infants i parvularis en l’anàlisi i el disseny d’exemples concrets d’escoles infantils.

Heu de respondre les qüestions següents, segons el que prescriu el Decret 282/2006:

  1. Quants professionals han d’estar en presència simultània en un centre en els casos següents?
    1. Centre amb dos grups:
    2. Centre amb cinc grups:
    3. Centre amb set grups:
  2. Quants mestres, com a mínim, hi ha d’haver en un centre en els casos següents?
    1. Centre amb dos grups:
    2. Centre amb cinc grups:
    3. Centre amb set grups
  3. Quants infants, com a màxim, pot tenir un centre en els casos següents?
    1. Centre amb un grup d’infants menors d’un any, dos grups d’un a dos anys i dos grups de dos a tres anys:
    2. Centre amb tres grups, un per a cada edat:
  4. Com es diu l’òrgan de participació de la comunitat educativa en el govern de les llars d’infants públiques?
  5. Quina composició té el consell de participació d’una llar d’infants privada sufragada amb fons públics que disposa de sis grups?
  6. Quin requisit, pel que fa al nombre d’habitants, és necessari per formar part d’una llar d’infants rural?

Qüestions sobre el Decret 282/2006.

  1. Segons que diu l’article 11, “El nombre mínim de professionals en presència simultània ha de ser igual al nombre de grups en funcionament simultani més un, incrementant en un de més per cada 3 grups.”:
    1. Centre amb dos grups: tres professionals
    2. Centre amb cinc grups: set professionals
    3. Centre amb set grups: deu professionals
  2. Segons que estableix l’article 11, “Per cada tres grups, o fracció, almenys un dels professionals ha de tenir el títol de mestre amb l’especialitat en educació infantil.”:
    1. Centre amb dos grups: un mestre especialista en educació infantil
    2. Centre amb cinc grups: dos mestres especialistes en educació infantil
    3. Centre amb set grups: tres mestres especialistes en educació infantil
      Fracció de tres vol dir menys de tres; per exemple, en un centre amb deu grups: (tres grups) un mestre +(tres grups) un mestre +(tres grups) un mestre +(un grup/fracció de tres) un mestre = quatre mestres.
  3. L’article 12.1 estableix el nombre màxim d’infants per grup segons l’edat:
    1. Centre amb un grup d’infants menors d’un any, dos grups d’un a dos anys i dos grups de dos a tres anys: 8 + (13·2) + (20·2) = 74 infants.
    2. Centre amb tres grups, un per a cada edat: 8 + 13 + 20 = 41 infants.
  4. Consell de participació (article 18.1), encara que a partir del decret 102/2010 d’autonomia dels centres, aquest òrgan es denomina consell escolar.
  5. La composició és la següent (articles 19.3 i 19.4):
    • El director o la directora de la llar, que el presideix.
    • Un representant de la titularitat.
    • Dos representants del personal educador elegits d’entre ells pel mateix personal educador.
    • Dos representants dels pares i de les mares dels infants elegits d’entre els pares i les mares pels mateixos pares i mares.
    • Un representant del personal d’administració i serveis. Actua de secretari o secretària del consell de participació de la llar d’infants el o la representant del personal educador.
  6. Que cada nucli de població tingui menys de 2.500 habitants (segons que recull la disposició addicional segona.2).

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació