Resum
Una de les tasques fonamentals que cal dur a terme en qualsevol sistema operatiu, i també en els basats en programari lliure, és l’administració del sistema. Els sistemes operatius basats en programari lliure són essencialment multiusuari, i per això és important gestionar els usuaris i els grups d’usuaris que accedeixen a utilitzar aquests sistemes operatius.
Els sistemes operatius lliures inclouen una gran quantitat d’eines de gestió d’usuaris i grups que poden ser utilitzades des de la consola en mode text o, en la majoria dels casos, utilitzant una aplicació en un entorn gràfic. En aquest tipus de sistemes operatius, tenim tot un seguit d’eines comunes per a totes les distribucions de GNU/Linux per dur a terme aquesta gestió, com ara:
- useradd
- userdel
- usermod
- groupadd
- groupdel
- groupmod
La majoria de les eines de gestió d’usuaris i grups, i també els fitxers amb informació d’aquests, són comuns en la majoria de distribucions de GNU/Linux, tot i que n’hi ha alguns d’específics a alguna distribució en concret. Els principals fitxers de configuració presents en aquest tipus de sistemes operatius són:
- /etc/passwd (fitxer d’informació sobre els usuaris)
- /etc/shadow (fitxer amb les contrasenyes encriptades dels usuaris)
- /etc/group (fitxer que conté informació sobre els grups d’usuaris i els seus membres).
D’altra banda, des dels seus inicis, aquests sistemes operatius basats en programari lliure han estat pensats per connectar-se a xarxes d’àrea local i a Internet. Per això disposen d’una gran quantitat d’eines de diagnosi i configuració de la xarxa tant en mode text com en mode gràfic.
Tal com passa amb l’administració d’usuaris i grups, les eines d’administració de la xarxa i els fitxers de configuració són comuns a la majoria de distribucions de GNU/Linux, i també a les versions més populars de UNIX. En aquests tipus de sistemes operatius, hi ha un seguit d’utilitats i fitxers de configuració que són bàsics per a la configuració i l’administració de les connexions a la xarxa:
- ifconfig (mostra i permet configurar les interfícies de xarxa del sistema)
- route (mostra i permet configurar les rutes d’encaminament a altres xarxes)
- /etc/resolv.conf (permet desar la configuració dels servidors DNS).
Finalment, i a causa del creixement continu de la utilització d’ordinadors portàtils de tot tipus, i també dels sistemes operatius basats en programari lliure, el grau de suport d’aquests sistemes operatius per a ordinadors portàtils, i dispositius mòbils en general, ha anat augmentant molt amb el temps, i cada vegada ofereixen més prestacions pensades per a aquest tipus d’ordinadors.
Es dedica un apartat a la optimització d’aquests tipus d’ordinadors amb sistemes lliures. Aquests sistemes, permeten la utilització de vàries ordres per maximitzar la durada de la bateria, i minimitzar el consum energètic:
- /etc/cpuspeed.conf (fitxer de configuració de l’escalat de freqüència del processador)
- hdparm (permet modificar els paràmetres d’estalvi energètic del disc dur del sistema portàtil)
- /proc/sys/vm/laptop_mode (permet activar el mode portàtil en el nucli del sistema opeartiu GNU/Linux)
- xset + dpms (permet configurar l’estalvi de pantalla)
- acpi (permet visualitzar l’estat de la bateria i monitoritzar les temperatures del sistema).