Resum

L’estudi de la contractació internacional ens ha permès entendre la seva importància a l’hora de negociar. El complex procés de la negociació s’ha de culminar amb els pactes acordats i consensuats, per determinar quins són els drets i els deures de cadascuna de les parts.

Amb l’anàlisi i interpretació de la normativa i els usos habituals que regulen la contractació internacional, hem identificat les fons jurídiques que regulen la contractació.

A partir de la llei aplicable hem desenvolupat el contracte internacional. El contracte és un acord de voluntat en el que les parts s’obliguen a entregar una cosa, a afer o no fer, a canvi de diners, o altre mitjà que el representi. De fet, no hi ha contracte si no hi ha els requisits següents: consentiment dels contractants, objecte del contracte i causa de l’obligació que s’estableixi.

En l’àmbit de la contractació internacional és freqüent que l’aplicació de les disposicions d’un ordenament jurídic nacional, resultin inadequades, ja que han estat concebudes per a regular relacions contractuals bàsicament domèstiques, quedant-se desnaturalitzades en aplicar-se a les modernes i canviants transaccions comercials. Per aquest motiu hem treballat la llei aplicable en cada cas a partir dels principis UNIDROIT, així com les regles de Cambra de Comerç Internacional.

L’existència d’un instrument jurídic com el contracte, amb llibertat de forma, de caràcter particular, signat per les parts com a resultat de la prèvia negociació, com els que hem vist en aquesta unitat formativa, contribueix a documentar l’operació i a garantir el bon fi del negoci, en nom del normal compliment de l’acordat per les parts contractants: pacta sunt servanda.

Però si tot aquest procés no resulta exitós i sorgeixen conflictes, hem analitzat, l’arbitratge i la mediació com a eines per resoldre controvèrsies derivades de la interpretació del contracte, perquè les parts se sotmetin a la decisió d’un àrbitre que s’anomena “laudo arbitral”, escollit de comú acord per les parts o designat per un òrgan competent.

Hem estudiat, com a eina de consens contractual, els Incoterms. Que són termes d’utilització voluntària per l’importador i l’exportador en una compravenda internacional. Els afegim al contracte citat, determinant les obligacions a l’entrega de la mercaderia, l’assumpció de riscos, a la distribució de les despeses i a la tramitació dels documents.

Tot seguit, hem identificat en l’apartat segon, el contracte de compravenda i la seva elaboració. La regulació del contracte de compravenda, ve determinat per:

  1. Les parts, manifestades pel contracte, que legisla entre elles.
  2. La Convenció de Viena (UNCITRAL, Comissió de l’ONU per la legislació en matèria de dret mercantil internacional) i altres convenis internacionals, com el de Roma de 1980 sobre la contractació internacional.
  3. La legislació de cada Estat de les parts, si així ho estableix el contracte.

Podem resumir que el contracte de compravenda té uns elements bàsics o essencials que són: el venedor i el comprador, que han de tenir capacitat per expressar el seu consentiment; l’objecte del contracte. El preu també és un element essencial, ja que és la contraprestació que paga el comprador, ha de ser uns diners o en signe que el representi. El Codi Civil estableix el principi de llibertat de forma, tot i que recomana fer-lo de forma escrita.

Cada part adquireix la responsabilitat d’assumir una sèrie de deures o obligacions; així tenim:

  • Les obligacions del comprador: pagar el preu en el lloc i temps pactat, i acceptar la mercaderia.
  • Les obligacions del venedor: entregar el bé, objecte del contracte, en el lloc, el temps i l’estat acordat, responsabilitzar-se del sanejament i dels vicis ocults.

Hem conegut les etapes del procés de contractació, com ara l’oferta, les condicions, l’acceptació.

Posteriorment hem identificat, contracte per contracte, els diversos tipus de contractes d’intermediació comercial:

  • El contracte de comissió o de representació és un acord entre dos empresaris, o entre un empresari i una persona, pel qual el comissionista s’obliga a realitzar per encàrrec d’un altre, una o diverses operacions mercantils. L’objecte del contracte és la realització d’una operació mercantil, però sense garantir el resultat de l’encàrrec.
  • En el contracte de mediació o corretatge, s’obliga davant d’una persona física o jurídica, a canvi d’una remuneració, a facilitat la realització d’un determinat contracte. L’objecte del contracte és buscar a la persona amb qui pugui contractar els serveis del mediador.
  • A partir del contracte d’agència, l’agent s’obliga a realitzar operacions de comerç per compte d’altri, o sigui, sense assumir riscos. En canvi en el contracte de distribució, el distribuïdor es compromet a adquirir béns, normalment en exclusivitat, per revendre’ls, obtenint un marge comercial.
  • El contracte de franquícia, on el franquiciador cedeix al franquiciat, a canvi d’una contraprestació financera, el dret a l’explotació de la franquícia per a la comercialització de productes i serveis. En canvi en el contracte de subministrament, el subministrador (normalment el fabricant), i el seu client (comprador) estableixen uns acords a llarg termini, en la compra de productes a uns preus determinats.
  • La joint venture, com una forma d’associació entre empreses de diferents països a fi de dur a terme una col·laboració tècnica i/o comercial. Altres contractes de cooperació analitzats són els de transferència tecnològica, en la qual el propietari d’una patent, permet a un altre la seva explotació a canvi d’una compensació. També serien similars contractes els acords de llicència de patent i de know-how.

Pel que fa a la planificació del desenvolupament i control dels acords contractuals, hem fet l’anàlisi de l’organització de l’operativa comercial, hem identificat la gestió de l’equip comercial, la composició de l’equip de vendes, la seva retribució, recompenses i el seu control i motivació.

Quan els distribuïdors, aquells que ens han de permetre entrar en mercats exteriors, també hem identificat l’àmplia gamma de distribuïdors, els agents implicats així com els programes de fidelització i relacions amb els agents locals.

Finalment, hem exposat plans de seguiment de les compres, com les ràtios, anàlisis gràfiques i controls de qualitat d’aquestes.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge