Activitats

Comerç nacional i internacional

L’objectiu d’aquesta activitat és comprendre la complexitat del comerç internacional respecte al comerç nacional, identificant les fonts jurídiques i sabent reconèixer el valor jurídic dels convenis internacionals, dels organismes internacionals i dels usos uniformes en la contractació internacional.

Doneu resposta a les següents preguntes:

  1. Què és un contracte?
  2. Creieu que, si no hi ha acord de voluntats, hi ha contracte?
  3. Citeu exemples en què considereu que en un contracte no hi ha consentiment.
  4. Creuieu que seria vàlid un contracte celebrat amb amenaces greus i serioses al venedor?
  5. Creieu que la collita de taronges de l’any que ve pot ser objecte de contracte? Per què?
  6. Podria ser objecte de contracte un viatge a la lluna? Per què?
  7. Què és la rescissió del contracte? En quins supòsits es pot donar?

  1. Podem dir que un contracte és un acord de voluntats, en el qual les parts, s’obliguen a lliurar una cosa, fer o no fer alguna cosa, a canvi de diners o un altre signe que el representi.
  2. No. Si no hi ha consentiment, cal un element essencial i el contracte seria nul.
  3. Exemples de contractes on no hi ha consentiment:
    • Contractes formalitzats amb intimidació, com per exemple: “Si no firmeu us cremaré la vostra casa”.
    • Contractes amb violència, com per exemple: obligant a signar un contracte amenaçant amb una pistola.
  4. No, seria nul, ja que no hi hauria consentiment.
  5. Sí. Segons l’article 1271 del Codi Civil, poden ser objecte de contracte totes les coses que no estan fora del comerç dels homes, fins i tot les futures.
  6. El Codi Civil diu que ha de ser possible. Per tant, si el servei fos possible, la resposta seria que sí. L’Article 1272 diu que no podran ser objecte de contracte les coses o serveis impossibles.
  7. La rescissió significa la cancel·lació o anul·lació d’un contracte. Segons l’article 1292, són rescindibles o nuls els pagaments fets en estat d’insolvència. Segons l’article 1291 del Codi Civil, són també rescindibles els contractes:
    • Que puguin formalitzar els tutors sense autorització judicial, sempre que les persones a qui representen hagin sofert lesió en més de la quarta part del valor de les coses que haguessin estat objecte d’aquells.
    • Els cel.lebrats en representació dels absents, sempre que aquests hagin patit la lesió a què es refereix el número anterior.
    • Els cel.lebrats en frau de creditors, quan aquests no puguin d’una altra manera cobrar el que se’ls hi hagi de retornar.
    • Els contractes que es refereixin a coses litigioses, en haver sigut celebrats pel demandat sense coneixement i aprovació de les parts litigants o de l’autoritat judicial competent.
    • Qualsevol altres en què especialment ho determini la llei.

Tipus de contractes

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer millor els tipus de contractes que d’utilitzen en el comerç internacional.

Doneu resposta a les següents preguntes:

  1. En quins casos és obligatori que els contractes constin en document públic?
  2. En quins casos es pot extingir un contracte?
  3. Segons les respostes anteriors, poseu diversos exemples de cada un dels contractes que considereu habituals.

  1. Segons l’article 1280 del Codi Civil, han de constar en document públic:
    • Els actes i contractes que tinguin per objecte la creació, transmissió, modificació o extinció de drets reals sobre béns immobles.
    • Els arrendaments d’aquests mateixos béns per sis o més anys, sempre que hagin perjudicat un tercer.
    • Les capitulacions matrimonials i les seves modificacions.
    • La cessió, repudiació i renúncia dels drets hereditaris o dels de la societat conjugal.
    • El poder per contreure matrimoni, el general per a plets i els especials que s’hagin de presentar en judici; el poder per administrar béns, i qualsevol altre que tingui per objecte un acte redactat o que s’hagi de redactar en escriptura pública, o hagi de perjudicar un tercer.
    • La cessió d’accions o drets procedents d’un acte consignat en escriptura pública.
  2. Pel que fa a l’extinció, són d’aplicació, les causes d’extinció de les obligacions de l’article 1156 del Codi Civil i les causes establertes en el mateix contracte:
    • Pel compliment del contracte, per l’acord entre les parts, per la novació, per la rescissió per voluntat unilateral d’alguna de les parts abans un incompliment greu d’una altra, per resolució i per finalització del termini.
  3. Els contractes habituals són:
    • Donació: lucratiu, típic, tracte únic.
    • Permuta: onerós, típic, tracte únic.
    • Subministraments: tracte successiu, típic, onerós.
    • Compravenda: tracte únic.
    • Compravenda: pot ser nacional, internacional, mercantil i civil.

Risc País

L’objectiu d’aquesta activitat és comprendre el concepte Risc País.

A partir dels següents enllaços, expliqueu que considereu que pot ser en aquests moments un Risc País:

El Risc País és un indicador sobre les possibilitats d’un país emergent de no complir en els termes acordats amb el pagament del seu deute extern, sigui al capital sigui els seus interessos; com més creix el nivell del Risc País d’una nació determinada, més gran és la probabilitat que la mateixa ingressi a moratòria de pagaments o de defectes (defaults).

Segons el Banc d’Espanya, “El Risc País és un concepte molt ampli, que inclou tant el risc sobirà, com el de transferència, així com altres riscos derivats de l’activitat financera internacional. La seva anàlisi requereix l’estudi de múltiples àrees, com l’economia, les finances, la política i la història. En aquest treball, s’aborden aspectes com ara el concepte de Risc País, els agents involucrats, els mètodes d’avaluació del Risc País, les crisis de pagaments, la prevenció dels riscos, la valoració actual del risc país al món i la regulació del Risc País. ”

La Lex Mercatoria

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer la Lex Mercatoria.

Doneu resposta a les següents preguntes:

  1. Què és la Lex Mercatoria?
  2. Quina funció creus que compleix?

  1. Entenem per Lex Mercatoria Internacional, el conjunt de normes, que els comerciants i organitzacions professionals han anat formant, com a resposta a les necessitats del comerç internacional.
  2. La seva funció és intentar evitar els conflictes de lleis.

Principis UNIDROIT

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer quins són els principis UNIDROIT.

Què són els principis UNIDROIT?

Els principis d’UNIDROIT són un conjunt de regles destinades a ser utilitzades a tot el món independentment de les específiques tradicions jurídiques i condicions polítiques i econòmiques dels països en què siguin aplicats.

Van ser publicats per primera vegada el 1995. UNIDROIT és una agència especialitzada de les Nacions Unides que té com a missió la unificació del dret privat.

Els Incoterms

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer què són els Incoterms i la seva evolució.

Analitzeu els incoterms a partir de la visualització dels següents vídeos.

Doneu resposta a les següents preguntes:

  1. Què són els Incoterms?
  2. Per què es van crear?
  3. Què regulen fonamentalment?

  1. Els Incoterms són un conjunt de regles (11 exactament), establertes per la CCI de París (l’última versió és de 2020) d’aplicació voluntària, i que s’apliquen com a clàusula en el contracte de compravenda i resolen les següents qüestions:
    • Punt on es produeix el lliurament
    • Distribució de despeses i costos
    • Qui suporta el risc de transport
    • Responsabilitat de tràmits duaners
  2. Amb la creació dels Incoterms es pretenia establir una sèrie de regles internacionals per a la interpretació dels termes més utilitzats en les operacions de comerç exterior; així s’elimina, o almenys es redueix, la incertesa pel que fa a les diferents interpretacions d’aquests termes en els diversos països. Freqüentment, les parts d’un contracte ignoren les diferències existents en les pràctiques comercials dels seus respectius països. Això ha donat lloc a malentesos, plets i litigis, amb tota la pèrdua de temps i diners que això significa. Amb l’objecte de solucionar aquestes dificultats, la Cambra de Comerç Internacional (CCI) va publicar per primera vegada el 1936 les regles internacionals per a la interpretació dels termes comercials coneguts com a Incoterms 1936 (International Commercial Terms).
  3. En essència, els Incoterms regulen quatre qüestions:
    • El lliurament de les mercaderies: quan han de lliurar-se i de quina manera.
    • La transmissió dels riscos: on i quan els riscos que pugui patir aquesta mercaderia fins a arribar a l’importador passen del venedor al comprador.
    • La distribució de despeses: qui paga el transport i l’assegurança.
    • Els tràmits documentals: qui proporciona els documents (comercials, de transport, d’assegurança…).

Mediació i conciliació

L’objectiu d’aquesta activitat és saber discernir entre mediació i conciliació i conèixer més a fons la figura del mediador en conflictes de comerç internacional.

Què són, i en què es diferencien, la mediació i la conciliació?

La mediació i la conciliació són altres sistemes de resolució de diferències, en principi econòmiques, de forma ràpida i amistosa, que suposen la intervenció d’un tercer neutral per resoldre el problema. Tanmateix, el seu èxit o fracàs depèn dels factors variables, com són el compromís de les parts per arribar a un acord o de les aptituds del mediador o conciliador per desenvolupar les seves funcions.

La diferència entre un sistema o un altre radica en la participació activa del tercer neutral en la negociació, ja que el mediador, a més d’intentar apropar les parts, pot proposar solucions.

L'arbitratge

L’objectiu d’aquesta activitat és aprofundir en diversos aspectes referents a l’arbitratge.

Analitzeu els enllaços webs següents i doneu resposta a les preguntes que trobareu al final de l’activitat.

Es demana:

  1. És necessari que les parts en el contracte se sotmetin a l’arbitratge?
  2. Quins avantatges té per a elles?
  3. Quins organismes arbitrals coneixeu?

  1. Sí, cal que les parts pactin en el contracte la seva submissió a l’arbitratge.
  2. És més ràpid i els costos es coneixen prèviament.
  3. Organismes arbitrals són, per exemple:

La figura del mediador

L’objectiu d’aquesta activitat és reconèixer la figura del mediador en conflictes de comerç internacional.

Doneu resposta a les preguntes següents:

  1. Qui designa la figura d’un mediador en un procés de mediació internacional?
  2. Què és el laude arbitral?
  3. Quines funcions compleix?

  1. Són les mateixes parts les que designen o accepten el mediador, i la seva elecció, com que no tenen capacitat decisòria, és menys controvertida que en l’arbitratge.
  2. El laude arbitral és la decisió final del procediment en un procés arbitral. Haurà de resoldre totes les qüestions plantejades per les parts i cap més. Si les parts no compleixen voluntàriament, el laude dictat pels àrbitres, pot executar-se contra la part condemnada en el procediment, igual que una sentència judicial.

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació