Resum

L’HTTP (protocol de transferència d’hipertetx o Hypertext Transfer Protocol) és un protocol de capa d’aplicació que proporciona al web la capacitat per transferir documents d’hipertetx. Utilitza un mecanisme client/servidor en el port 80 basat en TCP. Originàriament, el contingut dels documents a transferir era text, però amb la popularització del WWW s’ha acabat convertint en un protocol de transport de contingut multimèdia i no únicament text.

L’HTTP és un protocol sense estat que usualment tanca la connexió per a cada petició/resposta. El diàleg HTTP s’inicia quan un client fa una petició (usualment d’una pàgina web) a un servidor (usualment al port 80). Aquest missatge de petició consta del següent:

  • Una primera línia anomenada línia de petició.
  • Un seguit de capçaleres.
  • Una línia en blanc.
  • El cos de la petició.

Les peticions HTTP contenen un mètode en el primer camp de la primera línia. Aquest acostuma a ser GET o POST en les peticions, però hi ha més mètodes: HEAD, PUT, DELETE, TRACE i OPTIONS.

El servidor respon les peticions del client amb missatges que tenen una estructura similar a les peticions. Consten del següent:

  • Una primera línia anomenada línia d’estatus.
  • Seguit de les capçaleres.
  • Una línia en blanc.
  • La resposta, que va al final.

El protocol HTTP pateix els mateixos problemes de seguretat que els seus companys d’inici d’Internet (FTP, TFTP, SMTP…). Tota la informació viatja en text pla i pot ser fàcilment monitorada per altres. Quan s’utilitza HTTP sobre un protocol xifrat com SSL o TCL, s’anomena HTTPS (secure HTTP). Utilitza el port 443.

Un servidor intermediari o proxy fa d’intermediari entre el client i el servidor, i filtra el trànsit segons les polítiques establertes. Respon a les peticions del client des de la pròpia memòria cau si disposa de la pàgina en cache i evita sol·licitar-la al servidor. Hi ha moltes classificacions dels servidors intermediaris segons la seva funció, ubicació… En destaquem tres:

  • Web proxy cache: servidor intermediari cau web. Servidor intermediari centrat en el trànsit web.
  • Filtering web proxy: servidor intermediari de filtratge. Disposa d’un alt grau de capacitat de filtratge amb un nivell de granulitat del control d’accés molt detallat.
  • Intercepting proxy server: servidor intermediari o transparent). Es tracta d’un servidor intermediari transparent per a l’usuari, que no sap que existeix.

Des del punt de vista del client podem dir que hi ha servidors intermediaris fixos i transparents:

  • Intermediaris fixos. Per disposar d’accés a Internet, el client ha de configurar la seva connexió mitjançant un servidor intermediari. El client sap que el seu trànsit passa pel servidor intermediari (i que és enregistrat).
  • Intermediaris transparents. El client creu que disposa d’una connexió directa a Internet, però en realitat tot el seu trànsit s’encamina a un servidor intermediari.

Els serveis FTP i TFTP permeten penjar i baixar fitxers en la xarxa. L’FTP utilitza TCP i proporciona fiabilitat en les transferències. Permet l’accés tant d’usuaris identificats com d’anònims. El TFTP utilitza UDP i és un mecanisme sense fiabilitat, però molt usat per a baixades en àrees locals.

Els objectius del servei FTP són els següents:

  • Compartir fitxers tant de dades com de programes.
  • Permetre continuar les transferències de fitxers tot i que s’interrompin (reprendre les baixades).
  • Transferir dades de manera eficient i fiable.

Podem classificar els servidors FTP de la manera següent:

  • Usuari identificat. El servidor requereix un nom d’usuari i una contrasenya vàlids per accedir al servei FTP.
  • Accés anònim. El servidor permet que qualsevol usuari pugui accedir al repositori de fitxers.
  • Servidor públic. Molts servidors FTP a Internet ofereixen servei d’accés anònim a repositoris de programari per tal que els usuaris el puguin utilitzar.
  • Servidor corporatiu. Els serveis FTP no cal oferir-los forçosament a Internet; l’administrador de xarxa configura el servidor FTP per oferir aquests serveis als equips que considera oportuns.

El servidor proporciona un repositori de fitxers i una aplicació que permet que els clients es connectin i facin ús dels fitxers (penjar i baixar). L’URL per accedir a un fitxer per FTP es pot expressar així: ftp://usuari:contrasenya@servidor:port/fitxer. El client FTP és el programa que s’utilitza per establir una connexió amb el servidor per tal de poder baixar o penjar fitxers en el servidor.

L’FTP és un protocol de capa d’aplicació basat en TCP com a capa de transport. Utilitza el port 21 per al canal de control i el port 20 per al canal de dades. Tant en el client com en el servidor hi ha dues entitats clarament diferenciades:

  • Intèrpret del protocol: encarregat de l’intercanvi d’ordres i respostes entre client i servidor.
  • Transferència de dades: part encarregada d’intercanviar els fitxers i directoris entre client i servidor.

La connexió TCP del canal de dades entre client i servidor es pot establir de dues maneres diferents:

  • Mode actiu (mode per defecte). El client indica al servidor el port dinàmic que utilitzarà (comunicació entre el port dinàmic del client i el port 20 del servidor).
  • Mode passiu. El servidor indica el port dinàmic per on s’establirà el canal de dades (en lloc del port 20).

El protocol FTP descriu diferents categories d’ordres que el client pot realitzar agrupades en tres grups, i el protocol FTP defineix un conjunt de respostes consistents en un codi numèric de tres xifres i un text descriptiu de la resposta. Els grups d’ordres són els següents:

  • Ordres de control d’accés: són les que gestionen l’accés al servei FTP, per exemple iniciar i finalitzar sessió, validació de l’usuari i la contrasenya, canvis de directori i de sistemes de fitxers…
  • Ordres de paràmetres de transferència: gestionen les opcions relacionades amb la transferència de fitxers, com per exemple el mode de transferència binari o ASCII, els ports, el mode passiu o actiu…
  • Ordres de servei FTP. Són les ordres de les accions que es volen fer en una sessió FTP, com per exemple baixar un fitxer, penjar-lo, modificar-ne el nom, afegir-lo…

Les ordres més usuals són get, mget, put i mput per baixar i penjar fitxers; cd i ls per canviar i llistar directoris; ascii binary per indicar el mode de transferència; ordre per executar una ordre de sistema operatiu en el servidor; help per mostrar la llista d’ordres.

El protocol trivial de transferència de fitxers TFTP permet únicament les operacions bàsiques de penjar i baixar fitxers, i no incorpora cap mecanisme d’identificació. Els repositoris de dades de TFTP són públics. Usualment, en sistemes GNU/Linux aquests repositoris es troben en el directori /tftpboot o /var/lib/tftpboot. Es tracta d’un protocol de capa d’aplicació que utilitza UDP en la capa de transport, i el port 69 per a la connexió.

Les utilitats del protocol TFTP són les següents:

  • Inicialitzar estacions de treball sense disc, permetent carregar el sistema operatiu mitjançant TFTP.
  • Desar i baixar configuracions, especialment fitxers de configuració de xarxa, d’encaminadors, d’arrencada de sistemes…
  • Iniciar instal·lacions de sistemes operatius per xarxa. Els equips (amb disc o sense) es baixen per la xarxa per TFTP el programari d’instal·lació del sistema operatiu.

El protocol TFTP defineix els paquets RRQ (read request o petició de lectura), WRQ (write request o petició d’escriptura), DATA (dades, blocs de dades de 512 bytes), ACK (acknowledgemento confirmació) i ERROR (paquets d’error).

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge