La gestió del pressupost

Portar a terme l’administració de l’economia d’una unitat de convivència comporta un seguit de processos, com ara:

  1. Planificar
  2. Organitzar
  3. Dirigir
  4. Executar
  5. Supervisar
  6. Avaluar

Aquests conceptes, relacionats entre sí, permeten tenir un control sobre les diferents partides monetaries (ingressos i despeses) que necessita una unitat de convivència per donar resposta a les seves necessitats bàsiques i de consum.

Consum familiar: les necessitats o demandes i les despeses

El consum familiar és tota activitat econòmica que fan les famílies i que consisteix en la utilització de béns i serveis per a la satisfacció de les seves necessitats.

A l’hora de comprar o adquirir un producte o servei, hem de tenir presents tres aspectes:

  • La nostra renda: com més alta sigui més possibilitats de comprar tindrem.
  • El preu del producte o servei: com més car sigui, més difícil serà comprar-lo i reduirà els nostres ingressos.
  • Les modes: deixar-se influir per la publicitat, el màrqueting i les campanyes de promoció pot ser perjudicial per a la nostra economia, ja que ens poden fer comprar coses que no necessitem.

El pressuposat familiar o domèstic ha d’incloure dos tipus de despeses:

Despesa familiar

La despesa familiar és la quantitat de diners que destina una llar (suma de tots els seus membres) al pagament de béns i serveis consumits.

  • Despeses fixes obligatòries: són totes aquelles que no es poden eliminar en cap concepte. Acostumen a ser despeses de pagament periòdic com ara el lloguer, la hipoteca, la comunitat de propietaris, els impostos, els derivats de l’educació…
  • Despeses variables: són despeses necessàries per viure, per tant no les podem eliminar, però sí reduir o reconduir, com per exemple: la compra d’aliments, el consum de subministrament, l’oci, el transport utilitzat…

  • La compra d'aliments és una de les despeses variables d'una unitat familiar. Pot variar en funció del nombre de membres, gustos i necessitats personals./-10
  • La compra d'aliments és una de les despeses variables d'una unitat familiar. Pot variar en funció del nombre de membres, gustos i necessitats personals.

Previsió de les despeses generals de la unitat de convivència

Segons l’Enquesta de pressupostos familiars (EPF) que porta a terme l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les despeses d’una llar es poden classificar segons la seva periodicitat en els cinc grups següents (vegeu lataula):

  1. Bisetmanals: despeses de major freqüència i d’imports petits.
  2. Mensuals: despeses de freqüència mitjana o d’import moderat.
  3. Últim rebut: pagaments regulars vinculats generalment a un servei.
  4. Trimestral: despeses de baixa freqüència o d’imports massa elevats per considerar-los bisetmanals o mensuals.
  5. Anual: despeses d’escassa freqüència o d’imports molt elevats.
Taula: Periodicitat de les despeses segons l’INE
Periodicitat Tipus de servei o producte
Bisetmanal Productes alimentaris (producte fresc, arròs, llegum…)
Mensual Productes de neteja, higiene, perruqueria, roba…
Últim rebut Subministraments (aigua, llum, gas, telèfon…)
Trimestral Assegurances, quota de pàrquing, comunitat de veïns…
Anual Impostos i tributs, vacances…

Interpretació i maneig de la documentació de gestió domiciliària (factures, rebuts, albarà...)

La gestió econòmica d’una llar implica el coneixement bàsic i la familiarització de diferents conceptes financers habituals en el dia a dia. Conèixer i saber interpretar aquesta documentació és important per poder portar un bon control de l’economia familiar, i en ocasions ens pot ajudar a detectar possibles errors o estafes.

Entre la documentació més habitual trobem:

  • Pressupost
  • Comanda
  • Contracte de compravenda
  • Tiquet de compra
  • Factura
  • Rebut
  • Albarà

El pressupost de producció

Davant de determinades compres o adquisicions, és important demanar un pressupost per tenir una idea aproximada del que costarà un determinat producte o servei, i així decidir si es pot fer front o no a la despesa.

Un pressupost és un càlcul aproximat del que ens costarà un bé, una obra o servei. Disposar de diferents pressupostos davant d’una compra o servei ens permetrà comparar l’oferta feta per diferents proveïdors i escollir el que s’adapti millor a la nostra economia.

Un pressupost és un document comercial que ofereix informació detallada sobre la quantificació i la composició de les diferents partides d’un bé o servei pel que és mostra interès. Un pressupost no implica relació comercial fins que aquest és acceptat pel comprador o client.

Exemple de pressupost: reformar la cuina

Si ens plantegem fer una reforma dins de casa, com per exemple ala cuina, és aconsellable demanar pressupost a dues o tres empreses de reformes de la llar. D’aquesta manera podrem valorar les seves propostes quant a disseny, els materials utilitzats, conèixer el termini de la reforma, la garantia dels materials…

En un pressupost s’han de poder identificar de manera clara:

  • Dades de l’empresa que presta el servei
  • Dades del client
  • Data del pressupost i temps de validesa
  • Descripció del producte, servei o obra que es farà
  • Materials utilitzats
  • Termini d’entrega
  • Descomptes en cas que se n’apliquin
  • Altres despeses que s’han de tenir presents
  • Tipus d’IVA aplicable
  • Import total
  • Condicions de pagament
  • Signatura de l’empresa que fa l’emissió
  • Espai per a l’acceptació del pressupost per part del client

La comanda

La comanda és un document que s’utilitza per deixar constància de l’encàrrec d’un bé, producte o servei. Es tracta d’una manera de deixar per escrit els desitjos del client.

La comanda recull el producte encarregat amb les seves característiques, així com el preu i la quantitat de diners que s’han lliurat a compte per formalitzar l’encàrrec.

Acostuma a ser un document que es fa per triplicat, ja que se’n queda una còpia el client, una altra el venedor i la tercera que s’adreça al proveïdor final perquè prepari l’encàrrec. És molt important verificar que el que hi ha al full de comanda s’ajusta al nostre encàrrec, ja que després no hi haurà opció de reclamar.

Exemple de comanda: compra d'un sofà

Imaginem que volem comprar un sofà. El primer que farem és dirigir-nos a una botiga i escollir el model que més ens agrada, i veure si s’ajusta a les nostres necessitats i pressupost.
El més habitual és que el sofà no estigui en estoc i que s’hagi de fabricar. En aquest cas, el venedor omplirà un full de comanda on explicitarà el tipus de sofà, places, material escollit, color… També incorporarà les nostres dades personals, lloc d’entrega i termini, preu i diners que hem deixat com a paga i senyal.
Ens farà entrega d’una còpia, la botiga en guardarà una altra i la tercera la faran arribar a l’empresa fabricant dels sofàs, que seguirà les indicacions del full de comanda per fabricar-lo.
En el supòsit que un cop entregat el sofà no s’ajusti al que nosaltres hem encarregat, el full de comanda és la prova que servirà per fer la reclamació pertinent.

El contracte de compravenda

El contracte de compravenda és un acord verbal o escrit entre dues parts que s’obliguen a donar, fer o prestar algun bé o servei. Un contracte té una validesa legal i acostuma a fer-se per escrit per tal de deixar-ne constància.

Aquest acord de voluntats regula les condicions en les quals s’ha de fer l’intercanvi, com per exemple el preu, la forma de pagament, el termini de lliurament i la garantia. En el moment de signatura del contracte les parts implicades, comprador i venedor, s’obliguen a:

La llei estableix que s’ha de ser major d’edat per signar un contracte de compravenda i estar en plenes facultats mentals.

  • Per part del venedor:
    • Guardar la mercaderia, producte o servei fins al moment de l’entrega.
    • Lliurar l’objecte de la compravenda en el termini acordat.
    • Garantir que el producte o servei lliurat estigui en bon ús i en les condicions pactades.
  • Per part del comprador:
    • Rebre la mercaderia.
    • Pagar el preu establert en el contracte i en les condicions establertes.

El contracte de compravenda acostuma a fer-se servir en vendes on l’import sigui elevat, com per exemple la compravenda d’un cotxe, un immoble, un terreny…

El tiquet de compra

La diferència entre un tiquet de compra i una factura ordinària recau en la quantitat d’informació que porta. El tiquet de compra l’expedeix el comerciant i hi apareix el contingut de la venda o servei, però no és nominal, és a dir, no hi figuren les dades del comprador (és anònim) però si les del comerç que fa la venda.

És important revisar el tiquet, ja que hi pot haver un error, intencionat o no, i és el moment d’esmenar-lo.

  • Tiquet de compra
  • Tiquet de compra

El tiquet de compra és el resguard o comprovant de pagament que remet el comerciant un cop s’ha fet efectiu l’import de la compravenda d’un servei o producte. Al tiquet també se l’anomena factura simplificada.

Informació mínima que ha d’aparèixer en un tiquet de compra per petita que sigui:

  • Número correlatiu del tiquet i per tant de l’operació.
  • Data i hora.
  • Nom de l’establiment comercial o marca.
  • Adreça.
  • NIF.
  • Descripció de la compra o servei facilitat de manera desglossada per articles i preu.
  • Tipus d’IVA imposat.
  • Descomptes en cas d’haver estat aplicats.
  • Importat total de la compra amb IVA.
  • Forma de pagament en què s’ha satisfet la compra o servei.

Motius de la importància de guardar els tiquets de compra durant un cert temps

És força habitual que quan sortim de comprar alguna cosa, ràpidament ens desfem del tiquet de compra.
Guardar el tiquet de compra durant uns dies és important per garantir els nostres drets com a consumidors davant de:

  • Un canvi o devolució de l’article o producte comprat. Molts tiquets porten imprès el període de vigència, que acostuma a oscil·lar entre quinze dies i un mes. En determinats períodes de l’any, com per ara Nadal, habitualment s’amplia fins passat festes.
  • Fer una reclamació perquè el producte és defectuós. El termini màxim per posar una reclamació és de sis mesos. Després d’aquest període caldrà demostrar que el producte comprat és defectuós.
  • Com a garantia del producte comprat. Si s’espatlla o es defectuós abans de dos anys, el venedor té l’obligació de reparar el producte o donar-ne un de nou.

I què passa si s’ha perdut el tiquet? Si hem fet la compra mitjançat targeta de crèdit i el pagament surt reflectit a l’extracte bancari, pot servir com a comprovant. Si hem pagat en efectiu, serà molt més complicat i dependrà de la bona voluntat del venedor.

La normativa permet emetre factures simplificades o tiquets fins a imports que no superin els 400 euros. A partir d’aquesta quantitat, es recomana fer factura ordinària, on sí que és obligatori que hi apareguin les dades del venedor i la del comprador.

La factura

Una factura és un document de tipus comercial que fa referència a la compravenda d’un bé o a les característiques de la prestació d’un servei, com per exemple els subministraments de la llar (aigua, gas, llum…).

La factura és la prova física que una operació econòmica entre dues parts s’ha portat a terme de manera legal i satisfactòria. Una factura identifica el què, qui, com, quan i on s’ha fet una activitat comercial entre dues parts.

Es tracta d’un document essencial en qualsevol servei de postventa, ja que és imprescindible per efectuar devolucions o reclamacions sobre una adquisició, sigui del tipus que sigui. Podem dir que és el justificant i la garantia sobre qualsevol problema que hi pugui haver en el futur.

Indicar la paraula 'factura'

La factura és un comprovant que una transacció econòmica és vàlida i que s’han pagat els impostos corresponents a la llei. És obligatori indicar la paraula factura dins del mateix document, perquè sigui vàlida.

Saber interpretar un factura és important. Estar al corrent del que estem pagant i en concepte de què ens permetrà obtenir informació plena de les nostres despeses.

Beneficis de poder interpretar una factura correctament:

  • La factura és el document per presentar qualsevol queixa o reclamació davant d’un servei o producte que no compleix les nostres expectatives inicials.
  • Ens pot ajudar a planificar la nostre economia mensual, fent projecció de futur.
  • Ens mostra els impostos aplicats.
  • La lectura habitual ens permetrà adquirir una certa cultura financera que a la llarga ens pot ajudar a detectar possibles fraus.
  • En el cas dels subministraments ens pot ajudar a detectar canvis en el nostre consum i, en cas necessari, alertar-nos si és necessari reduir el consum.

Les parts d’una factura són les següents (vegeu la figura):

A l’apartat “Seguiment de la gestió econòmica”, dins de la unitat “El proveïment de la unitat de convivència”, trobareu informació àmplia sobre les factures de subministrament i el seu detall.

  • Dades identificadores del professional o empresa que ofereix el servei. Es tracta de l’emissor de la factura. Fa referència a les dades de la persona (autònom) o empresa que fa la compravenda o presta un servei. Per exemple: nom i cognoms en cas de ser un autònom, raó social de l’empresa, adreça completa i número d’identificació fiscal (NIF).
    En el cas de les empreses o raons socials, aquestes acostumen a disposar d’un logotip o d’una marca comercial que apareix en el document. És una manera ràpida i visual d’identificar l’emissor de la factura.
  • Número de factura. Acostuma a estar format per un codi alfanumèric. Les factures emeses tenen una numeració correlativa. Per exemple: 0001/2020, 0002/2020; 0003/2020…
  • Data de la factura. Ha d’anar d’acord amb el número de la factura. Per exemple, la factura n. 50, no pot tenir una data anterior a la 49.
  • Informació de la persona o empresa a la qual es dirigeix la factura. És el receptor de la factura. Recull el nom de la persona o empresa a la qual es remet la factura. Incorpora les dades identificadores, adreça i NIF.
  • Concepte de la factura. Descripció de la compravenda o del tipus de servei prestat. És possible que en una mateixa factura es relacionin diferents articles o serveis. En aquest cas, s’hauria d’indicar la descripció i quantitat d’articles o serveis oferts al client.
    Per altra banda, a cada línia de producte o servei de la factura s’ha de fer constar el preu unitari i total dels productes.
  • Import de l’operació de compravenda o del servei realitzat. Indica la base imposable, sense tenir en compte els impostos que gravaran l’operació.
  • Impostos. És la quantitat resultant de gravar els impostos corresponents a l’operació mercantil. Hi ha dos tipus de càrrega:
    • IRPF: impost de la renda de les persones físiques. Acostuma a ser del 15% i es descompta de l’import de la factura.
    • IVA: import sobre el valor afegit. Impost que es grava a la factura del client per posteriorment fer l’ingrés a Hisenda.
  • Quantitat total a pagar. És la suma de l’import principal, traient la retenció de l’IRPF o afegint l’import de l’IVA, segons correspongui al tipus d’activitat.
  • Forma de pagament. Indica la data de venciment (a data de factura, a 30 dies, 60 dies…) i la forma de pagament en què s’ha de fer efectiu l’import de la factura:
    • Efectiu: pagament a l’instant mitjançant diners o targeta electrònica.
    • Transferència bancària: l’empresa haurà d’indicar els següents conceptes: titular del compte, nom i cognoms de la sucursal bancària on està domiciliat el compte i número de compte on s’ha de fer l’ingrés, per tal que el client o comprador pugui abonar l’import corresponent.
    • Domiciliació bancària: és una forma molt còmoda de pagament en cas de subscripcions o pagaments continuats. La persona titular del compte dona l’ordre de pagament a la seva entitat bancària perquè de manera periòdica faci front a una quantitat determinada en uns intervals de temps regulats.
Figura Factura

La factura electrònica

Una factura electrònica no deixa de ser una factura i té els mateixos efectes legals que una factura en paper. La llei estableix que és necessari el consentiment informat de la persona per rebre aquest tipus de factures, ja que cal que el seu destinatari disposi de coneixements i equips necessaris per a la seva recepció i posterior magatzematge.

Seguretat en el compte bancari

Per raons de seguretat, a l’hora d’indicar o fer visible un compte bancari, els quatre últims dígits acostumen a aparèixer ocults, i s’hi posa un asterisc.

Perquè una factura electrònica sigui vàlida, la seva expedició i enviament ha de ser mitjançant format i canals electrònics.

Els beneficis específics de l’expedició de factures electròniques:

En format PDF

Quan un client rep una factura en format electrònic, s’ha fet en format PDF. D’aquesta manera és impossible modificar-ne les dades.

  • Evita errors.
  • És molt còmode, el sistema permet rebre un avís al correu electrònic conforme s’ha rebut.
  • Estalvi de costos d’impressió i enviament.
  • Facilita la seva consulta de manera àgil i ràpida, les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana.
  • És més segura, ja que les factures electròniques porten signatura electrònica , també anomenada digital, que garanteix l’autenticitat de l’origen.
  • Permet el seu emmagatzematge, reduint espai físic.
  • Afavoreix el medi ambient per l’estalvi de paper i transport.
  • Facilita el seu reenviament en cas de pèrdua.
  • Contribueix a la modernització de l’economia i del sector.
  • És gratuïta.

Actualment, al nostre país, aquest tipus de facturació només és obligatori quan la factura va dirigida a l’Administració pública, però són molts els serveis, sobretot empreses de subministrament (aigua, llum, gas…), que utilitzen actualment aquest model de facturació.

El rebut

El rebut de compra és el document que acompanya la factura en el moment que aquesta s’ha fet efectiva. És la manera d’acreditar que s’ha fet el traspàs de diners entre client i venedor. Aquest document és emès per la persona física o jurídica que ha fet la venda o prestació del servei, un cop ha estat satisfet l’import per part del comprador o client.

Un rebut, per ser vàlid, ha d’anar segellat i signat per part de la persona o empresa que el lliura. Normalment disposa d’una matriu, que queda en poder de la persona que rep els diners. La informació que ha de contenir un rebut és aquesta (figura):

  • Dades identificadores del document:
    • Número del rebut.
    • Número de la factura amb la qual es relaciona.
    • Lloc i data d’expedició.
  • Dades identificadores de la persona o entitat que lliura els diners.
  • Dades identificadores de la persona física o jurídica que rep els diners.
  • Dades de l’operació realitzada:
    • Quantitat de diners.
    • Concepte pel qual s’ha fet el pagament (escrit en lletra i en xifres).
    • Signatura i segell.
Figura Model de rebut

L'albarà de compra

L’albarà acostuma a ser un document vinculat a compres que necessiten enviament o transport. En el cas d’un enviament, està inclòs dins del paquet o bossa.

Un albarà o nota de lliurament és un document de caràcter mercantil que serveix per acreditar el lliurament d’un producte o prestació de servei.

Un altre exemple molt habitual de quan s’utilitzen aquest tipus de document és quan es compra un gran electrodomèstic, com per exemple una nevera. En aquest cas, serà necessari que un transportista faci l’entrega i, juntament amb el producte comprat, entregui un albarà que haurà de ser signat pel receptor conforme ha rebut la mercaderia (figura).

L’albarà, a diferència del tiquet de compra o la factura, no és un document vàlid a efectes fiscals.

Figura Albarà corresponent a una compra

Els requisits que ha de complir un albarà són:

Albarà electrònic

Actualment ja és molt comú que les empreses de missatgeria i paqueteria utilitzin un format d’albarà electrònic, en què el client signa en un suport digital donant la seva conformitat a la recepció del paquet.

  • Ha de tenir un número correlatiu.
  • Ha d’estar associat a un ordre o número de comanda.
  • Hi han de figurar les dades bàsiques, com el lloc i la data d’emissió.
  • Hi han de constar les dades identificadores de l’emissor i receptor.
  • Contingut de l’entrega i valor.
  • Data de l’entrega i lloc.
  • Via per la qual és farà l’entrega (transport, missatgeria…).
  • Persona que rep la mercaderia i la seva signatura.

Organitzacions bancàries i impostos. Aspectes legals

Les entitats bancàries estan formades per bancs i cooperatives de crèdit. Es tracta d’organitzacions, institucions o agrupacions financeres que s’encarreguen de gestionar els diners dipositats per particulars i empreses per prestar-los a altres a canvi d’un benefici.

Les dues activitats principals de les activitats bancàries són:

  1. Captar els diners de les famílies, empreses i administracions públiques, donant a canvi un interès.
  2. Atendre les necessitats de diners de les persones, empreses i institucions cobrant uns diners pel seu préstec.

Una entitat financera és una entitat de crèdit (prestadora de diners) i de dipòsit (dipositària de diners).

El sistema bancari actual pren els seus orígens a l’edat medieval. Des d’aleshores, el seu desenvolupament ha anat sempre dirigit a la gestió de l’economia de la societat dins d’un entorn capitalista on els estalvis d’uns serveixen per emprendre projectes d’uns altres.

Podem classificar les operacions més habituals que fan les entitats bancàries en tres tipus:

Seguretat del client

Al nostre país hi ha dues institucions que vetllen per la seguretat del client davant les actuacions de les entitats bancàries: el Defensor del Client, servei ofert per la mateixa entitat bancària als seus clients, i el Servei de Reclamacions del Banc d’Espanya, organisme extern a l’entitat.

  • Operacions de passiu. El banc paga interessos als clients pels diners dipositats (comptes corrents, comptes d’estalvi, imposicions a termini). És una formula que té per recaptar diners i poder-los prestar en operacions financeres dirigides a particulars, empreses i administracions, on cobrarà un interès superior a l’ofert als seus prestataris.
  • Operacions d’actiu. El banc cobra interessos per la concessió de préstecs i crèdits als seus clients.

Un préstec és la concessió de diners que fa una entitat bancària a una persona física o jurídica per satisfer una necessitat; en canvi, el crèdit és la concessió d’uns diners que es poden anar sol·licitant a poc a poc, de manera més flexible, segons les necessitats que tinguem. Els préstecs van dirigits a l’adquisició de béns, hipoteques, plans d’estudi; mentre que els crèdits van més dirigits a les empreses, per ajudar-los a tenir liquiditat en determinats moments.

El préstec hipotecari

Un préstec hipotecari és una operació bancària en el qual es cedeix una quantitat de diners per la compra d’una casa o un pis, amb l’obligació de tornar-los en uns terminis i condicions establerts prèviament.
Acostuma a ser un préstec a llarg termini, i a diferència d’un préstec normal, compta amb la garantia del mateix pis, és a dir, si el prestatari (persona que reps els diners) no pot retornar-los el banc es pot quedar amb l’habitatge a compte del deute.
En aquests tipus de préstec el tipus d’interès sol ser més baix que en la resta de préstecs o crèdits de la mateixa entitat bancària.
Vocabulari habitual en un préstec:

  • Prestador: persona o entitat que cedeix els diners.
  • Prestatari: persona o entitat que rep els diners.
  • Avalador: persona que es compromet a respondre pel deute d’un tercer.
  • Capital: quantitat de diners prestada.
  • Tipus d’interès: preu que es paga pels diners prestats.
  • Quota: quantitat de diners que es paga de manera periòdica pel préstec.
  • Termini d’amortització: període de temps establert en què es tornaran els diners.
  • Comissió: diners que el prestador cobra pels serveis prestats, a part del tipus d’interès establert.
  • Garanties: béns o drets que el prestatari aporta per si no pot fer front a l’impagament i no disposa d’avalador.
  • Període de carència: període durant el qual no s’abonen quotes per tornar el capital, però sí que es paguen interessos del préstec.
  • Valor de taxació: valor assignat per un professional a un bé ofert com a garantia del préstec sol·licitat.
  • Operacions de serveis. Dirigides a donar suport als seus clients en diferents activitats de cobrament i pagament. Entre les més habituals trobem:
    • Domiciliació de la nòmina o pensió.
    • Gestió de targetes i altres serveis.
    • Domiciliació i pagament de rebuts i impostos.
    • Compravenda de moneda estrangera.
    • Compra d’entrades per a espectacles.

  • Els bitllets i monedes de curs legal són emesos pel banc central de cada país.
  • Els bitllets i monedes de curs legal són emesos pel banc central de cada país.

Els diners són el mitjà de pagament acceptat per tothom. Formen part de la nostra vida quotidiana, ja que gran part de les activitats i serveis que rebem costen diners.

Els diners faciliten l’intercanvi de béns i serveis i serveixen com a unitat de compte, ja que permeten mesurar el valor de les coses i posar-hi preu.

Per viure necessitem diners, i aconseguir-los és un dels objectius de l’individu. El treball professional és una de les formes més habituals d’ingressar diners en una unitat familiar.

Els diners en efectiu, tal com els coneixem en bitllets i monedes, han deixat de ser l’únic mitjà de pagament. La incorporació de nous models de transacció econòmica, arrel de la incorporació de les noves tecnologies al sector comercial, han permès la utilització de l’anomenat diner de plàstic (targeta) i diner electrònic.

Gestió del pressupost familiar

Viure genera despeses (pagament de rebuts, fer la compra, vestir-se…). Per tant, és molt important saber quina és la situació econòmica per saber quines despeses es poden afrontar i de quina manera.

A l’apartat “Seguiment de la gestió econòmica”, dins de la unitat “El proveïment de la unitat de convivència”, trobareu més informació relacionada amb les entitats financeres i els seus serveis.

La gestió i el control del pressupost és una de les accions més importants d’una unitat familiar o de convivència. Elaborar un pressupost ens permet:

Un pressupost no és més que una planificació dels ingressos i despeses d’una unitat de convivència.

  • Identificar i conèixer els ingressos amb què es compta.
  • Identificar i conèixer les despeses a les quals cal fer front.
  • Saber si generem estalvi.

El pressupost ha d’estar adaptat a la unitat de convivència o familiar, ja que les necessitats solen variar d’una llar a una altra. És cert que hi ha unes despeses comunes a totes les llars, però també en funció del nombre de membres, edat, activitats, tipus d’alimentació o necessitats especials hi poden haver diferències i prioritats.

Un altre aspecte que cal tenir en compte a l’hora de fer un pressupost és el termini i la flexibilitat que hi volem donar:

  • El termini establirà el lapse de temps que abastarà el pressupost. Pot ser mensual, trimestral o, fins i tot, anual.
  • La flexibilitat establirà la rigidesa amb la qual el portarem a terme.

Partides de la despesa mensual al domicili: despeses ordinàries i extraordinàries

Una despesa és una sortida de diners que tant pot ser en efectiu o a través d’una transacció bancària. Dins d’una llar podem trobar dos tipus de despeses: ordinàries i extraordinàries; la diferència radica principalment en la seva previsió:

  • Les despeses ordinàries són aquelles que es poden preveure o anticipar, ja que segurament es produiran. Un exemple de despesa ordinària seria la llista de la compra, el pagament dels rebuts de subministrament, els impostos…
  • En canvi, les despeses extraordinàries sorgeixen sense estar previstes. Un exemple seria: la factura del taller del cotxe per una averia, la visita al dentista en cas d’urgència, la compra d’un electrodomèstic perquè s’ha trencat el que teníem…

El Pla Renove

Es coneix com a Pla Renove un tipus d’ajuda o subvenció de caire estatal dirigida a la substitució de béns tecnològics considerats antics per models més nous i eficients en el seu consum.
Entre els productes on és més habitual trobar una promoció Renove trobem:

  • Finestres: és una mesura de facilitar la rehabilitació de materials antics i substituir-los per altres de més moderns i amb materials aïllants, tèrmics, que faciliten l’estalvi energètic.
  • Grans electrodomèstics: la substitució de neveres, rentavaixelles per altres de menys consum energètic.
  • Vehicles: dirigit a vehicles de més de deu anys, per facilitar-ne la substitució per altres de més moderns, més segurs i amb menys emissió de gasos.
  • Calderes: facilitar l’adquisició de noves calderes per condensació.

Diferència entre productes o béns tangibles i intangibles

Els béns tangibles són aquells productes que poden tocar-se i sentir-se per les seves característiques físiques. Els béns intangibles són aquells que no posseeixen materialitat i per tant no ocupen un espai físic.

Exemple de bens tangibles i intangibles

  • Béns tangibles: una taula, una vaixella, una peça de roba, un cotxe, un quadre, un anell, un aparell de TV…
  • Béns intangibles: una assegurança mèdica, un bitllet d’avió, una assegurança de la llar, una patent, una marca…

Factors que condicionen la priorització de les despeses de la unitat de convivència

La priorització de les despeses d’una llar ha de venir marcada per les necessitats individuals i col·lectives dels seus membres i la capacitat econòmica que té la unitat de convivència per satisfer-les. Les necessitats d’una llar es poden classificar en dos grups:

  • Béns o despeses de primera necessitat. Es consideren béns de primera necessitat:
    • Els aliments.
    • El vestit i el calçat.
    • L’habitatge i els subministraments.
    • El mobiliari, equipament de la llar i despeses corrents.
  • Resta de béns i serveis.

Malgrat que hi ha un acord sobre el que es consideren productes de primera necessitat, és cada família qui estableix de quins béns o serveis es pot privar en cas necessari.

Segons la Classificació europea del consum individual per finalitat (COICOP), les despeses de consum d’una llar s’estructuren en dotze grans grups:

  1. Aliments i begudes no alcohòliques
  2. Begudes alcohòliques, tabac i narcòtics
  3. Articles de vestir i calçat
  4. Habitatge, aigua, electricitat i altres combustibles
  5. Mobiliari, equipament de la llar i conservació de l’habitatge
  6. Salut
  7. Transports
  8. Comunicacions
  9. Oci, espectacles i cultura
  10. Ensenyament
  11. Hotels, cafès i restaurants
  12. Altres béns i serveis

Quins són els principals productes en els quals gastem els nostres ingressos?

  • Producte fresc (carn, peix, fruita, verdures…).
  • Resta d’alimentació (pasta, cereals, llegums, begudes…).
  • Altres productes quotidians no alimentaris (drogueria, productes de neteja, higiene personal…).
  • Equipament de la persona (roba, merceria, calçat…).
  • Equipament de la llar (productes tèxtils, mobles, parament de la llar, electrodomèstics…).

Diputació de Barcelona (2017). Anàlisi d’hàbits de consum i compra de la província de Barcelona.

La resta de béns i serveis són tots aquells que tot i que són bastant habituals en la nostra societat, poden ser prescindibles en el seu ús o servei. Hi podem trobar:

  • Despeses generades pel transport: poden ser originades per la compra de tiquets de transport públic o bé per les despeses generades pel consum de carburant del vehicle de propietat.
  • Oci, temps lliure i cultura: és un dels béns del qual la gent acostuma a prescindir de manera més ràpida en cas de necessitat. Tot i així hi ha una àmplia varietat d’oferta de serveis que estan inclosos, com per exemple el cinema, teatre, comprar un llibre, anar al museu…
  • Assegurances: són una previsió i protecció davant una situació no controlada. Les assegurances serveixen perquè no ens arruïnem econòmicament quan patim algun tipus d’incident inesperat, com per exemple un incendi a la llar, una fuga d’aigua, danys al cotxe… Algunes són obligatòries, com la dels vehicles, però altres són voluntàries com per exemple: les de cobertura de la llar, mèdiques, de decés…
  • Cura personal: tots els béns i serveis dirigits a millorar de manera física i fins i tot emocional la persona. Hi podríem englobar serveis com ara el gimnàs, la perruqueria, el podòleg, fer-se un massatge…
  • Esdeveniments: és molt normal que en totes les famílies sorgeixin esdeveniments com aniversaris, sopars de feina o altres tipus de celebracions a les quals de tant en tant s’ha de participar.
  • Altres tipus de préstec: algunes famílies, quan la seva economia els ho permet, contracten préstecs amb entitats bancàries per fer front a altres béns que no són de primera necessitat, com seria el cas d’una segona residència per als caps de setmana i l’estiu, la compra d’un cotxe nou, un viatge…

Vehicles de lloguer

Cada vegada són més les persones que opten per l’opció de llogar un vehicle en lloc de tenir-ne un en propietat. L’increment de millores de campanyes de sensibilització en benefici de l’ús del transport públic, afegit a les dificultats de circulació que mostren les grans ciutats, fa que aquest tipus d’opció sigui cada vegada més utilitzada; primer, com a sistema d’estalvi pel que fa a les despeses que genera tenir un vehicle i, segon, en benefici del medi ambient.

Les unitats de consum

Els membres d’una unitat de convivència o familiar, participen de diferent manera en l’organització econòmica. Podem establir dos tipus:

Per fomentar la cultura, algunes ciutats estableixen que l’entrada als museus sigui gratuïta el primer diumenge de cada mes.

El consum és l’acció d’utilitzar o gastar una cosa, un bé o un servei per satisfer les nostres necessitats.

  • Aquells membres que aporten ingressos econòmics a la llar. Acostumen a ser persones adultes que perceben un salari per un treball realitzat o una prestació econòmica.
  • Aquells membres que són subjectes únicament de consum. En aquest cas engloba majoritàriament els fills menors d’edat, majors d’edat que estudien i aquelles persones que no desenvolupen una tasca professional per decisió pròpia.

S’anomena sustentador principal aquell membre l’aportació econòmica de la qual habitualment suporta en major grau les despeses comunes.

Dins d’una llar, cadascun dels seus membres es converteix en una unitat de consum. La despesa total d’una llar es divideix pel total d’unitats de consum i s’obté així la despesa per membre o unitat.

Les famílies o llars s’han de constituir com a unitats autosuficients, mitjançant el seu treball o les rendes, si no poden caure en situacions de vulnerabilitat social.

Es consideren membres dependents tots aquells que tinguin menys de setze anys o que en tinguin entre 16 i 25 i siguin inactius econòmicament.

Justificació de la necessitat d'un equilibri entre ingressos i despeses

Portar un control del pressupost de la llar exigeix trobar un equilibri entre els ingressos i les despeses. Com més constantment fem aquest seguiment, abans es podrà detectar qualsevol desviació.

Institut Nacional d'Estadística (INE)

L’INE és el responsable de l’elaboració d’enquestes i qüestionaris a les llars espanyoles, per conèixer la despesa i distribució del consum segons el tipus d’unitat de convivència.

En primer lloc, hem de ser conscients dels nostres ingressos per saber de quins diners en global podem disposar. És important que la balança econòmica estigui tan equilibrada com sigui possible entre ingressos i despeses, i evitar utilitzar els estalvis de forma innecessària (vegeu la figura).

Figura Pressupost o balanç econòmic

La suma de petits errors en els nostres hàbits de consum diari, poden ser molt perjudicials per a l’economia de la llar. Si un mes sobrepassem els nostres ingressos, segurament no serà un greu problema, sempre que hàgim estat previsors i disposem d’un petit racó amb estalvis. Ara bé, si cada mes gastem per sobre de les nostres possibilitats, a la llarga els estalvis s’esgotaran i ens quedarem en el que comunament s’anomena “quedar-se en números vermells” o “tenir un descobert”.

La importància de reduir les despeses

Introduir estratègies en el nostre dia a dia per reduir les despeses ens suposarà un estalvi en la nostra economia.

Un consum intel·ligent està basat en un posicionament crític, sostenible i solidari davant la immensa oferta de productes i estímuls comercials existents. Dedicar uns minuts a pensar si realment necessitem un producte, o no, abans de comprar-lo, és una forma important de reduir despeses. Comprar per comprar o duplicar productes i béns que ja tenim, pel simple fet que són econòmics o estan de moda, comporta una despesa a la nostra butxaca segurament innecessària.

Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el consum de les famílies ha augmentat considerablement però, en canvi, ha caigut l’estalvi. Aquesta tendència és possible, ja que els ingressos han augmentat en el conjunt de les famílies, així com la seva despesa.

Alguns hàbits o estratègies per planificar i controlar les despeses són:

  • Fer una llista de la compra i dels productes que realment necessitarem, per evitar caure en temptacions a l’hora d’anar al supermercat.
  • Comparar qualitats i preus abans de fer la compra.
  • Evitar l’ús d’envasos i embalatges innecessaris. Fomentar l’ús d’envasos retornables.
  • Utilitzar bombetes de baix consum, ja que farà que la nostra factura de la llum disminueixi considerablement.
  • Contractar tarifes de la llum més econòmiques i aprofitar per posar en aquells períodes els electrodomèstics de més consum.
  • Evitar sortir a dinar o sopar fora de casa, si no és necessari, és una altra font d’estalvi important. També ho és portar el dinar de casa si hem de dinar fora per motius laborals o d’estudi.
  • Utilitzar el transport públic o compartir despeses de transport amb altres persones reduirà considerablement la despesa en carburant.

La compra per impuls

És habitual que en alguns moments ens deixem seduir per un producte i la seva publicitat. D’això se’n diu compra per impuls o compra impulsiva. Comprar té un component emocional, que s’activa automàticament davant un estímul sensorial.
Quan parlem de compres no planificades, hem de posar seny i activar la part racional del nostre cervell per tal que aquest processi si ho necessitem o no.
No sempre és fàcil trobar un equilibri entre el que ens fa feliç (consum desmesurat de productes) i ens podem permetre i la nostra economia, per això, una bona estratègia de contingència és esperar deu minuts abans de decidir-se i fer-se aquestes tres preguntes:

  1. Ho necessito de debò?
  2. Em suposarà un endeutament per a la meva butxaca?
  3. Puc trobar aquest producte o un de semblant a un preu més econòmic?

La compra de telèfons mòbils d’últim model és un exemple de compra compulsiva molt habitual en la nostra societat actual. De manera constant, la publicitat ens bombardeja amb missatges que fan que la nostra part emotiva necessiti un nou model que ha sortit al mercat per les prestacions que ofereix, però realment el necessitem? Són tant diferents les seves prestacions de les que ja tenim ara? O es tracta simplement d’un caprici i un voler anar a la moda?

Les despeses formiga

S’anomenen despeses formiga aquelles petites despeses que fem de manera quasi diària i que són d’un import molt petit; s’acostumen a pagar en efectiu i no superen els dos euros d’import, però la suma de totes elles, dins d’un període determinat, es converteix en un import considerable. En aquest grup trobem la compra de tabac, els cafès, les ampolles d’aigua i de refresc que consumim fora de casa…

  • Si l'economia ens ho permet, no hem de prescindir dràsticament de totes les despeses anomenades "formiga", però sí ser-ne conscients i portar-ne un control per petitetes que siguin.
  • Si l'economia ens ho permet, no hem de prescindir dràsticament de totes les despeses anomenades "formiga", però sí ser-ne conscients i portar-ne un control per petitetes que siguin.

Si suméssim tots els cafès que consumim a la feina durant un any, és molt probable que la suma fos de més de 150 euros. Si aquesta partida l’extrapolem a altres, com per exemple ampolles d’aigua o tabac, la quantitat resultant seria d’aproximadament 800/1.000 euros.

Una altra despesa formiga que passa factura a la nostra economia, és el menjar fora de casa. Moltes vegades pensem que surt més econòmic dinar fora que preparar-se el dinar per un mateix. Potser per un dia sí que la inversió de temps, esforç i diners surt rendible, però si això ho traslladem a dinar fora de casa durant tota la setmana el cost es multiplica per tres per sobre del que suposa cuinar.

Com podem mantenir a ratlla aquest tipus de despeses?

  • Fer un càlcul aproximat del que podem gastar en aquest tipus de despeses i assignar una quantitat que evitarem sobrepassar.
  • Fixar uns objectius d’estalvi, on hi hagi inclosos petits sacrificis com reduir el nombre de cafès, deixar de comprar ampolles d’aigua o refresc a les màquines de venda automàtica, no agafar el transport per fer trajectes petits…
  • Establir alternatives que ens satisfacin aquesta reducció de despeses, com per exemple portar un termos amb cafè de casa, comprar ampolles d’aigua de litre, portar la carmanyola de casa per dinar…
  • Ser constant i pensar que els diners no gastats els podrem invertir en altres desitjos més importants, com per exemple anar de vacances, canviar la TV per una de més moderna…

La reducció o eliminació de les petites despeses que fem en el dia a dia (despeses formiga) repercuteix directament en benefici del nostre estalvi.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats