Introducció

En el mòdul Serveis de xarxa i Internet estudiarem i practicarem la instal·lació i configuració de diversos serveis de xarxa. Molts d’aquests serveis són molt coneguts i són destinats a proporcionar serveis d’Internet a l’usuari final (per això són populars). Parlem per exemple del servei web (HTTP), el de transferència de fitxers (FTP), el de correu, el d’àudio, de vídeo… Tanmateix, hi ha altres serveis que tot i ser imprescindibles a Internet són menys coneguts per als usuaris. Es tracta de serveis com DHCP, DNS, SMTP…, que, tot i ser omnipresents, no són tan coneguts perquè no van destinats a l’usuari final, sinó a la configuració de les xarxes, a fer que les xarxes funcionin correctament.

En la unitat formativa “Instal·lació i administració de serveis de noms de domini” s’explica com mantenir i administrar adequadament els equips en xarxa de manera automatitzada. Es mostra com l’administrador pot establir serveis que permeten configurar automàticament les dades de connexió dels equips i el domini al qual pertanyen i com es configuren els equips per actuar de clients i fer ús d’aquests serveis.

En la unitat “Instal·lació i administració de serveis de configuració automàtica de xarxa” s’explica el protocol DNS (Domain Name System o sistema de noms de domini), que permet la resolució de noms de domini a adreces IP i a la inversa. La “màgia” amb la qual un usuari indica un nom de domini i obté l’adreça corresponent a aquest domini és obra del DNS.

Primerament caldrà que ens familiaritzem amb el sistema de noms de domini veient-ne l’evolució des dels primers fitxers de noms plans fins a l’actual sistema jeràrquic i distribuït. Aprendreu a reconèixer i a identificar el funcionament dels noms de domini a Internet i com són gestionats per mitjà de servidors encarregats de controlar una zona concreta.

Es presenta la documentació de l’estàndard del protocol DNS i les seves diverses extensions, que permeten actualitzacions dinàmiques, multitud d’opcions de configuració, configuracions condicionals, expressions i tractament de la seguretat en les comunicacions.

El sistema de noms de domini permet identificar un domini a qualsevol lloc del món a Internet. Es mostra com es realitza aquest mecanisme de resolució, que “per art de màgia” sap identificar quina adreça IP correspon a cada domini. Aquesta tasca la realitzen els servidors de noms. Cal, doncs, instal·lar-los i posar-los en funcionament. Veureu, doncs, tot el procés necessari per posar en marxa un servidor DNS i els mecanismes de reconeixement que cal utilitzar per comprovar-ne el funcionament correcte.

Finalment cal saber definir noves zones amb informació dels equips propis de la zona. S’explicarà com definir els equips usant els registres de recurs, com compartir aquesta informació entre diversos servidors primaris i secundaris mitjançant transferències, com delegar zones entre institucions diferents i, fins i tot, com posar en marxa servidors només cau (que no administren res, simplement agiliten les respostes).

En l’apartat “Administra serveis de configuració automàtica, identificant-los i verificant la correcta assignació dels paràmetres” s’explica el funcionament del protocol DHCP. El servei DHCP (Dynamic Host Configuration Protocol o protocol de configuració dinàmica d’equips) permet la configuració d’adreces IP, màscares, passarel·les per defecte i moltes altres opcions de configuració de manera totalment dinàmica. A cada equip, se li ha de proporcionar un identificador i la informació necessària per poder treballar en xarxa i poder accedir a altres equips i altres xarxes.

Primerament analitzem quina és la informació que ha de tenir un equip per poder treballar en xarxa i disposar d’accés a Internet. Aquesta configuració es pot establir manualment o de manera dinàmica; s’analitzen els pros i contres de cada cas. El creixement que han sofert les xarxes a escala mundial (tant en nombre de xarxes com d’equips i de complexitat de gestió) va propiciar el sorgiment del protocol DHCP. Se n’estudia l’origen, basat en el protocol BOOTP, l’evolució i el funcionament. Així, doncs, descriurem el clàssic diàleg DHCP d’intercanvi de quatre missatges.

Un cop es coneix la finalitat del protocol DHCP i el seu funcionament, cal implementar-ne un servidor. Estudiarem tots els passos necessaris per fer-ho i tots els mecanismes de reconeixement i monitoratge per comprovar que la instal·lació i posada en servei s’han fet correctament.

Finalment cal estudiar les opcions de configuració generals del servei i fer un repàs a les opcions de xarxa més usuals per als clients.

També veurem la configuració d’un client DHCP i les opcions que es poden definir directament en el client.

Els dos temes tractats en aquesta unitat, tot i que relacionats, són absolutament independents l’un de l’altre. Us recomanem fer una primera lectura global del servei DNS i en una segona lectura anar practicant in situ en un servidor els passos que es van descrivint. Aquest procés pràctic es pot ampliar al mateix temps seguint els apunts i les activitats contingudes en el material web. El mateix procediment es pot aplicar per aprendre el funcionament del servei DHCP i per practicar la configuració d’un servidor.

Anar a la pàgina següent:
Resum