Resum

La llar és una unitat de convivència i residència que està integrada per membres d’una mateixa família o no. En canvi, la família està formada per un conjunt de persones que no sempre conviuen sota el mateix sostre, però que estan units per un vincle de parentiu o consanguinitat.

Una altra diferenciació important és que les famílies han d’estar formades per més d’un membre, mentre que les llars poden estar conformades per una sola persona.

Hi ha quatre tipus bàsics de nucli familiar:

  • Parella sense fills.
  • Parella amb un fill o més no aparellat.
  • Mare amb un fill o més no aparellat.
  • Pare amb un fill o més no aparellat.

El tipus de vincle o relació de parentiu pot ser:

  • Cònjuge o parella
  • Fill o filla
  • Gendre o jove
  • Germà o germana
  • Cunyat o cunyada
  • Pare o mare
  • Sogre o sogra
  • Altre parent
  • No emparentat

Una generació abasta un període de temps de vint-i-cinc anys.

Les unitats de convivència són grups de persones físiques, amb independència de la relació o parentiu entre elles, que conviuen juntes sota un mateix sostre i que es comprometen a fer-ho, compartint les despeses sorgides de la pròpia convivència. Tipus:

  • Unipersonals
  • Familiars
  • No familiars

Classificació de les famílies segons la seva diversitat:

  • Nuclear
  • Monoparental
  • Homoparental
  • Reconstituïdes o enllaçades
  • Extenses o múltiples
  • Sense fills
  • Avis cuidadors

Les unitats de convivència no familiar estan formades per persones que no mantenen cap relació de parentiu ni consanguinitat.

Dins d’aquest tipus de llar trobem:

  • Pisos tutelats per a persones grans.
  • Pisos tutelats per a persones amb malalties mentals o discapacitat psíquica.
  • Pisos per a suport a dones víctimes de violència domèstica.
  • Pisos tutelats per a joves menors d’edat.
  • Pisos per a persones en procés de desintoxicació.

Classificació de la població segons edat:

  • Nounat
  • Infant
  • Nen/nena
  • Adolescent
  • Jove
  • Adult
  • Persona gran

La representació gràfica d’aquestes categories s’anomena piràmide de població.

Les persones mostren dificultats en la realització de les ABVD i les AIVD quan es troben en les següents situacions:

  • Persones grans.
  • Persones amb discapacitat.
  • Persones en situació de dependència.

Aspectes que cal tenir present a l’hora de fer un enfocament professional:

  • Coneixement de l’esfera personal.
  • Atenció integral.
  • Tracte personalitzat i empàtic.
  • Fomentar l’autonomia personal i independència.
  • Atenció especialitzada en aquelles intervencions que ho requereixin.
  • Tracte personalitzat.
  • Benestar físic, emocional i social.
  • Garantir la seva intimitat i protecció de la informació facilitada.
  • Potenciar hàbits saludables.

Una persona gran és una persona d’edat avançada. Però, a partir de quin moment una persona és considerada gran? Dependrà de diferents atributs psicològics, físics i culturals de la societat on viu.

Per la geriatria, l’entrada a la vellesa es produeix en el moment en què la vulnerabilitat i la dependència afecten la persona, més que l’edat real.

Canvis en el procès d’envelliment:

  • Físics
  • Emocionals
  • Cognitius

La discapacitat és la condició de limitació física o mental que té una persona respecte a la resta de població.

Les persones amb discapacitat poden presentar necessitats de tipus:

  • Accessibilitat
  • Comunicació
  • Socioafectives
  • Educatives
  • Inserció laboral

La discapacitat física pot ser de dos tipus:

  • Motora
  • No motora

La discapacitat sensorial també és classifica en dos tipus:

  • Visual: conseqüència de la pèrdua total o parcial de la visió.
  • Auditiva: derivada de la pèrdua total o parcial de l’audició.

La discapacitat intel·lectual és derivada de la limitació en el funcionament intel·lectual, les conductes adaptatives i les habilitats pràctiques.

La discapacitat derivada del trastorn mental es basa en un conjunt de signes i símptomes que constitueixen un diagnòstic.

La dependència és la situació permanent en què es troba una persona que per diferents motius (edat, malaltia o discapacitat) ha perdut part de la seva autonomia personal per a la realització de les ABVD.

Les necessitats poden classificar-se en dos grans grups:

  • Bàsiques o universals: són comunes a totes les persones.
  • Condicionades: venen determinades per la societat en què vivim i no sempre són necessàries.

Maslow divideix les necessitats en tres tipus:

  • Físiques
  • Socials
  • Autorealització

Parts (necessitats) de la Piràmide de Maslow:

  1. Bàsiques o fisiològiques
  2. Seguretat
  3. Socials
  4. Reconeixement
  5. Autorealització

La gestió de l’economia domèstica i en concret de les demandes que sorgeixen en un familiar variarà segons el moment.

Tenim en compte la piràmide Maslow i l’ordre en la cobertura de les necessitats que proposa, el més important en una llar és la cobertura de les necessitats bàsiques.

Els professionals que intervenen en el SAD tenen com a funció principal establir estratègies de suport en aquelles llars o unitats de convivència en què sigui necessari treballar les àrees:

  • Domèstica
  • Psicosocial

L’àrea domèstica engloba tots els aspectes relacionats amb l’economia domèstica, atenció i cura de la llar i atenció i cura de la pròpia persona. L’àrea psicosocial abasta els aspectes més emocionals, afectivosexuals i d’ocupació del temps.

Els productes de suport tenen com a finalitat:

  • Prevenir
  • Millorar l’autonomia
  • Facilitar la tasca del cuidador
  • Facilitar l’accés

Els productes de suport van dirigits a:

  • Persones amb discapacitat
  • Població general

Tipus d’ajuts i prestacions dirigits a les famílies:

  • Prestacions de serveis
  • Prestacions econòmiques
  • Prestacions tecnològiques

Entenem per cuidador no professional la persona que de manera voluntària i sense rebre cap prestació econòmica a canvi té cura d’una persona gran o en situació de dependència. Acostuma a ser un membre del propi entorn familiar: parella, fill o filla, jove o gendre… Les principals tasques que presten els cuidadors se centren a donar suport a les ABVD i les AIVD.

La capacitació de la persona cuidadora ha de comprendre diferents àrees:

  • Coneixements sobre la malaltia.
  • Habilitats i estratègies.
  • Informació sobre serveis i recursos existents.
  • Cuidar-se a si mateix, l’autocura.

La síndrome del cuidador cremat (burn-out) fa referència a aquell estat en què la persona cuidadora es troba desbordada per la situació de cuidar. Presenta símptomes en la salut física, salut emocional i salut social de la persona cuidadora.

La tasca de cuidar és una tasca feminitzada.

La cultura familiar és el conjunt de normes, tradicions, mites, rituals, llengua i valors que identifiquen una família. La cultura familiar i els seus valors són necessaris per entendre les dinàmiques familiars i la interacció entre els seus membres.

Les tradicions que formen part d’una societat tenen un pes considerable dins de les famílies que la formen.

La família és el primer espai educatiu i de socialització, per tant, es pot considerar la base de l’essència de l’individu.

Els valors apresos durant la primera infantesa són fonamentals i imprescindibles per a la nostra socialització.

Els valors familiars parteixen de les relacions personals, el diàleg i la convivència, que comporten sentiments d’afecte i estima mútua entre les persones.

Cada persona disposa d’una escala de valors pròpia.

Hi ha tres valors primaris:

  • Respecte
  • Honestedat
  • Responsabilitat

La identitat personal es construeix a partir del model dels adults que hem tingut com a mirall. Tota identitat passa per diferents processos:

  • La identitat
  • El sentiment d’afirmació
  • El sentiment de pertinença
  • Valoració del grup familiar

La llengua materna forma part de la cultura familiar. L’espai lingüístic inclou, a part de la llengua pròpiament, el conjunt de signes i comunicacions no verbals propis de cada família.

El consum familiar és tota activitat econòmica que fan les famílies i que consisteix en la utilització de béns i serveis per a la satisfacció de les seves necessitats.

A l’hora de comprar o adquirir un producte o servei, hem de tenir presents tres aspectes:

  • La nostra renda
  • El preu del producte o servei
  • Les modes

La despesa familiar és la quantitat de diners que destina una llar (suma de tots els seus membres) al pagament de béns i serveis consumits. El pressuposat familiar o domèstic ha d’incloure dos tipus de despeses:

  • Fixes obligatòries.
  • Variables.

Els tipus de despeses segons la seva periodicitat són:

  • Mensuals
  • Últim rebut
  • Trimestral
  • Anual

La gestió econòmica d’una llar comporta el coneixement d’un mínim de documentació:

  • Pressupost
  • Comanda
  • Contracte de compravenda
  • Tiquet de compra
  • Factura
  • Rebut
  • L’albarà

Un pressupost és un càlcul aproximat del que ens costarà un bé, una obra o servei.

La comanda és un document que s’utilitza per deixar constància de l’encàrrec d’un bé, producte o servei i les seves característiques, així com el preu i la quantitat de diners que s’han lliurat a compte per formalitzar l’encàrrec.

El contracte de compravenda és un acord verbal o escrit entre dues parts que s’obliguen a donar, fer o prestar algun bé o servei.

El tiquet de compra és el resguard o comprovant de pagament que remet el comerciant un cop s’ha fet efectiu l’import de la compravenda d’un servei o producte. Al tiquet també se l’anomena factura simplificada.

Guardar el tiquet de compra durant uns dies és important per garantir els nostres drets com a consumidors davant de:

  • Un canvi o devolució
  • Fer una reclamació
  • Com a garantia del producte comprat

Una factura és un document de tipus comercial que fa referència a la compravenda d’un bé o a les característiques de la prestació d’un servei.

Parts d’una factura:

  • Dades identificadores del professional o empresa que realitza el servei.
  • Número de factura.
  • Data de la factura.
  • Informació de la persona o empresa a la qual es dirigeix la factura.
  • Concepte de la factura.
  • Import de l’operació de compravenda o del servei realitzat.
  • Impostos
  • Quantitat total a pagar.
  • Forma de pagament.

Una factura electrònica no deixa de ser una factura i té els mateixos efectes legals que una factura en paper.

El rebut de compra és el document que acompanya la factura en el moment que aquesta s’ha fet efectiva. És la manera d’acreditar que s’ha fet el traspàs de diners entre client i venedor. Informació que ha de contenir un rebut:

  • Dades identificadores del document:
    • Número del rebut.
    • Número de la factura amb la qual es relaciona.
    • Lloc i data d’expedició.
  • Dades identificadores de la persona o entitat que lliura els diners.
  • Dades identificadores de la persona física o jurídica que rep els diners.
  • Dades de l’operació realitzada:
    • Quantitat de diners.
    • Concepte pel qual s’ha fet el pagament (escrit en lletra i en xifres).
    • Signatura i segell.

Un albarà o nota de lliurament és un document de caràcter mercantil que serveix per acreditar el lliurament d’un producte o prestació de servei. Requisits d’un albarà:

  • Ha de tenir un número correlatiu.
  • Ha d’estar associat a un ordre o número de comanda.
  • Hi han de figurar les dades bàsiques, com el lloc i la data d’emissió.
  • Hi han de constar les dades identificadores de l’emissor i receptor.
  • Contingut de l’entrega i valor.
  • Data de l’entrega i lloc.
  • Via per la qual es farà l’entrega (transport o missatgeria).
  • Persona que rep la mercaderia i la seva signatura.

Les entitats bancàries són organitzacions, institucions o agrupacions financeres que s’encarreguen de gestionar els diners dipositats per particulars i empreses per prestar-los a altres a canvi d’un benefici.

Les entitats bancàries estan formades per bancs i cooperatives de crèdit.

Les dues activitats principals de les entitats bancàries són:

  • Captar els diners de les famílies, empreses i administracions públiques, donant a canvi un interès.
  • Atendre les necessitats de diners de les persones, empreses i institucions cobrant uns diners pel seu préstec.

Entre les operacions més habituals que fan les entitats bancàries en trobem de tres tipus:

  • Operacions de passiu.
  • Operacions d’actiu.
  • Operacions de servei.

Un préstec hipotecari és una operació bancària en la qual se cedeix una quantitat de diners per la compra d’una casa o un pis, amb l’obligació de tornar-los en uns terminis i condicions establerts prèviament. Vocabulari habitual en un préstec:

  • Prestador
  • Prestatari
  • Avalador
  • Capital
  • Tipus d’interès
  • Quota
  • Termini d’amortització
  • Comissió
  • Garanties
  • Període de carència
  • Valor de taxació

Operacions de serveis més habituals que ofereixen les entitats bancàries:

  • Domiciliació de la nòmina o pensió.
  • Gestió de targetes i altres serveis.
  • Domiciliació i pagament de rebuts i impostos.
  • Compravenda de moneda estrangera.
  • Compra d’entrades per a espectacles.

Els diners faciliten l’intercanvi de béns i serveis i serveixen com a unitat de compte, ja que permeten mesurar el valor de les coses i posar-hi preu.

La incorporació de nous models de transacció econòmica, arran de la incorporació de les noves tecnologies al sector comercial, han permès la utilització de l’anomenat diner de plàstic (targeta) i diner electrònic.

La gestió i el control del pressupost és una de les accions més importants d’una unitat familiar o de convivència.

Un pressupost no és més que una planificació dels ingressos i despeses d’una unitat de convivència. Fer un pressupost ens permet:

  • Identificar i conèixer els ingressos.
  • Identificar i conèixer les despeses.
  • Saber si generem estalvi.

El pressupost ha d’estar adaptat a la unitat de convivència o familiar. És cert que hi ha unes despeses comunes a totes les llars, però també en funció del nombre de membres, edat, activitats, tipus d’alimentació o necessitats especials hi poden haver diferències i prioritats.

Una despesa és una sortida de diners, que tant poden ser en efectiu o a través d’una transacció bancària. Dins d’una llar podem trobar dos tipus de despeses:

  1. Ordinàries: aquelles que es poden preveure o anticipar.
  2. Extraordinàries: sorgeixen sense estar previstes.

Els béns tangibles són aquells productes que poden tocar-se i sentir-se per les seves característiques físiques. Els béns intangibles són aquells que no posseeixen materialitat.

Les necessitats d’una llar es poden classificar en dos grups:

  • Béns o despeses de primera necessitat, com ara:
    • Els aliments.
    • El vestit i calçat.
    • L’habitatge i els subministraments
    • El mobiliari, l’equipament de la llar i les despeses corrents.
  • Resta de béns i serveis.

Despeses del consum segons la Classificació europea del consum individual per finalitat (COICOP):

  1. Aliments i begudes no alcohòliques
  2. Begudes alcohòliques, tabac i narcòtics
  3. Articles de vestir i calçat
  4. Habitatge, aigua, electricitat i altres combustibles
  5. Mobiliari, equipament de la llar i conservació de l’habitatge
  6. Salut
  7. Transports
  8. Comunicacions
  9. Oci, espectacles i cultura
  10. Ensenyament
  11. Hotels, cafès i restaurants
  12. Altres béns i serveis

Principals productes en els quals gastem els nostres ingressos?

  • Producte fresc.
  • Resta d’alimentació.
  • Altres productes quotidians no alimentaris.
  • Equipament de la persona.
  • Equipament de la llar.

El consum és l’acció d’utilitzar o gastar una cosa, un bé o un servei per satisfer les nostres necessitats.

Els membres d’una unitat de convivència o familiar, participen de diferent manera en l’organització econòmica. Es poden establir dos tipus:

  1. Membres que aporten ingressos econòmics a la llar.
  2. Membres que són subjectes únicament de consum.

S’anomena sustentador principal aquell membre l’aportació econòmica de la qual habitualment suporta en major grau les despeses comunes.

Les famílies o llars s’han de constituir com a unitats autosuficients, mitjançant el seu treball o les rendes, si no poden caure en situacions de vulnerabilitat social.

Portar un control del pressupost de la llar exigeix trobar un equilibri entre els ingressos i les despeses. Com més constantment fem aquest seguiment, abans es podrà detectar qualsevol desviació. Introduir estratègies en el nostre dia a dia per reduir les despeses ens suposarà un estalvi en la nostra economia.

Un consum intel·ligent està basat en un posicionament crític, sostenible i solidari.

És habitual que en alguns moments ens deixem seduir per un producte i la seva publicitat. Se’n diu compra per impuls o compra impulsiva.

Abans de decidir-se a comprar un producte cal fer-se aquestes tres preguntes:

  1. Ho necessito?
  2. Em suposarà un endeutament?
  3. Puc trobar aquest producte o un de semblant a un preu més econòmic?

S’anomenen despeses formiga aquelles petites despeses que fem de manera quasi diària i que són d’un import molt petit. La suma de totes elles, dins d’un període determinat, es converteix en un import considerable.

La reducció o eliminació de les despeses formiga repercuteix directament en benefici del nostre estalvi.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge