Instal·lació i administració de serveis de missatgeria instantània, notícies i llistes de distribució

Els serveis de missatgeria instantània, notícies i llistes de distribució complementen el sistema de missatgeria tradicional basat en el correu electrònic, cadascun amb les seves pròpies característiques.

La missatgeria instantània permet la comunicació en temps real, i aquesta és una de les principals diferències amb el servei de correu electrònic. Aquest tipus de comunicació permet incloure més d’un interlocutor i en diferents formats multimèdia com el text, l’àudio i/o el vídeo.

Les llistes de distribució permeten rebre missatges de correu electrònic sobre un tema determinat. La diferència entre el correu electrònic i les llistes de distribució rau en el fet que no coneixem el destinatari, és a dir, quan enviem un missatge a la llista, aquesta la reenvia als seus subscriptors en el cas de llistes de discussió. Un altre cas són les llistes de publicació on els missatges són unidireccionals (només rebem missatges).

El servei de notícies funciona de manera molt similar a un tauler d’anuncis on es poden penjar i consultar notícies. En aquest cas tampoc cal especificar cap destinatari, ja que són els mateixos usuaris els que van a aquest tauler. Aquest servei es realitza a través d’un protocol específic, el NNTP (Network News Transfer Protocol).

Missatgeria instantània

L’evolució de les tecnologies, l’abaratiment de costos i la popularització d’internet han provocat que avui en dia una gran quantitat de dispositius permetin navegar i comunicar-se per internet. No només mitjançant els ordinadors, sinó també amb els mòbils, les tauletes tàctils i fins i tot els televisors. Una forma popular de comunicar-se entre usuaris és per xats i missatgeria instantània, que permeten la transmissió en temps real de text, àudio i vídeo.

La missatgeria instantània o IM (Instant Messaging) proporciona comunicació entre dos o més usuaris en temps real. Aquesta comunicació pot ser en format de text, àudio i vídeo.

Per entendre millor el concepte d’IM, cal contrastar-lo amb altres formes de comunicació i la seva evolució.

Una de les formes clàssiques de comunicació entre dos interlocutors és la correspondència: enviar-se cartes. En les comunicacions informàtiques aquest mecanisme s’implementa amb el correu SMTP. La diferència del correu electrònic amb l’IM és que el primer és una comunicació asíncrona, mentre que en els diàlegs IM (comunicacions de xat en línia) la comunicació és síncrona. Els missatges s’envien en temps real i els interlocutors emeten i reben missatges amb immediatesa, construint una comunicació fluida.

Seguint l’evolució històrica de la comunicació social, després del correu postal una altra forma popular de comunicació va ser el telèfon. Aquest proporciona una comunicació síncrona entre dos interlocutors que dialoguen en temps real. Un primer mecanisme per implantar en les xarxes informàtiques un equivalent al telèfon va ser l’aplicació talk, que permetia el diàleg de text en temps real entre dos interlocutors. De fet, talk és un predecessor dels sistemes d’IM actuals. Tant el telèfon com talk permeten la comunicació entre dos interlocutors que coneixen d’antuvi la identitat l’un de l’altre (el número de telèfon o l’adreça usuari@host del destinatari).

Amb l’expansió d’internet va sorgir un tipus de comunicació anomenat xat, en el qual podem incloure la missatgeria instantània, tot i algunes particularitats. Els xats permeten la comunicació entre dos o més clients en “sales” d’un servei de xat. Els usuaris s’identifiquen per un sobrenom (nickname) que generalment no té perquè ser un nom real (permet un cert anonimat). Molts xats funcionen per interfície web i també amb programes clients específics.

El sorgiment del telèfon mòbil i els missatges SMS van ser el següent pas evolutiu en aquest camp. Els missatges SMS són una forma de missatgeria instantània per text, on temps real i síncron és una mica més dubtós.

Actualment, els telèfons mòbils presten la majoria dels serveis de comunicació (navegació web, xats i missatgeria instantània, entre d’altres) a través d’internet. També els televisors incorporen prestacions d’Internet com l’accés a continguts a la carta, la navegació web i la missatgeria instantània. Sí, no és estrany trobar televisors que incorporen una càmera i un micròfon i que permeten utilitzar eines de comunicació com Skype.

La comunicació per missatgeria instantània (IM) es diferencia del correu i de les llistes de distribució pel fet que és comunicació en temps real o síncrona. És una comunicació de tipus xat, però es diferencia en el fet que és una comunicació no anònima, sinó que es produeix entre dos o més interlocutors coneguts.

En la figura es pot veure un diàleg xat entre dos usuaris que usen el client de missatgeria instantània Google Hangouts. Observeu que les prestacions d’aquest servei de missatgeria inclouen el xat en text i vídeo i la realització de trucades telefòniques.

Figura Exemple de diàleg de missatgeria instantània

En resum, la missatgeria instantània té com a finalitat comunicar dos o més interlocutors. Es pot dir que “xategen”, ja sigui en format de text, àudio o vídeo. Aquests usuaris es volen comunicar específicament entre ells. Per exemple, en Pere vol parlar amb l’Anna per acordar qui farà el sopar avui o a qui li toca recollir els nens. Sovint la comunicació es dona en una finestra de diàleg que s’obre en rebre la notificació que algú altre vol parlar amb nosaltres o quan establim una connexió seleccionant algun del programes client d’IM existents. Tot i que aquestes comunicacions s’anomenen xat, cal diferenciar-les del xat basat en l’IRC (Internet Relay Chat o conversa interactiva per internet), en què usuaris (anònims o no, desconeguts o no) s’agrupen en sales per debatre temes i aficions o simplement per xerrar.

Funcionalitats: els sistemes de missatgeria instantània actuals permeten les comunicacions no només en format de text (el xat clàssic) sinó també usant àudio i vídeo. Depenent de les aplicacions utilitzades es proporcionen més funcionalitats i tot. Algunes d’elles són:

  • Text: les comunicacions entre els interlocutors es produeixen amb missatges de text que s’escriuen usualment en finestres de diàleg. A mesura que un interlocutor va escrivint les frases apareixen en la finestra de tots els interlocutors.
  • Àudio: una primera evolució del xat de text va ser incorporar àudio. D’aquesta manera els interlocutors podien parlar entre ells utilitzant la comunicació IM. Evidentment, cal disposar de micròfon i d’altaveus per poder establir aquest tipus de comunicació.
  • Vídeo: actualment la majoria d’equips informàtics disposen de càmera, micròfon i sistema de so, cosa que permet establir comunicacions audiovisuals en temps real. En aquestes comunicacions els interlocutors no només parlen sinó que es veuen com si fossin l’un davant de l’altre.
  • Transferència de fitxers: una característica afegida que proporcionen sovint els clients IM és la transferència de fitxers. La transferència no es realitza a través del servidor ni és un protocol especialment dissenyat per a aquesta finalitat. Simplement, les aplicacions client permeten que en una comunicació directa entre dos interlocutors es puguin transferir fitxers usant el canal de comunicació establert.
  • Compartir escriptori: de la mateixa manera que es comparteixen fitxers entre dos clients es poden realitzar transferències de tota mena de dades directes. Un cas concret és compartir un escriptori. Això significa que un usuari pot atorgar el permís perquè el seu escriptori sigui visible i també governable, si vol, per l’altre interlocutor. Tot i els perills de seguretat que això comporta, és un mecanisme molt pràctic per solucionar problemes a distància i per ensenyar als usuaris coses que poden fer amb el seu ordinador.
  • Ubicació en el mapa: un servei més que es pot oferir als usuaris amb la missatgeria instantània és indicar la posició de l’usuari i localitzar la dels altres usuaris via GPS. L’usuari pot fins i tot satisfer la curiositat de veure “qui hi ha per aquí”, és a dir, detectar usuaris geogràficament propers.
  • Trucades telefòniques: ha esdevingut molt popular fer trucades telefòniques per Internet mitjançant serveis com Skype o usant clients IM que disposen d’aquesta prestació. Es pot trucar a telèfons fixos i mòbils. Usualment aquest servei és de pagament.

Funcionament de la missatgeria

Per entendre el funcionament dels serveis de missatgeria instantània, cal tenir clar el funcionament dels xats i les seves diferències respecte de la missatgeria instantània.

Xat

Les comunicacions de xat permeten converses de text i àudio entre usuaris i grups d’usuaris en les clàssiques sales de xat que els servidors posen a disposició dels clients. Una sala de xat és un espai virtual on els usuaris poden dialogar entre ells en temps real. En aquestes comunicacions, el protocol usat és l’IRC o conversa interactiva per Internet (Internet Relay Chat). Els servidors IRC proporcionen sales virtuals on els usuaris es poden trobar i on poden xatejar usant aplicacions client de xat o el mateix navegador web. Els clients es connecten a un servidor indicant un sobrenom o nickname. L’accés pot ser obert a tothom (públic) o reservat a usuaris registrats. Un cop connectats, els clients poden veure quines sales hi ha i entrar en una o crear-ne de noves. Tots els usuaris d’una sala formen un xat, de manera que els missatges que generen es mostren a tots els participants. Sovint es permet també la possibilitat d’establir una comunicació privada entre dos usuaris, en aquest cas es parla d’un xat privat.

En els xats IRC els usuaris s’identifiquen per sobrenoms i es troben en sales on xategen plegats. Tot i que es permet la comunicació vis-a-vis, l’objectiu principal és la comunicació col·lectiva amb els altres usuaris de la sala, “fer-la petar”, “xafardejar”. Un client es connecta a un servidor i pot comunicar-se amb els altres usuaris identificant-se pel seu sobrenom en les sales on entri. Si uns amics volen fer un xat un divendres a la tarda, han d’acordar prèviament en quin servidor i en quina sala es trobaran. Si volen establir una conversa privada cal que coneguin els sobrenoms dels seus interlocutors.

En els xats IRC, els usuaris s’identifiquen per sobrenoms i es troben en sales on xategen plegats o en diàlegs a dues bandes. Les converses permeten un cert grau d’anonimat en tant que es realitzen entre usuaris identificats per un sobrenom i no pel nom real.

Un dels problemes d’aquest model és la falta d’identificació dels usuaris, la repetició de nicknames i la impossibilitat de saber qui hi ha contactat. Metafòricament, es pot entendre el xat IRC com un mecanisme que permet a un usuari passejar per un edifici i parar-se a parlar amb gent que troba en les diferents sales. El seu propòsit no és la comunicació concreta amb un destinatari concret.

Missatgeria instantània

La missatgeria instantània (IM) permet als usuaris identificar-se com a tals i mantenir converses amb un o més destinataris concrets. A diferència del model de xat IRC, no es tracta d’entrar, per exemple, a la sala “Amics de la sardana” per fer-la petar amb qui hi hagi allà, sinó que es tracta d’establir una conversa en temps real amb un destinatari o destinataris desitjats.

Per poder usar l’IM, els usuaris s’han d’identificar en el servidor; d’aquesta manera es pot consultar quins usuaris hi ha connectats al servei i establir contacte amb un d’ells o més. El servidor proporciona el servei de missatgeria instantània als seus clients, als membres registrats del seu servei, però no a altres clients, si bé es poden establir passarel·les (gateways) entre serveis.

El servei de missatgeria instantània permet als usuaris registrar-se en el servidor facilitant la identificació dels usuaris connectats i permetent el diàleg directe entre un o més usuaris escollits.

En una primera fase d’implantació de la missatgeria instantània, els proveïdors d’aquest servei utilitzaven protocols propis i privats implantats als seus servidors. Els usuaris estaven obligats a usar les seves aplicacions clients i no es podien connectar amb usuaris d’altres serveis. De fet, no existia un protocol IM com a tal, sinó que cada un anava pel seu cantó. Això va esdevenir un problema evident a mesura que les comunitats de clients van anar creixent i formaven bosses d’usuaris aïllats els uns dels altres. Molts usuaris optaven per disposar de més d’un compte en proveïdors de missatgeria diferents per tal d’abastar el màxim possible d’interlocutors. L’inconvenient és que per a cada compte calia usar una aplicació client pròpia i, per exemple, s’havien de tenir oberts alhora els diferents clients.

Tres canvis significatius han facilitat la comunicació dels usuaris independitzant-la del servei de missatgeria usat:

  • Clients multiplataforma: permeten als usuaris connectar-se a diferents serveis sense necessitat d’usar un client específic per a cada servei. L’aplicació client “parla” el llenguatge particular usat com a protocol per cada proveïdor de servei propietari.
  • Passarel·les: alguns proveïdors de serveis, davant de la necessitat dels seus clients de contactar amb clients d’altres proveïdors, han establert acords de comunicació de manera que els clients d’uns i altres es poden comunicar usant passarel·les (gateways) que són transparents (imperceptibles) per a l’usuari. Evidentment, hi ha proveïdors que ofereixen aquest servei als seus usuaris i d’altres més preocupats a mantenir-los captius i no facilitar-los la comunicació amb usuaris d’altres serveis.
  • Jabber o XMPP: és un protocol obert de missatgeria instantània àmpliament utilitzat i s’ha convertit en un estàndard de compatibilitat entre serveis. Quan un proveïdor de servei de missatgeria instantània diu que és Jabber o XMPP significa que permet comunicacions obertes.

Els mecanismes per comunicar usuaris clients de diferents proveïdors de serveis de missatgeria instantània poden residir en l’aplicació client o l’aplicació servidor.

  • Aplicació client: té la capacitat de “parlar” protocols diferents. S’hi configuren els comptes que connecten amb els comptes a usar.
  • Aplicació servidor: el proveïdor d’internet proporciona la capacitat de comunicar amb altres servidors de manera transparent per l’usuari.

Protocol XMPP o Jabber

En la secció “Annexos” del web d’aquest mòdul teniu captures dels diferents diàlegs XMPP.

Sovint al protocol de missatgeria instantània, i fins i tot al servei, se l’anomena Jabber. Aquest és el nom que es va donar al protocol desenvolupat el 1999 per proporcionar serveis de missatgeria instantània, informació de presència i manteniment de llistes de contacte. Es tractava d’un protocol obert desenvolupat per la comunitat Jabber Open Source. Aquest protocol va esdevenir molt popular en tractar-se d’un protocol obert, i finalment l’IETF el va convertir en un dels seus estàndards amb el nom d’XMPP.

El protocol XMPP o Extensible Messaging and Presence Protocol (protocol de presència i missatgeria extensible) és l’estandardització de l’IETF del protocol Jabber. Es tracta d’un protocol obert basat en XML (eXtensible Markup Language o llenguatge de marques extensible) que proporciona serveis de missatgeria instantània i de presència.

Una confusió important en el món de la missatgeria instantània és el terme Jabber, que s’usa tant per descriure el protocol XMPP com el programari de servidor jabberd (el dimoni), com una de les organitzacions que presten el servei d’IM a clients de manera gratuïta, Jabber.org.

L’organització que va desenvolupar originalment Jabber s’ha reconvertit amb el nom XMPP Standards Fundation i continua desenvolupant versions del protocol. Per conèixer a fons la seva especificació es poden consultar els RFC 3920 a 3923, emesos inicialment per l’IETF. Actualment s’han refet amb les especificacions RFC 6120, 6121 i 6122; i aquesta darrera ha estat actualitzada per la RFC 7622.

El primer servidor que va implementar el protocol XMPP va ser Jabber.org. En tractar-se d’un protocol obert, altres proveïdors l’han anat implementant i s’ha convertit de facto en el protocol estàndard de passarel·la entre proveïdors que utilitzen protocols particulars.

Les seves caractéristiques principals són:

  • Estàndard obert: és un protocol obert, qualsevol pot utilitzar-lo sense infringir normes de propietat intel·lectual. Això ha permès que s’utilitzi àmpliament.
  • Distribuït: es tracta d’un protocol descentralitzat. No té un servidor central, sinó que cada organització pot tenir en funcionament el seu propi servidor. Els usuaris d’un servidor es poden comunicar directament entre ells, però també amb usuaris d’altres servidors.
  • Extensible: el protocol permet definir extensions de manera que es puguin afegir noves funcionalitats al servei. Per exemple, Jingle, que és una extensió compatible amb SIP (Session Initiation Protocol) per a veu, vídeo, la transferència de fitxers i altres aplicacions
  • Seguretat: permet l’establiment de connexions segures usant SSL/TLS, STARTTLS i autenticació segura usant SASL.

El model funcional

Quan es parla d’un servidor en realitat poden ser diverses les màquines que presten el servei dins d’un nom de domini.

El protocol XMPP utilitza una estructura client/servidor descentralitzada. No existeix un servidor únic per a tota la comunitat Jabber, sinó que cada domini pot tenir en funcionament el seu propi servidor. Això contrasta amb altres models d’IM, com per exemple AOL, que té un servidor centralitzat per a tots els usuaris.

La diferència amb l’XMPP és que els usuaris de Jabber d’un servei es poden comunicar amb usuaris de Jabber d’un altre servei sense que existeixi un servidor centralitzat que aglutini tota la informació. Una analogia és dir que els clients d’una companyia telefònica poden trucar sense cap problema a clients d’una altra companyia (no estan limitats a trucar només als clients de la seva mateixa companyia; el preu és un altre tema…), tan sols cal conèixer l’identificador (número de telèfon) del destinatari. Només cal tenir un compte per poder accedir a tota la comunitat Jabber a internet. Evidentment, cada usuari es pot crear tants comptes com desitgi, igual com es fa amb els comptes de correu. En aquest model, diferents organitzacions no relacionades entre elles poden oferir el servei de Jabber als seus usuaris.

Cada usuari té un compte únic anomenat JID o Jabber ID, que l’identifica com a usuari en un servidor concret. Aquest JID es vàlid per comunicar-se amb qualsevol altre usuari Jabber, sigui quin sigui el seu servidor. El format de compte JID és user@server.cat.

Exemple d'ús de Jabber

L’empresa X ofereix missatgeria instantània als seus treballadors amb un servidor propi. També l’ofereixen la universitat Y i l’escola Z.

Els usuaris d’aquestes tres entitats es poden comunicar no només entre si, sinó amb tots els altres usuaris de la comunitat Jabber, simplement coneixent l’identificador JID dels destinataris.

La comunitat Jabber està formada per tots aquells usuaris que tenen un compte (JID) en servidors compatibles i oberts al protocol XMPP. Això permet a tots aquests usuaris comunicar-se independentment del servidor en el qual tenen el compte.

Les passarel·les o gateways permeten comunicar amb usuaris d’altres xarxes d’IM com si també fossin usuaris XMPP.

És a nivell de servidor que s’implementa el transport o gateway entre xarxes de missatgeria instantània diferents i amb protocols diferents. En el model Jabber no és l’aplicació client de missatgeria instantània la que “parla” diversos llenguatges o protocols, sinó que és el servidor el que estableix comunicacions amb servidors que implementen protocols diferents. Aquests servidors executen serveis de passarel·la o gateway que permeten la comunicació amb els servidors Jabber. És a dir, XMPP proporciona una interfície comuna amb la qual comunicar-se. Això permet que els usuaris es puguin comunicar amb els usuaris d’aquestes altres xarxes com si fossin també usuaris XMPP.

En resum, la comunicació entre usuaris XMPP pot ser:

  • Local: els usuaris registrats d’un mateix servei Jabber es comuniquen entre ells a través del servidor. Aquests usuaris s’han registrat en aquest servidor. Si, per exemple, es diuen Pere i Anna i el servidor s’anomena ioc.cat, els seus JID són pere@ioc.cat i anna@ioc.cat. Cadascú es connecta al seu servidor i la comunicació es realitza a través del servidor o es pot generar una connexió individual entre ells (per exemple, per a les transferències de fitxers).
  • Altres servidors Jabber: si, per exemple, pere@ioc.cat vol establir una sessió IM amb l’usuari jordi@edt.cat, el servidor del qual (edt.cat) també proporciona servei XMPP, la comunicació l’estableix cada usuari amb el seu servidor. Els servidors es comuniquen entre ells per transferir la comunicació, sempre que l’administrador permeti aquests tipus de comunicació.
  • Serveis externs: per comunicar usuaris que pertanyen a xarxes de missatgeria instantània diferents i que utilitzen protocols de comunicació diferents calen mecanismes de gateway entre els servidors. Com sempre, els usuaris inicien sessions en el seu servidor (cada un es connecta al seu) i són els servidors els que es comuniquen entre si realitzant una conversió dels seus protocols al format obert XMPP.

Suport XMPP

Quan va aparèixer el protocol XMPP molts dels serveis de missatgeria instantània del moment van veure una oportunitat pels avantatges que oferia un protocol obert i van començar a donar suport a XMPP, és a dir, els seus clients de missatgeria instantània van començar a ser compatibles amb aquest protocol.

Destaquen els següents:

  • Google Talk
  • AIM (AOL Instant Messenger)
  • Yahoo! Messenger
  • Skype
  • Facebook

Fins i tot, Whatsapp utilitza una versió modificada del protocol XMPP, almenys quan va ser comprada per Facebook.

No obstant, per raons diverses, totes aquestes grans empreses han deixat de donar servei amb aquest protocol. Google ho va fer quan va passar de Google Talk a Google Hangouts; AOL (America Online) ha donat suport limitat a XMPP fins al 2017; Yahoo! Messenger es va substituir al 2018 per un nou servei anomenat Yahoo Together, que no va arribar a l’any de vida; Microsoft manté un suport molt limitat, i Facebook va deixar de donar-hi suport al 2014.

A part de raons comercials i estratègiques, també cal comentar alguna raó tècnica: XMPP està molt centrat en la missatgeria instantània de text, tot i que a través d’extensions permet afegir serveis tals com trucades de veu i videotrucades.

Clients de missatgeria

Existeixen clients de missatgeria instantània per a tots els gustos i de tots els colors. Inicialment, el proveïdors de serveis requerien la seva pròpia aplicació client, per tant, cada proveïdor disposava d’un client diferent. Posteriorment han anat apareixent clients multiplataforma que permeten connectar amb serveis diferents “parlant” el protocol apropiat en cada cas.

Clients XMPP

Llista actualitzada de clients XMPP:

xmpp.org/software/clients.html

Les distribucions de GNU/Linux acostumen a incorporar clients gràfics multiplataforma. Els més coneguts són:

  • Empathy
  • Pidgin
  • Gossip
  • Psi
  • Gajim

Empathy

Un client de missatgeria instantània actualment popular en sistemes GNU/Linux és Empathy, que permet a un mateix usuari crear múltiples comptes de missatgeria de diferents tipus. Empaty és un exemple de la capacitat multiplataforma que tenen la majoria de clients IM, ja que és capaç d’establir connexions de missatgeria instantània amb multitud de serveis que utilitzen protocols diferents.

La figura mostra l’estat i la llista de contactes d’un usuari determinat.

Figura Client de missatgeria Empathy

Les funcionalitats principals d’aquest client són:

  • Veure l’estat del compte.
  • Configurar un compte.
  • Llistar de contactes.
  • Crear grups de contactes.
  • Unir-se a sales.
  • Gestionar les sales preferides.
  • Realitzar xats.
Estat del compte

L’usuari pot indicar quin és el seu estat o status en el menú desplegable. D’aquesta manera determina quina és la visibilitat que vol tenir. Pot escollir entre estar visible i disponible, no disponible o fins i tot no visible.

Els estats possibles són:

  • Disponible: els altres usuaris poden contactar amb aquest usuari.
  • Ocupat: l’usuari és visible per als altres usuaris, però no hi poden contactar perquè està ocupat.
  • Amagat: els altres usuaris no poden saber quin és el seu estat, no saben si està connectat o no.
  • Absent: l’usuari disponible amb un temps d’inactivitat en el sistema passa a estar absent (igual que passa amb l’ordinador quan entra en mode d’estalvi d’energia).
  • Desconnectat: l’usuari no està connectat al sistema de missatgeria.
  • Missatge personalitzat: es pot personalitzar el missatge que es vol mostrar en cada un dels estats, de manera que en lloc de veure paraula predeterminada els altres usuaris veuen un missatge personalitzat. Així, per exemple, algú molt optimista pot personalitzar l’estat Disponible per A punt per a tot!, algú altre molt enfeinat pot personalitzar l’estat Ocupat per un missatge com De bòlit
Llista de contactes

La finestra principal que es mostra en obrir Empathy és la llista de contactes de l’usuari, com es pot observar en la figura. Aquesta llista es pot editar afegint-hi i eliminant-ne contactes. Per eliminar-ne simplement cal seleccionar suprimir. Per afegir nous contactes cal indicar l’identificador, el JID del contacte a afegir. Es poden observar les dades de cada un dels contactes configurats seleccionant l’opció informació.

L’aspecte del llistat dels contactes es pot configurar amb el menú Visualitza, que permet indicar si el llistat és de tipus compacte, normal o amb icones, si està ordenat per nom o estat i si es mostren o no els contactes desconnectats.

La figura mostra les dades del contacte d’un usuari.

Figura Informació d’un contacte
Configuració del compte

L’element més important en la utilització d’un client de missatgeria instantània és configurar correctament el compte de l’usuari. Antigament, els usuaris utilitzaven un client propi per a cada servidor amb el qual volien connectar. Un pas posterior va ser usar clients multiprotocol (com Empathy) per poder connectar amb servidors i protocols diferents. Actualment, molts dels serveis són compatibles amb Jabber, de manera que amb un sol compte Jabber es pot accedir als contactes, sigui quin sigui el seu proveïdor de servei.

L’usuari pot crear tants comptes de missatgeria instantània associats al seu usuari com desitgi. Per a cada compte que crea es connecta amb el servidor pertinent i n’obté la llista de contactes. Un compte permet accedir a tots els contactes d’aquell servidor i de tots els altres servidors amb acords o compatibles amb XMPP.

Us recordem que no cal crear un compte per a cada servidor si aquests serveis tenen entre ells un acord de connectivitat o accepten l’accés extern via XMPP.

La configuració de comptes permet:

  • Usar un compte ja existent: si l’usuari disposa ja de comptes de missatgeria en proveïdors públics pot configurar directament el compte indicant el seu JID i les dades que siguin necessàries per accedir al servidor. Sovint n’hi ha prou amb el JID, però es pot afegir informació addicional com qüestions de seguretat, un port o nom de servidor diferent…
  • Crear un compte nou: cal seleccionar en el menú desplegable quin tipus de compte es vol crear. Empathy permet crear comptes nous en determinats servidors de missatgeria instantània.

La figura mostra el procés de creació d’un compte de Jabber al servidor Jabber.org. És tan senzill com indicar un JID vàlid i la contrasenya que es vol usar. Recordeu que cal fer clic a Connecta per crear el compte. Assegureu-vos també de seleccionar l’opció habilitat per poder-ne fer ús.

Figura Creació d’un compte a Jabber.org

Quan un usuari posa en marxa per primera vegada el client Empathy de missatgeria instantània, se li permet configurar un o més comptes, ja siguin nous o preexistents en proveïdors d’IM. La figura mostra el procés d’utilització d’un compte Jabber ja existent iniciat quan l’usuari entra al programa per primer cop.

Figura Assistent de configuració inicial

La figura mostra quatre aplicacions client Empathy obertes des de sessions de bash per als usuaris “anna”, “pere”, “veritat” i “usuari”. Es pot observar a la part superior dreta de notificació dels quatre indicadors verds d’Empathy, un per a cada client. També s’observa el missatge de notificació que rep l’usuari “usuari” informant-lo que pere l’ha posat a la seva llista de contactes i demanant-li si vol fer el mateix (incorporar “pere” a la seva llista).

Figura Pantalla amb quatre usuaris

Xat

Evidentment, la principal funció d’un client de missatgeria instantània és permetre l’usuari parlar amb els altres contactes, xatejar. Els xats es poden fer seleccionant un per un els contactes amb qui parlar o seleccionant directament un grup de contactes.

Els xats poden ser de:

  • Text
  • Àudio
  • Vídeo
  • Transferència de fitxers
  • Compartir l’escriptori

La figura mostra el diàleg de text entre dos usuaris. S’ha seleccionat també l’opció que mostra la informació del contacte “pere”.

Figura Xat entre anna i pere

Un usuari pot obrir múltiples xats. Per a cada xat s’obre una pestanya nova en la qual es produeix la conversa. La figura mostra com la finestra de xat de la usuària “anna” té dues pestanyes: en una dialoga amb “veritat-m08” i en l’altra amb “usuari”.

Figura L’Anna manté dues converses

Llistes de distribució

Una llista de distribució és una llista de membres (usuaris, clients, empleats, simpatitzants, socis, adeptes, col·legues, amics de classe, de la “mili”, jugadors de futbol, afiliats a Metges Sense Fronteres…) que reben missatges sobre un tema determinat. Algunes llistes només permeten als inscrits rebre missatges i d’altres els permeten també participar-hi enviant missatges.

Així, per exemple, quan els clients d’un supermercat es fan la targeta client esdevenen membres d’una llista del supermercat, que els envia periòdicament publicitat a casa o per correu electrònic. Si et fas soci del zoo, també reps periòdicament a casa informació d’aquesta institució, possiblement una revista trimestral i correus electrònics amb novetats del zoo i notícies sobre fauna.

Hi ha altres possibles llistes de distribució, com per exemple “Alumnes d’M08”, “Kernel Linux” o “El festeig de l’elefant marí en l’època de zel”, els membres de les quals poden participar-hi generant missatges que s’envien a la resta de destinataris de la llista.

Una llista de correu (o email mailing list) és una llista d’adreces de correu dels subscriptors que reben els mateixos missatges. Les llistes poden ser només de publicació (announcement list) o de discussió (discussion list).

Un mecanisme per crear llistes electròniques o elists són els àlies de correus o àlies de llistes d’adreces, que permeten els clients de correu com, per exemple, Thunderbird. Un àlies és un nom identificatiu assignat a un compte de correu o a un conjunt com a nom de grup. El pas següent és organitzar aquesta llista. Per fer-ho un dels membres fa la tasca de gestor o administrador, decideix qui en forma part i qui no, quins missatges s’hi poden enviar i quins no. Per facilitar la gestió de les llistes es van dissenyar programes que n’automatitzaven el funcionament. Aquests permeten gestionar la publicació i la distribució de missatges, la subscripció i baixa i altres aspectes del seu funcionament. Això es fa amb missatges a la llista que contenen ordres adreçades al programari.

És típic que en el peu dels missatges d’una llista de distribució s’inclogui un text que expliqui com donar-se d’alta o de baixa. Són els típics missatges com “Escriu un missatge a aquesta adreça i passaràs a ser membre de la llista” o “Respon a aquesta adreça per deixar de formar part de la llista”. Actualment, les aplicacions que gestionen llistes de correu acostumen a incorporar un frontal web per a l’administració de les llistes.

Els grups de debat, discussions o fòrums poden realitzar-se en formats diferents (llistes de distribució, news, web…) i permeten als subscriptors la publicació de missatges. Usualment, les discussions s’emmagatzemen en servidors, s’arxiven. Els servidors n’indexen el contingut i en permeten la recerca posterior.

Els debats que es produeixen en les llistes de discussió normalment s’emmagatzemen o arxiven permanentment a internet en servidors que n’organitzen i indexen els continguts. És a dir, la majoria de les discussions, debats i missatges que publiquen els subscriptors de les llistes es conserven. És per això que quan busquem al Google “problema instal·lar sendmail en Debian” ens apareixen múltiples converses d’usuaris en fòrums de debat.

Es pot configurar un grup de discussió per rebre les publicacions individuals, una a una, o agrupades per períodes de temps o quantitat. Per exemple, es pot demanar un resum diari o un resum de cada 10 publicacions. En aquest cas es diu que l’usuari rep un resum o digest.

Creació d'un gestor de llistes

Existeixen diversos mecanismes per crear llistes de distribució, des de programari especialitzat fins als àlies de correu.

Els principals mecanismes per implementar llistes són:

  • Àlies
  • Grups de correu de serveis d’Internet: Google Groups
  • Àlies de Sendmail
  • Servidor de llistes

Si una entitat vol gestionar una o més llistes de distribució sense externalitzar-les i d’una manera més avançada i eficient que els simples àlies, ha d’usar algun dels paquets de programari que fan de servidor de llistes de distribució. Existeixen diverses aplicacions que fan aquesta tasca:

  • GNU Mailman: és un programari de codi lliure realitzat bàsicament amb el llenguatge de programació Python. Ha estat elaborat per programadors de GNU.
  • Majordomo: és un programari que va ser àmpliament utilitzat, però que actualment no té tant seguiment.
  • Listserv: és el pare de tots els programes de llistes de distribució. El seu creador va ser pioner en el desenvolupament d’aquest tipus de programes. Actualment no és de llicència pública.

El procés per instal·lar el programa que gestionarà el servidor de llistes de distribució és similar al procés seguit per a la instal·lació de la majoria de serveis del sistema. En resum, cal:

  • Identificar els paquets de programari que contenen l’aplicació, descarregar-los i instal·lar-los. Es poden localitzar en els repositoris de paquets apropiats segons la distribució de GNU/Linux que s’estigui utilitzant o es pot descarregar el fitxer .tar original.
  • Un cop instal·lat, cal determinar l’estat que ha de tenir el servei en cada runlevel (nivell d’execució) del sistema. És a dir, cal automatitzar si ha d’estar engegat o parat per defecte en cada un d’ells. Si el servei es deixa apagat per defecte, evidentment caldrà posar-lo en funcionament manualment. En el cas de GNU Mailman es tracta d’un servei autònom (stand-alone).
  • Identificar els components de l’aplicació instal·lada. S’ha de saber determinar quins són els fitxers executables, quins els de documentació i quins els de configuració.
  • Identificar el PID del servei.
  • Identificar i monitorar els fitxers de registre (log) del servei.

El programa GNU Mailman s’acompanya d’una extensa documentació en format PDF i web disponible a /usr/share/doc/mailman. En concret, convé que examineu el contingut de:

  • Guia d’instal·lació
  • Guia d’administració de llistes
  • Guia d’usuari membre d’una llista

Per a la instal·lació de Mailman, primer cal haver instal·lat com a prerequisits un servidor de correu i un servidor web. En aquest cas s’han fet servir Postfix i Apache. S’ha d’habilitar també el mòdul CGI (Common Gateway Interface) per a Apache. Aquest mòdul permet al servidor web executar programes del servidor com si fossin aplicacions web i obtenir pàgines de manera dinàmica.

Per habilitar el mòdul i reiniciar el servei:

root@server:~# a2enmod cgi
Your MPM seems to be threaded. Selecting cgid instead of cgi.
Enabling module cgid.
To activate the new configuration, you need to run:
  systemctl restart apache2

root@server:~# service apache2 restart
root@server:~# service apache2 status
• apache2.service - The Apache HTTP Server
   Loaded: loaded (/lib/systemd/system/apache2.service; enabled; vendor preset: enabled)
   Active: active (running) since Mon 2019-12-02 16:30:09 CET; 4s ago
  Process: 4663 ExecStop=/usr/sbin/apachectl stop (code=exited, status=0/SUCCESS)
  Process: 4669 ExecStart=/usr/sbin/apachectl start (code=exited, status=0/SUCCESS)
 Main PID: 4674 (apache2)
    Tasks: 56 (limit: 4915)
   CGroup: /system.slice/apache2.service
           4674 /usr/sbin/apache2 -k start
           4675 /usr/sbin/apache2 -k start
           4676 /usr/sbin/apache2 -k start
           4677 /usr/sbin/apache2 -k start

des 02 16:30:09 server.ioc.cat systemd[1]: Stopped The Apache HTTP Server.
des 02 16:30:09 server.ioc.cat systemd[1]: Starting The Apache HTTP Server...
des 02 16:30:09 server.ioc.cat systemd[1]: Started The Apache HTTP Server.

Després s’instal·la el programa de gestió de llistes de distribució GNU Mailman:

root@server:~# apt-get install mailman
S'està llegint la llista de paquets… Fet 
S'està construint l'arbre de dependències       
S'està llegint la informació de l'estat… Fet
S'instal·laran els següents paquets extres:
  python-dnspython
Paquets suggerits:
  spamassassin lynx listadmin
S'instal·laran els paquets NOUS següents:
  mailman python-dnspython
0 actualitzats, 2 nous a instal·lar, 0 a suprimir i 337 no actualitzats.
S'ha d'obtenir 4568 kB d'arxius.
Després d'aquesta operació s'empraran 39,8 MB d'espai en disc addicional.
Voleu continuar? [S/n] 

Observeu que el servei no arranca bé, ja que falta configurar-lo:

root@server:~# service mailman status
• mailman.service - LSB: Mailman Master Queue Runner
   Loaded: loaded (/etc/init.d/mailman; generated; vendor preset: enabled)
   Active: active (exited) since Mon 2019-12-02 16:33:51 CET; 25s ago
     Docs: man:systemd-sysv-generator(8)

des 02 16:33:51 server.ioc.cat systemd[1]: Starting LSB: Mailman Master Queue Runner...
des 02 16:33:51 server.ioc.cat mailman[7555]: Site list for mailman missing (looking for list named 'mailman'). ... (warning).
des 02 16:33:51 server.ioc.cat mailman[7555]: Please create it; until then, mailman will refuse to start. ... (warning).
des 02 16:33:51 server.ioc.cat systemd[1]: Started LSB: Mailman Master Queue Runner.

La figura mostra la pàgina principal del web de GNU Mailman, on es pot trobar tota la documentació i versions de l’aplicació.

Figura Pàgina principal del web de GNU Mailman

Arrancada del servidor Mailman

Un cop realitzat el procés d’instal·lació cal assegurar-se que tots els components estan configurats apropiadament i realitzar petites tasques de configuració abans de poder posar en marxa el servei i utilitzar les llistes de distribució.

S’aconsella realitzar els passos següents:

  1. Comprovar usuaris i grups creats.
  2. Identificar el directori base.
  3. Comprovar els permisos de fitxers i directoris.
  4. Comprovar la configuració del Mailman en el servidor web (en aquest cas, Apache).
  5. Reiniciar el servei d’Apache.
  6. Crear la llista principal o per defecte.
  7. Assignar la contrasenya d’administració del servei.
  8. Engegar el servei.
  9. Verificar l’accés via web a l’administració de les llistes.

1. Es crea un usuari i un grup anomenats list amb els quals s’executa el servei.

root@server:~# grep "list" /etc/passwd
mailman:x:38:38:GNU Mailing List Manager:/usr/lib/mailman:/sbin/nologin

root@server:~# grep "list" /etc/group
mailman:x:38:

2. El directori base que conté l’aplicació és:

/usr/lib/mailman

Dins d’aquest directori hi ha una estructura de subdirectoris amb tots els elements necessaris per al seu funcionament, tant la part d’aplicació web com la configuració o els executables en la línia d’ordres.

Aquesta és l’estructura de directoris que neix del directori base (es mostra només un nivell de profunditat):

root@server:~# tree -L 1 /usr/lib/mailman/ 
/usr/lib/mailman/
 -- bin
 -- cron
 -- mail
 -- Mailman
 -- scripts

5 directories, 0 files

3. El següent pas és comprovar els permisos dels fitxers i directoris:

root@server:~# /usr/lib/mailman/bin/check_perms

Si sorgeixen problemes es pot seguir la indicació i usar l’opció -f per intentar solucionar-los.

root@server:~# /usr/lib/mailman/bin/check_perms -f
Problemes trobats: 14
Re-executa com mailman (o root) amb la senyal -f per a fixar 

setgid (set group ID)

Flag d’accés d’un fitxer que dona permís a l’usuari a executar un executable amb els permisos d’execució del grup al qual pertany el fitxer. L’equivalent per a l’usuari és el setuid (set user ID).

No obstant, aquesta opció no sempre acaba resolent tots els problemes. En aquest cas hi ha problemes de fitxers que no pertanyen al grup corresponent i no tenen activat el setgid:

root@server:~# chgrp list /usr/lib/cgi-bin/* -R
root@server:~# chgrp list /var/lib/mailman//* -R
root@server:~# chmod g+s /var/lib/mailman/cgi-bin/* -R
root@server:~# /usr/lib/mailman/bin/check_perms
No s'han trobat problemes

4. Cal enllaçar GNU Mailman amb Apache. A /etc/mailman/apache.conf hi ha un exemple de configuració. La part que no està comentada s’afegeix a /etc/apache2/apache2.conf just després del darrer <Directory>.

...
ScriptAlias /cgi-bin/mailman/ /usr/lib/cgi-bin/mailman/
Alias /pipermail/ /var/lib/mailman/archives/public/
Alias /images/mailman/ /usr/share/images/mailman/

<Directory /usr/lib/cgi-bin/mailman/>
    AllowOverride None
    Options ExecCGI
    AddHandler cgi-script .cgi
    Require all granted
</Directory>
<Directory /var/lib/mailman/archives/public/>
    Options FollowSymlinks
    AllowOverride None
    Require all granted
</Directory>
<Directory /usr/share/images/mailman/>
    AllowOverride None
    Require all granted
</Directory>
...

5. Cal reiniciar el servei web perquè tinguin efecte els canvis:

root@server:~# service apache2 restart
root@server:~# service apache2 status
• apache2.service - The Apache HTTP Server
   Loaded: loaded (/lib/systemd/system/apache2.service; enabled; vendor preset: enabled)
   Active: active (running) since Mon 2019-12-02 16:43:25 CET; 21ms ago
  Process: 7834 ExecStop=/usr/sbin/apachectl stop (code=exited, status=0/SUCCESS)
  Process: 7840 ExecStart=/usr/sbin/apachectl start (code=exited, status=0/SUCCESS)
 Main PID: 7846 (apache2)
    Tasks: 56 (limit: 4915)
   CGroup: /system.slice/apache2.service
           7846 /usr/sbin/apache2 -k start
           7849 /usr/sbin/apache2 -k start
           7850 /usr/sbin/apache2 -k start
           7852 /usr/sbin/apache2 -k start

des 02 16:43:25 server.ioc.cat systemd[1]: Stopped The Apache HTTP Server.
des 02 16:43:25 server.ioc.cat systemd[1]: Starting The Apache HTTP Server...
des 02 16:43:25 server.ioc.cat systemd[1]: Started The Apache HTTP Server.

6. Cal crear una llista principal per al funcionament del servei. La llista s’anomena usualment mailman.

7. Cal crear la contrasenya de l’administrador del servei (el root del servei).

root@server:~# newlist mailman
Introduïu l'adreça electrònica de l'encarregat de la llista: admin@server.ioc.cat
Contrasenya inicial de mailman: peremailman
Haureu d'editar el fitxer /etc/aliases (o equivalent) per a finalitzar la
creació de la vostra llista de correu. Hi haureu d'afegir les línies
següents i possiblement executar el programa «newaliases»:

## Llistes de correu mailman
mailman:              "|/usr/lib/mailman/mail/mailman post mailman"
mailman-admin:        "|/usr/lib/mailman/mail/mailman admin mailman"
mailman-bounces:      "|/usr/lib/mailman/mail/mailman bounces mailman"
mailman-confirm:      "|/usr/lib/mailman/mail/mailman confirm mailman"
mailman-join:         "|/usr/lib/mailman/mail/mailman join mailman"
mailman-leave:        "|/usr/lib/mailman/mail/mailman leave mailman"
mailman-owner:        "|/usr/lib/mailman/mail/mailman owner mailman"
mailman-request:      "|/usr/lib/mailman/mail/mailman request mailman"
mailman-subscribe:    "|/usr/lib/mailman/mail/mailman subscribe mailman"
mailman-unsubscribe:  "|/usr/lib/mailman/mail/mailman unsubscribe mailman"

Premeu la tecla de retorn per a notificar el propietari de mailman...

S’ha creat automàticament un conjunt de llistes. La finalitat de cada una d’elles es descriurà posteriorment. L’administrador del servei serà l’usuari admin i la contrasenya d’administració que s’ha establert és admin (caldria posar una contrasenya més segura).

8. Arribats a aquest punt, el servei ja es pot posar en funcionament:

root@server:~# service mailman restart
root@server:~# service mailman status
• mailman.service - LSB: Mailman Master Queue Runner
   Loaded: loaded (/etc/init.d/mailman; generated; vendor preset: enabled)
   Active: active (running) since Mon 2019-12-02 16:43:40 CET; 72ms ago
     Docs: man:systemd-sysv-generator(8)
  Process: 7917 ExecStop=/etc/init.d/mailman stop (code=exited, status=0/SUCCESS)
  Process: 7922 ExecStart=/etc/init.d/mailman start (code=exited, status=0/SUCCESS)
    Tasks: 9 (limit: 4915)
   CGroup: /system.slice/mailman.service
           7930 /usr/bin/python /usr/lib/mailman/bin/mailmanctl -s -q start
           7931 /usr/bin/python /var/lib/mailman/bin/qrunner --runner=ArchRunner:0:1 -s
           7932 /usr/bin/python /var/lib/mailman/bin/qrunner --runner=BounceRunner:0:1 -s
           7933 /usr/bin/python /var/lib/mailman/bin/qrunner --runner=CommandRunner:0:1 -s
           7934 /usr/bin/python /var/lib/mailman/bin/qrunner --runner=IncomingRunner:0:1 -s
           7935 /usr/bin/python /var/lib/mailman/bin/qrunner --runner=NewsRunner:0:1 -s
           7936 /usr/bin/python /var/lib/mailman/bin/qrunner --runner=OutgoingRunner:0:1 -s
           7937 /usr/bin/python /var/lib/mailman/bin/qrunner --runner=VirginRunner:0:1 -s
           7938 /usr/bin/python /var/lib/mailman/bin/qrunner --runner=RetryRunner:0:1 -s

des 02 16:43:40 server.ioc.cat systemd[1]: Stopped LSB: Mailman Master Queue Runner.
des 02 16:43:40 server.ioc.cat systemd[1]: Starting LSB: Mailman Master Queue Runner...
des 02 16:43:40 server.ioc.cat mailman[7922]: Starting Mailman master qrunner: mailmanctl.
des 02 16:43:40 server.ioc.cat systemd[1]: Started LSB: Mailman Master Queue Runner.

9. Vegeu a la figura l’accés al lloc web local d’administració del servei Mailman. La ruta és:

http://server.ioc.cat/cgi-bin/mailman/admin

En aquesta pàgina es poden crear noves llistes i administrar el servei.

Figura Web d’administració de Mailman

Creació i utilització de llistes

Hi ha diversos passos necessaris per a la creació i administració de llistes de distribució amb el programa d’entorn web de gestió llistes Mailman. Es poden dur a terme els processos següents:

  • Creació d’una llista
  • Subscripció a la llista
  • Utilització de la llista

Exemple de creació d'una llista

En aquest primer exemple es crearà una llista anomenada “alumnes-m08”:

root@server:~# newlist alumnes-m08
Introduïu l'adreça electrònica de l'encarregat de la llista: jciberta@server.ioc.cat
Contrasenya inicial de alumnes-m08: 
Haureu d'editar el fitxer /etc/aliases (o equivalent) per finalitzar la
creació de la vostra llista de correu. Hi haureu d'afegir les línies
següents i possiblement executar el programa «newaliases»:

## Llista de correu alumnes-m08
alumnes-m08:              "|/var/lib/mailman/mail/mailman post alumnes-m08"
alumnes-m08-admin:        "|/var/lib/mailman/mail/mailman admin alumnes-m08"
alumnes-m08-bounces:      "|/var/lib/mailman/mail/mailman bounces alumnes-m08"
alumnes-m08-confirm:      "|/var/lib/mailman/mail/mailman confirm alumnes-m08"
alumnes-m08-join:         "|/var/lib/mailman/mail/mailman join alumnes-m08"
alumnes-m08-leave:        "|/var/lib/mailman/mail/mailman leave alumnes-m08"
alumnes-m08-owner:        "|/var/lib/mailman/mail/mailman owner alumnes-m08"
alumnes-m08-request:      "|/var/lib/mailman/mail/mailman request alumnes-m08"
alumnes-m08-subscribe:    "|/var/lib/mailman/mail/mailman subscribe alumnes-m08"
alumnes-m08-unsubscribe:  "|/var/lib/mailman/mail/mailman unsubscribe alumnes-m08"

Premeu la tecla de retorn per notificar el propietari de alumnes-m08...

Un cop creada la llista es pot accedir via web a la informació de la pàgina. La figura mostra part de la pàgina d’informació de la llista “alumnes-m08”. La URL és http://server.ioc.cat/cgi-bin/mailman/listinfo/alumnes-m08.

Figura Pàgina d’informació de la llista alumnes-m08

Aquesta pàgina està dividida en quatre parts:

  • About permet accedir a la llista de missatges (posts) publicats en la llista.
  • Using mostra l’adreça de correu que cal per publicar. És a dir, els subscriptors de la llista han d’enviar els seus missatges a l’adreça indicada, que en aquest cas és alumnes-m08@localhost.localdomain.
  • Subscribing permet fer-se subscriptor de la llista. Per fer-ho cal indicar una adreça de correu i una contrasenya. Als subscriptors se’ls permet seleccionar l’idioma i decidir si volen rebre els missatges un a un o en forma de digest (agrupats per períodes de temps o nombre de missatges).
  • Subscribers són opcions només vàlides per a subscriptors. Permeten visualitzar la llista de subscriptors, anul·lar la subscripció o modificar-ne les propietats.

L’administrador de la llista i l’administrador global poden accedir a la pàgina d’administració de la llista i configurar-ne nombrosos aspectes de funcionament. La figura mostra algunes de les opcions de configuració.

Figura Administració de la llista alumnes-m08

Observeu com els respectius administradors de les diferents llistes han rebut un correu indicant la creació de la llista:

root@server:~# su admin
admin@server:/root$ mail
"/var/mail/admin": 1 message 1 new
>N   1 mailman-owner@serv dl des  2 16:43   46/2633  Your new mailing list: mailman
? q
Held 1 message in /var/mail/admin
admin@server:/root$ su jciberta
Contrasenya: 
jciberta@server:/root$ mail
"/var/mail/jciberta": 1 message 1 new
>N   1 mailman-owner@serv dt des  3 15:28   46/2702  Your new mailing list: alumnes-m08
? q
Held 1 message in /var/mail/jciberta
jciberta@server:/root$ 

Subscripció a la llista

Els usuaris es poden subscriure a la llista accedint al web de cada llista, per correu electrònic (a l’adreça de subscripció) o si l’administrador de la llista els inscriu.

El procés consta dels passos següents:

  1. Consulta les llistes del lloc.
  2. Fa la petició de subscripció.
  3. Rep un correu demanant la confirmació de la subscripció.
  4. Confirma la subscripció per una de les tres vies proposades.
  5. Estableix o modifica les condicions de subscripció.
  6. Un cop confirmat, l’usuari pot començar a utilitzar la llista i a enviar missatges.

1. Es pot accedir via web a l’índex de les llistes de distribució d’un lloc web:

http://server.ioc.cat/cgi-bin/mailman/listinfo

La figura mostra que s’han creat dues llistes. Els usuaris subscrits poden utilitzar-les per intercanviar informació realitzant els seus posts. Els usuaris que encara no en són subscriptors poden accedir al web per subscriure-s’hi o poden enviar un correu electrònic amb una petició de subscripció.

Figura Índex de llistes públiques d’un lloc web

2. L’usuari “alumne” ha omplert una petició de subscripció via web (vegeu figura).

Figura Subscripció a alumnes-m08

3. L’usuari “alumne” ha rebut a la seva bústia el correu electrònic de confirmació. De fet, el procés de confirmació depèn de com el configuri l’administrador de la llista. Demanar una confirmació a l’usuari és una prevenció contra la utilització fraudulenta de comptes d’altres usuaris. Quan Mailman envia un correu electrònic a l’usuari i exigeix una resposta, es verifica realment que l’usuari és qui ha fet la petició de subscripció.

root@server:~# su alumne
Contrasenya: 
alumne@server:/root$ mail
"/var/mail/alumne": 1 message 1 unread
>U   1 alumnes-m08-reques dt des  3 15:52   48/2470  confirm d32cbb51b63c96c7e60ed4a4b48d783d0efb074f
? 1

4. L’alumne confirma la seva subscripció utilitzant algun dels procediments indicats en el correu electrònic del llistat anterior. La figura mostra la pantalla de confirmació usada per l’alumne.

Figura Confirmació de la subscripció

5. Tot usuari se subscriu a una llista amb unes condicions o configuració determinada. Inicialment s’aplica la configuració de subscripció per defecte, però l’usuari pot canviar aquesta configuració per a cada una de les llistes a les quals està subscrit. La figura mostra part d’aquestes opcions.

Figura Configuració de subscripció de l’alumne a alumnes-m08

6. L’alumne ja és subscriptor de la llista i pot usar-la al seu gust. Pot publicar missatges, examinar els posts, consultar les llistes del lloc i modificar la configuració de cada una de les seves subscripcions. La figura mostra que l’usuari “alumne” és subscriptor de la llista i rep els missatges a mesura que es creen. També s’observa que no hi ha cap usuari que rebi els missatges en format de resum diari.

Figura Llistat dels subscriptors de la llista alumnes-m08

En completar el procés de subscripció a una llista, l’usuari rep un correu electrònic del servei Mailman donant-li la benvinguda. A continuació podeu observar el missatge rebut per l’usuària “anna”:

Date: Tue, 03 Dec 2019 16:01:09 +0100
From: alumnes-m08-request@server.ioc.cat
To: alumne@server.ioc.cat
Subject: Welcome to the "Alumnes-m08" mailing list

Welcome to the Alumnes-m08@server.ioc.cat mailing list!

To post to this list, send your message to:

  alumnes-m08@server.ioc.cat

General information about the mailing list is at:

  http://server.ioc.cat/cgi-bin/mailman/listinfo/alumnes-m08

If you ever want to unsubscribe or change your options (eg, switch to
or from digest mode, change your password, etc.), visit your
subscription page at:

  http://server.ioc.cat/cgi-bin/mailman/options/alumnes-m08/alumne%40server.ioc.cat


You can also make such adjustments via email by sending a message to:

  Alumnes-m08-request@server.ioc.cat

with the word `help' in the subject or body (don't include the
quotes), and you will get back a message with instructions.

You must know your password to change your options (including changing
the password, itself) or to unsubscribe without confirmation.  It is:
...

D’aquest missatge es pot extreure la informació següent:

  • Correu electrònic per fer apunts (posts): alumnes-m08@server.ioc.cat.
  • Informació de la llista: http://server.ioc.cat/cgi-bin/mailman/listinfo/alumnes-m08
  • Cancel·lació de la subscripció: http://server.ioc.cat/cgi-bin/mailman/options/alumnes-m08/alumne%40server.ioc.cat
  • Adreça d’ordres: Alumnes-m08-request@server.ioc.cat.

Utilització de la llista

Els subscriptors poden enviar missatges a la llista de distribució, poden modificar la configuració de la seva subscripció (per cada llista on estan subscrits) i poden anul·lar la subscripció. Depenent de la configuració establerta pel propietari de la llista, els usuaris no subscriptors també podran escriure en una llista. Si la llista és de tipus anunncement only, només el propietari o els membres autoritzats poden escriure-hi, mentre que els subscriptors poden veure els apunts però no escriure’n.

  • Fer un apunt

En el cas de la llista alumnes-m08, els subscriptors poden fer posts enviant missatges a:

alumnes-m08@server.ioc.cat
  • Consultar la configuració de l’usuari “alumne” a la llista alumnes-m08:
http://server.ioc.cat/cgi-bin/mailman/options/alumnes-m08/alumne--at--server.ioc.cat
  • Llegir els apunts:
http://server.ioc.cat/pipermail/alumnes-m08/
  • Anul·lar una subscripció:
http://server.ioc.cat/cgi-bin/mailman/options/alumnes-m08/alumne@server.ioc.cat
  • Enviar ordres al motor d’ordres de Mailman:
alumne@server:~$ mail -s "comanda" Alumnes-m08-request@server.ioc.cat
unsubscribe alumne
.

Servei de notícies

El servei de notícies o NNTP (Network News Transfer Protocol o protocol de transferència d’articles, o més senzillament news) està pensat per proporcionar una funcionalitat similar als taulers d’anuncis, on tothom pot publicar i llegir els missatges que hi ha penjats. En molts aspectes s’assembla al servei de correu electrònic, però el diferencia que aquí no cal especificar un destinatari.

L’objectiu que persegueix l’NNTP és difondre articles arreu del món sense que qui els publica n’hagi d’enviar una còpia als destinataris. Els articles es publiquen en servidors que els propaguen a altres servidors. Els usuaris que volen accedir als articles utilitzen un client news per connectar per NNTP amb els servidors locals o remots. Els articles s’organitzen en grups segons la temàtica o àmbit territorial, per exemple, per facilitar-ne la recerca.

L’NNTP és un protocol pensat per a la distribució, consulta, cerca i publicació d’articles mitjançant TCP (port 119). Està basat en el model client/servidor.

El servei de notícies es coneix indistintament com a servei news, servei NNTP o servei Usenet. Usenet és el nom de la xarxa original d’Unix en què es va basar el primer servei de notícies. Utilitzava l’UUCP (Unix to Unix Copy Protocol o protocol de còpia d’Unix a Unix) per copiar els articles d’una màquina Unix a una altra. Els usuaris feien connexions locals (mitjançant trucada telefònica) als servidors locals per accedir als articles existents i deixar-hi els seus.

Per obtenir més informació sobre l’especificació del protocol NNTP en els RFC 977, 1036 i 3977 consulteu la secció “Adreces d’interès” del web d’aquest mòdul.

El protocol NNTP es descriu originàriament en el document RFC 977 de l’any 1986. La versió actual correspon a l’RFC 3977 de l’any 2006. El format dels articles es descriu en l’RFC 1036 de l’any 1987 i es basa principalment en el mateix format que els missatges de correu (document RFC 822). També es pot fer servir l’IMAP per gestionar el servei de notícies.

Els serveis de notícies NNTP estan en retrocés a causa del gran èxit del servei web (HTTP) a internet. Cada cop s’utilitzen menys els servidors de notícies i més els fòrums web, que proporcionen una funcionalitat equivalent.

Descripció general

Hi ha diversos mecanismes per distribuir articles a usuaris repartits per internet. Potser el més evident és el correu electrònic, mitjançant les llistes de distribució o Internet mailing lists. L’usuari envia l’article per correu electrònic a una llista d’usuaris que creu que hi estaran interessats. L’inconvenient d’aquest model és l’ús ineficient de l’amplada de banda de la xarxa. Requereix enviar una còpia a cada destinatari. A més, es poden produir duplicacions, els usuaris pertanyen a diverses llistes i el reben diverses vegades, canvien d’ubicació o de correu electrònic… No hi ha un mecanisme de selecció de què es propaga i de què es vol rebre.

El servei de notícies és una evolució millorada del servei Usenet original que funcionava sobre la xarxa UUCP. Aquest mecanisme obligava els usuaris a realitzar una connexió als servidors Unix amb servei de notícies per iniciar-hi una sessió local, i així poder accedir als articles. Normalment es tractava de connexions per mòdem amb trucada telefònica al servidor i exigia a l’usuari disposar d’un compte en la màquina.

El servei de notícies NNTP utilitza un repositori central d’emmagatzemament d’articles que es distribueix de manera descentralitzada a altres servidors. L’arquitectura client/servidor permet als usuaris connectar-se als servidors per gestionar els articles.

L’NNTP utilitza el model client/servidor:

  • Client. El client demana al servidor l’article que vol veure (en lloc de baixar-los tots). Client i servidor parlen en llenguatge NNTP. L’aplicació client normalment és un programari lector/generador d’articles.
  • Servidor. El servidor rep i envia notícies als subscriptors i dels subscriptors, i en propaga a altres servidors. En el servidor hi ha programari que permet als subscriptors seleccionar els ítems que volen. Hi ha mecanismes d’indexació, selecció, referències creuades i expiració. El servidor ofereix servei a una àrea d’influència com una LAN, un campus, una ciutat, un país… Normalment, el servidor és un programari que treballa en segon pla (background) en forma de dimoni. Els articles sovint s’emmagatzemen en una cua (spool) a la qual els subscriptors accedeixen per obtenir-los i dipositar-los. Hi ha la figura del servidor esclau (slave server), que manté una memòria cau de notícies per donar servei a la seva àrea.

En el protocol NNTP només els articles no duplicats i desitjats són transferits.

Els elements i les funcions que intervenen en el servei de notícies són:

  • Distribució. Usenet UUCP (el model antic) utilitzava la distribució d’articles per inundació d’amfitrió host a amfitrió. Es feien còpies de tot a tots els amfitrions, evidentment amb una utilització ineficient dels recursos. Amb l’NNTP es fa la selecció de què es vol rebre i enviar i a qui. El subscriptor demana la llista de novetats i baixa el que li interessa (no tot). El client també informa el servidor dels articles que vol publicar, i el servidor els accepta si no són duplicats (pot filtrar). No es garanteix que un article arribi a tots els servidors del món ni a un de concret. S’eviten els bucles controlant el camí per on es distribueixen els articles. No hi ha un únic repositori mundial dels articles, sinó que formen una base de dades distribuïda (com la informació DNS).
  • Articles. Un article o news és un text que un subscriptor publica en un servidor per tal que altres usuaris el puguin llegir (tipus tauler d’anuncis). Els articles porten associat un temps d’expiració (publicació per un període de temps limitat) que pot ser establert pel redactor, el servidor o el moderador. Per facilitar la cerca d’informació, els articles s’organitzen en grups segons el tema de manera jeràrquica. Un article pot pertànyer a diversos temes. La nomenclatura dels grups va de nivell més ampli a més concret separats per un punt. Per exemple: comp.os.linux (ordinadors, sistemes operatius, Linux).
  • Administració d’articles i grups. Els articles i els grups que hi ha a Usenet poden ser administrats per un o més moderadors. Hi ha grups sense administració, grups en què les decisions es prenen de manera assembleària i grups moderats. El moderador decideix si permet la publicació de l’article o no, i en pot decidir la data d’expiració. A Usenet hi ha regles i votacions per decidir la gestió (creació, eliminació, modificació) de grups de notícies a nivell global.
  • Grups. Els articles publicats en el sistema de notícies es van organitzar jeràrquicament en grups. Es van definir set grups en el nivell principal que posteriorment es van convertir en vuit. Són els següents:
    • Comp: temes relacionats amb la informàtica
    • Misc: temes no classificables en els altres apartats
    • News: articles sobre el mateix sistema de notícies
    • Rec: activitats recreatives, aficions, jocs…
    • Sci: temes científics
    • Soc: temes socials, culturals i humanístics
    • Talk: debats, opinions, discussions
    • Humanities: discussions de temes d’humanitats, literatura, filosofia

Hi ha una jerarquia alternativa a l’estàndard en què hi ha grups que no es podien crear en la jerarquia oficial. Són una mena de grup sense normes:

  • Alt: jerarquia alternativa a l’oficial, que conté de tot i sense normes.

L’NNTP és un protocol basat en TCP que utilitza el port 119. Com tots els protocols “vells” d’internet, no ofereix cap mena de xifratge ni privacitat en la informació que transporta. Es pot utilitzar NNTP per SSL (modalitat que anomenem NNTPS), la qual cosa permet connexions segures. Utilitza el port 563.

El format dels articles NNTP es basa en el document RFC 1036, dedicat a Usenet. Al seu torn, aquest format es basa en el format dels missatges de correu (document RFC 822). És a dir, els articles de Usenet són en concepte similars als correus electrònics. Els articles tenen una estructura basada en un conjunt de capçaleres, una línia en blanc de separació (CRLF) i el cos o text de l’article, igual que els correus electrònics.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats