Activitats

Llibertat de forma, preu determinable i Incoterms

L’objectiu d’aquesta activitat és aprofundir en alguns conceptes més destacats dels contractes de compravenda internacional.

  1. A partir del següent enllaç, expliqueu què és i quins són els límits a la llibertat de forma: goo.gl/iiboCf
  2. Hi ha una sèrie de contractes que obligatòriament han de constar per escrit. A partir del següent enllaç, expliqueu quins són: goo.gl/TjRzdx
  3. Què creieu que vol dir que el preu pugui ser determinable?
  4. Creieu que els Incoterms són una clàusula del contracte de compravenda important? A què qüestions pot afectar?

  1. Llibertat de forma vol dir que no cal que els contractes tinguin una forma determinada i poden ser verbals. Segons l’Enciclopèdia jurídica, defineix la forma contractual com la manifestació externa d’una declaració de voluntat tendent a la realització d’un contracte. El CC estableix amb caràcter general la llibertat de forma en la formalització dels contractes, sota el denominat “principi d’espiritualització contractual”. Poden ser, doncs, verbals o escrits. Només en determinats casos exigeix la llei una determinada forma, com l’atorgament en document públic, donant lloc als contractes formals.
  2. En relació als contractes que obligatòriament han de constar per escrit, tenim que, segons l’article 51 del Codi de comerç, “seran vàlids i produiran obligació i acció en judici els contractes mercantils sigui quina sigui la forma i l’idioma en què se celebrin (…) sempre que consti la seva exigència per algun dels mitjans que el dret Civil tingui establerts”. A més, d’acord amb l’article 1278 del Codi Civil, “els contractes seran obligatoris, qualsevol que sigui la forma en què s’hagin celebrat, sempre que en ells concorrin les condicions essencials per a la seva validesa”. L’article 52 del Codi de comerç exceptua, dels que disposa l’article precedent:
    • Els contractes que d’acord amb aquest Codi o a lleis especials, hagin de reduir-se a escriptura o requereixin formes o solemnitats necessàries per a la seva eficàcia ( “contractes amb forma imposada”).
    • Els contractes formalitzats a país estranger en què la llei exigeixi escriptures, formes o solemnitats determinades per la seva validesa, encara que no les exigeixi la llei espanyola (“contractes amb forma lliure”).
    • També cal esmentar els anomenats “contractes reals”, que es perfeccionen mitjançant el lliurament de la “cosa” que constitueixi el seu objecte, com el dipòsit (article 305 del Codi de comerç).
  3. Determinable vol dir que encara que avui el preu no estigui determinat, es pugui determinar posteriorment. Per exemple, la collita de cireres d’aquest camp (concret) de la primavera del 2018.
  4. Els Incoterms apareixen com una clàusula en el contracte de compravenda. Els incoterms afecten les següents qüestions: lliurament de les mercaderies, distribució dels riscos, assumpció de costos i qui s’encarrega dels tràmits documentals.

Clàusules més importants

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer les principals clàusules d’un contracte de compravenda internacional.

Enumereu les clàusules que considereu més importants del contracte de compravenda internacional, així com la seva terminologia en anglès.

  1. Preàmbul (Introduction). Té importància en contractes de compravenda importants complicats. S’utilitza per fer referència a la connexió i/o origen que pugui tenir el contracte amb un altre principal. En cas d’empreses subcontractades, té una clara aplicació, permetent exposar l’abast de les seves prestacions i responsabilitats. És corrent que un subministrador principal tracti de desviar-les o imposar-les sobre els seus subcontractistes.
  2. Identificació de les parts (Identification of the parties). En el camp internacional és molt important que les parts, tant persona física (comerciant individual), com jurídica (corporacions o societats), fixin les seves respectives identitats a l’efecte de capacitat i legitimació; atès que hi ha una sèrie d’intermediaris (comissionistes), que de vegades poden plantejar problemes de cara a la responsabilitat davant de possibles incompliments contractuals. Una filial pot no tenir solvència tècnica o financera que sí que posseeix la matriu. Així, en el contracte cal definir:
    • El venedor
    • El comprador
    • Els organismes intervinents
    • Els agents mediadors o intermediaris
  3. Objecte del contracte (Object of the contract). És una de les clàusules essencials del contracte. Es tracta de definir la classe i el tipus de producte. Cal afegir que formen part també dels productes: manuals d’ocupació, catàlegs o fullets explicatius; Peces de recanvi; Servei postvenda; Muntatge… Per tant, definirem:
    • Quantitat
    • Qualitat
    • Obligacions complementàries
    • Presentació (embalatge o marques, per exemple)
    • Treballs preparatoris necessaris
    • Modalitats de lliurament (expressada a través dels coneguts Incoterms).
    • Transferència de la propietat
    • El preu (Price). El preu ha de ser determinat o determinable, ja que, en cas de no fixar-se en el mateix contracte de venda, aquest podria considerar-se nul. En absència de disposició contractual referent a això, es considera que les parts han fet referència implícitament al preu generalment cobrat en el moment de la formalització del contracte en el tràfic mercantil de què es tracti. El preu variarà en funció del repartiment de les despeses susceptibles d’afegir-se al cost de les mercaderies: duanes, assegurances, transports, els documents i tràmits necessaris des que l’expedidor envia la mercaderia fins a la seva arribada a l’importador, l’embalatge, la manipulació o la inspecció de les mercaderies. La divisa del contracte s’ha de fixar clarament. Les seves variacions poden ser una incertesa per al qual no pagui amb la seva divisa acordada en el contracte.
  4. Revisió de preus (Price review). El venedor ha de tenir en compte, la possibilitat d’un ajornament en l’execució, o en els subministraments del contracte, amb alguna clàusula que permeti l’ajust de preus:
    • Introduir en el contracte una clàusula de revisió, que reculli les principals variables en el cost dels productes, matèries primeres i mà d’obra.
    • Introduir una clàusula de salvaguarda o, de hardship. Aquesta opció es pot utilitzar en contractes a mitjà o llarg termini, si es preveu que poden variar condicions exteriors al contracte de tipus tècnic, comercial, financer, jurídic, de manera que l’acord creu greus perjudicis a alguna de les parts.
  5. Mitjans de pagament (Methods of payment). És molt important, establir el com, quan i on es realitzarà el pagament. Sempre que sigui possible, el millor per al venedor de cara a fer front al risc d’un impagament, és el crèdit documentari irrevocable i confirmat. De vegades, no és possible i en aquests casos serà necessari buscar diferents garanties, com ara CESCE, companyia d’assegurances…
  6. Reserva de la propietat (Reserve the property). L’interès de la reserva de domini sobre les mercaderies exportades rau en el fet que el venedor disposa amb ella d’un mitjà de pressió sobre el comprador per al cobrament. El venedor podrà recuperar la mercaderia en cas que el comprador no hagi satisfet la totalitat del preu. Algunes legislacions europees no admeten la reserva de propietat si la mercaderia està destinada a la revenda.
  7. Penalitzacions (Penalties). De vegades s’estableixen, en els contractes, penalitzacions que normalment són de caràcter intimidatori, per evitar un incompliment de les obligacions de les parts, com ara retards, qualitat insuficient…
  8. Força major (overwhelming force). Es considera força major qualsevol esdeveniment imprevisible i irresistible, aliè a la voluntat de les parts, que faci impossible el compliment de les obligacions assumides en el contracte. Així, el Conveni de Viena estableix en el seu article 79.1: “Una part no serà responsable de la manca de compliment de qualsevol de les seves obligacions si prova que aquesta falta de compliment es deu a un impediment aliè a la seva voluntat i si no es podria raonablement esperar que tingués en compte l’impediment en el moment de la formalització del contracte, que l’evités o superés o que evités o superés les seves conseqüències”. Per tant, es recomana que els contractants facin figurar en els acords que subscriguin tant les possibles causes d’exoneració (guerres, cataclismes, actes de l’autoritat…), així com les modalitats i efectes de la clàusula de força major.
  9. Garanties (Warranties). Les parts utilitzant aquesta clàusula, es garanteixen el compliment de condicions com ara: lliurament en termini, que el producte estigui en condicions òptimes… Convé especificar clarament la data d’inici de les garanties. Les garanties més importants en el comerç internacional són:
    • Garantia d’oferta (Bid bond). Garanteix que l’adjudicatari d’un contracte, el signés. S’utilitza quan una empresa va a una licitació o concurs internacional per a l’adjudicació d’obres o subministraments.
    • Garanties de reemborsament (Advance payment guarantees). Garanteix la devolució al comprador de les bestretes percebudes pel venedor, en cas que aquest no complís les seves obligacions.
    • Garantia d’execució (Performance bond). Cobreix els riscos derivats del possible incompliment pel venedor de les seves obligacions contractuals, en els terminis previstos.
    • Garantia de manteniment (Maintenance guarantee). Cobreix el compliment de les obligacions venedor durant el període contractual de garantia.
  10. Legislació aplicable al contracte internacional (Applicable law to the international contract). Abans que s’iniciï la negociació d’un contracte internacional, l’exportador ha de preveure quines seran les lleis aplicables a aquest, i si van ser acceptades per l’altre contractant. L’autonomia per triar la legislació aplicable té algun límit, com a lleis de tipus duaner de complir. L’exportador i l’importador poden negociar o triar la llei més adequada als seus interessos, però no d’una manera arbitrària.
  11. Solució de litigis (Dispute legal resolutions). El més usual i recomanable és incloure en el contracte, una clàusula d’arbitratge. Per exemple: “Totes les desavinences que es puguin derivar d’aquest contracte, es resoldran d’acord amb el Reglament de Conciliació i Arbitratge de la CCI, per un o més dels àrbitres nomenats conforme aquest Reglament”. També es pot establir una clàusula de submissió als tribunals del país del venedor o del comprador, però pot suposar molt de temps fins que s’obtingui una sentència ferma.

Clàusules d'un contracte

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar quines són les clàusules d’un contracte.

Doneu resposta a les següents preguntes:

  1. Si haguèssiu de redactar un contracte, quines clàusules considereu que serien importants incloure-hi?
  2. Quina seria la traducció a l’anglès?

Caldrà tenir en compte el que convingui a les parts, però és aconsellable afegir:

  • La definició de les parts contractants i dels representants vàlids d’aquestes.
  • La descripció de la mercaderia.
  • El preu pactat.
  • Les condicions de lliurament.
  • Les garanties i responsabilitats recíproques.
  • La forma i condicions de pagament.
  • Els terminis de compliment, les sancions o penalitzacions en cas d’incompliment.
  • La clàusula de submissió a un tribunal determinat, arbitratge…
  • La clàusula de llei aplicable.
  • Les clàusules de revisió per fer front a situacions imprevistes.
  • Una variació dels preus de la comanda.
  • Un Risc País o lloc concret.
  • Una situació de força major.

The description of the merchandise.

  • The price agreement.
  • Delivery conditions.
  • Guarantees and responsibilities.
  • Conditions of payment.
  • Deadlines, penalties or penalties in case of non-compliance.
  • The clause of submission to a determined court, arbitration…
  • The applicable clause of law.
  • Revision clauses to deal with unexpected situations
  • Variation of the prices of the order.
  • Country Risk.
  • Situation of force majeure.

Obligacions i 'defectes ocults'

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer les obligacions del venedor i del comprador, i el concepte de defectes ocults.

Una de les obligacions del venedor és tenir cura de l’objecte venut, es demana que doneu resposta a:

  1. Quines són les obligacions del venedor?
  2. Quines són les obligacions del comprador?
  3. Què són els defectes ocults?
  4. Quina repercussió per al venedor produeix l’existència de defectes ocults en la mercaderia?
  5. Quina és la responsabilitat per vicis ocults?

  1. Les obligacions que té el venedor són:
    • Lliurar les mercaderies.
    • Transmetre la propietat.
    • Lliurar qualssevol documents relacionats amb aquestes, en el lloc i forma assenyalada en el contracte, així com la garantia de les mercaderies.
    • Tenir cura del sanejament de l’objecte venut:
      • Per evicció
      • Per vicis o defectes ocults
    • Enviar un avís d’expedició al comprador en el qual s’especifiquin les mercaderies quan hagin estat lliurades al transportista sense identificar-les clarament.
    • Pactar els contractes necessaris perquè es realitzi el transport fins al lloc assenyalat, si estigués obligat a disposar (en funció de l’Incoterm pactat).
    • Facilitar tota la informació que sigui necessària perquè el comprador pugui assegurar la mercaderia, si no estigués obligat per si mateix a contractar l’assegurança de transport (també en funció de l’Incoterm pactat).
  2. Les obligacions del comprador són:
    • Pagar el preu pactat per les mercaderies, en el lloc i temps.
    • Rebre la mercaderia, en les condicions establertes en el Contracte i en el Conveni (data i lloc pactat), pagant els impostos corresponents per a la importació de la mercaderia).
  3. Per defectes ocults entenem els que tingués la mercaderia si la impossibilita o disminueix l’ús al qual es destina.
  4. Si el comprador hagués sabut que hi ha defectes ocults, no hauria adquirit tal mercaderia al preu acordat. Els terminis que la legislació dóna al comprador per denunciar els defectes és de trenta dies des del dia de l’entrega.
  5. En relació a la responsabilitat que té el venedor, en el cas que la cosa objecte de contracte tingués un defecte o vici que la fan impròpia per a l’ús a què es destina o disminueix de tal manera l’ús, que si el comprador ho hagués sabut, no l’haguera comprat o hagués pagat menys preu per ella. En qualsevol cas, el comprador pot denunciar:
    • En el termini de 30 dies per vicis interns de les mercaderies.
    • En el termini de 4 dies des de la recepció, per defectes manifestos de la qualitat o quantitat si la mercaderia es va rebre enfardada.
    • En el mateix moment de la recepció, si la mercaderia es va rebre sense enfardar i el comprador va poder examinar-la.

Convenció de Viena

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els aspectes que regula la Convenció de Viena.

Analitzeu les següents webs i doneu resposta:

  1. goo.gl/tcRzVb. Quins aspectes regula la Convenció de Viena?
  2. goo.gl/otfyK1. Quines són les exclusions del concepte de mercaderies?
  3. Feu una cerca a internet dels països que han ratificat la Convenció de Viena.

  1. L’article 4 de la Convenció de Viena diu així: “La present Convenció regula exclusivament la formació del contracte de compravenda i els drets i obligacions del venedor i del comprador provinent d’aquest contracte”.
  2. S’exclouen:
    • Les compravendes nacionals.
    • Les vendes directes a particulars per al seu ús personal, familiar o domèstic.
    • Les adquisicions en subhastes.
    • Les adquisicions judicials.
    • Les adquisicions de valors mobiliaris.
    • Els títols o efectes de comerç i diners.
    • Les adquisicions de vaixells o embarcacions.
    • Les Aeronaus.
    • Les adquisicions d’electricitat.
    • Els immobles.
  3. Els països que han ratificat la Convenció de Viena són: Albània, Alemanya, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Azerbaidjan, Bahrain, Bielorússia, Bèlgica, Benín, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burundi, Canadà, Txèquia, Xilè, Xina, Xipre, Colòmbia, Congo, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Equador, Egipte, El Salvador, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Els Estats Units d’Amèrica, Estònia, Federació de Rússia, Fiji, Finlàndia, França, Gabon, Geòrgia, Ghana, Grècia, Guinea, Guyana, Hondures, Hongria, Iraq, Islàndia, Israel, Itàlia, Japó, Kirguizistan, L’ex-República Iugoslava de Macedònia, Lesotho, Letònia, Líban, Libèria, Lituània, Luxemburg, Madagascar, Mauritània, Mèxic, Mongòlia, Montenegro, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Paraguai, Perú, Polònia, Síria, República de Corea, República Moldava, República Dominicana, Romania, San Marino, San Vicente i les Granadines, Sèrbia, Singapur, Suècia, Suïssa, Turquia, Ucraïna, Uganda, Uruguai, Uzbekistan, Veneçuela (República Bolivariana de), Vietnam, Zàmbia.

Garanties contractuals de la CCI

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les garanties contractuals bàsiques segons la Cambra de Comerç Internacional (CCI).

Quines són les garanties contractuals bàsiques en el comerç internacional, que estableix la CCI?

La CCI estableix les següents garanties:

  • Garantia d’oferta: s’utilitza quan una empresa acudeix a una licitació o concurs internacional per a l’adjudicació d’obres o subministres d’equips o matèries.
  • Garanties de reemborsament: garanteix la devolució al comprador de les bestretes rebudes pel venedor quan no es compleixin les obligacions.
  • Garanties d’execució: cobreix els riscos derivats del possible incompliment pel venedor de les obligacions contractuals en els terminis previstos.
  • Garantia de manteniment: cobreix el comprador de possible defectes de l’equip adquirit, així com l’incompliment del contracte de manteniment del mateix per part del venedor

Incompliment de contracte, força major i evicció

L’objectiu d’aquesta activitat és reconèixer els conceptes de Força major i evicció.

Doneu resposta a:

  1. Quins són els supòsits d’incompliment del contracte, per part del venedor?
  2. Què és la força major i com pot afectar el contracte?
  3. Quines són les causes per què pot donar-se evicció?

  1. Segons l’article 49:
    • El comprador podrà declarar resolt el contracte:
      • Si l’incompliment, per part del venedor, de qualsevol de les obligacions segons el contracte de la present Convenció, constitueix un incompliment essencial del contracte.
      • En cas de falta de lliurement, si el venedor no lliura les mercaderies dins el termini suplementari fixat pel comprador acord amb el paràgraf 1) de l’article 47 o si declara que no s’efectuarà el lliurament dins el termini així fixat.
    • No obstant això, en els casos en què el venedor hagi lliurat les mercaderies, el comprador perdrà el dret a declarar resolt el contracte si no ho fa:
      • En cas de lliurament tardà, dins d’un termini raonable després que hagi tingut coneixement que s’ha efectuat el lliurament.
      • En cas d’incompliment diferent del lliurament tardà, dins d’un termini raonable:
        • Després que hagi tingut o hauria d’haver tingut coneixement de l’incompliment.
        • Després del venciment del termini suplementari fixat pel comprador acord amb el paràgraf 1r de l’article 47, o després que el venedor hagi declarat que no complirà les seves obligacions dins d’aquest termini suplementari.
        • Després del venciment del termini suplementari indicat pel venedor acord amb el paràgraf 2n de l’article 48, o després que el comprador hagi declarat que no acceptarà el compliment.
  2. La força major es produeix quan un fet o esdeveniment imprevisible i exterior, que no depèn de la voluntat de les parts, impedeix el normal compliment del contracte. En són exemples: incendis, sismes submarins, terratrèmols… En el cas de força major es produeix l’incompliment del contracte encara que, la relació subsisteix i no es desplega cap conseqüència.
  3. Perquè hi hagi evicció en la compravenda, cal la concurrència dels següents requisits copulatius:
    • Que el comprador sigui privat del tot o de part de la cosa comprada, a conseqüència d’un dret que intenti un tercer sobre la cosa.
    • Que la privació que pateix el comprador tingui una causa anterior a la venda.
    • Que l’evicció es produeixi per sentència judicial.

Altres garanties contractuals

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer algunes especificitats de les característiques de les garanties contractuals.

Responeu a les qüestions següents:

  1. Imagineu que un importador japonès va a realitzar una compra a un exportador espanyol, mitjançant un agent al servei de l’empresa espanyola. En cas de plantejar reclamacions sobre el producte venut, qui serà responsable?
  2. En un contracte de distribució comercial, creieu que el distribuïdor assumeix els riscos en cas de no realitzar suficients vendes i tenir pèrdues?
  3. Un client francès d’un distribuïdor de mobles d’Ourense vol saber quines obligacions té el comerciant espanyol. Realitzeu un petit resum.
  4. Analitzeu aquest enllaç, goo.gl/uWgjQG. Ara imagineu que una empresa de ceràmica acaba de signar un contracte de distribució amb un distribuïdor americà. En el contracte pacten que l’empresa americana només podrà distribuir aquesta marca de ceràmica i, a més, només al seu territori. Es demana:
    • Són vàlides aquestes clàusules? Raoneu la resposta.
    • El distribuïdor sempre té exclusivitat en el seu territori o haurà de pactar en el seu contracte?

  1. L’agent no respon de les vendes realitzades, no assumeix riscos. L’importador japonès haurà de reclamar a l’exportador japonès.
  2. Sí, és una característica pròpia del contracte de distribució. El distribuïdor assumeix els riscos del seu negoci.
  3. En aquest cas, tenim:
    • Obligacions del concedint:
      • Vendre al concessionari tots els productes objecte del contracte en els terminis convinguts, i en la quantia pactada.
      • Assistència comercial i tècnica. Ha de facilitar al concessionari els documents i materials útils per a la comercialització dels productes: prospectes, impresos publicitaris, catàlegs, instruccions d’ús…
      • Informar el concessionari de les novetats de producció que puguin tenir importància sobre la mercaderia objecte del contracte.
    • Obligacions del concessionari / distribuïdor:
      • Comprar els béns objecte del contracte, en la quantia, en els terminis i en els preus prefixats en el mateix.
      • Si així s’ha pactat, aconseguir un volum mínim de vendes.
      • Llevat de pacte en contra, quan s’hagi pactat una distribució exclusiva, no admetrà productes d’altres empresaris que no siguin els del distribuïdor.
      • Servei d’atenció al client i de reparacions.
      • Protecció de la marca del concedint.
      • Ha de realitzar publicitat en el territori. En funció del que s’ha pactat en el contracte el cost estarà a càrrec del distribuïdor o es repartirà entre aquest i el concedint.
      • Mantenir un estoc mínim per assegurar el subministrament regular de la clientela.
      • Obligació de no concurrència, amb el concedint.
  4. El distribuïdor no té exclusivitat en el seu territori i haurà de pactar una clàusula en el contracte, on aparegui l’exclusivitat, si no estarà prohibit. Molts contractes de distribució imposen a les parts acords d’exclusivitat, restriccions territorials, clàusules de no competència… Aquests acords estan prohibits per l’article 81, del Tractat de la Comunitat Econòmica Europea, segons el qual, seran incompatibles amb el mercat comú i quedaran prohibits tots els acords entre empreses, les decisions d’associacions d’empreses i les pràctiques concertades, que puguin afectar el comerç entre els estats membres i que tinguin per objecte o efecte, impedir, restringir o falsejar el joc de la competència dins del mercat comú; en particular, els que consisteixin en:
    • Fixar directament o indirectament els preus de compra o de venda o altres condicions de transacció.
    • Limitar o controlar la producció, el mercat, el desenvolupament tècnic o les inversions.
    • Repartir els mercats o les fonts d’abastament.
    • Aplicar a tercers contractants, condicions desiguals per a prestacions equivalents, que els ocasionen un desavantatge competitiu.
    • Subordinar la formalització de contractes a l’acceptació, pels altres contractants, de prestacions suplementàries que, per la seva naturalesa o segons els usos mercantils, no guardin relació amb l’objecte d’aquests contractes.
    • Els acords o decisions que continguin algun dels punts esmentats, seran nuls de ple dret.

Les franquícies; obligacions del franquiciador i del franquiciat

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les obligacions que impliquen les franquícies.

Segurament coneixeu moltes franquícies (Ginos, Midas, Yoigo…); aquí en teniu un llistat amb les més conegudes: www.100franquicias.com. En coneixeu les responsabilitats que impliquen? Es demana que realitzeu un resum de les obligacions del franquiciador i de les obligacions del franquiciat.

  • Obligacions del franquiciador:
    • Assistència al franquiciat en l’obertura i posada en marxa del negoci: llançament de la franquícia, estudi del mercat d’implantació, la recerca del local més adequat i la seva decoració, la col·laboració en la selecció del personal necessari, el finançament del projecte o l’assistència tècnica i comercial.
    • Assistència durant l’explotació de la franquícia, la formació permanent, la investigació i la contínua adaptació de les tècniques comercials i de gestió, o les visites periòdiques per part del personal de control.
    • Formació contínua fins a la finalització del contracte. La formació pot abastar els camps: tècnic, comercial, financer, comptable, fiscal i de gestió.
    • Ha de disposar de l’estoc suficient i de la gamma de productes que s’hagi establert en el contracte.
    • Realitzar publicitat global de la cadena de botigues o gamma de productes.
    • Mantenir els drets de propietat industrial que incorpori a la franquícia. La cessió de la marca és una de les obligacions principals del franquiciador.
    • Respectar les clàusules d’exclusivitat establertes.
    • Transmetre el saber fer.
  • Obligacions del franquiciat:
    • Gestionar el seu negoci amb la diligència deguda d’un empresari.
    • Obtenir els permisos necessaris per al local i personal que vagi a emprar i totes les llicències d’aquest.
    • Pagar al franquiciador el cànon inicial i els royaltys pactats en el contracte.
    • Adquirir els productes del franquiciador en els preus i qualitats pactats.
    • Respectar les condicions establertes en el contracte de franquícia que fa al tipus d’establiment, instal·lacions, uniformitat del personal…
    • Heu de donar informació periòdica al franquiciador de la gestió i control estadístic, comptable…
    • Té el deure de guardar el secret i no divulgar a tercers les tècniques del negoci que li han estat transmeses.
    • Obligació de formació contínua. Assistir a cursos de formació organitzats pel franquiciador, tant el franquiciat com el seu personal.
    • Sense previ consentiment del franquiciador, no canviar la localització de les instal·lacions, ni cedir els drets i obligacions resultants de l’acord de franquícia.

Supòsits de contractació internacional (I)

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar aspectes legals de la normativa de contractació internacional.

  1. Es pacta un contracte d’arrendament de serveis entre un advocat espanyol amb un client brasiler. Quina llei regularà el contracte?
  2. Una empresa espanyola dedicada a la fabricació de llums formalitza un contracte de distribució amb una empresa alemanya, obligant-se aquesta última, entre altres coses, a condicionar diversos locals en diferents ciutats del país, on mostrar els productes. L’empresa que concedeix, decideix la resolució del contracte, en comprovar que els locals no reunien les condicions pactades. El distribuïdor exigeix una indemnització per les despeses i inversions realitzades i per la clientela que ha captat. Quina llei s’aplica a aquest contracte?

  1. Si les parts han escollit que legislació s’aplica, aquesta és la que s’aplicarà. (Article 3, Roma 1). Si no han triat llei, segons l’article 4t apartat B del Reglament UE del 17 de juny del 2008, el contracte es regirà per la Llei on el prestador de serveis tingui la residència habitual.
  2. L’article 3r del reglament de la UE de 17 juny del 2008 (Roma 1), estableix que si les parts han triat una Llei aplicable, serà aquesta la que s’apliqui. Si no han triat llei aplicable, segons l’art 4t apartat F (Roma 1), s’aplicaria la llei del país on el distribuïdor tingui la residència habitual.

Supòsits de contractació internacional (II)

L’objectiu d’aquesta activitat és escollir la millor opció contractual.

Dels següents supòsits, trieu quin tipus de contracte recomanaríeu, expliqueu-ne el perquè:

  1. Una empresa de ceràmica d’Albacete necessita el subministrament continu d’argila per elaborar ceràmica.
  2. Un fabricant de mobles gironí vol vendre els seus productes a Dubai, a una empresa local de forma exclusiva, perquè aquesta els comercialitzi.
  3. Diverses empreses de diferents sectors, tèxtil, climatització, mobles i ceràmica, s’uneixen per crear un parc d’atraccions al Brasil.
  4. Un empresari Barcelonès, vol contractar un professional perquè vengui les seves sabates en botigues dels EUA.

Ara imagineu una empresa de telefonia anglesa que concedeix una franquícia a una empresa francesa. L’empresa franquiciada en poc temps capta molts clients. En el contracte de franquícia, s’establia una clàusula en la qual es prohibia competir amb la persona que concedeix, en un termini de tres anys, una vegada que s’hagués extingit el contracte. L’empresa francesa, rep una oferta d’una altra empresa de telefonia que millora el contracte actual. Decideix posar terme a aquest contracte i sense complir amb el termini de no competir durant tres anys, obre immediatament sota els signes de la nova empresa franquiciadora. Quina llei és aplicable a aquest contracte?

Segons el cas, el tipus de contracte seria:

  1. “Una empresa de ceràmica d’Albacete…”; contracte de subministraments. Necessita que contínuament li subministrin matèria primera (argila).
  2. “Un fabricant de mobles gironí…”; contracte de distribució. Es donen les característiques típiques del distribuïdor.
  3. “Diverses empreses de diferents sectors…”; contracte de joint venture. És una unió d’empreses que els facilita la seva sortida a l’exterior.
  4. “Un empresari Barcelonès…”; contracte d’agència. Intermediari que no respon de les vendes.

En el cas del contracte de franquícia, l’article 3r del reglament de la UE de 17 juny de 2008 (Roma 1), estableix que si les parts han triat una Llei aplicable, aquesta serà aquesta la que s’apliqui. L’article 4t apartat C de l’esmentat reglament, estableix que serà la llei del país on el franquiciat tingui la residència habitual, en el cas que les parts no hagin triat Llei aplicable.

Supòsits de contractació internacional (III)

L’objectiu d’aquesta activitat és determinar quina normativa contractual cal aplicar en cada cas supòsit.

  1. Una empresa domiciliada a Califòrnia, formalitza un contracte d’agència amb un empresari domiciliat al Regne Unit, perquè dugui a terme la venda dels seus productes al Regne Unit i Irlanda. Pacten que el contracte es regeixi conforme al dret de l’estat de Califòrnia. En finalitzar la relació contractual, l’agent anglès sol·licita que es pagui la comissió que se li devia i se li indemnitzi pel perjudici que li ha causat l’extinció d’aquest contracte. Si no tenia dret a aquesta indemnització conforme al dret californià, però sí d’acord amb les normes imperatives angleses, ¿s’aplicarien aquestes últimes normes?
  2. Un empresari alemany formalitza un contracte de franquícia amb un franquiciat espanyol. Decideixen sotmetre dit contracte al dret alemany, excepte la transmissió del dret a utilitzar la marca sobre els productes que comercialitzaran, per a la qual es tria el Dret espanyol. D’acord amb la llei aplicable a aquest contracte. És possible aquesta elecció de doble legislació?
  3. Una empresa italiana atorga una llicència de marca a una empresa espanyola per al territori espanyol. La prestació característica ha de dur-la a terme el llicenciador. No obstant això de les circumstàncies del cas, el jutge de què coneix el mateix, dóna per demostrat que el contracte presenta vincles més estrets amb Espanya. Per tant, ¿el jutge competent ha d’aplicar la llei espanyola d’acord amb les normes d’aplicació d’aquest contracte internacional?

  1. L’article 3r del reglament de la UE de 17 juny de 2008 (Roma 1), estableix que si les parts han triat una llei aplicable, serà aquesta la que s’apliqui. Per tant com, han pactat que s’apliqui la llei de l’estat de Califòrnia, serà aquesta llei la que s’apliqui.
  2. Sí, és possible. Segons el Reglament Roma 1, les parts podran triar la doble legislació. Article 3r, apartat 1r.
  3. Segons l’article 4t apartat 4t, quan la llei aplicable no es pugui determinar d’acord amb els apartats anteriors, el contracte es regirà per la llei del país amb el qual presentin vincles més estrets.

Anar a la pàgina anterior:
Elaboració de contractes internacionals
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació