Activitats

Sistemes europeus d'educació infantil

Els objectius d’aquesta activitat són utilitzar i valorar l’ús de les noves tecnologies com a font d’informació, identificar i reconèixer els diversos sistemes d’atenció als infants de zero a sis anys de diversos països europeus, com també el seu marc social, i comparar-los amb els nostres i identificar informacions sobre l’entorn que és útil per a la intervenció.

Consulteu a la xarxa Eurydice les dades relatives a l’educació infantil a Itàlia, Dinamarca, Portugal i França:

Eurydice

I elaboreu després una petita taula en la qual compareu les seves característiques: denominació dels centres d’educació infantil, edats dels infants als quals escolaritzen, obligatorietat o no, etc. Cal que consulteu les dades més recents, corresponents al darrer informe, no les anteriors, que corresponien a la publicació de l’any 2005. Us haureu d’esforçar per accedir a la informació, que us demana comprensió de la llengua anglesa, encara que com veureu en consultar cada país, també recull les seves dades, a més, en la llengua pròpia de cada estat.

També és aconsellable que intenteu cercar les diferències i semblances amb el sistema educatiu espanyol (referit a l’educació infantil).

Heu de tenir en compte que aquesta base de dades només es refereix a l’educació formal, és a dir, a aquells centres i serveis que formen part del sistema educatiu de cada país.

En la taula heu d’esmentar, almenys, per als quatre països:

  • Si l’educació infantil (ensenyament preprimari) forma o no part del sistema educatiu (sí és el cas d’Itàlia, França i Portugal, però no el de Dinamarca).
  • Les edats que comprèn: de dos a sis anys en el cas de França; de tres a sis anys en el cas d’Itàlia i Portugal, i de zero a set anys en el cas de Dinamarca.
  • La tipologia de centres i la seva denominació: Scuola dell’Infanzia (Itàlia, de tres a sis anys); École maternelle (França, de dos a sis anys); Educaçao pré-escolar (Portugal, de tres a sis anys). En el cas de Dinamarca hi trobem les Vuggestue (bressol de dia, de zero a tres anys), Børnehave (o jardí d’infants, de tres a set anys) i institucions integrades que acullen infants des dels tres mesos fins els catorze anys (Aldersintegrerede institutioner).
  • El seu caràcter voluntari, tret compartit pels quatre països.

També podeu fer referència a les taxes d’escolarització o al finançament d’aquests serveis i fer-ne alguna comparació, i confrontar-los amb el model espanyol (per exemple, comparteix amb el danès el fet d’iniciar-se als zero anys i amb la resta el fet de pertànyer al sistema educatiu, però es diferencia pel fet d’establir dos cicles en la mateixa etapa, etc.).

Comparativa del nostre sistema educatiu d'atenció als infants amb el d'un altre país

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar la informació sobre les característiques dels serveis d’atenció als infants i reflexionar sobre les responsabilitats pròpies de la professió d’educador amb els educands, amb els pares, amb els companys i amb la resta de la societat.

A partir del visionament del vídeo L'escola, en el qual la protagonista d’aquesta edició del programa de TVC Tot un món (2009) és una mestra d’educació infantil d’origen argentí que analitza les diferències entre el sistema educatiu de l’Argentina i el de Catalunya, heu de redactar un comentari de 10-15 línies.

La resposta és oberta però heu d’identificar la informació sobre l’entorn que ens mostra el reportatge i reflexionar sobre les responsabilitats pròpies de la professió d’educador infantil, sobre les funcions de l’escola bressol i les característiques dels serveis que han d’atendre els infants i també sobre el paper educador de les famílies.

El/la professional de l'educació infantil

Els objectius d’aquesta activitat són identificar quins són els vostres àmbits d’actuació com a futurs professionals de l’educació i les capacitats i funcions que haureu de desenvolupar, conèixer quines són les característiques professionals i personals que estan implicades en la professió d’educador/a infantil i valorar la necessitat de la formació permanent, l’activitat professional del tècnic/a en educació infantil en el context de la intervenció, i també la participació dels infants i de les famílies en el marc de la intervenció.

Heu de respondre al qüestionari següent:

  1. En quins sectors o àmbits professionals treballen els educadors infantils?
  2. Quins són els llocs de treball on podreu desenvolupar la vostra professió en un futur?
  3. Després de llegir en el material en paper les característiques personals de l’educador infantil, feu una reflexió personal i una autoavaluació.
  4. Resumiu en un quadre de dues columnes les competències personals, professionals i socials de l’educador infantil i, al costat de cadascuna, poseu exemples concrets de tasques que hauríeu de dur a terme en una escola bressol en el desenvolupament de les vostres funcions com a professionals de l’educació infantil.
    Per exemple, per “Mantenir actualitzats els coneixements científics i tècnics relatius a la vostra activitat professional”, podríeu esmentar “Assistir a cursos d’estiu de formació permanent”.
  5. Després de llegir els fragments següents, feu un comentari de les reflexions que us provoquen, amb relació a la col·laboració dels educadors i els serveis d’atenció als infants amb les famílies:

Quan va néixer el meu fill amb la síndrome de Down, em preocupava molt la possibilitat de trobar un centre d’atenció adequat. El centre em va convidar a visitar-lo d’a prop i van respondre a totes les meves qüestions. Em van donar un full informatiu en què s’explicava tot sobre la seva filosofia. Em vaig sentir acollida, així que imagino que el meu fill es trobarà molt bé aquí també.

Navina, mare de dos fills

“En la meva primera visita al centre hi havia el Jusuf, un nen de tres anys que em va dur a la paret de les famílies. Em va convidar a seure i em va explicar, molt orgullós, tota la seva estructura familiar: pares, tiets, tietes, àvia, germanes i germà, amb els quals té una relació molt estreta. Em va fer somniar amb la manera com la meva filla presentarà la seva família quan tingui la seva edat…”

Alice, mare de Melissa

“Som conscients de la cobertura negativa que fan els mitjans de comunicació sobre la gran quantitat de famílies immigrants que arriben. Assistim regularment als fòrums del poble i dels grups de veïns per trencar amb els prejudicis i amb certes opinions.”

Margarita, educadora

Fragments extrets del document: DECET (Diversity in Early Childhood Education and Training-The European Network (2007). Diversidad y equidad. Dar sentido a las buenas prácticas. www.decet.org.

  1. L’educador infantil exerceix l’activitat en el sector de l’educació formal i no formal, i en el sector dels serveis socials d’atenció a la infància.
  2. Llocs:
    • Educador infantil en primer cicle d’educació infantil, sempre sota la supervisió d’un mestre com a educadors a les institucions dependents d’organismes estatals o autonòmics i locals, i en centres de titularitat privada.
    • Educador en institucions o en programes específics de treball amb menors (de zero a sis anys) en situació de risc social, o en mitjans de suport familiar, seguint les directrius d’altres professionals.
    • Educador en programes o activitats d’oci i temps lliure infantil amb menors de zero a sis anys: ludoteques, cases de cultura, biblioteques, centres educatius, centres d’oci, granges escola, etc.
    • A Catalunya, tècnic en educació infantil a les aules de P3 de les escoles d’educació infantil i primària fent tasques de col·laboració amb els mestres tutors de P3 en el procés educatiu de l’alumnat.
  3. La resposta és oberta però heu de reflexionar sobre les característiques personals esmentades en el material en paper i que es mostri capacitat de reflexió i autocrítica.
  4. La resposta és oberta però heu de fer referència a les quinze competències personals, professionals i socials de l’educador infantil i que s’inclogui al costat de cadascuna d’elles, almenys, una tasca relacionada i formulada d’una manera clara i concreta.
  5. La resposta és oberta però heu de fer referència a l’acollida de les famílies, el respecte i l’escolta dels educadors, la funció d’acompanyament i la necessitat d’incorporar-les en el dia a dia de l’escola, de cuidar els canals de comunicació; també heu de fer referència a l’acceptació de la seva diversitat i a la necessitat de participació de l’escola o el servei en les xarxes formals, no formals i informals de la seva comunitat.