Resum

L’educació infantil -és a dir, l’educació dels nens de zero a sis anys- s’estructura i organitza de diferents maneres a la Unió Europea, a Espanya i a Catalunya. En molts països no consideren aquesta etapa com a educativa i l’escolarització dels petits comença a tot estirar als dos o tres anys, i no és fins als sis quan comença a ser obligatòria a la major part dels països.

En aquest sentit, Espanya és un estat pioner pel fet de considerar l’educació dels nens de zero a sis anys com a primera etapa del sistema educatiu. De tota manera, no es considera obligatòria i fins als tres anys no és gratuïta. Podem afirmar que encara queda molt camí per recórrer, tant a l’Estat espanyol com a la resta de països europeus, per poder fer realment efectiu el dret de tothom a rebre una educació gratuïta i de qualitat i per desplegar una xarxa de serveis d’atenció a la infància que respongui a les necessitats dels infants i de les famílies.

Disposem de normativa, tant a escala internacional, com europea, com de l’Estat i de Catalunya, que regula i determina els aspectes relacionats amb la infància i l’educació infantil. A partir de totes aquestes normatives, constatem com es concreta el dret a l’educació i com s’estructura i organitza l’educació infantil a partir de tota una sèrie de decrets, reials decrets, resolucions, que ens ajuden a situar-nos com a docents, però també quins són els drets dels infants i de les famílies que han d’orientar les polítiques d’atenció a la infància, que s’han anat desenvolupant per cercar la promoció i la protecció dels drets dels nens i les nenes, principalment a partir de la Convenció dels drets dels infants. Únicament si sou coneixedors de tota aquesta sèrie de documents podreu fer una bona intervenció educativa.

La intervenció educativa ha de seguir, en l’àmbit de la intervenció formal, els principis que defineixen el disseny curricular al nostre país. La nostra pràctica s’ha de fonamentar en una concepció constructivista de l’aprenentatge: hem d’assegurar la construcció d’aprenentatges significatius; tenir en compte l’activitat de l’infant; utilitzar enfocaments globalitzadors; valorar la importància dels aspectes afectius i de relació en el procés d’ensenyament aprenentatge, i també l’organització de l’ambient i els contextos que poden ser facilitadors del desenvolupament dels infants. Cal tenir en compte l’enfocament globalitzador en les activitats, molt diverses, que podem proposar als infants a l’escola bressol i al parvulari: projectes, unitats temàtiques o problemes, racons i tallers o activitats de la vida quotidiana. Per als més petits, fins als dos anys, les activitats de joc i els materials de la panera dels tresors i el joc heurístic orienten també una determinada manera d’organitzar l’ambient en tots els seus aspectes (espai, material, temps, intervenció de l’educador, etc.).

Aquesta manera d’entendre els infants canvia necessàriament la figura de l’educador infantil, un facilitador i acompanyant que haurà de possibilitar que hi hagi les condicions d’aprenentatge idònies per garantir el desenvolupament dels infants; facilitar-los mitjans per experimentar i observar, deixar que facin els seus propis descobriments i proporcionar-los les ocasions i els estímuls necessaris perquè ho puguin fer. Un professional amb competència per dissenyar, implementar i avaluar projectes i programes educatius d’atenció als infants, que ha de reunir un conjunt de competències personals, professionals i socials, que requereix d’una adequada formació inicial i que cal que sigui conscient de la seva necessitat de formar-se de forma permanent, al llarg de la seva carrera professional. Un professional que desenvolupa diverses funcions en l’atenció directa als infants i a les seves famílies, que cal que treballi en equip i que sàpiga coordinar-se amb altres professionals de la xarxa de serveis. Un professional que ha de saber també col·laborar amb les famílies a partir del respecte i l’acceptació, que ha d’integrar una dimensió ètica en la seva pràctica quotidiana i que cal també que adopti una mirada oberta i crítica amb relació al context socioeducatiu en el qual desenvolupa la seva professió.

Si la planificació, que ens permet preveure abans d’actuar, i que ens permet pensar i decidir quina serà la millor alternativa d’actuació (quins objectius volem assolir, de quins recursos disposem, de quins professionals, com actuarem, com controlarem els resultats, etc.) parteix en l’àmbit formal del disseny curricular, en l’àmbit no formal es desplega a partir dels plans i programes d’intervenció socioeducativa i sociocultural, que es concreten en els projectes en què desenvolupareu la vostra feina, dels quals hem de conèixer i aplicar la seva pròpia metodologia, com, per exemple, les seves fases, des de l’anàlisi inicial del context fins a l’avaluació final, que ens permetrà mesurar l’adequació i el grau de qualitat de la intervenció.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge