Introducció

En aquesta unitat s’introdueix el concepte de mitjà de pagament documentari pensat per reduir la incertesa que poden tenir exportador o importador quan utilitzen un mitjà de pagament simple. Els mitjans de pagament documentaris es caracteritzen per estar condicionats per una sèrie de premisses que s’han de poder demostrar documentalment.

A l’apartat “Els mitjans de pagament documentaris” s’analitzen tots aquells documents bàsics per a la implantació dels mitjans de pagament documentaris. Dins d’aquests documents és fa una distinció entre documents de venda, documents de transport, documents d’assegurança i finalment altres documents menys utilitzats. Dels documents de venda s’analitza bàsicament la factura proforma, com a iniciadora d’una transacció comercial, i la factura comercial, que és el document que conclou la relació comercial. Respecte als documents de transport, es tracta el marítim, Bill of Lading, el terrestre, que es diferencia entre el transport per carretera, documentat amb el CMR, i el transport ferroviari, amb el CIM, així com el transport aeri, amb l’AWB. Les pòlisses d’assegurança i altres documents (certificats), tot i no ser tan freqüents, són importants a l’hora de demostrar les condicions que s’han de complir. Així mateix els incoterms, en la revisió de l’any 2020, creats per la Cambra de Comerç Internacional serviran per fixar les condicions i delimitar les responsabilitats d’exportador i importador.

Un cop analitzada la documentació necessària, es tracten els mitjans documentaris que van néixer de l’evolució dels seus equivalents simples, les ordres de pagament i les remeses.

Als apartats de la unitat “Crèdit documentari I” i “Crèdit documentari II” es desenvolupa extensament el mitjà de pagament internacional per excel·lència, el crèdit documentari.

A “Crèdit documentari I” s’analitza el crèdit documentari explicant què és i com s’ha arribat a la situació actual. Es defineix quins són els subjectes principals (ordenant, banc emissor i beneficiari) i quin són els altres bancs que també poden aparèixer fent funcions d’intermediaris (banc avisador, banc confirmador, banc designat i banc reemborsador). Es presenta el funcionament d’aquest mitjà de pagament, és a dir, com es fa l’obertura d’un crèdit documentari i la comunicació al beneficiari, i quins documents requereix.

A l’apartat “Crèdit documentari II” es detallen les diferents modalitats existents segons el compromís del banc emissor; la forma, el lloc i el nombre d’utilitzacions; la possibilitat de transferència, i la manera d’aconseguir avançaments. Tot i que el crèdit documentari és irrevocable, si totes les parts hi estan d’acord s’hi poden fer modificacions. S’analitza en quins casos i com es poden fer aquestes modificacions a partir dels requisits que s’han de complir perquè siguin acceptades. Es valoren les diferents opcions per resoldre les discrepàncies que sorgeixen en el procés de demostració documental del compliment de les condicions i es fa una incursió en la presentació electrònica de documents i l’extensió de la normativa que la regula. Es fa també una introducció a la carta de crèdit comercial, ja que es tracta d’una variant precursora del crèdit documentari i que actualment està quedant bastant en desús.

Anar a la pàgina següent:
Resum