Activitats

Exportació al Japó

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les funcions dels diferents bancs que participen en un crèdit documentari i delimitar les seves responsabilitats.

A partir del següent

document ( 27.7 KB )
cal respondre les preguntes proposades:

Responeu les següents preguntes:

  1. Representeu gràficament la seqüència que seguiria un crèdit documentari.
  2. A la recepció de la mercaderia Vegajapan observa que les pomes que li han enviat no són Golden sinó Granny Smith i reclama al seu banc per haver validat els documents si les pomes enviades no eren les pactades. A més, diu, es pot veure immediatament perquè unes són grogues i les altres verdes. El Bank of Tokio argumenta que a la factura hi figuren pomes Golden i que en cap moment dins les condicions del CD es parla de cap certificació del producte, ni a l’origen ni al destí. Té dret Vegajapan que el seu banc li retorni l’import pagat del CD per negligència en la validació dels documents?
  3. Quina funció ha assumit en aquest cas Bankinter? Quines són les seves responsabilitats?
  4. Quines raons poden motivar Bonfruit a sol·licitar el Banc de Sabadell com a banc confirmador i pagador?
  5. Qui assumiria per defecte les despeses del Banc de Sabadell i de Bankinter?
  6. Qui garanteix a Bonfruit el cobrament del CD?

1. Seqüència:

  1. Relació comercial (compravenda).
  2. L’importador (Vegajapan) sol·licita l’obertura d’un crèdit documentari al Bank of Tokio.
  3. El banc emissor (Bank of Tokio) concedeix el crèdit i demana a Bankinter (banc avisador) que notifiqui a l’exportador que hi ha un crèdit documentari obert al seu favor i les condicions.
  4. El banc avisador notifica el beneficiari (Bonfruit).
  5. El banc emissor, segons les condicions pactades en la compravenda, sol·licita la confirmació del crèdit al Banc de Sabadell, que també serà el banc pagador.
  6. Un cop confirmat el crèdit, Bonfruit envia la mercaderia a un punt convingut en espera que sigui recollida per l’importador un cop s’hagi honrat el crèdit.
  7. El beneficiari (Bonfruit) envia la documentació sol·licitada al banc confirmador perquè la validi.
  8. Un cop validada la documentació, aquesta s’envia al banc emissor perquè la faci arribar a l’importador i així podrà recollir la mercaderia del punt convingut.
  9. Al mateix temps, el Banc de Sabadell, fent funcions de banc pagador, honra el crèdit a Bonfruit.
  10. El banc emissor fa arribar la documentació a l’importador.
  11. L’importador, amb la documentació rebuda, procedeix a recollir la mercaderia del punt convingut.
  12. El banc emissor (Bank of Tokio) reemborsa al banc pagador (Banc de Sabadell) l’import del crèdit que aquest ha pagat.

2. Des d’un punt de vista del crèdit documentari, no es pot considerar que el banc hagi estat negligent. L’obligació del banc, segons les UCP, és la comprovació aparent de la documentació. El banc no revisa la mercaderia, sinó els documents que presenti l’exportador. Si els documents són formalment correctes, el banc no té cap raó per no validar-los.

En tot cas, la reclamació l’hauria de fer al venedor per estafa a través de la via judicial.

3. Bankinter ha assumit la funció de banc avisador o notificador del crèdit documentari al beneficiari.

La responsabilitat del banc notificador o avisador s’acaba amb la comprovació aparent de l’autenticitat del crèdit documentari i fent arribar la informació del crèdit al beneficiari.

4. Una primera raó podria ser el desconeixement que Bonfruit té de la solvència del Bank of Tokio o del mateix país del banc emissor (Japó), i així afegeix una garantia addicional al crèdit. En aquest cas, però, sembla que aquesta no sigui la raó, perquè tant el banc emissor com el país són molt solvents.

Una altra raó podria ser traslladar una disputa a un entorn més favorable. Si el beneficiari reclama el pagament al banc confirmador i apareixen problemes, com que el dos són del mateix país, estaran sotmesos a la mateixa jurisdicció.

El que seria ideal és que el banc confirmador fos el mateix banc del beneficiari.

5. Les despeses de notificació (Bankinter) seran a càrrec del banc emissor (que haurà traslladat a l’ordenant), perquè actua en el seu nom.

Les despeses que ocasioni la participació del Banc de Sabadell seran, presumiblement, a càrrec del beneficiari. La participació d’aquest banc es fa a petició del beneficiari, per tant és lògic que aquest assumeixi els seus costos.

6. El cobrament del crèdit documentari estaria garantit en primera instància pel banc emissor (Bank of Tokio) i també pel banc confirmador (Banc de Sabadell), que aporta una garantia addicional a la del banc emissor.

El compromís de pagament del banc confirmador és independent del compromís del banc emissor.

Ordre de pagament documentària contra crèdit documentari

L’objectiu d’aquesta activitat és fer una comparació entre el crèdit documentari i una ordre de pagament documentària.

Quines diferències es produirien si en lloc d’utilitzar el crèdit documentari s’optés per una ordre de pagament documentària?

La utilització d’una ordre de pagament documentària és més barata que un crèdit documentari, però a canvi augmenta la incertesa.

Per un costat, en el crèdit documentari el pagament es produeix en el moment en què l’importador rep la mercaderia, mentre que en l’ordre de pagament documentària, en el moment en què l’importador la sol·licita, el banc immobilitza al compte de l’ordenant l’import que s’ha de transferir.

Per un altre costat, el crèdit documentari és per defecte irrevocable i un cop emès no es pot anul·lar, mentre que l’ordre de pagament és revocable fins a la data valor.

Finalment, el crèdit documentari està regulat internacionalment per les UCP, mentre que les ordres de pagament no tenen regulació internacional i s’ha de remetre a la legislació de cada país, fet que genera indefensió en el subjecte estranger de la remesa.

SWIFT d'un crèdit documentari I

L’objectiu d’aquesta activitat és practicar amb missatges SWIFT que contenen informació d’un crèdit documentari.

Acontinuació trubareu un

en el qual es comunica l’emissió d’un crèdit documentari. Interpretant el contingut dels camps del missatge, contesteu a les preguntes proposades.

  1. Identifiqueu qui són l’ordenant, el beneficiari, el banc emissor i el banc pagador.
  2. Per què es demana la condició 2 de l’apartat 46 a Clean on Board?
  3. Existeix contradicció entre la condició 46 A 2) i la condició 43 T?
  4. Seria vàlid el crèdit documentari si en arribar al destí s’hagués produït una minva del 6% del valor a causa del transport?
  5. Es pot honrar aquest crèdit documentari amb l’acceptació de lletres?
  6. Quina seria l’última data possible per embarcar la mercaderia?
  7. Es podria avançar el cobrament d’aquest crèdit documentari? En cas afirmatiu, indica a partir de quin moment i en quin banc. En cas negatiu, cal explicar per què.
  8. Quina durada té aquest crèdit documentari?

1.

  • Ordenant: Zarta Import CAT, SL (camp 50).
  • Beneficiari: Marel International(camp 59).
  • Banc emissor: Union des Banques Suisses (deduït del codi SWIFT UBSBCHZZXXX).
  • Banc pagador: qualsevol banc (camp 41D).

2. Amb la condició Clean on Board, l’importador vol assegurar-se que la mercaderia s’ha embarcat sense desperfectes aparents. La naviliera no comprova el contingut dels paquets, però si veiés desperfectes en alguna caixa en el moment de l’embarcament ho anotaria.

3. No, perquè encara que no estiguin permesos els transbords (camp 43T), el transport multimodal no implica que es facin, perquè només hi ha un únic document de transport.

4. Sí, perquè la tolerància màxima admesa és del 10% (camp 39A).

5. D’entrada, la modalitat del crèdit documentari és el pagament diferit. El pagament s’hauria de fer 60 dies més tard de la data d’embarcament (camp 42P).

Existeixen tres formes de disponibilitat del crèdit: pagament (pot ser a la vista o diferit), acceptació i negociació. Per tant, l’opció d’acceptació no està prevista en aquest crèdit documentari.

6. El 30 d’abril de 2015, el format del camp 44C és AAMMDD.

7. No es preveu l’acceptació de lletres al crèdit. En tot cas, el beneficiari islandès podria negociar amb el seu banc un avançament del cobrament, atesa la solvència del banc emissor, però al marge del crèdit documentari.

8. Del 26 de febrer (data d’emissió) al 25 de maig (data de venciment). En total, 88 dies.

SWIFT d'un crèdit documentari II

L’objectiu d’aquesta activitat és practicar amb missatges SWIFT que contenen informació d’un crèdit documentari

Amb el

missatge SWIFT ( 35.2 KB )
cal respondre a les preguntes següents:

  • Quantes pàgines té aquest SWIFT?
  • Quin és l’import del crèdit?
  • Està sotmès aquest crèdit documentari a les UCP? En cas afirmatiu, indiqueu a quina versió.
  • Podria l’ordenant cancel·lar el crèdit per problemes financers?
  • Quin és el valor de la mercaderia assegurada?
  • Quina documentació ha de presentar el beneficiari?
  • És correcta la descripció de la mercaderia?
  • Feu una descripció de la transacció que conté aquest crèdit documentari.

  1. Només hi ha una sola pàgina (camp 27). Encara que aparegui en dos fulls DIN A4, el document electrònic només té una pàgina.
  2. L’import són 310.180 dòlars estatunidencs (camp 32B).
  3. Sí, està sotmès a la darrera versió de les UCP, que és la 600 (camp 47A apartat 4).
  4. No, el crèdit és irrevocable (camp 40A) i l’obligació de pagament del crèdit documentari és del banc emissor, i no de l’ordenant. Els problemes entre l’ordenant i el banc emissor queden fora del crèdit documentari.
  5. El valor assegurat és un 110% de l’import CIP (camp 46A apartat 4).
  6. Ha de presentar la factura comercial (tres còpies), joc net de document de transport multimodal amb la indicació de transport prepagat, certificat d’origen signat per una cambra de comerç islandesa (tres còpies) i certificat o pòlissa d’assegurança pel 110% del valor CIP amb cobertura a tot risc segons les clàusules ICC-A.
  7. La descripció feta d’aquesta manera és perfecta, perquè diu exactament la proposta que va acceptar l’importador.
  8. Es tracta d’una importació que Zarta Import Cat, SL fa del seu proveïdor islandès Marel International. Aquesta transacció es paga mitjançant un crèdit documentari irrevocable, transferible i amb pagament diferit a qualsevol banc per un import de 310.180 dòlars estatunidencs.
    El crèdit s’emet el 26 de febrer de 2015 amb venciment el 25 de maig de 2015 a Islàndia.
    La mercaderia s’enviarà utilitzant diversos mitjans de transport, essent el més important el vaixell. Sortirà del port de Gardabaer i arribarà al port de Tarragona, on estarà en disposició de ser despatxat a la duana.

Els incoterms i el crèdit documentari I

L’objectiu d’aquesta activitat és mostrar com l’elecció d’un incoterm pot condicionar l’emissió d’un crèdit documentari fins al punt que el banc es pugui negar a emetre’l.

Avalueu quins són els incoterms que els bancs no volen en un crèdit documentari i per què.

Els incoterms que no volen els bancs són els dels extrems: l’Ex Works per un costat i els del del grup D per l’altre. La raó principal és que en els dos casos no hi ha sincronització entre els terminis de la compravenda i els del crèdit documentari.

En el cas de l’Ex Works, l’obligació del venedor és notificar a l’importador que la mercaderia està disponible al seu propi magatzem (teòricament ni l’hauria de carregar al mitjà de transport), perquè el venedor no té cap obligació en el transport. Per tant, no se li pot exigir cap document de transport.

El crèdit documentari requereix la presentació d’un document de transport que dependria del comprador (no és bo que la presentació de documents depengui de l’ordenant). El venedor entregaria la mercaderia abans d’haver assegurat el cobrament, que dependria de la bona voluntat del comprador d’embarcar-la.

L’Ex Works deixa l’exportador en una situació de possible indefensió.

En el cas dels incoterms del grup D, el venedor es responsabilitza de la mercaderia fins a l’entrega al punt de destí. Com que assumeix tots els riscos fins a aquest punt, és normal que sigui el beneficiari de l’assegurança.

Seguint amb la pràctica habitual d’exigir un document de transport per cobrar el crèdit documentari, aquest es podria cobrar quan la mercaderia encara està en possessió del venedor segons el contracte de compravenda (no perd la possessió segons els incoterms D fins que l’entrega al punt de destí).

En cas d’un possible sinistre durant el transport, l’exportador cobraria la indemnització quan també hauria cobrat l’import del crèdit documentari i l’importador es quedaria sense la mercaderia. L’importador podria reclamar els imports rebuts pel venedor en cas de sinistre, originant problemes entre venedor, comprador, asseguradora i banc.

Aquesta dessincronització entre el traspàs de propietat de la mercaderia i el cobrament es podria solucionar exigint al crèdit documentari la presentació d’un document que acredités el lliurament de la mercaderia (el podria signar el mateix transportista). Però possiblement aquest document arribaria amb posterioritat als 21 dies des de l’embarcament, per tant no es considerarà un document vàlid. S’hauria d’incorporar al crèdit una clàusula de presentació extemporània d’aquest document.

Els incoterms i el crèdit documentari II

L’objectiu d’aquesta activitat és mostrar com l’elecció d’un incoterm pot condicionar l’emissió d’un crèdit documentari fins al punt que el banc es pugui negar a emetre’l.

Quins es consideren els incoterms preferits pels bancs en una emissió d’un crèdit documentari?

Els millors incoterms des del punt de vista del crèdit documentari serien els del grup F i el grup C. En ambdós grups, l’entrega de la mercaderia es fa en el moment d’embarcar la mercaderia. Per tant, hi ha una sincronització entre el moment del traspàs de la propietat segons el contracte de compravenda i el moment de cobrament segons el crèdit documentari. La principal diferència entre els dos grups és com es reparteixen les responsabilitats entre el punt d’embarcament d’origen i el punt de desembarcament al destí.

Crèdit documentari utilitzable en qualsevol sucursal

L’objectiu d’aquesta activitat és demostrar com funciona un crèdit documentari utilitzable en qualsevol sucursal.

El Casal Català de Ciutat de Mèxic està fent un edifici nou i vol que els interiors estiguin decorats amb rajola catalana bicolor. El constructor mexicà contacta amb Rajola Catalana, un fabricant de Vilanova i la Geltrú, i li fa una comanda per un valor de 600.000 euros CIF port mexicà.

Com que es tracta d’un client nou, i davant d’experiències negatives amb clients mexicans, proposa que el pagament es faci mitjançant un crèdit documentari irrevocable. Després de diverses negociacions, s’arriba a l’acord següent:

  • Tipus de crèdit: irrevocable.
  • Import del crèdit: 600.000 euros CIF Veracruz.
  • Utilitzable a la caixa d’un banc de Vilanova i la Geltrú.
  • Data d’emissió: 4 d’abril.
  • Data de venciment: 15 de juny.
  • Forma de pagament: a la vista.
  • Documents a presentar: factura comercial (tres còpies) i certificat de coneixement d’embarcament net a l’ordre del banc mexicà.
  • Certificat d’assegurança.
  • Certificat de qualitat.
  • Transbords: prohibits.
  • Embarcaments parcials: prohibits.

El banc mexicà emet el crèdit documentari seguint aquestes instruccions i sol·licita via SWIFT al Banc de Sabadell, corresponsal del banc mexicà, que notifiqui el crèdit al beneficiari. Rajola Catalana accepta el crèdit i comença a produir.

La mercaderia és enviada al port de Veracruz i el fabricant porta la documentació requerida al Banc de Sabadell perquè la faci arribar al banc mexicà. Al mateix temps, demana que un cop acceptats els documents el Banc de Sabadell assumeixi el pagament del crèdit. El Banc de Sabadell examina la documentació facilitada per Rajola Catalana i la dóna per bona, accedint al pagament del crèdit. Abona al compte de Rajola Catalana 582.352 euros i després envia la documentació al banc mexicà.

El banc mexicà també valida la documentació i abona l’import al compte que el Banc de Sabadell manté al banc mexicà en qualitat de banc corresponsal.

Preguntes:

  1. Quina és l’obligació del Banc de Sabadell en notificar el crèdit?
  2. Pot començar a produir Rajola Catalana sense por que anul·lin la comanda?
  3. Quins conceptes inclourà la factura de Rajola Catalana?
  4. Pot el Banc de Sabadell pagar el crèdit si no l’ha confirmat? Assumeix algun risc?
  5. Quina quantitat abonaria el banc mexicà al Banc de Sabadell? Quin ha estat el guany del banc català?

  1. Com a banc avisador, el Banc de Sabadell hauria de verificar l’autenticitat del crèdit que ha d’avisar. No té cap altra obligació.
  2. En ser un crèdit documentari irrevocable, el seu pagament està desvinculat del contracte. Si el constructor decideix anul·lar la comanda, aquest fet no anul·laria el crèdit. En el crèdit documentari, l’obligació del banc és respecte al beneficiari, i l’ordenant només intervé per sol·licitar el crèdit.
  3. En ser una venda CIF, inclouria el valor de les rajoles, el noli fins a Veracruz i l’assegurança pel 110% del valor CIF de la venda.
  4. El crèdit és utilitzable en qualsevol oficina de Vilanova i la Geltrú, per tant qualsevol banc podria assumir el pagament.
    El Banc de Sabadell, en no ser confirmador, no té cap obligació de pagar el crèdit, i si ho fa és per voluntat pròpia. Per aquesta mateixa raó, si un cop pagat el banc mexicà no li reemborsa l’import del crèdit no tindria dret a reclamar, perquè ningú li havia ordenat el pagament. Per no assumir cap risc, segurament el Banc de Sabadell abonaria l’import al seu client amb l’opció de recurs, de manera que si el banc mexicà no paga, el beneficiari hauria de retornar l’import del crèdit al banc català.
  5. El banc mexicà hauria d’abonar al compte del Banc de Sabadell l’import total del crèdit, és a dir, 600.000 euros.
    Com que el Banc de Sabadell ha pagat a Rajola Catalana 582.352 euros, el seu guany ha estat: 600.000 – 582.352 = 17.648 euros en concepte de comissions i despeses.

Crèdit documentari amb discrepàncies

L’objectiu d’aquesta activitat és valorar quines opcions té un beneficiari quan apareixen discrepàncies en la validació dels documents exigits.

Un empresari gironí te la possibilitat de vendre galetes a Veneçuela mitjançant un contacte fet a la fira Alimentària. Després de negociar les condicions, ha rebut una comanda d’un importador veneçolà per un valor de 150.000 euros FOB Barcelona.

La importació es pagaria amb un crèdit documentari emès per un banc veneçolà i confirmat per un banc català.

El dia 8 de setembre, el seu banc li fa arribar les condicions que ha fixat l’importador. Les més destacables són les següents:

  • Tipus de crèdit: irrevocable confirmat.
  • Import del crèdit: 150.000 euros.
  • Data d’emissió: 22 de setembre.
  • Data de venciment: 3 de novembre.
  • Forma de pagament: a la vista contra presentació de documents.
  • Embarcaments parcials i transbords: prohibits.
  • Descripció de la mercaderia: Galetes Bellver suprema.
  • Incoterm aplicat: FOB port de Barcelona.
  • Documents a presentar: factura comercial, document de transport net, pòlissa d’assegurances i packing list.
  • Ingrés en el compte que el banc català manté al banc de Veneçuela.
  • Subjecte a les UCP 600.

El banc de l’exportador li comenta que no pot confirmar el crèdit perquè el risc país a Veneçuela és molt alt, i només ho farà si es contracta una pòlissa de cobertura de risc al seu favor. L’exportador accedeix a la petició i contracta una pòlissa al CESCE que cobra l’1% de la cobertura. Finalment, el banc confirma el crèdit.

Un dia abans del venciment, l’exportador presenta la documentació al banc i aquest hi troba dues discrepàncies:

  • El crèdit especifica que la mercaderia són Galetes Bellver Suprema, i a la factura hi consta Galetes Bellver Superior.
  • El Bill of Lading porta una anotació indicant que tres dels palets presenten desperfectes aparents.

La primera discrepància es pot solucionar fàcilment presentant una altra factura abans del venciment. La segona discrepància es més complicada de solucionar: per un costat, no hi ha temps per canviar els palets amb desperfectes, i per un altre, no veuen viable que la naviliera elimini l’anotació del Bill of Lading.

El banc confirmador diu que no pot pagar el crèdit en aquestes circumstàncies i li proposa tres alternatives:

  • Comunicar la segona discrepància al banc emissor veneçolà i a l’importador perquè autoritzin el pagament.
  • Pagar el crèdit documentari amb recurs i enviar els documents a Veneçuela en gestió de cobrament.
  • Enviar els documents al banc veneçolà i deixar el crèdit pendent de cobrament fins que el banc emissor prengui una decisió.

L’exportador decideix triar la segona opció, al temps que parla amb l’importador veneçolà per exposar-li la situació.

Preguntes:

  1. És correcte demanar un Bill of Lading i una pòlissa d’assegurança?
  2. Quins conceptes hauria d’incloure la factura?
  3. Per què no accepta el banc el Bill of Lading?
  4. Qui assumeix el cost de l’assegurança de cobertura de risc i quant costa?
  5. Pot l’exportador canviar la factura presentada inicialment?
  6. Quin risc assumeix el banc català pagant el crèdit documentari?
  7. Podria utilitzar el banc l’assegurança del CESCE per cobrir-se del risc si decideix pagar sense autorització del banc emissor?

  1. No és correcte, el FOB no inclou ni el transport principal ni l’assegurança de transport. El Bill of Lading sí que es pot demanar, perquè així es demostra que la mercaderia s’ha embarcat al vaixell.
  2. La factura només hauria d’incloure el valor de les galetes i, en tot cas, el despatx d’exportació i el transport fins al port de Barcelona.
  3. En el condicionat del crèdit documentari s’especifica que el Bill of Lading ha de ser Clean, i això vol dir que no pot incloure cap anotació de desperfecte. Si el b/l és Clean i la mercaderia arriba al destí deteriorada, el sinistre és segur que s’ha produït durant el transport, mentre que si el Bill of Lading no és Clean, la mercaderia podria haver-se embarcat deteriorada.
  4. L’exportador hauria d’assumir el cost de l’assegurança, perquè és un requisit que li demana el seu banc per confirmar el crèdit. L’importador en aquest tema no hi entra, ja que només autoritza la confirmació.
    El cost seria 150.000 x 1% = 1.500 euros.
  5. Sí, mentre no es produeixi el venciment del crèdit l’exportador pot canviar tots els documents que facin falta. Si ho volgués fer més enllà del venciment no seria possible.
  6. El banc català no assumeix cap risc, perquè el pagament el fa amb recurs. Si l’exportador i el banc veneçolà accepten la discrepància, el banc català cobrarà i no haurà passat res, però si es rebutja el pagament del crèdit el banc català demanarà al seu client que li retorni l’import del crèdit documentari (executarà l’opció del recurs).
  7. L’assegurança del CESCE no seria aplicable en aquest cas. L’assegurança de cobertura de risc cobreix la insolvència del banc emissor sempre que s’hagin complert totes les condicions exigides en el crèdit documentari. En aquest cas no s’hauria complert la del Clean Bill of Lading.

Anar a la pàgina anterior:
Crèdit documentari I
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació