Annexos

Taller d'expressió

Podeu aprofundir més en la metodologia dels tallers amb la lectura del text següent, que ens documenta el treball dels tallers d’expressió inspirats en la metodologia reggiana que es desenvolupen a les escoles bressol municipals de Pamplona:

“Us esmentaré l’experiència duta a terme a l’EI Printzearen Harresi (de Pamplona). […] Mitjançant el taller està canviant la meva actitud com a educadora […]. A cada escola infantil del patronat disposem d’un o diversos tallers d’expressió. El taller ocupa un espai específic dins l’escola, físicament independent de la resta, però unit a ella per una paret transparent. Al taller hi ha dues aigüeres de l’alçada dels nens que els permeten fer activitats amb l’aigua, l’escuma, etc.; hi ha cavallets i materials diversos -gairebé tots de la mida dels nens- que permeten dur a terme diferents propostes d’expressió; […] un gran mirall de paret i taules de treball per a infants i adults.

L’ús del taller forma part de la vida quotidiana de l’escola. S’hi assisteix amb grups petits (tres o quatre nens) als quals presentem propostes de treball. El grup petit em permet observar coses que passarien desapercebudes en un de més gran i percebre al màxim les particularitats de cada nen, i posar adjectius als seus gestos i accions. […] Observar és interpretar el que estic veient […]; ofereix al nen la possibilitat de comunicar-se millor amb altres nens i l’educadora, i també facilita la imitació i la cooperació.

Entenc la proposta de treball com a possibilitat oberta que no pretén obtenir una resposta donada o única. La presentació als nens ha de ser estètica […]. Com més rica i complexa sigui la proposta, més possibilitats oferirà perquè els infants experimentin i investiguin. […] El meu rol d’educadora crec que està canviant quant a la forma i el temps d’intervenció. M’agradaria destacar l’actitud d’espera com un valor pedagògic: respectar els temps, els camins i les estratègies individuals significa acceptar que no tots tenim, alhora, les mateixes necessitats, ni les solucionem de la mateixa manera. […] La importància que donem a les observacions i a la documentació (anotacions, diapositives o vídeo) em permeten fer una anàlisi i interpretació posterior de les accions dels nens […] i prendre consciència de la riquesa d’interaccions i de les estratègies infantils. […] La descripció d’una proposta exemplificarà aquestes idees.

En aquesta ocasió, presentem una capsa de llum encesa coberta d’un plàstic negre a la part central, on fem un forat circular de 6 cm de diàmetre pel qual travessa la llum. Al costat de la capsa hi posem un carret amb diversos objectes, alguns punxants i altres no, i diversos papers, transparents i translúcids, de diferents colors i de variades formes geomètriques. Una educadora planteja aquesta proposta a un petit grup de tres infants […] d’edats compreses entre els quinze i els vint mesos […]: Ainhoa, Aitor i Ana. En entrar al taller, l’Ainhoa i l’Aitor s’acosten decididament al carret per tal de veure què hi ha, mentre que l’Ana roman tímidament a la porta d’entrada. L’atenció de l’Ainhoa se centra en el forat de la capsa, el mesura amb els dits i veu com passa la llum; després, servint-se d’un punxó que escull del carret va fent petits forats en el plàstic, que deixen veure la llum; després el continua punxant amb el llapis; tot sota la mirada atenta de l’Ana, situada en una cantonada de la capsa de llum. Mentrestant, l’Aitor, que des de l’inici de la sessió s’està a prop del carret, repeteix el que veu que fa l’Ainhoa […].

Mentre tot això s’esdevé, l’Ana, lluny de la capsa, repeteix el que ha vist fer als altres nens. Té a la mà dreta un tros de cel·lofana i a l’altra un punxó que, quasi dissimuladament, ha anat a buscar al carret de material. A poc a poc […] s’acosta a la capsa de la llum per una cantonada, i observa encuriosida l’acció de l’Aitor. Tot seguit, agafant-se amb la mà esquerra del carret, forada un raconet del plàstic de la capsa, com si no gosés d’envair l’espai que l’Aitor ocupa, però quan el nen s’adona de la seva presència, l’engega. L’Ainhoa agafa amb força, amb les dues mans, les vores del forat inicial i l’engrandeix, tant que permet que hi càpiga la mà de la nena i la de l’Aitor, que s’afegeix, content i còmplice, a l’esforç de l’Ana. Ambdós es miren emocionats. Hi ha un moment en què tots tres es troben davant la capsa […]. Arriba l’hora de sortir al pati i l’educadora proposa als nens que l’acompanyin. L’Aitor i l’Ainhoa deixen les seves respectives activitats i la segueixen. L’Ana, però […] es nega a sortir […] i l’educadora accepta. L’Ana aprofita la soledat per, començant per la cantonada i seguint cap al centre de la capsa, continuar la seva investigació amb el punxó, el dit, la mà… fins a conquerir el forat central i tota la capsa. […] Aquesta sessió descriu l’ús del taller d’expressió per una educadora; a vegades l’acompanya un altre adult, que grava o fotografia el que esdevé.”

A. Araujo (1994). “El taller d’expressió”. A: Diversos autors. Congrés d’Infància, vol. 1 (pàg. 105-109). Barcelona: Rosa Sensat / Diputació de Barcelona.

"Històries de nius i ocellets", un exemple de la metodologia de projectes

En aquest text es veu clarament que l’escola bressol és un àmbit de vida en aquesta experiència, i també com es treballa la metodologia de projectes a Reggio de l’Emília.

“El projecte ‘Històries de nius i ocellets’ experimentat pels infants de la secció ‘Grandi’ (vint-i-quatre infants d’edats compreses entre els dos i els tres anys), per les seves famílies, pels seus mestres i pel personal de l’escola bressol s’enllaça amb […] l’interès per la manera de viure i de créixer des de la primera edat. […] Un dels moments rellevants del dia per tal d’escoltar i recollir les imatges, els relats i els pensaments dels infants, és el moment de l’assemblea del matí, quan tots ens reunim. […] És una mena de rutina […] és el moment en què es reprèn el fil d’un seguit de discursos, d’accions, de vivències i de recerques esdevingudes durant els dies anteriors […]. Després de l’assemblea, la secció s’obre a un ventall de possibilitats i de propostes […] coordinades pels adults mestres o gestionades de manera autònoma pels infants. El nombre de mestres […] i l’organització […] permeten […] que es pugui circular de manera operativa per diferents espais alhora amb petits grups d’infants, i també permeten que aquesta coexistència es vegi afavorida per un ambient que ofereix transparència i portes obertes. Són focus d’interès que s’engeguen en funció del que s’ha acordat majoritàriament en l’assemblea del matí o que sorgeixen de manera espontània.

‘Històries de nius i ocellets’ comença amb un gest quotidià, com pot ser el fet de posar engrunes a l’ampit de la finestra, fet que adquireix un significat més gran quan tots plegats […] posen de ple l’atenció en la presència dels ocellets que freqüenten el jardí. Són els adults […] els qui ofereixen als infants els ‘préstecs’ de confiança que avalen la capacitat dels infants d’escapar del context habitual per tal d’abordar amb entusiasme situacions inhabituals. […] De la trobada entre infants i ocellets neixen forts sentiments d’amistat recíproca, solidaritat i confiança. Emocions que no necessiten paraules per expressar-se, que es fan paleses en les cares i els gestos […]. Alhora, els ocellets es refien […] i cada cop aniran acudint més sovint al jardí. De llavors ençà els infants en parlen i molts dels ocellets quan es troben en petit grup. […] L’oferta d’idees a partir de paraules és tan profitosa (com) per fer negociacions i arribar a acords com encunyar paraules noves per tal de poder definir la identitat dels petits amics.

Martina: És un ocell menjafarinetes.

Luca: Pitoto.

Lucía: Són els bequeruts… es diuen ocells bequeruts.

Els infants demostren, d’aquesta manera, que han establert un fort vincle amb els ocellets […] fent-se els seus intèrprets i portaveus. El primer desig que els infants interpreten és el del menjar; perquè el menjar que ells ofereixen atreu els ocellets, els entreté, i perquè els infants saben que per mitjà del menjar es construeixen i es reforcen les relacions […]. No es tracta de qualsevol menjar, cal que sigui especial, llaminer, acolorit […]; i els espais de la cuina se’ls obren perquè puguin cercar aquest menjar.

Martina: L’enciam.

Lucía: La pastanaga ratllada.

Daniel: La xocolata.

Lucía: Les galetes.

Estefanía: Els bescuits.

Lucía: El gelat, i veure si se’l mengen o no.

Els pares participen de la història per mitjà dels relats dels mestres i dels infants, col·laboren seguint el joc i esperonant l’interès. De casa seva, un matí, un nen porta una bosseta de grans de cereals que s’anuncia com a menjar específic per a ocellets; el mestre recull aquesta demanda i proposa sortir a cercar el menjar desitjat. De les suggeridores imatges projectades en les parets de la secció i de l’oferta de materials que evoquen la lleugeresa i el vol, neixen imatges que s’esfumen, immersions […]. Els infants es mouen, ‘corren’, com si fossin enmig d’un cel immens, com ocellets suspesos en l’aire. La intervenció de l’adult mestre consisteix a preparar situacions, cercar instruments i elaborar pensaments; també intervé la seva capacitat de mantenir alta l’atenció, la curiositat dels infants, la cerca i valoració d’allò imprevist i extraordinari; en aquesta ocasió, es tracta del descobriment d’un niu d’ocellets a les branques d’un arbre del pati interior. És una trobada de ‘menuts’, els ocellets en el niu (nido) i els infants de l’escola bressol (l’asilo nido); un moment ple de sorpresa, d’esbalaïment, d’estupefacció, de respiració continguda.

De les paraules dels infants es desprèn una forta càrrega emotiva: com ells mateixos, els ocellets són petits i després creixeran; com ells, es troben bé dins el niu; com ells, tenen mamà i papà que se’ls estimen […]. És llavors que apareixen sentiments de protecció i tendresa que els porten a tenir cura dels que encara són més petits, més fràgils. Convidem una àvia a col·laborar, es tracta de confeccionar un tendre i càlid equip de llana de punt de mitja […]. Serà el regal que els infants faran als ocellets nounats, per protegir-los del fred. El fet de cuidar-los augmenta el seu desig de conèixer-los, de saber-ne més coses; se’ls desvetlla la curiositat, es plantegen ulteriors i noves preguntes i cerquen les respostes. El mestre proposa una visita a la biblioteca del barri amb un grup reduït d’infants […]. Notícies, descobriments i informacions circulen contínuament entre l’escola bressol i altres llocs de l’exterior, i l’escola s’enriqueix amb les iniciatives, amb les competències de les famílies, cada cop més sensibles a temes com ara l’ecologia i el respecte de l’entorn natural. L’excursió a una reserva natural, organitzada i proposada per un pare a tota la secció, és la millor ocasió per fer una pràctica suggeridora i divertida. De tornada a l’escola, els infants parlen entre ells, l’emoció és intensa perquè han succeït moltes coses. Senten la necessitat de donar el contrapunt a la situació, sorgeixen idees, propostes, es trepitgen les paraules els uns als altres, xampurregen els records i construeixen un coneixement que, a més d’individual, es traspassa al grup. L’adult escolta, intervé posant en evidència passatges importants. És llavors que Livio, un nen de la secció, elabora un nou pensament simbòlic: l’hospitalitat, i ho fa proposant una estratègia operativa que durà a la pràctica.

Livio: Farem les casetes per als ocellets? …els nius.

Per dur a terme la idea li cal la col·laboració manual d’altres infants […] per construir els nius de la forma que els agradi per als amics ocellets. Tots acullen amb entusiasme la proposta, la fan seva i es mobilitzen a cercar els materials adequats i fan servir el taller com a lloc de construcció. Durant uns dies tornen a revifar les actituds adreçades a construir, projectant amb molta cura i gràcia els nius, imaginant-se’ls ja habitats, preocupats sobretot que els ocellets corresponguin a la seva feina amb agraïment i divertiment.”

D. Margini (1994). “Històries d’extraordinària quotidianitat”. A: Diversos autors (1994). Congrés d’Infància, vol. 1 (pàg. 163-168). Barcelona: Rosa Sensat / Diputació de Barcelona.

Projecte d'intervenció socioeducativa

En aquest annex podeu veure un esquema dels elements d’un projecte d’intervenció socioeducativa.

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Índex general