Referències

Bibliografia bàsica

Bassedas, E.; Huguet, T.; Sole, I. (2009). Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (3a. ed.). Barcelona: Graó (“Biblioteca d’Infantil”).

Aquest llibre planteja els temes més rellevants per a la pràctica educativa: el fonament psicopedagògic, el currículum, l’organització i la planificació, la concreció a la pràctica, l’avaluació, el treball en equip dels mestres…

Díez, C. (1998). La oreja verde. Trabajo por proyectos y vida cotidiana en la escuela infantil. Madrid: Ediciones de la Torre.

Aquesta obra ens permet endinsar-nos en la realitat d’un aula de parvulari i conèixer de primera mà la metodologia de projectes.

Diversos autors (2010). Historia y perspectiva actual de la educación infantil. Barcelona: Graó.

Aquest llibre se centra a l’Estat espanyol però ofereix una important panoràmica de la diversitat de models actuals d’educació infantil a Europa.

Fortunati, A. (2006). La educación de los niños como proyecto de la comunidad: niños, educadores y padres en las escuelas infantiles y en los nuevos servicios para la infancia y la familia: la experiencia de San Miniato. Barcelona: Octaedro (Educación y cambio).

Aquest llibre ens permet comprendre l’experiència comunitària d’educació infantil de San Miniato, un dels referents de la pedagogia actual italiana d’educació infantil de qualitat.

Laguía, M. J.; Vidal, C. (1987). Racons d’activitat a l’escola bressol i parvulari. Barcelona: Graó.

Aquesta obra és un clàssic que ens mostra de forma senzilla la metodologia del treball per racons de joc i activitat a les aules d’educació infantil.

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (DOGC núm. 5422, 16 de juliol de 2009).

Es tracta del text normatiu més important d’àmbit educatiu de Catalunya.

Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (DOGC núm. 5641, 2 de juny de 2010).

Es tracta del text normatiu més important que regula l’àmbit d’infància a Catalunya.

Quinto Borghi, B. (2005).Los talleres en educación infantil: espacios de crecimiento. Barcelona: Graó.

Aquesta obra ens permet comprendre millor la metodologia de tallers en l’etapa de 0 a 6 anys: la seva organització, característiques i tipologia, etc.

Bibliografia complementària

Carrasco, S. (coord.) (2004). Inmigración, contexto familiar y educación. Procesos y experiencias de la población marroquí, ecuatoriana, china y senegambiana. ICE-UAC: Cerdanyola.

Casas, D. (2004, novembre). “Dos anys fent camí: l’Escola Bressol Municipal El Caminet del Besòs s’integra al seu entorn”. Barcelona educació (núm. 35, pàg. 6-7).

Coll, C.; Martín, E.; Mauri, T.; Miras, M.; Onrubia, J.; Solé, I.; Zabala, A. (2000). El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó.

Comellas, M. J. (2009). Família i escola: compartir l’educació. Barcelona: Graó.

Departament de la Presidència (2006). Estatut d’autonomia de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Diversity in Early Childhood Educations and Training-The European Network (DECET) (2007). Diversidad y equidad. Dar sentido a las buenas prácticas. www.decet.org.

Diversos autors (2007). Entramados: la experiencia de una comunidad de aprendizaje. Barcelona: Graó.

Diversos autors (2008).Viviendo el barrio: haciendo escuela de 0 a 6 años. Barcelona: Octaedro-Rosa Sensat.

Diversos autors (2004). Monogràfic de la revista In-fàn-cia a Eu-ro-pa (núm. 7). Barcelona: AM Rosa Sensat.

Diversos autors (2006). “Público y privado en los servicios para la infancia”. Monogràfic de la revista Infància en Eu-ro-pa (núm. 11). Barcelona: AM Rosa Sensat.

Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres (DOGC núm. 4670, 6 de juliol de 2006).

Decret 138/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de segon cicle d’educació infantil (DOGC núm. 5216, 16 de setembre de 2008).

Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil (DOGC núm. 5686, de 5 d’agost de 2010).

Díez, M. C. (2007). Mi escuela sabe a naranja: estar y ser en la escuela infantil. Barcelona: Graó.

Díez, M. C. “La serpiente de Ignacio”. Cuadernos de Pedagogía (núm. 280, pàg. 18-21).

Diversos autors (2008, setembre-octubre). “Un projecte compartit per construir l’escola bressol”. Guix d’infantil (núm. 45, pàg. 19-22).

Diversos autors (2010, abril). “Proyectos de trabajo. Más allá de lo aparente”. Cuadernos de Pedagogía (núm. 400).

Diversos autors (1998, novembre-desembre). “Els ulls de la mestra, un mirall per a l’infant”. In-fàn-cia (núm. 105, pàg. 33-35). Barcelona: AM Rosa Sensat.

Diversos autors (2008). Guia de coeducació per als centres educatius: pautes de reflexió i recursos per a l’elaboració d’un projecte de centre [en línia]. Barcelona: ICD i Departament d’Educació www.gencat.net/icdona/publica_online.htm

Du Saussois, N. (1982). Actividades en talleres para guarderías y preescolar. Organizar/Animar. Madrid: Cincel.

“El pla de comunicació amb les famílies de les escoles bressol municipals de Barcelona” (2009, maig-juny). Guix d’infantil (núm. 49, pàg. 32-34).

“Formació del professorat” (2000, maig). Monogràfic Guix (núm. 264).

Forner, A. (1996, maig). “Los futuros maestros”. Cuadernos de Pedagogía (núm. 247, pàg. 87-91).

Güell, M. (2005). Per què he dit blanc si volia dir negre. Barcelona: Graó.

Halpérin, D. S. “El paper d’Europa en l’educació infantil”. Infància a Europa (núm. 47).

Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). Observatori de la Infància i la Família (2003). Polítiques d’infància i família a escala local a Europa. Barcelona: CIIMU.

Jensen, J. J. (2006, maig-juny). “Homes a l’escola”. In-fàn-cia (núm. 150).

“La cultura de la petita infància” (diversos articles) (2009, octubre). Barcelona educació (núm. 71, pàg. 5-30).

L’educació dels més petits. Estudis sobre serveis a la infància. Anàlisi de la demanda i de l’oferta dels serveis educatius. Orientacions i propostes per a la intervenció municipal.(1999). Barcelona: Diputació (Estudis, 4).

López, L. (ed.) (1983).La Constitució Espanyola. Madrid: Tecnos.

Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, LOGSE (BOE núm. 238, 4 d’octubre de 1990).

Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l’avaluació i el govern dels centres docents (BOE núm. 278, de 21 de novembre de 1995).

Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d’infants de qualitat (DOGC núm. 4175, 15 de juliol de 2004).

Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació (BOE núm. 159, 4 de juliol de 1985).

Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (BOE núm. 106, 4 de maig de 2006).

Majem, T.; Òdena, P. (2005). La Panera dels Tresors. Una activitat per al primer any. Barcelona: Rosa Sensat.

Majem, T. (1987, juliol-agost). “Tot treballant el joc heurístic”. Infància (núm. 37, pàg. 11-13).

Majoral, S. (2004). Veig tot el món! Créixer junts tot fent projectes. Barcelona: AM Rosa Sensat.

Majoral, S. (2006). Podem pintar els somnis. Barcelona: Rosa Sensat.

Martín, L. (1989, juliol). “Ser mestres dels més petits”. Infància (núm. 103).

Mendieta, C.; Vela, O. (2005). Ni tu ni jo, com arribar a acords. Barcelona: Graó.

Naranjo, J. R. (2001). Janusz Korczak: Maestro de la Humanidad. Buenos Aires: Centro de Publicaciones Educativas y Material.

Tavernier, R. (1984). La escuela infantil antes de los seis años. Barcelona: Martínez Roca.

Tonucci, F. (1989). Amb ulls d’infant. Barcelona: Octaedro / Rosa Sensat (“Temes d’In-fàn-cia”, núm. 8).

Tonucci, F. (2004). Quan els infants diuen prou! Barcelona: Graó.

Vila, I. (1998). Familia, escuela y comunidad. Barcelona: Horsori.

Wild, R. (1998). Educar para ser. Barcelona: Herder.

El joc de la descoberta d’objectes (1998). De Palol, I. (guió); Criado, A. i Montaño, S. (realització); Figueras, C. i Òdena, P. (assessorament didàctic). Departament d’Ensenyament. Programa de Mitjans Audiovisuals (14 minuts 30 segons).

Hi podeu veure com es duen a terme dues activitats de descoberta: la panera dels tresors i el joc heurístic.

Treballar per projectes a parvulari (Institució Montserrat de Barcelona) (1998). Moral, J. i Puig, L. (producció executiva); Ripoll, X. (editor); Navarro, J. (coord.); Criado, A. (coord.); Maquinay, A.; Palol, I. de; Poveda, J.; Collell, J. M.; Vinagre, G.; Sala, R. Departament d’Ensenyament. Programa de Mitjans Audiovisuals (5 minuts).

Mostra un exemple pràctic del treball per projectes en una aula del parvulari.

Racons i raconets (1996). Departament d’Ensenyament. Programa de Mitjans Audiovisuals (10 minuts).

Hi podeu veure com treballen al CIP de pràctiques de Girona a partir del micromón de la caseta, i com els racons esdevenen espais lúdics o creatius relacionats amb la vida quotidiana, des d’una perspectiva de treball globalitzadora.

Referències bibliogràfiques

Bassedas, E.; Huguet, T.; Solé, I. (1996). Ensenyar i aprendre a l’educació infantil. Barcelona: Graó.

Cañada, C.; Artigal, J.; Artigal, R. (1994). “Els projectes de treball com a proposta educativa a la classe de tres anys”. A: Diversos autors. Congrés d’Infància. Volum I: Educar de 0 a 6 anys(pàg. 119-120). Barcelona: Rosa Sensat / Diputació de Barcelona.

Comisión Internacional sobre la Educación para el Siglo XXI (presidida per Jacques Delors) (1996). La educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO. Madrid: Santillana.

Consell Escolar de Catalunya (1991). Document 2/1992 sobre “Criteris per a una deontologia del docent”.

Departament d’Acció Social i Ciutadania (2009, maig). “Oferta i utilització dels serveis i recursos per a la infància i adolescència de Catalunya.” Document núm. 7 del Pla Director d’Infància i Adolescència a Catalunya.

Departament d’Educació (2009). Pla integral de polítiques de gènere i d’igualtat d’oportunitats 2008-2011.

Departament d’Ensenyament (1992). Currículum Educació infantil (pàg. 15, 25, 55-99). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Departament d’Ensenyament (1992). Exemples d’unitats de programació de Parvulari. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Departament d’Ensenyament (1992). Exemples d’unitats de programació de Llar d’Infants (núm. 4, pàg. 97-112). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Díez, C. (1998). La oreja verde. Trabajo por proyectos y vida cotidiana en la escuela infantil (pàg. 25). Madrid: Ediciones de la Torre.

Diversos autors (2010, gener). “Las escuelas infantiles de Pistoia”. Cuadernos de Pedagogía (núm. 397).

Diversos autors (2008). Guia de coeducació per als centres educatius: pautes de reflexió i recursos per a l’elaboració d’un projecte de centre. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Essomba, M. A. (coord.) (1999). Construir la escuela intercultural. Reflexiones y propuestas para trabajar la diversidad étnica y cultural. Barcelona: Graó.

Fernández, A. (1992). “Los hábitos en la educación de los primeros seis años de vida”. A: T. Lleixà (coord.). La educación infantil 0-6 años (vol. I, pàg. 159-160). Barcelona: Paidotribo.

Garzón, M.; Juárez, M.; Basulto, C. (1994). “La recerca en el medi social com a procés d’aprenentatge: el projecte‚ els amics”. A: Diversos autors (1994). Congrés d’Infància. Volum I: Educar de 0 a 6 anys (pàg. 304-306). Barcelona: Rosa Sensat / Diputació de Barcelona.

Goldschmied, E. (1998). Educar l’infant a l’escola bressol (pàg. 21). Barcelona: Rosa Sensat.

Laguía, M. J.; Vidal, C. (1987). Racons d’activitat a l’escola bressol i parvulari. Barcelona: Graó.

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (DOGC núm. 5422, de 16 de juliol de 2009).

Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (BOE núm. 106, 4 de maig de 2006).

Malaguzzi, L. (1996). “La idea del parc d’atraccions dels ocellets i de les fonts”. A: M. Jubete (ed.). (2004). Espais i temps per al joc (pàg. 135). Barcelona: Rosa Sensat.

Mediavilla, M. (2008, 27 d’abril). “La ciudad ‘pasa’ de los niños. La planificación de las urbes a la medida de los adultos llena las calles de inseguridad y recluye a la población dependiente.” Nortecastilla.es.

Mendieta, C.; Vela, O. (2005). Ni tu ni jo, com arribar a acords. Barcelona: Graó.

Ministeri d’Educació i Ciència (2004). Una educación de calidad para todos y entre todos. Madrid: Secretaria General d’Educació.

Moss, P. (1992). La educación infantil, una promesa de futuro. Documentos para un debate. Madrid: Santillana.

Nogueira, C. (2003, 21 d’octubre). “El gran problema de los niños de ciudad es que nunca están sin adultos. Entrevista a Francesco Tonucci”. El País.

Parellada, C. (2009). “Vincles en la interacció. Un passeig per l’amor i l’escolta”. A: Diversos autors (2009). Vincles per educar (pàg. 111). Barcelona: ICE de la UAB.

Pujol, M. A. (1992). ”Organización y estrategias educativas”. A: T. Lleixà (coord.). (1992). La educación infantil 0-6 años (vol. III, capítol 2, pàg. 72-73). Barcelona: Paidotribo.

Taller “Relacions en l’equip”. Jornada “La petita infància, un món de relacions. Jornades 0-3 per a professionals de les escoles bressol municipals.” Barcelona, 19-20 febrer de 2010.

Tavernier, R. (1984). La escuela infantil antes de los seis años. Barcelona: Martínez Roca.

Trilla, J. (coord.) (2001). El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI (pàg. 110-111). Barcelona: Graó.

Zabala, M. A. (1986). “El enfoque globalizador”. Cuadernos de Pedagogía (núm. 168, pàg. 34).

Zabala, M. A. (1993). “Los ámbitos de intervención en la escuela infantil y el enfoque globalizador”. Aula (núm. 11, pàg. 13-17).

Adreces d'interès

http://www.oecd.org/dataoecd/1/53/1944197.pdf i http://www.oecd.org/dataoecd/30/9/37519103.pdf:

Informes OCDE Niños pequeños, grandes desafíos, anàlisi de les polítiques d’atenció i educació de la primera infància (AEPI) dutes a terme pels principals països europeus.

http://www.ciimu.org/

Pàgina de l’Institut d’Infància i Món Urbà. El CIIMU és un centre de referència en la recerca aplicada en l’àmbit de la infància, l’adolescència i les famílies, i publica un informe de caràcter bianual que recull informació qualitativa i quantitativa sobre els aspectes més rellevants de la infància i l’adolescència.

http://www.xtec.es/~ccols/edinfantil/edinfantil.htm

És el web elsafareig.org, que ens presenta, entre molts altres recursos interessants, el següent: “L’educació infantil al món”. Són cròniques dels viatges fets per la revista In-fàn-cia a Finlàndia (Tampere i Hèlsinki), Polònia (Cracòvia), Noruega (Sogndal, Hafslo i Oslo) i França (Lió). Ens acosten a la realitat dels sistemes educatius i els serveis d’atenció als infants de zero a sis anys d’altres països.>

http://www.preescolarnacasa.org/

Web del programa d’educació infantil familiar rural de Galícia Preescolar Na Casa.

http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/eurybase_en.php#description

Aquesta és una pàgina de descripció dels sistemes educatius europeus de l’Eurydice, que és la Xarxa Europea d’Informació sobre Educació.

http://www.youtube.com/watch?v=RDZHghlc3sM

Se siente un color, 1a part) Es tracta de la primera part d’un vídeo fet amb el patrocini de la Comunitat Europea per mostrar bones pràctiques dels serveis d’educació infantil, que pren com a exemple alguns centres de Dinamarca i Reggio de l’Emília (Itàlia). Es pretén demostrar la viabilitat dels principis i objectius de la Recomanació sobre l’atenció a la infància del Consell de Ministres (1992) i de la Guia de la bona pràctica elaborada per la Comissió Europea (1994). Ha estat fet per l’European Commission Network on Childcare and Other Measures to Reconcile Employment and family Responsibilities.

http://www.youtube.com/watch?v=VKW1nyYkNTA

Se siente un color, 2a part. Aquesta és la segona part del vídeo esmentat més amunt.

http://www.bcn.cat

Pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona.

http://www.gencat.cat/

Pàgina web de la Generalitat de Catalunya, des de la qual podem accedir als seus departaments.

http://www.unesco.org/new/es/unesco/

Pàgina web de l’Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura.