Introducció

En un entorn de negocis a escala internacional, la comunicació efectiva és fonamental. Per una banda, s’ha de tenir en compte l’àmbit lingüístic: normalment, les comunicacions es fan en anglès, i per tant és fonamental aprendre el vocabulari específic, així com les estructures gramaticals. I per una altra, s’ha de tenir en compte que els estils de comunicació canvien en funció de la cultura amb què es tracta. A més, negociar en un món global és més complicat que negociar a escala local o nacional; en l’àmbit global és comú cercar relacions duradores i de màxima confiança, i a més la complexitat de l’operació és major, atesa la llunyania (que implica sistemes logístics més complexos), la burocràcia (per les duanes), el finançament i les diferents legislacions.

En l’apartat “Procés de comunicació internacional” s’analitza la comunicació interpersonal, posant l’èmfasi en la comunicació no verbal, la interculturalitat dins de la comunicació i els problemes en la comunicació (com poden ser la utilització de l’argot i els tabús). Dins d’aquest apartat també es treballen les competències relacionals, com ara l’assertivitat, l’escolta activa, l’argumentació, les regles de convivència, l’aparença física com a mitjà de comunicació i l’estrès en la negociació. I per finalitzar aquest apartat es tracta la comunicació durant les entrevistes, sigui telefònica o per videoconferència, així com els mitjans de comunicació internacional.

En l’apartat “Protocol i models interculturals” s’estudia la importància de la dimensió cultural, així com els principals models interculturals, com el model de Lewis i el marc EPRG. També s’analitza com generar confiança amb l’estudi del model Trust. Es tracta l’estudi de diferents aspectes protocol·laris en les relacions internacionals, com poden ser les presentacions, la utilització de noms i títols i els regals, entre d’altres. També s’aborden les subtileses de la llengua i el significat dels colors en diferents cultures. És important també en aquest apartat l’anàlisi de la formació d’equips multiculturals.

En l’apartat “Tècniques de negociació internacional” s’estudien els diferents tipus, formats i estils de negociació, tant personals com nacionals, així com diferents tàctiques de negociació. S’analitza el procés de negociació internacional i diferents consideracions que cal tenir en compte durant la negociació internacional, com quan negociar o qui ho ha de fer.

Finalment, en l’apartat “Disseny del procés de negociació internacional” s’estudia en profunditat el procés de negociació i les seves fases: establir una relació, acceptar un procediment, formular propostes i contraofertes, comprovar amb preguntes les posicions de l’altra part, entrar en la zona de negociació, resoldre qualsevol desacord i concloure la negociació i celebrar l’acord.

Per assolir correctament els continguts de la unitat és molt important que es treballin, a més dels continguts, totes les activitats que es proposen al material web, així com experimentar o abstraure la relació amb el nostre entorn proper i internacional a través dels mitjans de comunicació, altres recursos audiovisuals i experiències personals que ens permetin contrastar les diferències culturals i les formes de gestionar les relacions personals i els estils de negociació.

Anar a la pàgina següent:
Resum