Crèdit documentari II

Els crèdits documentaris es poden classificar segons diferents criteris. Per una banda, les UCP distingeixen dues formes de crèdits: els irrevocables i els revocables. També fan una distinció segons la forma d’utilització diferenciant entre els disponibles per al pagament, els disponibles per acceptació i els disponibles per negociació.

La resta de classificacions fan referència al grau de compromís dels bancs, a la forma d’utilització, als terminis per al pagament o a la mateixa funcionalitat del crèdit.

A la taula taula es pot observar la classificació dels diferents tipus de crèdits documentaris.

Taula: Tipus de crèdits documentaris
Criteri Tipus de crèdits
Segons el compromís de l’emissor Crèdits irrevocables
Crèdits revocables
Segons el compromís del banc intermediari Crèdits confirmats
Crèdits no confirmats
Per la forma d’utilitzacióCrèdits utilitzables mitjançant pagament a la vista
Crèdits utilitzables mitjançant pagament diferit
Crèdits utilitzables mitjançant acceptació
Crèdits utilitzables mitjançant negociació
Pel lloc d’utilitzacióCrèdits a pagar a la caixa del banc emissor
Crèdits a pagar a la caixa del banc intermediari
Crèdits a pagar a la caixa d’un tercer banc
Pel nombre d’utilitzacions Crèdits amb utilització única
Crèdits divisibles
Crèdits rotatoris
Segons la possibilitat de transferència Crèdits transferibles
Crèdits no transferibles
Segons la forma de fer disposicions avançades Crèdits de clàusula vermella
Crèdits de clàusula verda
Receipt and Undertaking
Altres tipus de crèditsCrèdits nets (Clean Letters of Credit)
Crèdits Back to Back
Crèdit contingent

Segons el compromís del banc emissor

En aquesta classificació es troben els crèdits irrevocables, directes o indirectes, i els crèdits revocables. Es distingeixen per la possibilitat d’anul·lar o no un crèdit documentari un cop s’ha emès.

Crèdits irrevocables

Un crèdit irrevocable és aquell que implica un compromís ferm per part del banc emissor de complir amb les obligacions adquirides amb l’obertura del crèdit documentari, sempre que es presentin i es validin els documents requerits. Qualsevol crèdit documentari, si no es diu el contrari, és irrevocable.

Representa una garantia formal del banc emissor davant el beneficiari. El principi d’irrevocabilitat vol dir que un cop quedi establert en el contracte no es pot modificar ni cancel·lar sense el consentiment de totes les parts implicades. Qualsevol modificació posterior ha d’estar aprovada tant pel banc emissor com pel beneficiari

Dins els crèdits irrevocables distingirem dos casos diferents:

  • Crèdit documentari irrevocable directe: el banc emissor es compromet directament amb el beneficiari a pagar-li el seu import, a acceptar els girs que presenti o a negociar-li els documents. El banc designat és el mateix banc emissor.
  • Crèdit documentari irrevocable indirecte: són aquells crèdits en els quals el banc emissor sol·licita a altres entitats, normalment del país de l’exportador, que assumeixin el pagament del crèdit, acceptin girs o negociïn documents. El banc emissor es compromet a reemborsar els imports desemborsats per aquestes entitats per satisfer el crèdit.

Crèdits revocables

Són crèdits que poden ser modificats o cancel·lats pel banc emissor en qualsevol moment, sense avís previ al beneficiari. No tenen cap sentit entre els crèdits documentaris i, de fet, a les UCP 600 no s’esmenten. Un crèdit revocable no suposa un compromís ferm per part del banc emissor ni una garantia de cobrament per al beneficiari. És una figura inútil, molt poc utilitzada i contrària a la mateixa essència del crèdit documentari.

Segons el compromís del banc intermediari

Es tindrà en compte si un altre banc diferent de l’emissor garanteix o no el cobrament del crèdit:

  • crèdits confirmats
  • crèdits no confirmats

Crèdits confirmats

És aquell crèdit en el qual un segon banc, independent del banc emissor, garanteix, a petició de l’anterior, el seu pagament, la seva acceptació o la seva negociació. A la figura es pot veure l’esquema del crèdit confirmat.

Figura Esquema del crèdit confirmat

Aquest compromís del segon banc el sol·licita l’ordenant o el banc emissor a petició del beneficiari. Si aquest segon banc resideix al país diferent del de l’importador s’està traspassant el risc de país i el risc de l’entitat emissora a l’entitat que confirma.

Ara bé, el beneficiari ha de valorar si li interessa sol·licitar una confirmació, atès que aquesta té un cost i no sempre el banc confirmador és més solvent que el banc emissor.

Si un crèdit documentari està confirmat, qualsevol modificació del crèdit s’haurà de notificar al confirmador i aquest pot ampliar la seva confirmació o no. En aquest darrer cas s’haurà de notificar al banc emissor i al beneficiari.

Segons l’article 6 de les UCP 600, un crèdit disponible en un banc designat també ho estarà en el banc emissor. Per tant, aquest també estarà obligat al seu pagament si així ho requereix el beneficiari.

El procés del crèdit confirmat és el següent:

  1. Relació comercial (compravenda).
  2. Sol·licitud d’obertura del crèdit documentari.
  3. Acceptació del crèdit i sol·licitud de confirmació.
  4. Confirmació acceptada.
  5. Notificació de confirmació al beneficiari.
  6. Enviament de la mercaderia al punt convingut.
  7. Enviament de documents.
  8. Un cop els documents validats, s’honra el crèdit.
  9. Enviament dels documents al banc emissor.
  10. Enviament dels documents a l’importador.
  11. Recollida de la mercaderia per part de l’importador amb els documents rebuts.
  12. El banc emissor reemborsa el crèdit al banc confirmador.

Confirmació silenciosa

Les instruccions de confirmació poden aparèixer al text del crèdit documentari de tres maneres diferents:

  • Amb la instrucció “afegeixin la seva confirmació a aquest crèdit”. El banc emissor sol·licita directament la confirmació del crèdit al banc intermediari.
  • Amb la instrucció “afegeixin la seva confirmació si ho sol·licita l’intermediari”. En aquest cas s’autoritza al banc intermediari que confirmi el crèdit si ho demana el beneficiari. Normalment, en aquest cas, les despeses seran a càrrec del beneficiari.
  • Amb la frase “avisin d’aquest crèdit sense afegir la seva confirmació”. En aquest cas, el banc presentador no té autorització de l’emissor per confirmar el crèdit. El beneficiari pot demanar al banc avisador que confirmi el crèdit sense avisar el banc emissor. Si el banc avisador decideix confirmar el crèdit en atenció al beneficiari es produeix una confirmació silenciosa. El banc emissor no té cap obligació respecte al banc confirmador. Podria passar que el banc confirmador pagués el crèdit i el banc emissor rebutgés la documentació. Aquest tipus de confirmació no és reconeguda per les UCP 600.

Per quina raó un banc no relacionat de bon principi amb l’operació de compravenda està disposat a assumir el mateix risc que ha assumit el banc emissor confirmant un crèdit?

Fins i tot encara assumeix un risc addicional. Si el banc emissor, per qualsevol circumstància, no transfereix els diners del crèdit al banc confirmador, aquest s’obliga a pagar el crèdit si els documents presentats per l’exportador són conformes. La resposta és simple: per guanyar més diners. La comissió que cobra un banc per confirmar un crèdit documentari depèn del risc de país del banc emissor, però com a mínim oscil·len entre el l’1,10 % i l’1,50% trimestral amb valors mínims que poden anar dels 60 als 150 euros. Com que normalment el banc confirmador també actua com a banc avisador i validador dels documents, els guanys són importants.

La confirmació dóna seguretat al beneficiari, i per tant l’exportador s’hauria d’assegurar que el banc confirmador fos de la seva confiança. Si només s’indica que el crèdit documentari ha de ser confirmat, aquesta confirmació la podria dur a terme un banc poc convenient per a l’exportador. Pot ser una bona mesura pactar amb l’importador una clàusula que indiqui que el crèdit documentari s’ha d’emetre de manera que pugui ser confirmat per un banc acceptable per a l’exportador.

Crèdits no confirmats

Són aquells crèdits en els quals el banc intermediari no afegeix la seva confirmació, bé sigui perquè ningú la hi ha demanat o perquè aquest ho ha refusat. En aquesta situació, el banc avisador no té cap obligació de pagar, negociar o acceptar el crèdit.

En els crèdits no confirmats, el banc avisador assumeix les funcions següents:

  • Notificar al beneficiari l’obertura del crèdit.
  • Donar fe de l’autenticitat del document d’obertura del crèdit documentari que ha rebut mitjançant la utilització de claus en un SWIFT o la verificació de signatures.
  • Fer-se càrrec dels documents que ha de presentar el beneficiari i enviar-los al banc emissor.
  • Esperar a rebre el reemborsament del banc pagador i practicar la liquidació al beneficiari deduint les comissions i les despeses derivades de la seva intervenció.

Tot i que un banc que no ha confirmat un crèdit documentari no està obligat a actuar a petició de l’emissor, ho pot fer i pot pagar el beneficiari si la documentació és correcta, però sempre amb recurs contra el beneficiari.

Segons la forma d'utilització del crèdit

Aquesta classificació té en compte què es fa amb el crèdit documentari un cop s’han validat tots els documents:

  • crèdits a pagar a la vista
  • crèdits utilitzables mitjançant pagament diferit
  • crèdits utilitzables mitjançant acceptació
  • crèdits utilitzables mitjançant negociació

Crèdits a pagar a la vista

En aquest tipus de crèdits, el beneficiari cobra al comptat quan els documents presentats són acceptats. El pagament es pot fer a la caixa del banc emissor o a la d’un banc intermediari.

Si el banc emissor no té la confiança del banc designat no confirmador, aquest darrer podria fer un pagament provisional al beneficiari subjecte a la condició que li sigui reemborsat l’import pel banc emissor. Es fa un pagament amb recurs al beneficiari. Aquesta és l’única situació en la qual un crèdit documentari cobrat pel beneficiari pot ser reclamat pel banc si el banc emissor no compleix amb la seva obligació. Aquesta situació s’anomena pagament amb recurs.

Crèdits utilitzables mitjançant pagament diferit

En aquest tipus de crèdits el beneficiari obté, a canvi de la documentació presentada, el compromís que el banc designat li aboni l’import del crèdit en una data futura. Aquest compromís es recull en un títol no negociable. Constitueix un pagament diferit contra documents sense la presentació de cap gir.

El venciment es pot expressar de les maneres següents:

  • Una data fixa: el pagament es fa exactament el dia fixat en les condicions.
  • Un termini a comptar des d’una data concreta: el pagament es farà quan passin un nombre determinat de dies a comptar des d’una data concreta (per exemple, des de la data d’expedició de la mercaderia).

A la pràctica, aquest tipus de crèdit implica la concessió d’un ajornament de pagament a l’importador que es pot justificar per exigències del mercat. El venedor pot obtenir del banc emissor o confirmador un avançament del cobrament descomptant els interessos i les despeses ocasionades.

Crèdits utilitzables mitjançant acceptació

Un cop s’accepten els documents presentats pel beneficiari, el banc designat accepta un efecte amb un venciment en una data futura. Aquesta lletra l’haurà de presentar a l’acceptació el beneficiari junt amb la documentació requerida.

El gir ha d’estar lliurat obligatòriament contra el banc emissor o un altre banc designat, però no contra l’ordenant.

El banc lliurat accepta la lletra un cop comprova que la documentació lliurada és correcta. En signar-la, assumeix el compromís de pagament al beneficiari al seu venciment, independentment que sigui o no un banc confirmador.

Aquesta operatòria implica que, a la pràctica, un cop s’accepta la lletra s’extingeix el crèdit documentari. La lletra queda en poder del beneficiari, que la pot retenir o descomptar en qualsevol entitat financera.

És un sistema de finançament interessant en el comerç internacional perquè permet ajornar el pagament a l’importador i avançar el cobrament a l’exportador mitjançant el descompte. A més, si el banc lliurat és financerament solvent, el beneficiari no trobarà problemes per descomptar l’efecte.

Crèdits utilitzables mitjançant negociació

El beneficiari d’aquest tipus de crèdit ha d’entregar al banc designat, junt amb la documentació requerida, una o més lletres girades contra el banc emissor o confirmador per l’import total de l’operació amb venciments especificats al crèdit documentari. També es pot donar un crèdit que sigui negociable sense la utilització de lletres.

El banc negociador, si ha acceptat aquesta funció, està obligat a negociar els efectes presentats pel beneficiari (prèvia verificació de la documentació presentada) deduint els interessos i les comissions oportunes. Si la negociació la fa el banc emissor o confirmador, es farà sense recurs contra el beneficiari. Si, en canvi, la fa qualsevol altre banc, l’opció de recurs contra el beneficiari sí és possible.

Al crèdit documentari ha de figurar en quin banc es farà la negociació. En cas que no hi figuri cap banc, el beneficiari el podrà escollir lliurement.

Segons el lloc d'utilització

Aquest criteri fa referència a on es pot cobrar el crèdit documentari:

  • Crèdits a pagar a la caixa del banc emissor
  • Crèdits a pagar a la caixa del banc intermediari
  • Crèdits a pagar a la caixa d’un tercer banc

Crèdits a pagar a la caixa del banc emissor

L’exportador ha d’entregar els documents directament al banc emissor (o fer-los-hi arribar) perquè aquest pagui, accepti o negociï el crèdit documentari. El banc emissor és l’encarregat de revisar els documents i fer el pagament.

És l’opció més beneficiosa per a l’importador, atès que les comissions que haurà de pagar al seu banc seran menors i evita pagar interessos des del pagament a l’exportador fins que el banc emissor reemborsa el banc intermediari.

Aquests avantatges per a l’importador esdevindran inconvenients per a l’exportador, a qui li interessarà que el banc pagador sigui el seu propi banc.

En aquest tipus de crèdits el banc avisador pot avançar o negociar el crèdit contra l’entrega de documents, però ho farà contra recurs del beneficiari. El més habitual, però, és que el banc avisador es limiti a rebre els documents i enviar-los al banc emissor i, quan aquest els reemborsi, pagar el beneficiari.

Crèdits a pagar a la caixa del banc intermediari

És el cas més habitual. El banc emissor permet que el crèdit es pugui pagar a les caixes d’altres bancs ubicats al país de l’exportador.

Això suposa una sèrie d’avantatges, d’entre els quals podem destacar:

  • L’entrega de documents es fa en un banc del mateix país, cosa que permet corregir de manera més fàcil les possibles discrepàncies.
  • En cas que el crèdit sigui confirmat pel banc intermediari, s’assegura el pagament al seu país, eliminant el risc de país i agilitant els tràmits de cobrament de l’exportació.

Si es tracta d’un crèdit per acceptació, el banc intermediari no confirmador podrà actuar contra el banc emissor però no contra el beneficiari (lliurador de l’efecte).

Crèdits a pagar a la caixa d'un tercer banc

Es pot donar aquesta situació quan el pagament es faci en una moneda diferent de la de l’importador i de l’exportador.

El banc de l’importador emet el crèdit, que serà avisat per un banc del país de l’exportador, però designant com a banc pagador un altre banc situat al país de la divisa que s’utilitza en el crèdit.

No és un cas molt freqüent, i és més habitual que el banc designat per al pagament sigui el de l’exportador, que rebrà els fons que pagui al beneficiari d’un tercer banc escollit pel banc emissor i situat al país de la divisa.

Segons el nombre d'utilitzacions

Distingirem entre els crèdits que només es poden utilitzar una vegada i els que es poden utilitzar diverses vegades:

  • crèdits d’utilització única
  • crèdits divisibles
  • crèdits rotatoris (revolving)

Crèdits d’utilització única

Són crèdits que no admeten utilitzacions parcials (disposicions fraccionades). La mercaderia que es liquidi amb aquest mètode ha de ser expedida en un únic enviament.

S’emeten per un import total i no són renovables. Són els crèdits documentaris normals. Aquests crèdits també reben el nom de crèdits singulars.

Crèdits divisibles

Són crèdits que es poden utilitzar de manera fraccionada, i és el cas més freqüent. Si no es diu expressament el contrari, els crèdits són sempre divisibles. S’utilitzen quan es fan expedicions parcials.

Es consideren expedicions parcials les efectuades en viatges o transports diferents. En canvi, no tindran aquesta consideració expedicions efectuades en el mateix mitjà de transport i viatge i amb el mateix destí, tot i que presentin documents de transport amb dates diferents d’expedició i llocs de recepció de càrrega diferents.

Aquest tipus de crèdit és molt útil en operacions de compravenda que impliquin expedicions periòdiques programades durant un cert temps. El beneficiari està obligat a complir estrictament el calendari d’enviaments acordat amb l’importador que apareix en les instruccions del crèdit. En cas d’incompliment del calendari, l’exportador perd el dret d’utilitzar el crèdit.

Crèdits rotatoris ('revolving')

També són coneguts amb el nom de crèdits revolving. Consisteixen a anar renovant el crèdit pel mateix import un cop l’ordenant reemborsa el crèdit utilitzat fins a arribar a la data de venciment.

En les condicions d’obertura s’ha d’especificar que es tracta d’un crèdit rotatori. Les condicions per a la renovació automàtica, tot i que les estableix el banc emissor, estan bastant generalitzades.

L’ordenant perd el dret a la renovació si deixa de pagar una de les disposicions. Aquest fet suposa una diferència important entre el crèdit rotatori i el crèdit fraccionat (en aquest cas d’impagament d’una fracció utilitzada no invalida la resta del crèdit).

És un mitjà de pagament molt adient en operacions comercials amb lliuraments fraccionats. No cal fer una nova sol·licitud de crèdit per a cada lliurament, i per aquesta raó l’import del crèdit és més petit.

Els crèdits rotatoris poden indicar el límit de cada disposició i la seva periodicitat. El límit màxim d’utilització es pot fixar per data de venciment, nombre màxim de renovacions o import màxim d’utilitzacions.

Exemple de similitud amb les targetes de crèdit

Per entendre el funcionament d’aquest tipus de crèdit podem imaginar el funcionament d’una targeta de crèdit. Aquesta targeta té un límit màxim (en el crèdit rotatori, aquest seria l’import del crèdit concedit).

Es pot anar fent pagaments amb la targeta i els imports pagats es van descomptant del límit disponible (en el crèdit rotatori passa exactament el mateix: podem anar fent pagaments contra aquest crèdit sense sobrepassar el límit).

A final de mes, el banc comunica la suma total de pagaments fets amb la targeta i el client decideix com abonar aquests imports. Si ho fa tot de cop, al mes vinent tornarà a disposar del mateix límit.

Si només en paga una part, la part no tornada es descomptarà del límit disponible al mes següent (en el crèdit rotatori el funcionament és similar, però s’ha de pactar com es faran els abonaments del crèdit utilitzat).

Només es pagaran interessos per la part de crèdit utilitzat. En ocasions els bancs també poden imposar comissions per la part no utilitzada (entenent-se com una mena de sanció per la part de benefici perdut en no disposar de tot el crèdit).

Respecte a un crèdit normal que cobreixi la totalitat de l’operació, el crèdit rotatiu presenta una sèrie d’avantatges, d’entre els quals podem destacar:

  • Si l’ordenant deixa de pagar una disposició, el risc que assumeix el banc és molt menor respecte a un crèdit que permeti utilitzacions fraccionades. Per tant, per a l’importador és més fàcil aconseguir un crèdit d’aquest tipus en lloc d’un divisible per l’import total.
  • Les comissions són menors, i per tant també és beneficiós per a l’ordenant.
  • El cost d’emissió es va repartint a mesura que es van repetint les “successives obertures” del crèdit.

Els crèdits rotatoris admeten dos tipus de renovació:

  • Per import: són crèdits que estan disponibles per una quantitat determinada, un sol cop, i quan s’hagi utilitzat torna a estar disponible. No acostuma a tenir un límit d’utilitzacions i es poden emprar fins al venciment).
  • Per temps: és un tipus de crèdit en el qual es posa a disposició una determinada quantitat durant un període de temps (normalment, un mes). Aquest import estarà disponible de manera automàtica al començament de cada període, independentment que en el període anterior s’hagi utilitzat tot o no. Pot presentar dues modalitats:
  • Crèdit acumulatiu: en aquest cas, la part no utilitzada en un període es pot transferir a períodes posteriors. Cal que s’especifiqui a les condicions inicials del crèdit. Aquesta modalitat és molt útil en el cas que l’exportador no pugui assegurar l’embarcament en les dates previstes (un retard en l’embarcament podria suposar que l’importador no disposés del crèdit pel retard).
  • Crèdit no acumulatiu: el crèdit no utilitzat en un període no es pot transmetre a períodes posteriors.

Exemples del funcionament d'un crèdit rotatori

Suposem un crèdit documentari rotatori obert per un valor de 60.000 € i un termini de 12 mesos. En el primer període se n’utilitzen només 40.000 €.

Si el crèdit és acumulatiu, en el segon període podria disposar de 80.000 € (60.000 del període + 20.000 que van sobrar del període anterior).

Si el crèdit és no acumulatiu, en el següent període només podrà disposar de 60.000 €.

Aquest tipus de crèdits no estan previstos en les UCP 600, però són de pràctica habitual en el comerç internacional.

S’acostumen a obrir per un període d’un any i es poden utilitzar tantes vegades com l’importador i l’exportador hagin determinat, sempre que el total del crèdit utilitzat no superi el límit del crèdit.

No és una de les modalitats preferides dels bancs, perquè no els aporta gaires beneficis. L’import del crèdit és baix i per tant es cobraran pocs interessos, però en canvi l’importador pot fer compres per imports elevats.

Exemple de com indicar en un SWIFT un crèdit documentari rotatori

En el camp 78 s’inclouria un text similar al següent: “This doccred is to revolve 12 times up to a total amount of EUR 100000.00. The initial amount is to be available every month after initial expiry and any balance unused shall accumulate to the next reinstatement”.

No és normal que els crèdits revolving siguin confirmats, i es requereix una confiança alta entre l’ordenant i beneficiari.

Segons la possibilitat de transferència

Segons si es poden transferir o no, els crèdits documentaris poden ser:

  • crèdits transferibles
  • crèdits intransferibles

Crèdits transferibles

L’article 38 de les UCP 600 defineix el crèdit documentari transferible com aquell que, a petició del beneficiari, es pot posar a disposició d’un segon beneficiari de manera total o parcial.

Aquests crèdits són molt habituals quan en les transaccions intervenen més de dos subjectes, és a dir, entre el comprador i el venedor s’hi interposa un intermediari comercial (vegeu la figura).

Figura Esquema dels crèdits transferibles

El procés d’un crèdit transferible és el següent:

  1. Relació comercial de compravenda
  2. Sol·licitud d’obertura d’un crèdit documentari transferible
  3. Notificació al banc avisador de l’emissió del crèdit documentari
  4. El banc avisador notifica el beneficiari l’emissió d’un crèdit documentari a favor seu.
  5. El beneficiari inicial comunica al banc avisador el desig de transferir el crèdit documentari a un segon beneficiari.
  6. Notificació al segon beneficiari que se li ha transferit un crèdit documentari.
  7. El segon beneficiari envia la mercaderia al punt convingut.
  8. Al mateix temps, també envia els documents requerits.
  9. Un cop validats els documents del beneficiari 2 es procedeix al pagament de la seva part del crèdit (no se li ha transferit tot l’import).
  10. El banc notificador envia al beneficiari 1 els documents validats del beneficiari 2.
  11. El beneficiari 1 completa el lliurament de documents.
  12. Si tots els documents són correctes, el beneficiari rebrà la seva part que ha quedat pendent del crèdit.
  13. Es fa arribar a l’ordenant tota la documentació necessària per retirar la mercaderia del punt convingut.
  14. L’ordenant recull la mercaderia.
  15. L’ordenant reintegra l’import del crèdit documentari al banc emissor.

Normalment, el beneficiari del crèdit documentari és l’exportador (el venedor que figura al contracte de compravenda). En algunes ocasions pot interessar a l’exportador que en el crèdit s’hi insereixi alguna clàusula que permeti transmetre els drets del crèdit a un o més proveïdors. D’aquesta manera, el crèdit documentari passa de ser un instrument financer d’una única venda a finançar vendes successives d’una mateixa mercaderia.

Una transferència no es farà fins que el beneficiari es dirigeixi al banc designat a sol·licitar que s’efectuï.

El mateix article 38, en el seu apartat b), estableix que el segon beneficiari no pot tornar a transferir el crèdit a un beneficiari posterior (el primer beneficiari no tindria la consideració de posterior).

Si no es posa cap limitació a la transferibilitat, el crèdit es podrà transferir a qualsevol nou beneficiari de qualsevol país.

Les restriccions més habituals que es posen a la transferibilitat són:

  • Transferible únicament en un únic país o àrea geogràfica.
  • Transferible únicament amb permís del banc emissor.

Segons els articles 38.b i 2, únicament pot transferir un crèdit documentari el banc on aquest estigui disponible. Si no s’indica res en contra, totes les despeses ocasionades per transferir un crèdit documentari seran a càrrec del primer beneficiari.

Atès que els crèdits documentaris per defecte no són transferibles, cal que s’especifiqui expressament la transferibilitat. Es poden transferir parts del crèdit amb la condició que els embarcaments parcials no siguin prohibits i que aquests no superin l’import total del crèdit.

És aconsellable utilitzar crèdits transferibles?

La utilització dels crèdits transferibles té explicació en el fet que molts exportadors actuen com a intermediaris, i que tot i que treballin per compte propi no són subministradors de la mercaderia que venen.

Altres cops, els beneficiaris són agents o representants dels importadors. En aquest cas, el crèdit documentari s’utilitza per liquidar diverses compres que aquests agents fan al país de l’exportador per compte de l’importador.

És important tenir en compte que el crèdit rebut i la seva transferència són el mateix crèdit.

L’apartat g) de l’article 38 fixa els punts que es poden modificar d’un crèdit transferit, que són:

  • L’import total del crèdit (es pot reduir).
  • El preu unitari (es pot reduir).
  • La data de venciment (es pot escurçar).
  • El termini de presentació de documents (es pot escurçar).
  • La data darrera d’embarcament (es pot escurçar).

La resta de condicions no es poden modificar. En cap cas es poden fer modificacions que allarguin de manera unilateral el compromís del banc emissor.

El nom de l’ordenant pot ser substituït pel del primer beneficiari (llevat que s’exigeixi que el nom de l’ordenant aparegui en documents diferents de la factura comercial).

El percentatge de cobertura de l’assegurança que pot augmentar-se per coincidir amb el del crèdit original.

Crèdits intransferibles

Un crèdit intransferible no vol dir que no es pugin cedir. L’article 39 de les UCP 600 parla de la cessió del producte.

Es diferencien dels crèdits transferibles en el fet que els intransferibles només podran transferir el producte del crèdit quan el primer beneficiari hagi generat el dret a cobrar-lo després d’haver complert amb tots els terminis i la presentació de documents.

No és el mateix transferir un crèdit que cedir el producte d’un crèdit. La diferència rau en el fet que en el cas de la transferència el que es transfereix és el dret a actuar en virtut del mateix crèdit, mentre que en el crèdit intransferible el que se cedeix és l’import (total o parcial) del crèdit. El cessionari no és autònom.

En el crèdit intransferible, el cessionari queda en una situació de debilitat davant el cedent, perquè un incompliment per part d’aquest respecte al banc emissor impediria al cessionari poder cobrar l’import del crèdit.

Segons la manera d'aconseguir avançaments

Els avançaments són pagaments a compte que es fan al beneficiari abans de validar la informació aportada:

  • crèdits amb clàusula vermella
  • crèdits amb clàusula verda
  • Receipt and Undertaking

Crèdits amb clàusula vermella

És una modalitat de crèdit documentari en la qual el banc emissor accepta avançar part de l’import del crèdit sense lliurar cap document d’embarcament (en aquest aspecte es diferencia d’un crèdit fraccionat).

El beneficiari pot cobrar aquest avançament amb la simple signatura d’un compromís que complirà les condicions establertes al crèdit documentari. És, en definitiva, un avançament cobrat contra la signatura d’un rebut o un instrument de gir.

Exemple d'un SWIFT d'un crèdit documentari amb clàusula vermella

El camp 78 del crèdit documentari contindria un text similar al següent: ”10 pct (10%) of the amount of this doccred is available to the beneficiary against presentation of their signed receipt plus an unconditional repayment guarantee issued by (nom d’un banc) in favour of the applicant”.

La part del crèdit no avançada es cobrarà en el moment en què es compleixin totes les clàusules del crèdit documentari.

En la figura es pot comprovar l’esquema d’un crèdit amb clàusula vermella.

Figura Esquema del crèdit de clàusula vermella

Un crèdit documentari amb clàusula vermella segueix el procés següent:

  1. Relació comercial. Compravenda.
  2. L’importador (ordenant) sol·licita un crèdit documentari amb clàusula vermella al seu banc.
  3. El banc emissor emet el crèdit i ho notifica al banc avisador.
  4. El banc avisador notifica al beneficiari el crèdit i les condicions.
  5. El beneficiari sol·licita un avançament i presenta la documentació per obtenir-lo.
  6. Els documents presentats pel beneficiari per aconseguir l’avançament s’envien al banc emissor.
  7. El banc emissor envia els documents de l’avançament a l’ordenant perquè autoritzi l’avançament.
  8. L’ordenant autoritza l’avançament.
  9. El banc emissor envia l’import de l’avançament al banc designat.
  10. El banc designat paga l’avançament al beneficiari.
  11. Un cop rebut l’avançament, el beneficiari envia la mercaderia al punt convingut.
  12. Al mateix temps, el beneficiari també envia la documentació requerida en el crèdit documentari al banc avisador.
  13. El banc avisador envia la documentació al banc emissor perquè la validi.
  14. Un cop validats els documents, el banc emissor procedeix a enviar la resta de l’import del crèdit documentari al banc designat.
  15. El banc designat paga al beneficiari la resta del crèdit documentari.
  16. El banc emissor envia la documentació a l’ordenant perquè aquest pugui recollir la mercaderia del punt convingut.
  17. L’ordenant recull la mercaderia.

Aquest tipus de crèdit suposa que l’ordenant ofereix finançament a l’exportador abans d’embarcar la mercaderia, és a dir, finança part de les seves compres a l’exportador però sense assumir cap risc (l’ordenant no és el responsable del pagament del crèdit documentari). El risc serà a càrrec del banc emissor o del banc confirmador, si és que n’hi ha.

En els crèdits amb clàusula vermella, el beneficiari obté crèdit sense oferir cap garantia real. Per cobrir-se, el banc emissor posarà condicions molt estrictes per concedir avançaments.

Un crèdit amb clàusula vermella és una combinació de crèdit documentari i línia de crèdit obert.

Aquest avançament té per finalitat, bàsicament, finançar la fabricació o compra de les mercaderies que es lliuraran sota la carta de crèdit.

El nom de clàusula vermella ve de l’antic costum dels bancs d’escriure en tinta vermella les anotacions dels avançaments concedits sobre crèdits documentaris que eren emesos pel mateix banc en els seus propis impresos.

Quan s’emet un crèdit amb clàusula vermella s’acostuma a posar un límit màxim de l’import a avançar (tot i que pot arribar al 100%).

Els avançaments suporten interessos, i sovint comissions bancàries.

Crèdits amb clàusula verda

Són una variant conservadora del crèdit amb clàusula vermella. Només s’autoritzaran avançaments del crèdit contra la presentació de documentació que demostri que la mercaderia ha estat comprada o fabricada, dipositada en un magatzem i pignorada a favor del banc.

El funcionament és el mateix que el crèdit amb clàusula vermella llevat de les garanties addicionals que aporta el beneficiari en aquest cas.

El seu ús està pensat preferentment per a transaccions agràries en què una empresa pot finançar la collita d’un cultiu posant com a garantia l’estoc disponible.

Si el venedor no presenta els documents dins el terminis establerts, el banc emissor té dret a sol·licitar la restitució de tots els avançaments concedits.

Amb els crèdits de clàusula verda, el banc emissor i/o el comprador tenen un cert control sobre les mercaderies.

Una altra diferència respecte dels crèdits de clàusula vermella és que en aquest cas el beneficiari ha de presentar documentació emesa per un tercer, mentre que en els de clàusula vermella és el beneficiari l’únic que signa el document de compromís d’enviament de les mercaderies. Cap de les dues modalitats d’avançament de crèdit són molt utilitzades.

'Receipt and Undertaking'

És una modalitat encara més restrictiva que els crèdits de clàusula verda. En aquest tipus de crèdits, el beneficiari ha de presentar, a part dels rebuts o altres documents, un compromís de devolució de la part del crèdit avançada (normalment, mitjançant una garantia). Aquesta garantia serviria per permetre al banc recuperar els avançaments concedits si el beneficiari no pot complir amb els compromisos del crèdit dins el termini establert.

Altres tipus de crèdits documentaris

Crèdits que no estan inclosos en cap classificació anterior:

  • crèdits adossats
  • crèdits documentaris nets
  • crèdits contingents

Crèdits adossats ('Back to back letter of credit')

La carta de crèdit adossada consisteix estrictament en el fet que un ordenant sol·licita obrir un crèdit documentari a favor d’un beneficiari oferint com a garantia el producte d’un crèdit documentari anterior del qual l’actual ordenant era el beneficiari. A la pràctica ve a ser una alternativa al crèdit transferible.

El crèdit transferible s’utilitza quan entre l’importador i l’exportador hi ha un intermediari. L’importador contacta amb un intermediari perquè li aconsegueixi una mercaderia i li ofereix com a garantia de pagament un crèdit documentari.

L’intermediari contacta amb un proveïdor i li compra la mercaderia. La situació fins aquí es comú tant en el crèdit transferible com en el adossat. La diferència raurà en la forma de pagament de l’intermediari al seu proveïdor:

  • Crèdit transferible: l’intermediari transferirà al proveïdor la part del crèdit documentari rebuda de l’importador per pagar els proveïdors (suposarem que no transfereix tot el crèdit, perquè es quedarà una part com a benefici de la intermediació). L’exportador enviarà la documentació a l’intermediari, i aquest al seu banc, que la farà arribar al banc emissor. Si tot és correcte, el proveïdor rebrà del banc emissor (o del seu representant) l’import de la venda, i l’intermediari es quedarà amb la resta del crèdit.
  • Crèdit adossat: en aquest cas, el crèdit que rep l’intermediari no és transferible, i per tant no el podrà utilitzar per pagar el proveïdor. En aquest cas, l’intermediari sol·licitaria al seu banc un crèdit documentari amb el qual pagaria el seu proveïdor i oferiria com a garantia del crèdit el producte del primer crèdit del qual és beneficiari.

La principal diferència del crèdit adossat o Back to Back respecte al crèdit transferible és que en el primer cas existeixen dos crèdits documentaris independents (el crèdit d’exportació rebut i el crèdit adossat emès), de manera que la garantia de cobrament del segon no depèn del primer, sinó del segon banc que ha obert el segon crèdit. El segon banc, lògicament, voldrà que se cedeixi de manera irrevocable el producte del primer crèdit.

Cal remarcar que l’obligació que assumeix el segon banc és totalment independent del que pugui succeir amb el primer crèdit que suporta el segon. Si es compleixen els requisits pactats en el segon crèdit, el segon banc haurà de pagar.

L’esquema d’un crèdit adossat seria el que es pot veure en la figura.

Figura Esquema del crèdit ‘Back to Back’

El procés dels crèdits adossats és el següent:

  1. Compravenda. Relació comercial entre l’importador i l’exportador, que donarà lloc al primer crèdit documentari. Normalment, el primer exportador és un intermediari que no disposa de la mercaderia comprada.
  2. Compravenda. L’intermediari i beneficiari anterior compren la mercaderia a un segon exportador i la paguen mitjançant un crèdit adossat (Back to Back). El beneficiari del crèdit original esdevé ordenant del crèdit adossat.
  3. Sol·licitud d’obertura del crèdit documentari normal (Master).
  4. Notificació de l’obertura al banc avisador 1.
  5. El banc avisador 1 notifica el crèdit i les seves condicions al beneficiari 1.
  6. El beneficiari 1 sol·licita un nou crèdit a favor d’un segon beneficiari presentant com a garantia el crèdit que li acaben de notificar. Aquest beneficiari del primer crèdit esdevé ordenant del segon.
  7. Es concedeix el segon crèdit, que és notificat a un segon banc avisador.
  8. Es notifica al segon beneficiari l’obertura del segon crèdit.
  9. El segon beneficiari envia la mercaderia a un punt convingut on posteriorment el primer ordenant la podrà recollir.
  10. Al mateix temps que el segon beneficiari envia la mercaderia, també envia la documentació sol·licitada al banc avisador 2.
  11. Si els documents són validats s’enviaran al banc notificador 1 (banc emissor del crèdit Back to Back).
  12. El banc emissor del crèdit Back to Back, actuant com a banc avisador, rep la documentació requerida al beneficiari 1 en el primer crèdit. Substituirà la documentació necessària per complir les condicions del primer crèdit (per exemple, la factura, els imports, etc.).
  13. La documentació recollida pel banc avisador 1 s’enviarà al banc emissor del crèdit primer.
  14. Si la documentació és correcta, el banc emissor procedirà a pagar el crèdit.
  15. El banc emissor inicial envia la documentació a l’ordenant 1 perquè pugui recollir la mercaderia del punt convingut.
  16. El banc avisador 1 paga la part que li correspon al beneficiari 1.
  17. L’altra part del crèdit l’envia al banc avisador 2 perquè pagui el beneficiari 2.
  18. El banc avisador 2 paga al beneficiari 2 l’import del crèdit adossat.
  19. L’ordenant recull la mercaderia del punt convingut.

El banc que emet un crèdit adossat pot no tenir res a veure amb el banc notificador o confirmador del primer crèdit. De la mateixa manera, els documents presentats pel Back to Back no han de ser forçosament també vàlids per al primer crèdit.

No tindria cap sentit utilitzar una carta de crèdit adossada si la primera és transferible.

Els bancs no són molt partidaris d’aquest tipus de crèdits, perquè assumeixen una sèrie de riscos importants. Només els clients importants solen accedir-hi. En cas d’acceptar-los, acostumen a seguir les estratègies següents per cobrir-se:

  • Sol·licitar garanties addicionals a l’ordenant del segon crèdit.
  • Que el cobrament del primer crèdit sigui anterior al pagament del segon.
  • Que a partir del venciment les mercaderies quedin assegurades a disposició del segon banc fins al moment de l’expedició.

Aquest tipus de crèdit és bastant freqüent als mercats asiàtics, però no a la resta del món. Els bancs els eviten a favor dels crèdits transferibles.

Crèdits adossats als mercats asiàtics

Segons informació de la Cambra de Comerç Internacional (CCI), la utilització que es fa d’aquests crèdits als mercats asiàtics és sovint confosa, i se l’identifica amb una mena de crèdit transferible. Es parla de ”master letter of credit, baby letter of credit”, com lligant un crèdit amb l’altre. També sovint apareix la figura d’un middleman com a intermediari dels dos crèdits.

Tampoc estan recollits per les UCP.

És mes fàcil aconseguir un crèdit Back to Back si el banc ha estat notificador o confirmador del crèdit original. D’aquesta manera, pot tenir el control dels reemborsaments.

Una variant dels crèdits adossats són els crèdits subsidiaris o contracrèdits. Consisteix en el fet que un banc emet, a petició del beneficiari d’un primer crèdit, un segon crèdit documentari a favor de l’empresa que subministra la mercaderia. És a dir, és el mateix banc qui obre els dos crèdits. El mateix banc emissor té el control dels dos crèdits i s’ha d’ocupar de totes les verificacions i substitucions de factures i pagaments de manera similar a com ho faria un banc designat.

Crèdits documentaris nets

Són uns crèdits documentaris molt peculiars perquè no financen cap transacció comercial, no hi ha mercaderia.

Consisteixen en un compromís de pagament que assumeix el banc emissor a favor d’un beneficiari sense cap condicionat que s’hagi de demostrar documentalment, i es paguen a sol·licitud del beneficiari. En el fons és una variant d’una acceptació d’una lletra de canvi, i l’acostumen a utilitzar les grans empreses.

El procés d’obtenció d’una carta de crèdit neta comença amb una sol·licitud a un banc que ofereixi aquest servei. L’ordenant ha de demostrar la seva solvència i justificar com reemborsarà el seu import al banc emissor. El banc emissor valorarà el risc que està disposat a assumir i decidirà la quantitat que vol oferir.

Pot ser renovable periòdicament, i el banc anirà revisant els límits concedits per adaptar-los a la situació de l’empresa en cada moment.

Crèdits contingents

També coneguts com crèdits standby (en espera). Consisteixen en un aval bancari que a diferència dels altres crèdits documentaris garanteix el pagament d’una obligació si el banc emissor no ho fa. No verifiquen les condicions de cobrament del crèdit i tenen una normativa pròpia.

Modificació d'un crèdit documentari

Per definició, un crèdit documentari és irrevocable. Això vol dir que un cop signat existeix l’obligació que totes les parts involucrades complexin la seva part.

Ara bé, segons l’article 10 de les UCP, si totes les parts hi estan d’acord es poden modificar les condicions abans del seu venciment. Això vol dir que tant ordenant com beneficiari, banc emissor o banc confirmador (si existeix) hauran d’aprovar aquestes modificacions. Si una de les parts s’hi oposa, les modificacions no seran vàlides.

L’article 9 estableix que ha de ser el mateix banc avisador del crèdit qui s’encarregui de notificar les modificacions.

Quan el banc emissor emet la modificació queda irrevocablement obligat a assumir la modificació. En canvi, el banc confirmador només quedarà obligat si també l’accepta. En cas de no fer-ho, es limitarà a comunicar la modificació al beneficiari i notificar sense demora al banc emissor la no-acceptació de la modificació.

Les condicions originals del crèdit seguiran vigents fins que el beneficiari accepti les modificacions que li hagin presentat. El banc que avisa de la modificació és l’encarregat de comunicar la seva acceptació o el seu rebuig.

Les modificacions s’han d’acceptar en la seva totalitat, i una acceptació parcial es considerarà no acceptada. No s’admeten clàusules del tipus “aquesta modificació se suposarà acceptada pel beneficiari si no manifesta el contrari dins un període de temps determinat”.

En el cas de crèdits transferibles, les modificacions també s’hauran de comunicar als segons beneficiaris, que hauran d’acceptar o no la modificació. Les modificacions més habituals que s’acostumen a fer en un crèdit documentari afecten:

  • El venciment.
  • L’import i la divisa
  • El lloc d’embarcament o recepció:
    • El lloc de recepció de la mercaderia.
    • El lloc d’embarcament al mitjà de transport.
  • El lloc de destí o desembarcament:
    • El lloc de desembarcament.
    • El destí final de la mercaderia.
  • La data màxima d’embarcament: a sol·licitud del beneficiari si es troba en dificultats de complir els seus compromisos en el temps pactat. S’acostuma a allargar.
  • El període d’embarcament.
  • Altres.

Disputes en un crèdit documentari

No sempre exportador i importador estan d’acord en com interpretar una condició determinada de les clàusules d’un crèdit documentari. També poden aparèixer controvèrsies en la forma de presentar un determinat document, fet que origina una disputa.

En última instància, un crèdit documentari no deixa de ser un contracte com qualsevol altre, i per tant sempre queda el recurs de recórrer als tribunals de justícia. Però abans de recórrer a una instància tan dràstica i costosa (en tots els sentits) existeixen altres alternatives més “amistoses”.

És molt possible que s’hagi arribat a aquesta situació perquè la redacció de les condicions del crèdit no hagin estat suficientment clares. El primer que s’hauria de fer és intentar analitzar totes les condicions establertes al crèdit que afectin la disputa i procurar que les parts afectades poguessin arribar a un consens valorant els avantatges i els inconvenients que suposa mantenir-la. És possible que no s’arribi a cap solució, però val la pena intentar-ho perquè podria estalviar molts diners i desconfiances en negocis posteriors.

Quan les dues parts no es posen d’acord es fa necessari acudir a un tercer que ajudi a trobar una solució. La intervenció d’aquest tercer es pot fer en forma de mediació i conciliació, o en últim extrem d’arbitratge o de litigi.

La mediació suposa una alternativa de menor confrontació. Consisteix, de manera resumida, a demanar l’opinió d’una tercera persona, neutral i de prestigi reconegut sobre tema. La finalitat seria que aquesta opinió ajudés a arribar a un acord entre les parts enfrontades. Aquesta opinió no és vinculant, llevat que les dues parts ho decideixin abans d’emetre’s. En aquest cas, l’opinió de l’expert tindria el valor de contracte per a les parts.

La CCI disposa d’un sistema ràpid de mediació en operacions que estiguin sotmeses a les seves regles. Es coneix amb el nom de DOCDEX.

DOCDEX

És un sistema de conciliació ràpid (acostuma a durar entre dos i tres mesos) i econòmic creat per la CCI l’any 1997. L’any 2002 es va fer una primera revisió de les regles de resolució, i el 2012 s’ha fet una segona revisió que ha estat aprovada per unanimitat.

Com tot sistema de conciliació, els seus dictàmens seran vinculants o no segons ho hagin decidit prèviament les parts enfrontades. La decisió la prenen tres experts anònims i imparcials designats per la CCI.

El DOCDEX va ser creat conjuntament per la Comissió de Banca i la Comissió d’Arbitratge i ADR (Amicable Dispute Resolution) de la CCI. Actualment està administrat pel Centre Internacional d’ADR (departament que depèn de la Secretaria de la Cort Internacional d’Arbitratge de la CCI). Les resolucions són publicades i estan a l’abast de tothom.

“Les noves regles DOCDEX, elaborades conjuntament per experts de banca i de resolució de conflictes, ofereixen al món de les finances comercials més transparència, la senzillesa i la capacitat de fer front a una realitat cada cop mes litigiosa sense renunciar a les característiques tradicionals del DOCDEX”

George Affaki, president del grup de redacció DOCDEX. Font: www.iccwbo.org

Les decisions que pren el DOCDEX no tenen efectes legals, sinó que només són vàlides dins àrea privada de les relacions sota l’empara de la CCI. Si es vol utilitzar aquest servei de mediació seria interessant que dins el camp 47A del document d’emissió del crèdit documentari hi figurés una condició addicional indicant que en cas de disputa les parts se sotmetran a l’arbitratge del DOCDEX segons les regles ICC DOCDEX, darrera publicació.

Funcionament d'una reclamació al DOCDEX

És important que abans de començar una disputa es revisin les opinions que els comitès d’experts nacionals de la CCI emeten sobre consultes presentades. De vegades, sabent l’opinió de la CCI es pot evitar arribar a un arbitratge.

A la web de la CCI espanyola que trobareu a l’apartaat de referències (iccspain.org/consultas) s’inclouen, ordenades cronològicament, les opinions que el comitè d’experts espanyol ha emès sobre consultes que se li han formulat, i també se’n poden fer d’altres mitjançant l’emplenament del formulari.

En el cas que les opinions no resolguin el conflicte, el procediment a seguir és molt simple amb únicament les tres fases següents:

  1. L’iniciador envia una sol·licitud (4 còpies) perquè el DOCDEX prengui una decisió, facilitant tots els documents que consideri necessari i pagant una taxa de 5.000 USD.
  2. La part contrària respon a la sol·licitud adjuntant a la seva opinió els documents que cregui pertinents.
  3. Un cop els experts del Centre de Resolució de Disputes disposen de tota la informació facilitada, tenen trenta dies per emetre un dictamen. Aquesta decisió serà revisada per l’assessor tècnic de la Comissió Bancària per garantir que s’ajusta a les regles de la CCI aplicables i a la seva interpretació per la Comissió Bancària.

En un termini de dos o tres mesos es farà pública la resolució. Aquest sistema és molt més ràpid que les reclamacions judicials, que poden tardar anys a emetre una sentència.

Cost d’una mediació DOCDEX

Com s’ha comentat abans, una mediació DOCDEX té un cost de 5.000 USD, independentment de l’import del crèdit documentari al qual va vinculada (sempre que no superi els 500.000 USD). En cas que la transacció superi els 500.000 USD, es poden reclamar uns altres 5.000 USD en funció de la complexitat de la disputa.

Mediació del DOCDEX

En les mediacions del DOCDEX a requeriment d’una de les parts, no és necessari que la part contrària estigui d’acord en participar en la mediació. Totes les parts afectades tenen l’oportunitat d’iniciar i participar en el procediment, i el DOCDEX emetrà la seva opinió, encara que la part contrària no vulgui participar.

Quins tipus de documentació demana el DOCDEX?

Quan l’iniciador de la mediació sol·licita la intervenció del DOCDEX ha de presentar la documentació següent:

  • Dades de l’iniciador: nom complet, adreça, indicació expressa del seu paper d’iniciador de la mediació i identificació del crèdit documentari afectat.
  • Dades de la part reclamada: nom complet, adreça, indicació expressa de la part reclamada i identificació del crèdit documentari afectat.
  • Una petició expressa de mediació per part de l’iniciador al DOCDEX segons la darrera publicació de les normes ICC DOCDEX.
  • Un resum de les reclamacions que l’iniciador fa a la part reclamada identificant clarament totes les qüestions relacionades amb el crèdit documentari sobre les quals s’hagi de fer la mediació.
  • Còpia del crèdit documentari objecte de disputa, totes les modificacions aplicades i tots els documents que es considerin necessaris per situar el cas dins d’un context.
  • Una declaració de l’iniciador indicant que s’ha enviat una còpia de la sol·licitud, incloent-hi tots els documents annexos, al demandat que figura a la sol·licitud.

Presentació electrònica de documents

El crèdit documentari, de la mateixa manera que altres mitjans de pagament, s’ha d’anar adaptant a l’evolució de les pràctiques del comerç. Un fet cada cop més habitual és que s’utilitzin menys documents en format paper i més documents electrònics.

Davant aquesta realitat, l’any 2002 la Cambra de Comerç Internacional es va avançar i va publicar les eUCP (també conegudes com UCPURR). Consistien en un suplement amb dotze articles que complementaven les UCP 500 existents en aquell moment i en què es regulava la presentació de documents en format electrònic dels documents lligats a un crèdit documentari.

Posteriorment, amb la publicació de les UCP 600, les eUCP van passar a ser la versió 1.1. A la pràctica, el contingut de les versions 1.0 i 1.1 és el mateix.

Les eUCP permeten tant la presentació totalment electrònica de documents com una presentació mixta en format paper i electrònic. L’esperit de les eUCP és fer-les independents de la tecnologia, de manera que no s’hagin d’anar modificant com a conseqüència dels avenços informàtics.

De la mateixa manera que un crèdit documentari ha de manifestar expressament la seva adhesió a les UCP, en el cas de la presentació electrònica també s’ha d’indicar al camp 40E del missatge SWIFT que el crèdit documentari estarà sotmès a les eUCP.

Si un crèdit documentari amb presentació electrònica se sotmet a les eUCP també estarà sotmès, per defecte, a les UCP (art. e2). En cas de discrepància entre les eUCP i les UCP, prevaldran les primeres.

Si el beneficiari pot triar entre presentació electrònica o paper ha de comunicar al banc quin format escollirà (art. e5). Si tria la segona, aleshores s’aplicaran les UCP.

Contingut de les eUCP

Als “Annexos” es pot trobar un enllaç a les eUCP.

Per evitar confusions entre els articles de les UCP i els de les eUCP es va decidir que els que fessin referència a aquests últims davant del número de l’article s’hi afegís una “e”. D’aquesta manera, per exemple, l’article 5 de les UCP seria article 5; en canvi, si fos de les eUCP seria article e5.

L’article e3 defineix el que es considera un document electrònic vàlid en un crèdit documentari. Segons aquests articles, seran documents electrònics vàlids:

  • Les dades creades, generades, enviades, comunicades, rebudes o emmagatzemades per mitjans electrònics.
  • Els documents en què es pugui autentificar l’aparent identitat del remitent i de la informació que conté si es mantenen complets i inalterats.
  • Poden ser examinats per determinar el compliment de les condicions del crèdit documentari.

La signatura electrònica ha de servir per identificar la identitat del remitent i verificar l’autenticitat del registre electrònic.

Documents no autentificats

Un document no autentificat es considerarà no presentat. L’article e4 també indica que s’ha d’indicar quin serà el format dels documents admesos en la presentació. Si no s’indica cap format, es pressuposa que tots seran vàlids.

Els documents electrònics s’han de presentar a una adreça electrònica. Es poden presentar separadament, però en aquest cas s’haurà d’avisar quan es completi la tramesa.

La data d’emissió d’un document serà, llevat que el document digui el contrari, la de la seva transmissió, com també ho serà la data de recepció. En el cas que la presentació electrònica d’un document de transport no indiqui la data d’embarcament, la data d’emissió del document servirà com a data d’embarcament (art. e10).

Es pot donar el cas que, per problemes tècnics, en el darrer dia hàbil per presentar la documentació el banc que hagi de rebre-la no ho pugui fer. Si l’enviament s’ha fet en horari habitual d’obertura es considerarà que el banc està tancat i que el termini s’allarga al següent dia hàbil en què el banc estigui en disposició de rebre el document.

Document corromput

Si un cop presentat un document al banc aquest es corromp, el banc podrà comunicar aquest fet al banc presentador i requerir-li que el torni a enviar. El banc presentador disposa d’un termini de trenta dies a comptar des de la data del requeriment. Si el document corromput no es presenta, el banc pot considerar el document com a no presentat sense allargar el termini (art. e11).

Si el condicionat d’un crèdit documentari exigeix la presentació de més d’un original o còpies només caldrà presentar un document (art. e8).

Validació dels documents

La validació dels documents electrònics presentats està regulada per l’article e6. Comença indicant que si el document conté un enllaç a una informació externa aquesta s’haurà d’examinar. En cas que no sigui possible accedir a l’hipervincle es generarà una discrepància.

L’apartat b) del mateix article indica que el fet que un banc acusi rebut del document que li ha estat enviat no pressuposa en cap cas la seva validació.

Si no s’ha indicat cap format concret de presentació dels documents electrònics i el banc no sap com obrir el document enviat, això no pot suposar un rebuig. Quan el banc reenvia la documentació electrònica a l’ordenant del crèdit està manifestant que ha validat els documents presentats (recordem que sempre es tracta d’una autenticitat aparent).

Rebuig de documents

El termini per validar els documents comença a comptar a partir del dia següent en què es rep la notificació per part del beneficiari indicant que ha completat la tramesa i que el banc l’hagi pogut rebre.

En cas que el banc emissor o confirmador rebi una notificació de rebuig d’una presentació i no rebi cap altra notificació en un termini de trenta dies posteriors, el banc està obligat a retornar els documents en paper al presentador, però pot fer el que cregui convenient amb els documents electrònics.

Situació actual de la presentació electrònica de documents

La utilització de documentació electrònica en els crèdits documentaris és molt baixa en els bancs europeus. En canvi, a Amèrica del Nord o al Japó la seva utilització està molt generalitzada.

Tot i això, cada cop hi ha més fases del circuit d’un crèdit documentari que es completen sense documentació en paper. La sol·licitud d’emissió d’un crèdit s’acostuma a fer telemàticament completant un formulari a la pàgina web de l’entitat financera.

Per una altra banda, les comunicacions entre banc emissor i banc avisador també es fan utilitzant missatges SWIFT.

Finalment, cada cop també és més freqüent que la comunicació al beneficiari de l’obertura d’un crèdit documentari al seu favor es faci utilitzant la banca telemàtica.

Per tant, les fases inicials i finals del circuit ja es fan electrònicament. Queda la part intermèdia (presentació i validació de documents) per completar el procés. És més una qüestió de costum que de poca fiabilitat de les eines disponibles.

Conceptes equivalents

Les eUCP utilitzen nomenclatura pròpia lligada al suport electrònic del document. A continuació es presenta la interpretació d’alguns d’aquests conceptes:

  • Verificació aparent: en termes de documents electrònics vol dir que les dades contingudes al document són formalment correctes.
  • Autenticació del document: es pot verificar l’origen del document (identitat del remitent) i la integritat de la informació que conté.
  • Document: fitxer electrònic.
  • Lloc de presentació: vol dir adreça electrònica a la qual s’ha d’enviar el document.
  • Document signat: el document ha d’incloure una signatura electrònica.

La carta de crèdit comercial

El crèdit documentari té el seu origen en les cartes que facilitaven els bancs als comerciants perquè poguessin disposar de diner efectiu en un altre país. El comerciant presentava aquesta carta signada pel seu banc a un banc local del país on s’havia desplaçat. La carta de crèdit comercial és l’evolució d’aquesta primera carta de crèdit, i per tant, en certa manera, es pot considerar com l’antecedent del crèdit documentari.

Avui en dia la carta de crèdit comercial té dues interpretacions. Una primera la considera sinònim del crèdit documentari, i aquesta accepció té el seu origen en una traducció literal de la versió anglesa de crèdit documentari, letter of credit. La segona accepció diferencia la carta de crèdit comercial del crèdit documentari. Es defineix com un document emès per un banc, anomenat emissor, a petició expressa de l’importador i per a la qual s’autoritza el beneficiari exportador a presentar lletres de canvi contra el banc emissor o una altra entitat bancària especificada a la carta. En aquest document, el banc emissor es compromet a pagar les lletres presentades sempre que l’exportador compleixi una sèrie de condicions demostrables mitjançant documents.

Aquesta forma de crèdit comercial es va desenvolupar especialment als Estats Units i posteriorment al Japó. En canvi, a Europa l’evolució va anar pel costat dels actuals crèdits documentaris.

Llevat de petites diferències formals, en la carta de crèdit comercial els plantejaments, els objectius i les regulacions són els mateixos que en el crèdit documentari.

La carta de crèdit comercial va tenir un ús bastant estès fins a l’aparició del sistema de telecomunicacions SWIFT. La seguretat que ofereix la teletransmissió codificada SWIFT és molt superior a la d’una carta en suport paper que el beneficiari porta personalment.

Funcionament

El cicle d’una carta de crèdit comença amb l’establiment d’una relació comercial que es concreta en un contracte de compravenda. Una dels punts que s’ha d’acordar en aquest contracte és el sistema de pagament que s’utilitzarà i les condicions que haurà de complir el beneficiari (exportador) per poder cobrar. Aquestes condicions han d’aparèixer al contracte.

L’importador s’adreça al seu banc i li sol·licita l’emissió d’una carta de crèdit comercial a favor de l’exportador. En aquesta carta, el banc emissor es compromet a pagar les lletres de canvi que l’exportador giri fins a arribar a un import màxim establert en la carta. Perquè l’exportador pugui cobrar haurà de presentar documents que demostrin que ha complert les condicions pactades. A mesura que l’exportador vagi presentant lletres al banc emissor, aquest les anirà pagant fins a arribar a cobrir tot l’import del crèdit. A la presentació, el banc emissor pot pagar o acceptar les lletres segons s’hagi pactat a la carta. Les lletres han de portar una referència que identifiqui la carta de crèdit que les empara.

La carta de crèdit comercial s’emet amb la finalitat que els efectes que incorpora puguin ser negociats. El seu avantatge és que el lliurat de la lletra és el banc emissor que dóna garantia a la lletra. Com es pot comprovar, ens trobem amb un cas similar al del crèdit documentari, on el banc assumeix la responsabilitat de pagament d’un deute i només canvia la forma: amb la carta a partir de lletres i al crèdit documentari amb crèdit.

Una altra semblança amb el crèdit és la possibilitat de la transmissió. A la carta de crèdit comercial es fa endossant les lletres i en el crèdit documentari, emetent un crèdit transferible. Són també dos camins diferents per arribar a una mateixa finalitat. Les lletres de canvi generades són negociables en qualsevol banc sense limitacions.

Una tercera semblança és la irrevocabilitat d’ambdós mitjans, ja que tant la carta de crèdit comercial com el crèdit documentari són irrevocables per defecte.

Els dos mitjans també es paguen d’entrada a la caixa del banc emissor. Ara bé, en el crèdit documentari es preveu la figura del banc confirmador, i les caixes d’aquest banc també estarien obligades a assumir el pagament i fins i tot es pot designar un banc pagador per fer aquesta funció. En la carta de crèdit comercial, el beneficiari pot decidir negociar les lletres en qualsevol banc. Normalment no trobarà dificultats en el descompte, perquè estaran emeses per un altre banc.

En relació amb els documents que s’han de presentar per poder cobrar, són els mateixos que s’utilitzen en el crèdit documentari, i el procediment de validació també és el mateix.

Carta personal i crèdit comercial

La carta personal de crèdit es diferencia de la carta de crèdit comercial en el fet que la primera només té per finalitat obtenir diner en efectiu en una plaça diferent. Un exemple de carta personal de crèdit són els traveller checks, avui en dia en desús.

Una diferència destacable respecte al crèdit documentari és que la carta de crèdit comercial s’envia directament al beneficiari i aquest la presenta al banc juntament amb les lletres. També es poden utilitzar els serveis d’un banc corresponsal que validi l’autenticitat o procedència de la carta, i en aquest cas se’n fa un duplicat per al banc avisador. En canvi, en el crèdit documentari les instruccions s’envien únicament al banc avisador. També es podria designar un banc pagador per a la carta de crèdit comercial, però les lletres seguirien sent negociables a qualsevol banc, encara que aquesta opció no tindria molt sentit utilitzar-la.

La carta de crèdit comercial és una manera d’agilitar el crèdit documentari, perquè l’exportador pot escollir el banc que més li convingui.

Actualment, les cartes de crèdit comercial emeses en paper s´utilitzen molt poc perquè es presten a falsificacions, i les entitats bancàries opten clarament per la transmissió mitjançant missatges SWIFT, molt més segurs.

Per dificultar la possibilitat de falsificació, les cartes s’expedeixen en paper timbrat difícil d’imitar i, en cas de dubte, si el banc negociador no ha estat avisat prèviament pot consultar el banc emissor abans de fer qualsevol actuació.

Diferències entre carta de crèdit comercial i crèdit documentari

Les diferències són les següents:

  • Per la forma d’emissió: la carta de crèdit comercial s’emet en impresos de seguretat del banc emissor, encara que també es pot teletransferir; en canvi, el crèdit documentari s’emet en formularis estàndard proposats per la CCI o en models SWIFT.
  • Per la forma de trametre la informació: la carta de crèdit comercial s’envia directament al beneficiari o se li fa arribar mitjançant un corresponsal, que es quedarà una còpia, mentre que el crèdit documentari sempre es gestiona a través del banc corresponsal.
  • Per la forma de pagament: la carta de crèdit comercial s’instrumenta amb lletres de canvi que poden ser cobrades a les caixes del banc emissor o negociades en qualsevol altre banc, i l’honra del crèdit documentari, tot i que teòricament s’hauria de fer al banc emissor, s’acostuma a fer al banc designat segons el que estipulin les condicions del crèdit (pagament a la vista, pagament diferit, acceptació d’efectes o negociació d’efectes).
  • Segons la possibilitat d’utilitzar girs: les cartes de crèdit comercial sempre incorporen girs, mentre que en el crèdit documentari es poden emprar però existeixen altres alternatives.
  • Segons la possibilitat de fer disposicions parcials: en les cartes de crèdit comercial les disposicions parcials se sobreentenen, perquè el banc anirà pagant o acceptant lletres a mesura que el beneficiari les presenti fins a arribar al límit. Les lletres descomptades s’aniran anotant a la part posterior de la carta de crèdit. Al crèdit documentari dependrà de les condicions establertes a l’hora d’emetre el crèdit, i en cap cas es fan anotacions si s’utilitzen les disposicions parcials.
  • Modificacions: les modificacions que es facin a la carta inicial s’han d’anotar en un altre document que s’adjuntarà al mateix expedient. Les modificacions s’han de remetre als bancs negociadors, i les que es puguin fer al crèdit documentari només seran vàlides si les accepta el beneficiari.

De la mateixa manera que els crèdits documentaris, les cartes de crèdit comercial també estan regulades per les UCP.

En quins casos es pot utilitzar la carta de crèdit comercial?

Encara que no és molt habitual, sí que hi ha algunes situacions en les quals pot ser interessant utilitzar aquest mitjà de pagament. Algunes d’aquestes són quan el banc de l’exportador i el de l’importador són coneguts i de solvència reconeguda o quan no existeixi risc de país (ni polític ni de transferència). Una altra opció és si es volen cobrir diverses operacions d’un mateix concepte per un període de temps determinat (per exemple, proveir de carburant una flota de camions). Un darrer exemple és quan es busca la seguretat del crèdit documentari però amb una major flexibilitat i cost més baix.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats