Annexos

Normativa general i específica d'infància d'àmbit internacional i autonòmic

Trobareu a continuació els textos normatius sobre infància de l’àmbit internacional i autonòmic més rellevants per a la vostra professió. Es tracta de la Convenció dels drets dels infants, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i de la Llei catalana dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència. El concepte d’infant i els seus drets són dels aspectes més destacats, però trobem en aquests textos molts altres aspectes d’interès per emmarcar la intervenció educativa amb els infants de zero a sis anys.

La base d’aquest resum de la Convenció és una versió elaborada i publicada pel Consell de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona. Ha estat completat, pel que fa a alguns articles que hi faltaven, pel grup d’educadors d’Amnistia Internacional de Catalunya.

Normativa general i específica d'educació d'àmbit estatal i autonòmic

Si ens referim a la normativa educativa més destacada que heu de conèixer per desenvolupar la professió d’educador/a infantil, cal fer esment de l’article 27 de la Constitució espanyola i la Llei orgànica d’educació com a marc de referència estatal, i també de la Llei d’educació de Catalunya, els decrets 282/2006, 138/2008 i 101/2010 i les resolucions que cada curs regulen l’organització i el funcionament dels centres, d’àmbit autonòmic català, que s’inclouen a continuació:

Decret 282-2006 ( 39.6 KB )

Decret 101-2010 ( 427 KB )

Decret 181-2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de segon cicle d’educació infantil.

Cada curs el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya publica un document que estableix els principis bàsics d’organització i funcionament dels centres educatius. El publica en una resolució que us pot ser d’utilitat conèixer i que, en el vostre cas, fa referència a tres documents:

  • Document relatiu a les que depenen del seu Departament: “Resolució, de 15 de juny de 2010, per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament de les llars d’infants públiques dependents del Departament d’Educació per al curs 2010-2011”
  • Document relatiu als i primària: “Resolució, de 15 de juny de 2010, per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament de les escoles i dels centres públics d’educació especial per al curs 2010-2011”
  • Document relatiu als : “Resolució, de 15 de juny de 2010, per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament dels centres de titularitat privada d’educació infantil i primària i d’educació especial per al curs 2010-2011”

Polítiques d'igualtat de gènere i coeducació

Cal que els educadors i les educadores coneguem i incorporem la perspectiva de gènere en la nostra intervenció. Dins el pla integral de polítiques de gènere i d’igualtat d’oportunitats, l’Administració també estableix objectius, línies estratègiques i accions en l’àmbit d’intervenció des de l’escola, que cal que incorporem en les nostres tasques de planificació i disseny de les intervencions. Per això s’inclouen aquestes línies i accions en el document 1.

La reflexió sobre la coeducació que podeu fer a partir de la lectura del fragment de text en l’apartat 2 d’aquest annex us ha de permetre tenir en compte com es transmeten els estereotips i els rols de gènere ja des de l’escola bressol i quins aspectes us poden ajudar a treballar des de la perspectiva de la igualtat de gènere.

1.

.

2. Coeducació

Sabem que la transmissió d’estereotips i rols de gènere es fa sovint no tant pel que es diu sinó pel que es fa subliminarment. Les actituds i la passivitat dels personatges femenins en determinats contes van deixant una empremta considerable en el subconscient infantil.

Entre els dos anys i els dos anys i mig fa la seva aparició el joc simbòlic. Nenes i nens, mentre juguen en el racó de la cuineta, per exemple, escenifiquen accions i prenen determinades actituds que han vist emmarcades en un altre context.

Entre els tres i quatre anys hi acostuma a haver una distribució de papers, i és aquí on hi ha l’embrió del tipus de relació que s’estableix entre homes i dones.

La transmissió del sexisme s’amaga en petits detalls que fan de la reiteració un estat de normalitat. Per això en el disseny dels materials coeducatius vam tenir en compte no associar determinats colors a cada gènere, mantenir la paritat de figures masculines i femenines, representar homes i dones fent verbs d’acció, situar figures masculines i femenines en un mateix pla, etc., i és que el desequilibri en els detalls pot donar o restar protagonisme a un dels dos gèneres. […]

El bagatge previ a l’escolarització existeix, però no eximeix el professorat de l’etapa infantil d’un grau d’implicació en el reforç dels estereotips. El procés de sensibilització, reelaboració i canvi no és un procés immediat. Els mestres han estat gestant el seu bagatge personal en una societat tradicionalment sexista.

Dins una aula 0-3, per exemple, molt abans que l’infant articuli el seu llenguatge i hi puguem establir un petit diàleg, ja ens hi hem estat comunicant amb la mirada o amb el to de veu. Per tant, quan l’expressió verbal esclata, posa veu a una comunicació ja existent. En el cas dels estereotips passa el mateix: són la lectura silenciosa de les nostres actituds i de les nostres expectatives envers els nens i les nenes.

L’etapa infantil es caracteritza per estar majoritàriament a mans de dones, i això és un reflex d’una societat conservadora.

Penso que és positiu tenir models masculins a l’aula […]. Poder reflexionar en equip des de la perspectiva de gènere i des dels diferents gèneres enriqueix molt el debat que se’n fa.

Caldria fer un cop d’ull més exhaustiu a la importància del valor de coeducar, perquè no és una assignatura superada […]. La solució (a la violència de gènere) requereix revisar el treball dels valors en tots els nivells educatius: la gestió de les emocions, l’autoestima i el respecte pels altres… La coeducació és un valor que engloba tots aquests conceptes.”

S. Vega (2009, octubre). “Coeducant des de petits. El disseny de materials per a la coeducació des de la primera infància”. A: Barcelona educació (núm. 71, pàg. 19).